Una tarda de parèntesi entre eleccions, soroll i publicitats de tota mena. Amb poca llum i l'ambient de les grans ocasions, organitzo al meu estudi una audició intimista de material incunable.Dylan, Max Roach i Archie Shepp. Per començar, Dylan, el més rar de tots els Dylans. Punxar The Basement Tapes és una experiència digne de comentar. El doble vinil més misteriós de la carrera de Zimmerman, degudament impregnat de les bones maneres d'una de les més grans institucions de la música popular nordamericana: The Band. La precària sonoritat de les cintes, aquella atmosfera de magatzem que condensava el bo i millor de la tradició del rock, el country, el blues i el folk. Sempre que escolto a The Band sento una rara melanconia. Una percepció incerta, la d'una música i d'uns artistes que han deixat una petjada important i que s'han disseminat en el passat més crepuscular del rock. És el que sento quan escolto la veu de Rick Danko i repasso fotos o records de The Last Waltz. Eren gegantins.
Heus aquí el We Insist! Max Roach amb Hawkins en plena efervescència de la revolta afroamericana dels seixanta...quina portada, quin missatge, quina dignitat!
Archie Shepp. El saxofonista amic de Coltrane, savi i geni del jazz d'avantguarda, activista de l'eterna nova esquerra americana. Figura imprescindible del New Thing. Ahir punxava Four for Trane. Un disc Impulse amb Roswell Rudd (trombonista potentíssim), Alan Shorter (el trompetista oblidat i eclipsat per el seu germà Wayne), Charles Moffett (baterista de l'Ornette Coleman de sonoritat equivalent als grans Paul Motian i Ed Blackwell), Reggie Workman (baixista i un dels darrers sidemans de Coltrane) i John Tchicai (altista crispat, com m'agrada, seguint la pista dolphiana).
Tres anotacions musicals decididament intempestives. Decididament dominicals, amb poca llum i amb la densitat dels bons apats. mireu-los, clicant:
Vídeos de archie shepp four of trane videos
  | Archie Shepp - "The Magic of Ju-Ju" [Part 1 of ... Penjat per TehHipstz0r youtube.com |
 | Last Waltz, The - Bob Dylan & The Band 16 Oct. 2009 Bob Dylan & The Band tear through "Baby, Let Me Follow You Down" in this clip from Martin Scorsese's The ... tcm.com - Vídeos relacionats |
|
|
11 comentaris:
quin arsenal de bones materies ens portes avui, ostima! mercès.
menudo tesoro para aguardar el match del siglo después de la tormenta convergente y del ridiculo de montilla, de puigcercos y de herrera
me apunto los datos por si llega la tercera guerra mundial
jo encara estic escoltant el Billy Bragg del post anterior i ja anuncies un carregament espectacular. Ja vaig, ja vaig
I no tenim ni un escó, merda...
però tenim milers d'activistes, Zel, i això és el que compta i el que aspiravem per anar fent camí.
Tot just dissabte vaig tornar a veure The Last Waltz després de moltíssims anys i em va tornar a emocionar. Continuen les coincidències!
David: West Ham 4 Manchester United 0
quina setmana!
We insist! Tota una declaració de principis! A més de ser un dels grans bateries, en Max Roach va ser un lluitador, junt amb la seva dona, a favor dels drets dels emigrants negres. Durant anys es va negar a tocar als Estats Units en protesta contra l’explotació econòmica dels músics. Un rebel.
Bona referència!
molt bé, jordi, com diu max roach: we insist! formidable declaració de principis a recuperar amb tota la força.
Tens raó, Àngel! Quina setmana! Em sembla que la gesta dels Hammers encara és més gran que la del Barça, que ja ens té acostumasts a guanyar-ho tot. Salut!
Una de les entitats més curioses que ha gestat la vida cultura premianenca us saluda.
Som els AMICS D'ALAN SMITHEE que, malgrat no tenir local estable -ens van fotre fora d'un, ja, ja, ja- ara seguim propagant les nostres barbaritats a la xarxa...
ja és l'hora d eque conegueu la nostra web i que ens visiteu, cliquen aquesta adreça del remitent i podreu veure el nostre catàleg d'atrocitats en fora de joc.
amicsalansmithee.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada