09 de març 2009

Recopilant




















El comiat de l'Amistat (obrera) de Premià de Mar està prou documentat en el blog amic d'en Martí Rosselló (que podeu visitat des dels enllaços d'aquest blog). Les obres de reforma ens portaran en un futur, avui encara incert, un espai transformat "al servei de l'oci i de la cultura local". La degradació del Centre l'Amistat que fins ara hem conegut està lligada, a parer meu, a unes tendències molt rares (o socialment complexes, per dir-ho en termes encara més complexos) que han fet de Premià de Mar un poble especialment tocat per una maledicció insòlita que ens ha portat a una situació de clamorosa manca d'infrastructures, d'ambient social i de projectes estables. Millor serà, doncs, que inventem (i tirem pel dret) les coses. Sort! 


Jornades de la
Xarxa de Consum Solidari a Barcelona. Ha estat una bona ocasió per prendre el pols al moviment actiu en favor d'un canvi dels paradigmes de la producció, del comerç i del consum. A Premià de Mar ens volem sumar a les iniciatives de consum conscient i responsable lligades a la critica del model capitalista i dels seus efectes devastadors. Aviat posarem en marxa aquest espai i, dins de les nostres possibilitats, el lligarem al moviment general que impulsa alternatives concretes i pràctiques a l'estat de les coses.

Després del dia internacional de la dona treballadora (que per moltes i molts, és i serà una diada lligada a la lluita contra el sistema capitalista, del qual el patriarcat és expressió consubstancial), tenim davant una agenda que convoca totes les resistències possibles.
El mes de març portarà moltes convocatòries que aniran confluint en la diada del 28 de març. Seguint les crides internacionals, el 28 de març és la data de la mobilització anticapitalista entorn del lema "Que la crisi la paguin els rics!" i, a banda de la manifestació, és una bona ocasió per vertebrar les activitats de la resistència a la crisi i a l'ofensiva. Els sindicats majoritaris, massa lligats al miratge governamental (català i espanyol) prefereixen manifestar-se formalment en uns dies diferents dels que marca l'agenda anticapitalista, no fos cas que el clam dels que no volem gestionar la barbàrie els resulti incòmode. Tacticisme? Els sindicats majoritaris surten al carrer (convocats pels seus líders) quan el govern que tenen davant és de dretes (Itàlia, França o Grècia) i es desmobilitzen quan l'esquerra gestionària resideix a Palau (tot i que aquests governs apliquin els paràmetres social-liberals de refundació capitalista i d'ajut al sector financer que ha causat l'enèsima crisi).


Espais d'esperança (com el títol del gran llibre de David Harvey) sonora. Després d'una melancòlica visita a les precàries prestatgeries de les botigues de discos del carrer
Tallers (ho sento, sóc antic, però penso que la devastació digital està portant la música a una transmutació de formats que farà molt mal, i no només en sentit artístic, també socialment, laboralment i culturalment). A la benjaminiana manera, el progrés és un problema. Esperança sonora: El programa de ràdio que fem en Ramonet 77 i un servidor Soulbizarre, intenta mantenir una regularitat a força de convocar espectres i relativitzar les urgències de la rabiosa actualitat (jo afegiria, del paroxisme mercantil aplicat a les arts sonores convertides en deliri para-musical). Aquesta setmana (dimarts 10 a les 9 del vespre, Ràdio Premià 95.2) farem un Sound System reivindicatiu de segells proscrits. En R77 prepara un paquet d'artistes agrupats en el segell espanyol Vampisoul. Un projecte especialitzat en les arqueologies de l'estilisme i dels generes soterrats, Vampisoul recopila i rescata arxius de música llatina, de modern jazz, de soul crepuscular o de rareses inclassificables. Vampisoul perilla. Les bones maneres del món del disc perillen. Temps al temps. En el mateix programa preparo un homenatge en tota regla al segell Two Tone Records. La celebració de la New Wave i de l'afterpunk va portar projectes meravellosos com 2Tone Records. Recordeu els Specials? Sonoritats jamaicanes enregistrades a la Gran Bretanya profunda. El Carib arribava a Coventry.

