18 de març 2009

PROU REPRESSIÓ . RESISTÈNCIA I REVOLTA !

Divendres 20 de març:
Ateneu Rebel, C.Font Honrada (Poble Sec),
a les 7 de la tarda.
Acte internacionalista de solidaritat amb les lluites estudiantils.
Participen activistes de les Universitats de Barcelona, Roma, Atenes i Paris.
Convoca: Revolta Global-Esquerra Anticapitalista.

NO A BOLONYA !
NO A LA PRIVATIZACIÓ DE L'EDUCACIÓ !
RESISTÈNCIA !
TREBALLADORS I ESTUDIANTS EN LLUITA !
PROU REPRESSIÓ !

SAURA DIMISSIÓ !

32 comentaris:

Marc ha dit...

temps de lluita
bona imatge
sortim al carrer
amb els estudiants
contra aquesta merda de capitalisme
que plegui el saura que és el que porta la repressió
temps de lluita
el que he vist per la televisió fa vomitar
tripartit de dretes
aquest blog m'agrada

Anònim ha dit...

quina crueltat els mossos es veia per la tele
quin fastic

bona convocatòria aquesta que surt al bloc

Anònim ha dit...

Comunicat d´Alternativa Jove-Joves d´EUiA davant el desallotjament i les càrregues policials a la Universitat de Barcelona

Alternativa Jove-Joves d´EUiA, davant els fets esdevinguts avui durant el desallotjament de l´edifici de la Universitat de Barcelona, a la Plaça Universitat, i les càrregues policials a l´exterior, fa públic el següent posicionament:

1) No compartim la decisió del Rectorat, que és el responsable d´haver demanat la presència dels cossos policials al recinte universitari, per tal de desallotjar als i les estudiants de l´edifici.

2) Demanem un aclariment sobre la intervenció policial, dins i fora de la Universitat. Segons les informacions que disposem dels fets, l´actuació dels Mossos d´Esquadra ha estat exagerada i indiscriminada, en especial a l´exterior de la Facultat, cap a estudiants i professionals de mitjans de comunicació.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

ben dit companys!
saura dimissió!

Anònim ha dit...

18/03/2009
Joves d’Esquerra Verda demana l'obertura de ponts de diàleg amb el moviment estudiantil
Davant dels fets ocorreguts avui a partir del desallotjament de la UB, la Coordinació Nacional de JEV manifesta que la resolució del conflicte al voltant de l’aplicació del “procés de Bolonya” ha de sorgir de la negociació i el diàleg amb els col•lectius que formen part de la comunitat universitària.
Per tot això:


1- Demanem als rectors de les universitats que recondueixen les seves actuacions, ja que en els darrers mesos han exigit l’actuació de les forces de seguretat de forma reiterada. Creiem que aquesta política d’actuació és incorrecta, ja que el conflicte polític no s’ha de convertir en un conflicte policial.



2- Manifestem que l’actuació dels Mossos d’Esquadra ha estat desproporcionada, i per això mateix, hem demanat explicacions a la Conselleria d’Interior, exigint que es faci una revisió exhaustiva de la intervenció.



3- Instem els governs de les Universitats, així com la Conselleria d’Universitats, a obrir tots els processos de negociació i diàleg necessaris per resoldre el conflicte sobre el “procés de Bolonya” i donar respostes al malestar del col·lectiu d’estudiants.



4- Apostem perquè els espais de representació de la comunitat universitària (claustres universitaris, consells de govern, juntes de facultats, etc.) siguin veritables espais de presa de decisió pel que fa a l’aplicació de l’EEES, entre els diferents col·lectius.



5- Demanem a aquells grups del moviment estudiantil que han decidit no participar de la Taula Nacional per l’Educació, que reconsiderin la seva postura, ja que creiem que cal la voluntat de totes les parts per poder resoldre el conflicte perquè aquest és el marc on debatre i negociar l’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior.



Finalment, manifestem que l’actual aplicació de l’EEES de part de les universitats i l’Estat espanyol ha estat caracteritzada per una manca de diàleg des dels seus inicis, i exigim que la seva aplicació no repercuteixi de forma negativa entre els i les estudiants, amb un increment de les beques i la inversió pública a les nostres Universitats.

Repel-lent ha dit...

Els jioves amb iniciativa que es canviin el niom. Jioves amb el cul a l'aire.

àngel ex-icv ha dit...

quina pena llegir això dels joves d'esquerra verda, molta pena! quin futur!
els que tenim 50 anys som "més joves"

Anònim ha dit...

