26 d’octubre 2009

El pas del temps, el pas de l'agulla (segona part i tercera part))



Fins i tot el gran futbolista holandes Winston Bogarde és un adicte a la juke-box. La fotografia, cedida per Xuan Xil·li de Badalona, ho demostra clarament.



A la fotografia apareix un Elton John lletgista acompanyat d'un magnific Pinball/Clipper dels anys
setanta. Una imatge correlativa a les sessions de la peli ultralletgista de Ken Russell, Tommy. La peli de l'opera-rock de The Who, una sopa delirant de lletgisme psicodèl·lic que, amb el pas del temps, millora comparant-la amb la lletjor generalitzada dels temps que corren...


Aquest post ens convida a un acte de memorabilia en tota regla. Els comentaris i les col·laboracions aparegudes ens ofereixen l'educació sentimental d'uns quan melomans premianencs, badalonins i xinesos. La ruta dels records segueix oberta. Discos, tocadiscos, juke-box, "salones recretativos", bar Meca, bar Deportivo, bar l'Aranya, bar Granvia... i els mil·lions, els mitics pinball, els pinball clipper, que acompanyaven les màquines de discos!!!
Seguint la pista, apareix un blog monotemàtic dedicat a la cultura del Mil·lió, la cultura del Pinball, la cultura del Clipper! Una jòia...
Mireu aquesta curiosa adreça: http://www.pinballsargentinos.blogspot.com
En temps de corruptes, manilles ben retratades, jutges i degradació de l'espai públic, recordem els petits móns d'una socialització juvenil que prenia forma de tocadiscos i de màquines de mil·lió amb boles de metall!!! L'edat de la nostra santa innocència!


Aquest fou el meu primer tocadiscos: Un Faro 320 de maleta!




L'exercici de la memòria, recent o remota, ha activat una participació catàrtica. Aquest blog reincideix en el tema i es posa en marxa un espai destinat als singles, temes, cançons, talls de LP, fragments, tonades, sintonies, remors de truita, instants, breaks, riffs i tota mena d'aparicions sonores que volgueu publicar, deixar anar o immortalitzar en aquest submarí. La tria continúa. Hi sou convidats.

Envieu les vostres propostes i comentaris...

... i per estar al dia del ball de bastons als pagesos, okupes, estudiants, anarquistes i disconformes en general... només cal seguir el debat a la següent adreça: http://www.premiademarx.blogspot.com


92 comentaris:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

per dir alguna cosa:

els riffs de guitarra que més m'agraden.

el de day tripper dels Beatles
el just like a man de Tean Years After
el riff de communication breakdown de Led Zeppelin
el contrabaix de walk on the wild side de Lou Reed

el crit de Roger Waters a la part in live de Ummagumma de Pink Floyd

els coros d'ultratomba del rock and roll de Gary Glitter

LOU ROIG ha dit...

Hola,
Resulta que revisant les estanteries he vist una joia que no voldria passar per alt:

Disc: "Shamal" grup: Gong.

Podeu provar-ho, però compte, crea adicció !!.

5:32 AM
Elimina
Anònim Lou Roig ha dit...

Perdó me oblidat de fer un comentari al Capità Rock:
la seva llista està cada dia més viva. Cregui’m si li dic que varem ser i som senzillament uns privilegiats.
Pell de gallina i Rock.
Tinc un costum, veure el telenoticies o "tele basura" abaixant el volum de la TV i escoltar musica a tope. És hipnòtic, més que una "cebolleta".
Provi-ho escoltant la seva llista i veurà com la TV es va envellint fins a desfer-se mentre que a vostè li creix el cabell i li puja l'adrenalina com mai.
No estem sols.

Robin de los DIscos ha dit...

això és molt divertit i veig que hi ha barra lliure per tant us faig un top 6 de cançons ridicules de la meva infantesa:

SONG OF MY FATHER / CHICORY TIP

POP CORN (PALOMITAS DE MAIZ) / DE Gershon Kingsley QUE ESTAVA FET AMB UN MOOG sintetitzador horripilant.

MISALUBA / CYAN (Espantós!)

CO-CO / Sweet (era de vomit)

obladioblada / dels Beatles que era la més xunga que van fer mai

fantasmas a gógo /
Sinergia –

LA LLETRA ES ACOLLONANT!

Soy la niña siglo XX, tengo ganas de jugar
y no creo en los fantasmas ni en las cosas de asustar.

Una noche que se fueron mis papás a divertir
vi salir de un agujero, un ratoncito feliz.

Lo* metí en la cama, le di el biberón
y al llegar mis padres ¡ay la que se armó! (Bis)

Deja ya ese ratoncito que tal vez pudiera ser
una bruja disfrazada con muchísimo poder.

Soy valiente, no me asustan los fantasmas a gogó,
ni las brujas, ni los ogros, porque tengo a mi ratón.

Lo metí en la cama, le di el biberón
y al llegar mis padres ¡ay la que se armó! (Bis)

De las brujas de los cuentos que me cuenta mi papá
yo me río muy contenta no asustándome jamás.
Porque tengo una escopeta, alegría y buen humor,
sé rezar y tengo amigas y un ratón muy juguetón.

