23 de juliol 2011

Alan Sillitoe 1928-2010


Escriure a cavall del dissabte a la nit i del diumenge al matí, possibilita un joc d'afinitats "electives" que ens portarà a la figura de l'Alan Sillitoe.
Saturday Night and Sunday Morning és el títol d'un dels llibres més representatius de la literatura de Sillitoe. Un any després de la seva mort, ens arriba una traducció d'aquesta obra gràcies a l'excel·lent edició de Impedimenta. Quan parlem de Sillitoe hem d'esmentar la gran novel·la que fou The Loneliness of the Long Distance Runner. D'aquella solitud del corredor de fons en va sortir una memorable peli de Tony Richardson que va ser el buc insignia del Free Cinema britànic dels darrers anys cinquanta i dels primers seixanta, i per tant, l'avantsala dels canvis que experimentaria la cultura anglosaxona amb l'arribada de l'explosió dels Sixties. De Saturday Night and Sunday Morning també n'existeix un document cinematogràfic. 

Sillitoe (a la fotografia, al Nottingham dels anys cinquanta) és un autor Working Class i la seva joventut a Nottingham és la d'un obrer de la fàbrica de bicicletes Raleigh (Nota per ciclofílics: Raleigh és el mite del ciclisme britànic i, fins i tot, va ser la marca d'un dels millors equips de ciclisme professional especialitzat en la lluita contra el crono. El temible Ti-Raleigh!). La seva condició social marcaria una obra posterior amb una línia realista que fou molt ben traslladada al cinema.


Els desencontres entre el cimena i la literatura i el sempre polèmic exercici de portar a la pantalla una novel·la, queden desmentits amb La solitud del corredor de fons. Després d'un parell de visionats, aquesta peli es reafirma com un document de primera línia. Sillitoe, també en versió cinematogràfica, és cultura obrera en estat superlatiu. Ecos dickensians marquen la línia de fons de la cinta i els seus personatges despleguen  la lluita de classes, el poder, les institucions, el treball, l'educació, la condició juvenil, les relacions i els constrastos de la vida "de provincies" en una Anglaterra perifèrica i distant de la grandiositat londinenca. La galeria de personatges, indrets i situacions -tractats amb un blanc i negre "com cal"- ens recorda la centralitat desplaçada i universal del pub, de l'esport i del parc entesos com un "més enllà" de la trilogia família/fàbrica/escola. 
A continuació, estampen alguns fotogrames d'aquest monument de la cultura popular i de l'antagonisme social.


i ara un tast de la jòia de la corona proletària:
  1. "The loneliness of the long distance runner" (1962)‏ - YouTube


    www.youtube.com/watch?v=MQJsE4dJmG0
    4 min - 19 Feb 2010 - Subido por lurex
    from the movie "The loneliness of the long distance runner" (1962) directed by Tony Richardson starring Tom Courtenay based on the boo

4 comentaris:

Mikel ha dit...

Como cunde la noche. Un buen artículo leido poquito a poquito con traducción simultanea y sonido estereofónico.
Saludos anticapitalistas y que no decaiga el buen cine.

Alan Smithee ha dit...

outsiders al poder (contrapoder, clar!)

El missatger ha dit...

Com sou els seguidors del football proletari, hereus dels mods i amb el cor ple de melodies northern soul! En quan podeu, llanceu sobre la taula aquest nom, Alan Sillitoe, working class hero de la literatura. I jo que encara no l’he llegit... Prometo corregir la meva ignorància en quant em faci un forat a la llista.
Salut i gràcies per la recomanació!

Àngel 'Soulbizarre-Tati' ha dit...

només entrar en matèria i ja t'atrapa, ahir sense anar més lluny vaig fer un enèssim passi del video del Corredor, quina atmosfera!

I el llibre preparat per la lectura.
Salutacions missatger i que sigui ben aviat la teva entrada a can Sillitoe.