Àngel ex-icv, què és el que et fa pena d'aquest comunicat?
Que es digui que els rectors no poden convertir el conflicte en un conflicte policial?
Que es digui que l'actuació dels mossos ha estat desproporcionada i s'ha d'obrir una investigació?
Que es demani que s'obri un procés de negociació?
Que es digui que les decissions s'han de prendre en als espais de representació universitaria?
Que es demani a tots els grups que s'entri a negociar?
A mi el que em fa pena, de debò, es que el que segur que podria ser una una crítica raonada, s'hagi convertit en una proclama visceral no argumentada al més pur estil indep@lsblocs...

paccius ha dit...

L'actuació dels mossos no té justificació possible. No poden agredir estudiants com si fossin delinqüents i no poden atacar la premsa.
L'explicació del Saura encara és més vergonyosa. Què vol dir que els periodistes no estaven prou identificats? Que no ha vist les imatges? Si hi ha un grup de persones amb càmeres professionals amb grans objectius és fàcil deduir que deuen ser periodistes. O el Suara és imbècil o es pensa que ho som tots els demés.

paccius ha dit...

Joves de l'Esquerra Verda, llegint el vostre comunicat em fa l'efecte que en comptes de sang teniu saba!

Anònim ha dit...

Paccius, els mossos no poden agredir a ningú, ni als estudiants ni als delinqüents

àngel ha dit...

L'amic Paccius m'ha adobat el terreny per explicar les dimensions de la pena. No sé si aquestes dimensions són desconegudes. Més aviat són conegudes. Hem assistit a una repressió policial del tot coneguda i equiparable amb les repressions policials universals "que es fan i es desfan". La repressió policial no ha estat ni proporcionada ni desproporcionada, ha estat repressió pura i dura i, a mes, complementària d'una concepció de l'estat i de la democràcia centrada en el binomi "aprimar l'estat social i engreixar l'estat fortalesa". És la repressió que s'aplica a qui okupa espais abandonats a l'especulació, als immigrants sense papers, als exclosos, als moviments socials que s'oposen a les agressions territorials, als activistes que "estafen bancs"...
és la repressió que no pateixen ni patiran els poderosos de les finances, de l'arrogància i del negoci.
Això de la repressió també és una qüestió de classe. Garrotades als sense papers, als del top manta, als okupes o als estudiants... reverències als prohoms del diner, de la corrupció i de les èlits.

Marx parlava de la condició de classe de l'estat.
És això.

Quan a la pena. Molta, Les imatges són prou fortes.

Sortir del govern seria un gest digne d'elogi.

militante de EN LLUITA ha dit...

¡Que bien! Después de la orgia de violencia policial de ayer no le ocurre nada mas a Saura que … pedir que a los mossos se investigan a si mismos… No tiene desperdicio,

Pero quizás lo que no tiene menos desperdigo aun es que EUiA sigue ligados a ICV. Es difícil escapar que la razón son los escaños y el peculiar protagonismo que tiene Miralles siempre pegado al ex-comunista ex-progre jefe de la policía…

Y si no rompe EUiA con ICV (como me imagino que no lo harán) los anti capitalistas que quedan en sus filas deben saber que ya es hora de marcharse… (aquí fuera no hace tanto frío os puedo asegurar).

a cops de porra ha dit...

Sobre les càrregues policials contra els i les estudiants





Per Esther Vivas

La repressió i l’acarnissament policial han estat la resposta contundent del govern d’entesa a les mobilitzacions estudiantils a favor d’una universitat pública i de qualitat. Els i les estudiants contra Bolonya, tancats des de fa mesos al rectorat de la Universitat de Barcelona, han estat durament reprimits. Els joves que han resistit fins al final al rectorat ocupat han acabat empesos escales avall, amb els peus dels antidisturbis al coll... La policia de sempre ara però amb un govern que s’autoproclama d’ “esquerres” i amb un conseller d’interior que es defineix com “ecosocialista” i de debò! Però aquest no ha estat un fet aïllat, sinó que es tracta d’un episodi més d’una llarga sèrie de casos de repressió protagonitzats pels Mossos d’Esquadra a les ordres de Joan Saura.

Varis imputats per desobediència i atemptat a l’autoritat i manifestants i periodistes ferits són els resultats d’aquesta jornada de lluita que ha viscut una dura repressió policial com feia temps no es veia en els carrers de Barcelona. Les diferents manifestacions en suport als estudiants contra Bolonya i per denunciar l’extrema repressió policial han acabat amb dures carregues policials. Sr. Saura, ni la privatització de l’educació pública casa amb unes polítiques progressistes ni la repressió als moviments socials té res a veure amb l’ecopacifisme!