Lo metí en la cama, le di el biberón,
y al llegar mis padres ¡ay la que se armó! (Bis)

Capità Rock de Gràcia ha dit...

discos dobles de la meva vida


made in japan . deep purple

diary of a band . john mayall & the bluesbreakers

the basement tapes . bob dylan & the band

white album . the beatles

circle - corea. altchult. braxton. holland

live evil - miles davis

Lopes Daktari xiclet ha dit...

especial CAMINS I CARRETERES:

On the road, traffic

melchor, gaspar y baltasar. Middle of the road

tobacco road, en versió Eric Burdon & the animals

walking on the moon, police

passejat per Barcelona, Pi de la Serra

ei! de l'insti! ha dit...

brown sugar-rolling stones
lola-kinks
samba pa ti-santana
chica de ayer-antonio vega
mister nobody-standells
haung dog-elvis presley
si em dius adeu-lluis llach
veles i vents-raimon
harvest-neil young
the end-doors
rat race-bob marley
supertition-stevie wonder
the year of the cat-al stewart
metal guru-t.rex
starman-david bowie
purple rain-prince

pianista aplicat ha dit...

a mi on hi hagi Mozart que s'apartin aquests peluts i desafinadors de gaites i cafeteres!

Anònim ha dit...

Pues a la letra esa del raton juegeton yo le veo futuro. Cantada con gritos y susurros, acompañada con una musica a medio camino entre leonard cohen y nick cave y revestida de una estetica entre existencialista y punk podría ser el bombazo de la temporada.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

AMB LA LLICÈNCIA QUE EM PRENC DE FER-HO, LI TALLO LA LLETRA DEL COMENTARI DEL ROBIN DE LOS DISCOS -QUIN NOM MÉS BO!-
I ES REPRODUEIX LA LLETRA DEL "FANTASMAS A GO-GÓ" PER SI LA PESCA EL NICK CAVE QUE AQUESTS DIES CORRE PER BARCELONA...

(Jo també recordo aquesta cançó i era per fugir de vergonya aliena però en mans del Nick Cave o del Mark Lanegan o de la PJ Harvey faria furor...)


fantasmas a gogó (el hit del segle XXI)

Soy la niña siglo XX, tengo ganas de jugar
y no creo en los fantasmas ni en las cosas de asustar.

Una noche que se fueron mis papás a divertir
vi salir de un agujero, un ratoncito feliz.

Lo* metí en la cama, le di el biberón
y al llegar mis padres ¡ay la que se armó! (Bis)

Deja ya ese ratoncito que tal vez pudiera ser
una bruja disfrazada con muchísimo poder.

Soy valiente, no me asustan los fantasmas a gogó,
ni las brujas, ni los ogros, porque tengo a mi ratón.

Lo metí en la cama, le di el biberón
y al llegar mis padres ¡ay la que se armó! (Bis)

De las brujas de los cuentos que me cuenta mi papá
yo me río muy contenta no asustándome jamás.
Porque tengo una escopeta, alegría y buen humor,
sé rezar y tengo amigas y un ratón muy juguetón.

Lo metí en la cama, le di el biberón,
y al llegar mis padres ¡ay la que se armó! (Bis)

L'home que parlava als gats ha dit...

En aquest apartat m'agradaria explicar els primers discs (de tota mena)que de ben petit van marcar els meus petits oïdes, discs que tenia el meu pare:
Els primers de Serrat, encara m'agraden
Els primers de Lluis Llach
Dos del Aute, un de Al.leluia amb català i los Burgueses.
Bring a little loving de los bravos, aquest encara no entenc com el meu pare el va comprar (en aquell temps era el que més m'agradava, sobre tot l'iníci).
Unlimited citacions de Café Crem, un disc recopilatori de cançons dels Beatles, regal de la tieta, tampoc entenc perqué aquest dics i no un dels originals Beatles.
Es broma de Cassen i un altre de Joan Capri, ja sé que aquests no son de música però eran discs.
Ah! i un altre de la Guillarmina Mota, desprès d'aixó quasi caig amb les drogues.
Gràcies al meu cosí francés amb vaig empapar dels Beatles.
Però després el meu germà va portar un disc en directe Made in Japan: Deep Purple i un altre Exile on Main Street / The Rolling Stones aixó va marcar un punt i apart, després ja ès un altre història i un munt de músiques.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

molt bona la dissecció biogràfico-sonora de l'educació musical i dels rituals d'iniciació a la més gran de les belles arts a càrrec d'aquest "home que parlava als gats". Una excel·lent radiografia sonora que aprofitant aquest blog ens desplega tot un document!

Ànims a la resta de lectors!

creedencenetista ha dit...

ahir vaig clavar l'agulla i va sonar Creedence, PAGAN BABY dels Creedence. Sense comentaris. només un: l'agulla i el viniluuu cruixien d'allò més i va ser un plaer

Lou Roig ha dit...

Doncs apa, fent memoria he recordat això:
Focus (amb Jan Akkerman)
temes: Hocus Focus; Sylvia i House of the king.

Més divertimentos de quan encara era verge:
The Archies: Sugar, sugar.