Lligant crisi, música, mercat i exclusió social ens arriba una notícia de les que ocupen poc espai a la premsa majoritària: Els treballadors hiperexplotats i perseguits del Top Manta s'organitzen contra totes les garrotades que estan suportant: La represió policial, la sobreexplotació que reben de les màfies piratejadores, les campanyes hipòcrites del lobby de la SGAE contra la pirateria "vingui d'on vingui". Un blog de vocació musical no pot deixar passar per alt la seva solidaritat amb els precaritzats, criminalitzats i explotats treballadors i treballadores del carrer que pateixen la persecució de l'aparell policial, de les polítiques profilàctiques dels ajuntaments social-liberals i de les xarxes d'explotació més incertes. Com sempre, paguen justos per pecadors. Crisi? Barbàrie!


Músiques en curs + banda sonora:
Billy Childish with "The Singing Loins", The Fleshtones, recopilació sèrie C de Reggae Roots, Wicked Roots, Riot Radio Broadcast (mostra d'arxius de la Trojan Records) i un concert de Pete & the Test Tube Babies (Brit-punk 100%).

17 comentaris:

coco ha dit...

és fàcil criticar als sindicats en aquests moments de lluita!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

els sindicats no s'han de criticar, més aviat es critiquen les seves burocràcies dirigents que no s'atreveixen a fer el que fan a França, Itàlia o Grècia per no xocar amb l'esquerra que governa. les burocràcies sindicals, en canvi, quan tenen governs de dretes davant no dubten en convocar mobilitzacions.
Siguem precisos, d'acord. Una cosa és el conbat sindical, els comitès, les assemblees, etc... i l'altra cosa és el paper calculador de les direccions.
En quan a la critica als sindicats, caldria destacar que CCOO i UGT són una part d'un tot, altres sindicats recolzen sense problemes les crides a la resistència com ara CGT, la intersindical alternativa, la CNT, les comissions de base, etc... i moltes seccions sindicals majoritàries i directament afectades per l'estat de les coses.
Més que criticar, doncs, es tractava de fer una comparativa sobre com es canvia d'estratègia en funció del govern que hi ha a cada país...i això, francament, no cola, en temps d'internacionalització general dels conflictes i de la crisi sistèmica.
La frase "és fàcil criticar als sindicats en aquests moments de lluita", no té massa sentit quan els sindicats lluiten (i no tots ho fan).

euista ha dit...

a grandes rasgos estoy de acuerdo con Angel en su apreciación del papel de los sindicatos UGT y CC.OO ante los desmanes de la crisis.
Abundando en ello y como afiliado a CC.OO me siento perplejo ante el guión de intervención de mi propio sindicato en términos más confederales. Si la clase obrera fue capaz de lanzarse a la huelga general en los tiempos de los contratos basura y del albor del felipismo en pleno apogeo neoliberal, como narices hoy NO se va a la huelga general con la que está lloviendo con esta crisis que da pretextos para destruir empleo y mendigar dinero de los contribuyentes?
Naturalmente que hay que dar caña a los lideres sindicales y a esta cargocracia que es incapaz de menear la cabeza cuando tenemos ante nuestras narices la mayor ofensiva capitalista de los últimos decenios.
¡ Viva el sindicalismo !

////pero libre de meapilas profesionalizados////

como CAYO LARA, por la huelga general pero no de boquilla.

Tu artículo es cabal, de sentido común, ¡ vaya si lo es !

Gràcia ha dit...

molt encertada la referència als proscrits venedors del top mamta que mentres ells fan el que fan per menjar, els gangsters financers destrossen les vides del tercer món i dels aturats de tot el planeta.

Anònim ha dit...