En el transcurs d’aquests mesos, el moviment contra Bolonya ha estat capaç de posar en qüestió el discurs oficial sobre les suposades bondats de la reforma universitària, atraient l’atenció mediàtica i visibilitzant les conseqüències d’un procés de reforma al servei dels interessos empresarials. L’ocupació del rectorat a pl. Universitat ha estat un símbol de la lluita i de la resistència no tan sols d’aquells que diem “no” a la privatització del sistema educatiu sinó també d’aquells que ens oposem a la creixent mercantilització de tots els àmbits de la nostra vida i que lluitem des de baix i a l’esquerra.

Els i les estudiants contra Bolonya s’han reconegut en un moviment social molt ampli integrat per joves, dones, treballadors i treballadores, ecologistes... que ens oposem i diem “prou” a unes polítiques neoliberals que avantposen els interessos privats i mercantils a les necessitats de les persones i el respecte al medi ambient. Aquestes setmanes, s’han convocat al rectorat ocupat dues assemblees de moviments socials que han servit per tendir ponts i discutir estratègies d’acció entre un ampli ventall d’organitzacions, campanyes i moviments socials. La lluita contra Bolonya ens incumbeix a totes i a tots perquè es porta a terme en un context de crisi econòmica, social i ecològica i de creixent enduriment de les polítiques neoliberals amb greus conseqüències sobre la vida de les persones: major precarietat, acomiadaments, flexibilització laboral, increment del cost de la vida, etc. Els pròxims dies seran decisius pel futur del moviment contra Bolonya i també pel conjunt del moviments socials catalans. Ara és el moment de rellançar la protesta estudiantil, ampliar-la i massificar-la i, en paral·lel, buscar sinèrgies amb d’altres moviments i sectors socials. La manifestació del proper dia 28 de març, convocada per la campanya Que la crisi la paguin els rics, serà un test important.

La repressió brutal exercida sobre el moviment estudiantil s’emmarca en una estratègia d’augment de la repressió als moviments socials i a qualsevol tipus de dissidència política que posi en qüestió l’actual ordre de coses. Es criminalitza a l’immigrant, a les abortistes, als ecologistes que defensen el territori, als estudiants contra Bolonya... amb un conseller d’interior que pertany a un partit que es diu “d’esquerres i ecologista de debò”. I és, precisament, amb un govern d’“esquerres” que aquest 18 de març hem rememorat imatges que ens porten trenta anys enrere amb els nostres pares corrent davant dels grisos o a nosaltres mateixos l’any 2001 massacrats brutalment per la policia italiana a Gènova.

La repressió al moviment estudiantil contra Bolonya mostra cruament la naturalesa del govern d’entesa i dels partits de l’esquerra oficial, convertits en gestors fidels dels interessos empresarials. En destaca el trist i lamentable paper d’ICV-EUiA, convertida des de fa temps en un apèndix subaltern del PSC i en una maquinaria professional-electoral absolutament institucionalitzada, corresponsable de polítiques contràries a la seva pròpia base social i al seu propi ideari i en ruptura i confrontació oberta amb els moviments socials i els segments mobilitzats de la societat catalana.

És en aquest context que cal apostar per la construcció d’un esquerra de combat, en ruptura amb el sistema, on la lluita contra el neoliberalisme s’inserti en una perspectiva anticapitalista, i que tingui una concepció no institucional de l’acció política. Una esquerra compromesa amb les lluites, fidel a uns principis feministes, ecologistes, internacionalistes i amb una total independència respecte als governs social-liberals.

És el moment d’intensificar els nostres esforços per organitzar la resistència social front la crisi, per combatre la repressió i per avançar en la construcció d’una alternativa política anticapitalista. No ens aturaran.

Anònim ha dit...

Comunicat d´EUiA sobre les càrregues policials a les manifestacions d´estudiants

Davant dels fets succeïts ahir, la Comissió Permanent d´EUiA, reunida de manera extraordinària, fa pública la següent declaració:

1.- Expressem la nostra solidaritat amb els estudiants, professionals dels mitjans de comunicació i membres d´EUiA que van patir les conseqüències d´unes càrregues policials indiscriminades. Volem destacar, també, l´actitud constructiva i pacífica dels homes i dones d´EUiA, presents a les manifestacions, i que estem al costat dels que van patir les càrregues policials.

2.- Fem nostre el comunitat d´Alternativa Jove-Joves d´EUiA (AJ-Joves d´EUiA) d´ahir, on es criticava al Rectorat de la UB per demanar la presència policial a la universitat i on es demanava l´aclariment de la intervenció policial, dins i fora de la Universitat.