I més menut encara:
a casa em vaig criar sentin no tan sols els beatles, recordo com si fos ara
Renato Carosone:
Piccolissima serenata
Mambo italiano
Tu vuoi fare l'americano
Maruzzella

I finalment (per que si no aniriam la panxa de ma mare i això ja seria massa intim)
els discs d'en Capri (la tira i mitja.. taxista, de BCN a Madrid en tercera, el naufragi...

¡¡¡ i els contes en disc de vinil d'en patufet i el "gallo Kiriko"!!!

Llopdelblues ha dit...

Thick as a Brick de Jethro Tull, este es un disco que me trae muy buenos recuerdos, fué en un dia del año 1972, Compre la revsita "DiscoExpres"o un nombre parecido, era en un formato parecido a un periodico y se editaba en el Pais Basco, lei la critica de este disco y quede impresionado por los elogios hacia el, por eso decidi ir a discos Castello de la calle Tallers en Barcelona a comprarlo. Llegue a casa y al ponerlo en mi tocadiscos "Vieta", me quedo un gusto amargo, tal vez en aquella epoca mis aficiones eran mas cercanas al Rock Duro, The Rolling Stones, Led Zeppelin, Deep Purple, Nazareth, Slade y otros .... y no entendia que este disco fuera tan bien considerado , pero mi opinión fué cambiando, y cada vez que lo oia me gustaba más y más, hasta que se convirtio en uno de mis discos preferidos

àngel a LLOP DE BLUES ha dit...

molt bé companys! salutacions al gran Llop de Blues, un dels referents de la nostra quinta d'afortunats setantistes que vam xupar la música del Disco Expres i que vam tenir la sort de veure com el rock convertia les nostres vides en una cosa especialment diferenciada del comú normal d'aquell final del franquisme i de tantes batalletes d'escoles fatxes i misèria cultural i social.

POPeye ha dit...

primers singles comprats : Venus>Shoking Blue//The year 2525>Zager & Evans//Spirit in the sky>Norman Greenbaum//American Woman>Guess Who//Whole lotta love>Led Zeppelin (quin riff!)//Oh Well>Fleetwood Mac(altre riff bestial!//Oda a John Lee Hooker>Johnny Rivers// Are you ready?>Pacific,Gas&Electric//Fire>The crazy world of Arthur Brown//I'm a man>Chicago//Evil ways>Santana//Crystal blue persuasion>Tommy James & the Shondells//I want you to be my baby>Billie Davies//Get on your knees>Los Canarios//Lands of perfection>Màquina!//Earth's daughter>Màquina!//Sun bring the summer>Màquina!//Toti Soler>Hi ha gent(quan anava de Hendrix català)...i many more...

rtyODISCo ha dit...

jo vaig començar amb un single de Tom Jones, el Delilah!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Lou Roig, Robin de los Discos, Capità Rock de Gràcia, Lopez Dakatari, el de l'insti, el que parla amb els gats, el de la cnt de creedence, el llop de Blues, el Pop Eye...
Tots us heu confessat de manera excel·lent. El ritual està portant importants descobertes.

Aporto el meu ritual iniciatic musical.

Els meu primer disc és un EP (single de quatre cançons) de Paul Anka, el van comprar els meus pares justament la mateixa setmana del meu naixement, el dia 21 de març de 1959 segons consta a la coberta. O sigui dos dies abans de la meva arribada al planeta terra.
Els discos que sonaven a casa meva quan jo era un nadó i els anys immediatament posteriors eres:

WEST SIDE STORY (B.S.O.)
LA CAPUTXETA VERMELLA
CAPRI: LA GUERRA DEL SIS-CENTS
NAT KING COLE EN ESPAÑOL
LOS LLOPIS, DOCTOR BRUJO (ROCK MEXICÀ BONISSIM)
LOS CINCO LATINOS
i altres coses que encara conservo a la col·lecció.

Els primers discos que vaig comprar per decisió pròpia foren:

EAT AT HOME de paul & linda mccartney (el primer de tots)
IMAGINE , Lennon & Plastic Ono Band
MY SWEET LORD, Harrison
BACK TO BOOGALOO, Ringo Starr
GET IT ON, t REX
MISALUBA, cyan
LA REINA BRUJA DE NEW ORLEANS, Redbone
ALONE AGAIN , gilbert O'Sullivan
SANTA FÉ, Titanic

Els primers LPs foren:
beatles, Oldies
Stones, Gimme Shelter (recopilació Decca en directe)
l.a. woman dels Doors
Cosmos Factory de CCR
led zeppelin IV
Machine head, deep purple
black sabbath, paranoid
pop history, recopilació amb CLapton-Cream
Jimi Hendrix (una raresa recopilatòria del CIRCULO DE LECTORES-ORLADOR)

ja veieu...seguirem...

Un que va neixer amb Nirvana ha dit...

quina passada de records que teniu, sou uns mestres tots.

D.A-G ha dit...

Vaya!, ¡menudo blog!, así me gusta. Música y política, pff,¡de otro mundo!.
Un abrazo desde el sur,
D.A-G, de IA-Cádiz

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

salutacions a tots els compas de càdiz!

Lou Roig ha dit...

Un abrazo a las cálidas tierras del Al Alandalus.
En el patio, abre la puerta(TRIANA)

àngel ha dit...

a veure si aquest compa de Cádiz es troba a la seva ciutat amb el nostre amic Carlos... el món és un mocador!