Gràcia té molta raó:
ICV demana al Congrés que s’elimini la pena de presó per als ‘top manta’
http://www.iniciativa.cat/sabadell/news/17344

Eva

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

ben fet, doncs, per ICV
salutacions Eva.

pregunta ha dit...

apunt: quants cops els de revolta global i la cgt no heu volgut compartir mani amb la resta de la gent fent camins alternatius al de la resta de la gent?

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

resposta:

em sembla que els de revolta global, de la cgt, i de moltes més organitzacions de l'esquerra ja fa temps que comparteixen lluites amb qui les protagonitza, en alguns casos al costat de partits i sindicats majoritaris i en altres casos amb altres companyies. El tema de les manifestacions normalment depen de les plataformes que les impulsen. Si a vegades no es va al costat dels "altres" és perquè no sempre hi han els mateixos objectius.

on està l'esquerra de govern i el sindicalisme majoritari en casos com aquests? :

a) campanya "que la crisi la paguin els rics"
b) mobilitzacions contra el pla de Bolonya
c) manifestacions de defensa del territori (el cas dels desviaments i sequeres del senyor Baltasar)
d) la mani del moviment ecologista del dia 22 de març contra les politiques mediambientals de la generalitat
e) la lluita dels "autobuseros"

cadascú té les seves lògiques, les de govern impliquen haver de baixar el llistó mobilitzador per recuperar-lo quan vinguin temps d'oposició (per preparar el carrer esperant el retorn al cicle governamental).
Ni millor ni pitjors, és una qüestió de lògiques i cada organització fa la seva tria.

tema sindicats... per sort, ja apuntavem més amunt, una cosa és qui dirigeix els sindicats i l'altra cosa és la seva base i, en molts casos, els sectors més combatius que han d'anar per lliure.

Francament no és intenció d'aquest blog fer un concurs de "a veure qui es manifesta més", en tot cas, la intenció és apuntar algunes convocatòries i que cadascú decideixi les seves preferències.

Albatros ha dit...

una bona idea de portar a la palestra el món del TWO TONE RECORDS i aquí al costat de mogudes que amb una sobredosi de bon ska encara trepitgen més fort Que visca visca visca l'esquerra anticapitalista!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

ja ho pots ben dir, Albatros, que les músiques del segell 2tone van ser la banda sonora dels temps revoltats de la Thatcher...ska, rocksteady, suedeheads, red skins, dr martens, fanzines, northern soul, punk, squaters, antiracism league...i la llavor continua vigent, què coi!
salut!

endora ha dit...

Ei... Tati! un plaer de bon matí (rodolí...tararí!). T'has mirat alguna vegada les editorials del Gabilondo a la cuatro? D'acord que aquest cannal és "prisa" però l'Iñaki fot cada una, que no deja títere con cabeza...i s'està posicionant en l'espai que pocs periodistes saben ocupar, rojillo, rojillo... notícies ben enfocades, a cop de carrer i crítiques amb la intenció, per a mi el millor telenotícies.
Salut revoltós!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

si el gabi es torna revoltós, vol dir que el món està canviant de base... je, je!

passa-la company! ha dit...

prou repressió als que estem en lluita a les universitats !

tripartit mercantilista !

tripartit bolonya !

tripartit ens envia porres i cascos !

Núria ha dit...

ben dit i a passar-ho i el dissabte a la mani a dir que ja és hora de la vaga general i el 28 a la mani-mani contra el capital i arreu del món oppppppp!

Anònim ha dit...

mossos i saura que ens deixin en pau als estudiants

Cesc ha dit...

el tripartit vol que els moviments socials s'impliquin en la gestió i els que no entrin en aquest joc senzillament els conviden a abandonar tancaments i mogudes, i si cal amb les porres dels mossos d'en saura com la dreta i a callar.

els estudiants en lluiten estan fent de mestres amb les seves mobilitzacions i alerten del creixent poder del mercat dins de les universitats i aviat dins dels instis.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

LA REPRESSIÓ DELS MOSSOS ALS ESTUDIANTS.

SAURA DIMISSIÓ !

VIDEOS I IMATGES A:


http://intersecciones.wordpress.com/