10 de març 2010

THE FREAKBEAT SCENE. PSICODÈL·LIA DE CLUB


Aquest disc corre per casa. Bona banda sonora tot llegint l'article que es desplega a continuació. The Attack. About Time. 1967-68. Testimoni dels anys de Freakbeat!



Aquesta fotografia ens mostra un espai memorable de la mitologia del pop. Es tracta de l'abans i el després del club U.F.O. de Londres. Aquest club, ubicat en el 31 de Tottenham Court Road, va catapultar la lisèrgia sonora, escènica i visual de la música de l'era Pop. Un territori precís de les transicions musicals al bellmig de la capital del pop.

The Attack era una banda de referència, a cavall del modernisme crepuscular i els primers efluvis de la hiperdèl·lia aplicada al rock de garatge i soterrani. Un exemple.

Freakbeat. Denominació d'un subgènere afimer i en transició, Les bandes de l'escena Mod van temptar amb l'expansió mental i sideral... experiències visionàries, acidesa urbana, llums delirants i captació de radioactivitat psicotròpica...

El format ortodox de la clàssica banda anglosaxona de R&B amb orientació Beat, va rebre els agencements propis d'uns dies de trepidant sismografia subcultural... Mantenir actituts escèniques de gran proximitat i que aquestes ocupessin clubs i pubs, va resultar un instant de fugacitat al·lucinant... tot just abans de les derives simfòniques i megalòmanes, moments abans de la primera formació de Pink Floyd i de les històriques sessions de llum i sonoritat ("light shows"). El Freakbeat ens mostraria l'episodi breu i expeditiu d'un R&B mutant i afectat per una compulsiva circulació de substàncies prohibides.

Anem en compte. Prevenció. La paraula "freak" no és el que sembla. Si ens atenem a la mixtificació conceptual de la miserable (in)cultura dominant, podem prendre mal i ficar-nos en una espiral de fals freakisme. Així, doncs, aquest article vol fer la modesta i subcultural vindicació del "nom de cada cosa". Del que és "freak". Del que és "beat". Del que hauria de ser un concepte i del que, malauradament, és un deliri de la nostra demolidora actualitat.

Apa doncs!!! Dimarts 16 punxarem Freakbeat al nostre Sound System (95.2 fm) de les 9 del vespre... i en R77 ho combinarà amb una altra jòia imprescindible i estreta del pou espiralitzat de la nostra més preuada cultural popular (pop/u/lar!): The Ventures.

a navegar...

Freak beat - Wikipedia, la enciclopedia libre

-
Freakbeat es un género de música rock que tuvo auge en la mitad de los años sesenta. El término fue inventado en los años 1980 por el periodista musical ...
es.wikipedia.org/wiki/Freak_beat -


7 comentaris:

Popeye ha dit...

El que no aprengui aquí! Mods, premods, el que escoltaven els mods, el que vestien els mods, publicacions i mites mods,i ara, subgèneres dels mods, el Freak Beat!...uns quants grups els coneixia però com a moviment, ni idea... Arrissant el ris!
Els americans van posar els ingredients en els 50's però els cuiners eren quasi tots britànics en el 60's...
Per cert estic escoltant el Who's next edició amb els temes inèdits, ja no sé si es música postmod,pop decadent o rosbeaf, però si sé que es genial...visca el imperi "musical" britànic!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

ei Popeye...POP de pop i EYE d'ull...ja en saps, ja...el disc dels Who que escoltes és certament una cosa entrre decadent i rostbeaf, ja, ja, ja, m'agrada aquesta denominació carnívora... dels Who realment el que es pot dir Mod-Mod van fer ben poca cosa...però tot ho feien prou bé, com el Next o com el Live at Leeds que era proto-hard rock hendrixià.
Bona aquesta PopPOPeyeEYE!
Soc a la mitja part del MADRID-LYON i torno a la tele...

David ha dit...

Això que s'anomena Freakbeat i que inclou una mica de tot va ser el resultat d'un moment musical inigualable. El mític UFO em sona (com tu apuntes) perquè és on van començar els Pink Floyd (els que més m'interessen o sigui època Syd Barrett). Salut!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

una nit psicodèl·lica banyada amb cava, lioneses i eufòria blaugrana!

salutacions UFO David!
salutacions POPEYE!

indep@alsblogs ha dit...

i la música que es fa a casa no interessa mai als teus?

r e a g r u p a m e n t . c a t


bali de xatí

Anònim ha dit...

quina cosa més rara això del reagrupament

Ruben ha dit...

això deu sonar bé