L'homme que parla amb els gats ha dit...

Comparteixo gran part de la música que corre per aquí i com han marcat moments bons i dolens de la vida i com es converteix en una màquina del temps que't transporta al passat, i com la música ès com el menjar, algunes coses t'agraden de sobte i després ja no t'agrada tant o bé al revés, primer no t'agrada i amb el temps trobes que ès la millor cosa del món.

Gat Negre ha dit...

Un record per Koko Taylor una de les grans.

penyabogarde ha dit...

nosaltres proposem cançons blaugranes:

cant del barça / coral sant jordi
endavant barça / rudy ventura
jo soc barcelonista / guillermina motta
sintonia del Crackòvia

Amics dels gats i dels que parlen amb ells ha dit...

ja que aqui tenim el Gat Negre i l'home que parlava amb els gats, podem fer una tria de temes sobre gats:

EL GAT BLANC //// TOTI SOLER
THE YEAR OF THE CAT //// AL STEWART
LOVE CATS ///// THE CURE
CURIOSITY KILLED THE CAT //// Del grup amb el nom de la mateixa cançó
TOTES LES CANÇONS DE "CAT" STEVENS
TOTES LES CANÇONS DE "CAT" POWER
L'ORGUE DELS GATS ///// LA TRINCA
LE CHAT BLANC //// MINK DEVILLE
EL GATO QUE ESTÁ TRISTE Y AZUL //// ROBERTO CARLOS
TOTES LES CANÇONS DE "GATO" PÉREZ
TOTS ELS TEMES DE "GATO" BARBIERI

fogerty ha dit...

Durant casi quatre anys(Novembre del 69 fins al septembre del 73)la meva missió va ser proveir de singles la JUKEBOX del Bar dels Pares(a part de servir canyes,callos i calamars)No donava abast.
Una petita mostra:
STARMAN-David Bowie/CHICAGO-Graham Nash/HOT LOVE/GET IT ON/JEEPSTER-T.Rex/KNOCKIN ON HEAVENS DOOR-Bob Dylan/MOTHER-John Lennon/AUBREY- Bread/HARVEST-Neil Young/BLAK DOG-Led Zeppelin/WAR-Edwin Star/ME AND MRS JONES-Billy Paul/MORNING HAS BROKEN-Cat Stevens/SUSSIE Q/BAD MOON RISING/ GREEN RIVER/PROUD MARY/TRAVELING BAND/UP AROUND THE BEEN/y una pila més dels CREEDENCE/YOUR SONG-Elton John/SHAFT-Issac Hayes/HONKY TONK WOMAN-Rollings/YOU'VE GOT A FRIEND/James Taylor/GET READY-Rare Earth/LET'S STAY TOGETHER-Al Green/YOU'RE SO VAIN-Carly Simon/WALK ON THE WILD SIDE-Lou Reed/DIALOGOS-Chicago/RESPECT YOURSELF-Staples Singers/THE FIRST TIME EVER I SAW YOUR FACE-Roberta Flack/SPILL THE WINE-War/BRIDGE OVER TROUBLED WATER-Simon&Garfunkel-WITHOUT YOU-Nilsson/RIDERS ON THE STORM-The Doors/...Vam traspassar el Bar y la Juke(pelada y tremolant) al final de l'estiu del 73.
després ja em vaig dedicar únicament als LPs

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

escolta!

Benvolgut Fogerty:

el teu testimoni és excepcional!
ets de Premià?
quin bar?
resulta que en Ramonet77 i jo mateix estem recopilant dades relacionades amb aquesta temàtica i tenim obert un arxiu sobre discoteques, bars, juke box locals...
ens pots contactar?

la meva adreça:
soulbizarre@hotmail.com

Stereo 2 ha dit...

Fogerty, acabes d'aportar un tresor a la memòria històrica sonora!

Al Kor Kon ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=ELv2-7XcIAg

fogerty ha dit...

Nací en el bayou,pero estic per aquí
R77 sap qui sòc.Li he donat moltes assistències de gol...
El Bar es el DEPORTIVO del carrer Unio.Encara i es.
Puc posar cuatre més?
STONES-Neil Diamond/IN THE SUMMERTIME-Mungo Jerry/WANDERING STAR-Lee Marvin/BROWN SUGAR-Rollings/ELOISE-Barry Ryan/PAPA WAS A ROLLING STONE-Temptations/YELLOW RIVER-Christie/CLAIR-Gilbert O'sullivan/LEVON-Elton john/LUCKY MAN-Emerson Lake&Palmer/THE WITCH QUEEN OF NEW ORLEANS-Redbone/MONTEGO BAY-Boby Bloom/ALICE COOPER-School's out/MONEY-Pink Floyd/LONG AND WINDING ROAD/LA BALADA DE JOHN Y YOKO/LET IT BE/WHILE MY GUITAR GENTLY WEEPS/HEY JUDE/FOOL ON THE HILL/LADY MADONNA/COME TOGETHER/SOMETHING/BACK IN THE USSR/PENNY LANE/TWIST AND SHOUT/HELP/Perdó! M'he penjat...Obladi Oblada...

