19 de març 2011

EL VINIL DE LA REINA : Ska, Oldies & Rarities (amb ceptre i corona)


Arxiu bizarro!

Vinilàndia al castell de May!

(una gentilesa de Xavi Traïd)

Aquest blog acostuma a practicar la militància vinilística i no podia passar per alt el fenomen discogràfic de la temporada. Ens limitarem a copiar la notícia i a incorporar una fotografia d'arxiu. Imagineu-vos la Reina Mare punxant vinil de dimensió "rare & oldies" i ballant Ska en la més estricta intimitat. Heus aquí una perla informativa que engreixarà la cara oculta de la història del vinil. El món d'ahir té aquestes coses. Les celebrem a la nostra republicana i gens monàrquica manera. Salut Majestat!

La discoteca privada de la reina mare. El vinil d'Elisabeth Bowes-Lyon, guardat al seu castell de May, al nord d'Escòcia.


El contingut de la col·lecció revela un gust musical extraordinàriament eclèctic, inclassificable, i com alguns ja han apuntat al Regne Unit, una mica excèntric perquè, segons s'ha pogut constatar, la sobirana britànica tenia discos de tota mena i d'estils molt variats. Si bé en tenia uns quants de música folklòrica escocesa, la resta eren, en general, peces rares i inconnexes.
A la reina mare li agradaven, per exemple, la música de llaüt, el calipso caribeny que interpretava una banda l'illa de Trinitat (The Desesperadoes Steel Orchestra), i els cants tirolesos de Wilf Carter, un músic de country canadenc.

Tenia també les gravacions dels discursos de guerra de Winston Churchill, un àlbum d'acudits de Peter Sellers, un disc de la banda de l'Exèrcit de Salvament i un parell de musicals ("Oklahoma" i "El rei i jo"). Li agradava Edith Piaf ("La vie en rose"), però ha sorprès trobar-li "Graceland", el famós disc de Paul Simon de música sud-africana.


De tota manera, el que més ha cridat l'atenció dels gustos musicals de la reina mare ha estat la seva passió per un programa musical de la BBC que escoltava religiosament cada matí després de llevar-se i la seva afició per la música ska. Es veu que Elisabeth anava sovint a Jamaica per visitar el seu amic Noël Coward, un actor i dramaturg anglès, i va ser justament allà on va sentir les primeres cançons d'aquest gènere musical, del qual es va fer una gran aficionada.

L'ska que es va popularitzar als anys 60 és un gènere musical que fusionava la música negra nord-americana de l'època amb els ritmes jamaicans. De fet, se'l considera el precursor del reggae.


7 comentaris:

David ha dit...

Doncs Déu n'hi do, amb els gustos de la reina mare, no? I els borbons també deuen escoltar ska?

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Hola David,

La reina mare aplicant les receptes Two-Tone de manera rutinària abans de les seves protocolàries rutines de Palau. Imatge Monty Pyton 100% o directament The Young Ones tirant a Benny Hill sense passar per Mister Bean.

...i els Borbons? Doncs els imagino netejant el vinil de Doña Francisquita (la Sarsuela a la Zarzuela) i cantant nadales de Raphael.

"mondo bizarro"!

Jorko ha dit...

caran Tati, quin xute de vinil a casa de la Reina imperial i és que només li faltaria cantar el god save the queen dels pistols, recoi amb la dama!

El missatger ha dit...

Això solament pot passar a Anglaterra.
Jo m'imagino als borbons ballant un mix de sirtaki-cumbia, música fusió i unió de pobles, que diuen.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Jorko, Missatger,

les afinitats electives poden amb tot.

la iaia coronada metropolitana ballant les gràcies dels subdits colonials... segur que preferiria l'ska 60/64 (colonial) que l'ska 64/70 (after "declaration of independence").

No sé si ballaria tranquil·la un expeditiu post-colonial "independence ska" de Derrick Morgan...

Sigui com sigui això és fantàstic i l'escena de la dama remenant petroli rodó és digne de fotografia indiscreta.

Stereo 2 ha dit...

God Save the Queen!!

Jimmy McNulty ha dit...

No més li faltaba un disc de monòlegs d'en Joan Capri!