17 de novembre 2010

Ciutats, perifèries i lluita de classes

Foto: Baltimore / The Wire

El títol d'aquest
post podria insinuar un assaig polític o sociològic sobre urbanisme i societat. Reservem, però, aquesta feina als experts i, entre ells, a alguna gent que que ja ha estat referenciada en aquest blog i que cal recomanar i reivindicar: Jordi Borja, David Harvey o Mike Davis. Des d'una simpatia elemental per la narrativa de les ciutats, per l'art de viatjar -que no vol dir necessàriament coneixer "in situ" els indrets imaginats- i per una certa intuició que convoca afinitats electives aparenment inconnexes, avui anirem a Baltimore, Paris, Los Angeles, la vila de Gràcia, el Baix Llobregat, el Barcelonès Nord i Premià de Mar. Baltimore és la capital portuària des Estats Units i és el territori de la sèrie The Wire. Aquest monument audiovisual retrata i analitza els estrats de la ciutat i posa al descobert tota la diàlectica del capital, el treball, l'exclusió, el poder i les variables de l'acumulació i despossessió. L'equip de guionistes ens ofereix tots els matisos de la gran ciutat descrita magistralment per l'urbanista marxista David Harvey que, coneixedor a fons de la ciutat de Baltimore on ha residit i treballat, ens ho recorda a Espacios de esperanza (ed.Akal). Però la clau de The Wire és el seu ideóleg, David Simon. Simon descriu The Wire com un fresc de la lluita de classes a la ciutat moderna (alguns en diuen postmoderna, justament quan la modernitat encara no ha assolit els seus reptes igualitaris i "modernitzadors"). Ja sabeu: Si no ho heu fet encara...The Wire per un "tubo" i que no ens diguin que el paradís occidental està als vells i empobrits Estats Units d'Amèrica (qui sap, potser el paradis perdut està a la barra d'un bar o sota el porxo de La Lió de Premià de Mar !).



Foto: David Harvey. Marx a Baltimore.


Paris
. L'any Walter Benjamin ens empeny a rellegir els treballs del filosof jueu i alemany. Paris, per intersecció divina, ens permet un nou exercici d'afinitat electiva i ens arriba retratat al detall de la mà de l'
anglobaltimorià David Harvey. De nou, Harvey enmig del laberint de les ciutats. La línia Benjamin-Harvey enllaça amb la línia Harvey-Simon i la parella Baltimore-Paris pren volada. Per tant, una altra ressenya del mestre Harvey: París, capital de la modernidad (ed.Akal). Un llibre que amplia el radi benjaminià del Paris del segle XIX i, com David Simon amb Baltimore, rastreja els antagonismes socials que mostren la ciutat real.


Foto: Mike Davis. Los Angeles.

Harvey, urbanista, activista, marxista i intel·lectual multidisciplinari, té una ànima bessona a California: Mike Davis. Un i altre coincideixen sovint a les pagines de The New Left Review, la molt històrica revista anglosaxona de la nova (i ja vella) esquerra. La N.L.R. s'edita en versió castellana i la podeu trobar a algunes llibreries bacelonines, gràcies a Ed.Akal. El nom de Mike Davis ens porta directament a la seva obra centrada en l'estudi de les ciutats i, especialment, al que aquest denomina "àrees urbanes hiperdegradades". El mestratge i la bona prosa de Davis ens ha lliurat un llibre extraordinari sobre Los Angeles: Ciudad de Cuarzo (Ed. Lengua de Trapo).
Us puc assegurar que la lectura d'aquest llibre permet saber més coses i coneixer més sobre L.A. que qualsevol estada turística a la ciutat. Si llegiu Ciudad de Cuarzo podreu experimentar el mateix que ens mostra The Wire a la pantalla amb el valor afegit d'una panoràmica històrica de la formació de la gran urbanització (aixó era inicialment L.A.), de les trames industrials, financeres, polítiques i socials, de les revoltes de Watts, del cinema, de la megalomania arquitectònica, del tractament dels immigrants (poseu banda sonora: Chavez Ravine: Ry Cooder) i, sorprenenment, us trobareu practicament familiaritzats amb una explosiva realitat urbana "a les costes d'ultramar".
Afegirem urbanisme literari proper i facilment identificable.


Foto: Coberta de Chavez Ravine. Disc de Ry Cooder dedicat a les lluites contra l'especulació immobiliària a Los Angeles.


Kiko Amat
, cronista narratiu dels extrarradis (Sant Boi, Baix Llobregat) ens regala novel·les impregnades de la gent de baix, dels antagonistes, de la cultura de classe, de la gent en fora de joc desitjat o inesperat. St. Boi o la Vila de Gràcia convertits en escenaris de conspiració, orgull proletari, bars musicals, agrupacions juvenils, projectes inaudits...substància
outsider. Ref: "Cosas que hacen bum" i "Rompepistas" (Ed. Anagrama).


Més material perifèric: Salteu al Besòs, allí resideix l'ànima obrera i marginal dels personatges de Javier Pérez Andújar. Ref: Los principes valientes (Ed. Tusquets).



El Maresme. Premià de Mar. La petita i limitada escala d'uns carrers propers on habiten els personatges d'Anna K. No podriem rodar món sense tornar al Born. La cartografia d'en Martí Rosselló tenia aquestes coses. L'espai minim. la gent coneguda. El més gran dels universos. Com en el cas de Walter Benjamin, dels petits accidents del carrer, dels objectes absurds, de les vides anònimes o dels carrers irrellevants en sortien els relats més eterns. Li seguirem la pista. Segur.

ANNEXOS:

Vídeos de the wire DAVID HARVEY VIDEOS

HBO The Wire Final Season 5 Video Montage
5 min - 26 Abr. 2008
Penjat per Flavario

youtube.com

Vídeos de DAVID HARVEY VIDEOS

Conversations with History: David Harvey
54 min - 15 Febr. 2008
Penjat per UCtelevision




7 comentaris:

Marc ha dit...

quin viatge màgic per les ciutats i els pobles amb un fil senzill que és el de la gent senzilla.

Anònim ha dit...

l'article formidable i el colofón final amb en Martí és emotiu com tot el que ens evoca pensar el ell.
maca analogia i que duri.

David ha dit...

M'apunto The Wire, que desconec del tot. Tractes d'un tema apassionant que és l'urbanisme com a element gens innocent d'ordre i control. Recordo que Benjamin té un escrit meravellós sobre l'urbanisme de París, com molt bé dius. I m'encanta la referència en Kiko Amat que és dels pocs de per aquí que parla del carrer sense embuts. Salut!

Toni ha dit...

Bona sinèrgia d'idees, posicions, perspectives i ideologia. Un bon exemple de com es poden establir aliances per un món interconnectat global i localment. Xarxes socials i 2.0 lliures també! I si hem de parlar de capital, que aquest sigui humà i no econòmic. Més drets humans i llibertats versus un funcionament exclusivament econòmic, financer i productiu.

Molta sort a les eleccions!!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Gràcies per les aportacions i comentaris, toni, david, marc i anònim...tindrà continuació...més dossier ciutats properament...

Joana ha dit...

he vist les dues primeres teporades de THE WIRE, primer semblava un thiriller habitual sobre narcos i polis, després ja he anat veient com tot encaixa en una trama de interessos bèsties i de marginalitat i és una sèrie impressionant

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Joana, quan arribis a la quarta la cosa encara s'escampa més i més per tots els estrats socials i la geografia de Baltimore