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

ostres! un del bayou! al Deportivo! el Premià dels temps durs i intensos, els temps dels bars amb música, els temps en que podies prendre cervesa amb aroma de tabac i de tapes!!!! temps durs, però carregats de detalls de felicitat compartida! la música era un format socialitzable i conduïa les nostres converses com estem fent ara en aquest bloc. La música per molts de nosaltres no era un fons funcional d'ascensor, era i és la banda sonora de les nostres vides, entre fum, tapes, juke box i entusiasme. Ara ens hem de buscar la vida per evitar un empatx de publicitat impersonal, triunfitos, slogans i digitalització inmaterial...llarga vida als records que viuen amb nosaltres com edl Deportivo, el bar mitic del carrer Unió!!!! i la seva juke box!!!!!!
Una abraçada!!!!!

Lou Roig ha dit...

apa, em venia de gust recordar la PFM:

Appena un pó (per un amico) de la Premiata Fornieria Marconi (PFM)
Versió en anglés:
River of live (Photos of ghost)

(no sé per que sempre he tingut més tirada per la versió en italià)

r77 ha dit...

Osti Fogerty, m'has deixat en fora de joc, i mai millor dit!!!
"Assistències de gol? Al "terreno"?
Estic totalment sorprés!!
Fogerty, please, contacta amb nosaltres:

soulbizarre@hotmail.com > Àngel

ramonpremia@gmail.com > R77

Anònim ha dit...

Fogerty:
Ets en Tom Fogerty o en John Fogerty?

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Lou: saps de la rivalitat que hi havia dins del rock simfònic spaghetti?
PREMIATA FORNERIA MARCONI vs BANCO DEL MUTUO SOCCORRO!
i els P.F.M. eren els guanyadors, gràcies a fitxar per la Manticore Records, el sub-segell capitanejat per Grec Lake d'Emerson, Lake & Palmer!!!!!
i amb aquestes que va arribar... Tilio de Piscopo i el primer Pino Daniele!!!! i apa... a rodar!

i... QUI ETS, FOGERTY???? UNA PISTA!!!!!!

fogerty ha dit...

Despres t'envio unes fotos del bar.També tenía el SUPERSTITION Del Stevie Wonder...
Anònim, tu qui ets? Stu o Doug

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

FOGERTY:
ETS UNA MINA D'OR! UN SUPERVIVENT DE L'ERA DEL VINIL I DEL JUKE BOX!

crimson ha dit...

Amic dels gats,
et deixes el molt crimsonià "cat food".

Crimson

tree dog night ha dit...

I ELS GOSSOS QUÈ? ENS TENIU MARGINATS!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

vale!

black dog, led zeppelin
hey bulldog, the beatles

Anònim ha dit...

I am a hot dog de Mabel

Gos & Gat ha dit...

Coverdale/Tati Page - Black Cat
Susy Quatro-Tati Cinco
AC/DC Dog eat Dog
Ted Nugent Dog eat Dog
ZZ Top Dirty Dog
Bob Dylan Knocking On Heavens Dog
Lou Reed A Dog Walk On The Wild Side
Cliff Richard - Doglatulations
Lynyrd Skynyrd - Dog Home Alabama
The Allman Brothers Band - Power of Dog
The Band - The Last Dog
Canned Heat - In the Dog Again

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

a la orilla del mar los perros dogo van sin collar /

tricefàl·lia.

(foni, salva soler, valerià pujol)

Gat amb sabatilles ha dit...

Mira que heavy la cançó per nens

Yo tenía 10 perritos
Yo tenía 10 perritos
Y uno se murió de fiebre
Ya no tengo más que 9

De los 9 que tenía
De los 9 que tenía
Uno se murió de tocho
Ya no tengo más que 8

De los 8 que quedaban
Uno se tragó un carrete
Ya no tengo más que 7

De los 7 que quedaban
A uno lo mató el exprés
Ya no tengo más que 6

De los 6 que me quedaban
Uno se mató de un brinco
Ya no tengo más que 5

De los 5 que tenía
Uno se mató de un salto
Ya no tengo más que 4

De los 4 que me quedaban
Uno se murió de sed
Ya no tengo más que 3

De los 3 que me quedaban
Uno se murió de tos
Ya no tengo más que 2

De los 2 que me quedaban
Uno se murió de un susto
Ya no tengo más que 1

El 1 que me quedaba
Se perdió por un gran cerro
Ya no tengo ningún perro

Anònim ha dit...

Òndia Tati, recordar Tricefàl·lia ha estat bé. Els havia anat a veure quan assejaven a Vilassar de Mar. Quan ja no freqüentava aquestes terres em vaig trobar casualment el Salva a les Rambles i em va dir que tocaven a Karma a la plaça Reial aquella nit. Els vaig anar a sentir i va estar molt bé. I després ja no en vaig sentir a parlar més. Estaria bé recuperar alguna gravació d'ells si n'hi ha alguna!

Crimson ha dit...

Aquest comentari era meu, se m'ha escapat abans de signar-lo!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

ep Crimson! bentrobat en aquest paratge de sons i records, fantàstic!

Joan Sol ha dit...

Ei, mestre!

La meva escola musical va ser la ràdio dels últims anys del franquisme, les ràdio-fórmules de l’època i els programes de discos sol•licitats en què els emigrants de la muntanya de Sant Pere de Tarragona felicitaven amics i parents “En el día de su onomástica” i “de su primera comunión”. Cançons, la majoria en castellà, que escoltava a través del pati de veïns de casa, al taller de modista de la mare d’un amic, a la piscina Tarraco... I després en programes de tele en blanc i negre com “Escala en Hi-Fi”, “Galas del sábado” i l’imprescindible “Festival de Eurovisión”. Vist ara fa entre pena i gràcia, però eren cançons que et quedaven gravades –encara me’n recordo de moltes lletres- i alegraven la vida de molta gent en aquells temps de repressions diverses. A casa el tocadiscos –els meus pares en deien gramola- va arribar tard i no conservo ni un sol disc d’aquella època. Apunto algunes de les cançons que més m’agradaven dels 60 i principis dels 70. Em temo que el català -tret dels discos d'en Capri- no el tocàvem gaire...

“Cuando calienta el sol”, Alberto Vázquez
“Downtown” Petula Clarck. Aquí hi havia una versió en castellà que deia “Vuelvo a la playa donde te conocí, chao, chao”.
“Marionetas en la cuerda”, Sandie Shaw. Guanyadora d’Eurovisión 67. I cantava descalça!!!
“Eloise” Barry Ryan
“Delilah”, Tom Jones
“Help”, Tony Ronald
“Eva María”, Fórmula V
“Un rayo de sol”, Los Diablos
“Cállate niña”, Los Pic-Nic
“Lola”, Los Brincos
“Mejor”, Los Brincos
“Esto si me altera el cuerpo”, Sirex
“El tren de la costa”, Sirex
“Get on your knees”, Los Canarios
“El río”, “Miguel Ríos
“Bring a little lovin”, Los Bravos
“Black is black”, Los Bravos
“Los chicos con las chicas”, Los Bravos
“Lyla”, Lone Star
“Mi calle”, Lone Star. La meva classe de primer de batxillerat de la Salle de Tarragona la vam cantar al concurs de cançons que es feia al cole per Santa Cecília.
“Mamy Blue”, Pop Tops
“Oh Lord, why Lord”, Pop Tops

I paro ja, perquè no vull abusar de l’espai –em temo que ja ho fet!- ni de la confiança.

A reveure!

Lou Roig ha dit...

Com que encara estic al•lucinant m’he posat a ballar sardanes...

Nit de llampecs (los Relámpagos)
Sardana flamenca (toti soler)

poppins ha dit...

cal recordar també els pekenikes amb el tiempo vuela ( Booker T)o cerca de las estrellas...

el lute ha dit...

Y el jukebox del bar granvía? en la segunda mitad de los 70 la llegada de un tal Vicente a este bareto lo convirtió en el sitio más enrollado del pueblo. con su fantástica energía y particular personalidad, consiguió unir a todas las tribus del pueblo en una insospechada fraternidad dónde convivian burgueses,progres,quillos,camellos y niñas lolailo de culo prieto...melenudos de la banca catalana ( hey enric!)...pasteleros de cal petit ( un beso Joan dónde hayas ido a parar..) y otros personajes míticos de la aldea ( el quique, el chino, el mitchu,etc...) participaban juntos de música y cachondeo y la terraza se llenaba tanto durante el estío que hacían recelar a los del bar del al lado, los sres. meca e hijos, cuya clientela era más "altanera".y en realidad, vista la mezcolanza de clases mucha gente pasaba temerosa por delante del bar como si atravesaran harlem...¿quién ha dicho que allí se fumaban porros?¡qué tontería!en esos años fumaba porros hasta el mossén del pueblo...

Tal fué el éxito, que vicente montó en cuanto pudo su propio bar musical"can vicens" en la carretera de premià de dalt al lado de la fábrica del gas...con mucho éxito también para no estar en el centro del pueblo, así que tuvo que traer a sus dos hermanos del pueblo para ayudarlo. a lo largo de casi ya 30 años vicente ha aguantado tiempos malos( esos poderes fácticos siempre al acecho con nuevas normas cada 2x3 ) y tiempos buenos, con diferentes generaciones de clientela pero siempre explayando buen humor y promocionando buena música, sobretodo soul y funky...(a su hijo lo bautizó con el nombre de marvin!)

Un bar musical que haya durado 30 años en premià! sólo por eso se merece un homenaje...felicitats vicens!

àngel ha dit...

poppins, gos amb sabatiles, lute, lou, joan sol, les vostres aportacions són molt emotives i fan que aquest POST es mantigui uns dies més...el tema està portant molta teca i estan sortint bars mítics: EL DEPORTIVO, SPORT MATIC, EL GRAN VÍA, ... el barman itinerant Vicente!!!! i tots els que heu anat explicant coses...menció especial a FOGERTY que ha lliurat un material via-e.mail que ben aviat ens permetra observar el mite DEPORTIVO en tot el seu relleu i incandescència mítica!!!!!!!!!!!!

popcorn ha dit...

i el bar de can Meca? ja que ha sortit abans...jo recordo desprès de lo del scalextric gegant que van posar cap el 70-71 una jukebox i unes taules de ping pong, futbolins, màquina del "millón" i un avi que controlava com el del sport matic...(els avis venien de fàbrica amb la jukebox?)

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

can Meca!!!!!!!!!!!! salón recreativo can Meca!

Xuang ha dit...

Jo, no he pogut gaudir d'aquestes ofertes recreatives que m'expliqueu al ser de Badalona, però recordo un pub a badalona, el 147 edifici de dues plantes i soterrani: billar, dards, reservats per les parelletes, tot molt fosc, bona música i bons records.
I d'altres el Boxes, el Purple.
També recordo a Barna passar bones estones a Les Enfants (Barri Xino) i que el propietari m'explicava que per allà hi anaven el Maragall i el Narcís Serra a la seva epoca universitaria. Us imagineu ballan el Narcís sympathy for the devil?
El pas del temps, s'ha obert la memoria del disc dur

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

xuan: no recordes cap club de quan vivies a Pekin?

anxal

El gat Xuang ha dit...

Si, recordo un de molt guapo, decorat de llibres vermells i tenia el nom del crit d'un gat: MAO tabern club.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Hola Xuang,

quan tornis a la Xina recorda de portar fotos del bar Mao. El dels gats. Jo si vaig un dia a Menorca et portaré una postal de Maó. A Menorca els gats accentuen en agut els seus crits de guerra. Maó, Maó!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

jo vull explicar una experiència amb juke box a Sport Matic (ca l'Avi),,, ens trobavem els dissabtes al matí i a la tarda en aquell vell club-sala de jocs, escoltavem música i xerravem. La Juke anava a sac: doors, creedende, santana, jane birkin, barrabás, o'sullivan, joe cocker, joan baez, bon bylan, beatles, stones... un dia que sonava la mítica BIG FAT ORANGO-MAN, en Sebas del carrer Sant Miquel, assegut damunt una màquina de mil·lió, percutia amb tot el cos damunt del vidre fins que en un accent de "l'estribillo" de la cançó va saltar amb totes les forces destruint la màquina. Literalment va ser una posada en escena del tema de THE WHO: Pinball Wizard / El bruixot del mil·lió.

recordar és un plaer!

amnesic rodó ha dit...

Tati, quin any era això?

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

coi!

pregunta ràpida...resposta ràpida i precisa:

any 1973.

ye-yé ha dit...

molt bona la dels mil·lions pinball!!!!!

el millor era el del Marina!!!!! no sé com s'ho feien però dins del Marina hi havia un clipper sencer i també hi havia hagut una juke.

QUASI XINO DE FUMAR ha dit...

Tommy era basura però ara que ho penso al costat de la merda que ara es fa passar per art em quedo amb tota aquella orgia de "lentejuelas"... era una passada veure com feien el riducul les vaques sagrades del pop en una peli montruosa: elton john, eric clapton, tina turner, the who, De conya tiu!

Gat Xino ha dit...

I la de sargent peppers pels Bee Gees i els Earth, Wind & Fire

malalt de picarols ha dit...

les maquines de "millón" d'abans de l'era digital eren pistonudes perquè feien sorollets musicals i les boles petaven contra els obstacles fent sonar metalls i els números de la pantalla corrien amb cinta i eren de plastic en un rodet. Això del progrés segons com ens ho mirem és una birria!

soulbizarre Express ha dit...

ja sé que no vé a cuento però a mi em sembla molt bé que ensenyin per la tele els delinquents emmanillats. Em sembla educatiu i higiènic. Els opinadors de torn que s'hi posin fulles. A mi m'indigna més veure per la tele com els mossos, els guardia civils o els nacionals, detenen a immigrants per vendre quatre discos al top manta per poder menjar o quan es reparteix estopa a estudiants o pagesos. I ara, canviant de tema, molt bones les intervencions d'aquests dies en el "post" on cada dia creix la memòria com un fil invisible que entre tots anem estirant.

El Xino Xuta ha dit...

Per mi les màquines del mil.lió ven únides al futbolí, ja que a Badalona hi havia el Bahia un bar de la rambla, Ping Pong, Billars i futbolí. Futbolí que més tard va generà una discosió amb un Madrileny sobre aquesta màquima, ja que vaig descobrir que a fora de Catalunya els futbolins no tenian dues cames, les cames s'unien en un taco. No cal dir que a fora segueixen tenin un taco i no poden dominar la pilota com els de qui.

Gat a la taulada de 5 ha dit...

Si que ve a cuento. Mira a Valencia el PP ja ha dit que la mani és culpa de la extrema esquerra.
Sepulcres blanquejats.

Cirera la desmemoriada ha dit...

de pequeñajo me gustaba la juerga con cerveza y tapeo y para eso necesitaba un bar. el bar es una de las cosas más guapas de la vida. el bar de la esquina es una caña. si en el bar la música peta, pues bien. si la que peta es rock and roll bareto pues muy bien. si en un bar suenan los Ramones a todo gas, cojonudo. Eso es lo que sucedía en mi bar preferido en lo alto de Mataró donde la ciudad se ponía a crujir. Antes de que llegara el puto Mataró Park en mi barrio se iba al bar y el cada esquina el bar era el templo. La cañita, el chato, las aceitunas, las cortezas, los callos, la musiquilla de los Chichos y en mi bar aunque suene a fantasía: the ramones. El cuarteto de nueva york dándole a la vara con sus artefactos de dos minutos y medio, Eso era vida.
Joder que ahora no hay bar y cuando entro en el bar o el otro bar, todo es tragaperras pesadete y la puta televisión berreando programas llenos de publicidad tramposa. ya no suenan ni los Chichos. El bar tampoco es un bar y la música es una mierda que meten dentro de un emepétres de los cataplines y ahora ya no hay musica renqueante que se reafirma en el plato, solo mierda pistas digitales que se comen la magia, se comen el bar y te atrofian el duende.
viva el bar, viva MI BAR. Mi querido bar de Cirera, Mi barrio que ya no es lo que era y mi ciudad que es una porquería de torres, torreones, lujo de cartón piedra y mogollón de rotondas atiborradas de coches con emepetrés dando la vara.
viva MI BAR aunque sea una sueño. Prefiero el sueño de MI BAR que la pesadilla actual de mi asquerosa ciudad de hormigón.

El Gat que balla ha dit...

Cirera ponle música a tu letra y suena a canción cojonuda.
viva el bar, viva MI BAR. Mi querido bar de Cirera,

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

"viva el bar, viva mi bar, mi querido bar de Cirera"

sincerament impresionant! El realisme del teu text és matèria d'estudi. Has clavat una perla d'assaig sociològic i d'història local amb banda sonora compartida del Los Chichos i The Ramones. La descripció del pas de la ciutat proletaria i els seus barris a la conxorxa mercantilista i uniformitzadora dels centres comercials és directa i entenedora. A vegades sona la flauta i el millor assaig sobre el canvi social apareix en un text que s'anima des d'un record de bar i tocadiscos. Bé, jo treballo molt aprop de Cirera, conec una mica el barri i sincerament l'has clavada en majuscules.

Felicitats cirerenc !

pdt: et dius "Jordi" ?

Anònim ha dit...

per lletgisme radiofònic aquest matí el Basté fent de les seves des de RAC1 al servei del grup godó i rebaixant el cas pretoria de manera ostentosa, quina jeta de periodistes!

Anònim ha dit...

TÉ MOlta jeta certa premsa amb aquesta manera de rebaixar el tema i fa pudor

Marta ha dit...

a Sants hi havia un bar que tenia un tocadiscos a la barra que posava Bach i Haydn , crec que es deia el bar Soler

carajillo ha dit...

el bar és la vida i millor que la tele

El to d'en Joan ha dit...

la foto de l'Elton és boníssima però cal dir que sempre és lletgista el perruques de Watford!

Anònim ha dit...

el meu bar és el Marina i la banda sonora actual és el canal de noticies 3.24 i els reportatges de natura.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

el meu també és el Marina i malgrat tot m'agrada, sempre millor que altres bars en que tele cinco explota les orelles...però ja no tenim màquines de mil·lió ni de discos. Això és el segle XXI i l'apissonadora del progrés fa estralls.

Un Krek Actiu ha dit...

La creativitat sempre alerta.
Cal explotar les noves tecnologies a les nostres necessitats.No hi han cases intel.ligents?.Donçs caldria fer bars intel.ligents, on la base de músiques i(tapas) seria ilimitada i d'altres alternatives es podrien portar a terme.
+i+idees

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

jo com el Walter Benjamin, el progrés vist des de l'àngel de la hstòria, amb el degut horror davant del seu mal ús... ja, ja!!! visca el vinil!!!!

Anònim ha dit...

M'inicio avui al teu bloc que no deixaré de seguir! Endavant!
Una pista per si no saps qui sóc:))
www.adaesnomdefada.blogspot.com

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Endavant i benvinguda a la casa del vinil!

engrunes de vida ha dit...

sporting life, mink de ville
some girls, rolling stones
hot pants, james brown
3, led zeppelin
abbey road, beatles
berlin, lou reed
shoot of the fantasy factory, traffic

gos policia ensuma ha dit...

veig que s'ha colat en Bogarde en el post, aquest home és un cas com un cabàs.

Rex Bogarde ha dit...

Una etapa reincident de Juke Box on escoltava:
Stay Jackon Browne
Can You Feel It The Jackson
The River del Bruce
September del Eart, Wind and Fire
Dance Sister Dance de Santana
Still Of The Night lyrics by Whitesnake

client fugaç del Bar Tasmania ha dit...

ara recordo el bar Tasmania a Barcelona que era petit i sense cap cosa especial i era tipus barra, fluorescents i plastic, res més però QUIN NOM MÉS BO, no?
BAR TASMANIA. OEEEEEE!!!!!!!!!

Clandestino ha dit...

Bar la Bruixa, dins del Raval, una canya. No sé si ara existeix.

gos policia ensuma ha dit...

jo no recordo el Tasmania però si que recordo el Moluqueño, una altríssima canya.

Fèlix ha dit...

T REX , ELECTRIC WARRIOR
THE WHO, LIVE AT LEEDS
MAHAVISHNU ORCHESTRA, APOCALYPSE
ROCK IN THE FILLMORE, HUMBLE PIE
CAT STEVENS, FOREIGNER


UN JA TE ELS SEUS ANYS

Stereo 2 ha dit...

per discos i versions, mireu i escolteu el que estem preparant...
aneu al blog clicant damunt la nostra signatura...