3.- L´actuació policial d´ahir al migdia i, especialment, al vespre i a la nit als carrers de Barcelona s´ha de qualificar de desproporcionada. Les actuacions policials que es van viure, per les informacions de què disposem, són greus i inacceptables.

4.- És necessària una investigació ràpida que aclareixi tots els fets. Les situacions viscudes han de tenir transparència, i és necessari passar de les explicacions públiques a depurar responsabilitats i cessaments perquè situacions com aquestes no es tornin a repetir.

5.- El Govern ha de demanar excuses als estudiants, professionals de premsa i ciutadania, que van patir les càrregues policials.

6.- El Govern d´Entesa està sustentat per una base social i electoral popular. Actuacions policials com aquestes generen perplexitat, desconcert i rebuig de sectors juvenils, socials i d´esquerres, que han de fer reflexionar al Govern i a la Coalició.

Anònim ha dit...

Impresionante el alud de comunicados de las diferentes facciones de la izquierda parlamentaria tras la última actuación de los mossos, casi tan impresionante como la ausencia habitual de declaraciones cuando la represion, en ocasiones mucho mas dura, se ejerce contra colectivos socialmente invisibles o mediaticamente estigmatizados.
Qué lejos estan de la calle...

Beaumont ha dit...

Antes a Montilla lo tenía como un advenedizo. Ahora tiene aniquilada a ICV, a los medios de comunicación no afines los tiene de su lado en una cosa, qué malos son los ecosocialistas, los pancartistas que no saben gobernar. Si es suya la idea, chapeau, y si no felicitar al tecnócrata que la ideó. En las próximas elecciones al parlament, si se presenta Blas Piñar, sacará más votos que ICV. Con lo majos que hubiesen estado en la oposición negociando punto por punto. Tanto miedo a la sociovergencia para acabar autodestruyéndose y dejando las posibilidades de futuro en nada.

premià de marx ha dit...

MENYS LAMENTACIONS DELS PARTITS DE GOVERN I MÉS COMPROMÍS AMB ELS MOVIMENTS, AMB LES LLUITES I AMB LES RESISTÈNCIES CONTRA LA MERCANTILITZACIO DELS SERVEIS PÚBLICS, CONTRA LA CRISI SISTÈMICA I CONTRA LES ACTUACIONS DELS MOSSOS.

ALGUNA GENT ESTÀ ABANDONANT AQUESTS PARTITS, ALTRES FA TEMPS QUE JA HO HEM FET I NO ÉS TEMPS DE COMUNICATS.

ÉS TEMPS DE LLUITA I DE RESISTÈNCIA.

MENYS LAMENTACIONS I MÉS COMBAT ANTICAPITALISTA.

LA DEMOCRÀCIA ÉS FEBLE EN LA MESURA QUE COMBINA LLIBERTATS FORMALS AMB LA DICTADURA INTOCABLE DEL CAPITAL.

més debat, més lluites a:

http://www.premiademarx.blogspot.com

de (Pablo) ha dit...

Pablo Fernández

http://foroanticapitalista.blogspot.com/

Hay reacciones que en ocasiones se repiten de manera mimética. Hoy se me volvieron a reproducir los mecanismos orgánicos que aparecieron 10 o 12 años atrás. Era Madrid, era el PP, y era Francisco Ansuátegui el Delegado de Gobierno (o jefe de la Policía) en aquella época. En la manifestación antifascista del 20-N nos hicieron “la ratonera”. Cerraron la calle Atocha allí cuando se estrechaba, nos rodearon completamente, por delante y por detrás, sin escapatoria, porrazos a diestro y siniestro. Terror, sí, terror, generado por la policía.

Esta noche se ha repetido la historia. No era Madrid por la mañana, era Barcelona cuando la tarde se hace noche, en vez de la calle Atocha, era la Via Laietana. No era la derecha de toda la vida, era la izquierda “ecosocialista” del tripartit: PSC-ERC-IC. Y el Conseller de Interior (el jefe de la policía)…el Conseller de Interior es un tal Joan Saura, un tipo curiosísimo que pasa por progresista, que trabaja en Iniciativa per Catalunya en alianza con Esquerra Unida i Alternativa.

Pero ha sido igualito. Aquellos más casposos, estos más “alternativos” y cosmopolitas, los porrazos duelen igual. Cordones de antidisturbios de los Mossos de Esquadra cerraron arriba y abajo el cortejo de la manifestación. Cargan, la gente corre, huye de la manifestación, deberían parar, pero no, siguen zurrando, máquinas de pegar.

Cada uno puede sacar sus conclusiones sobre lo que ha pasado hoy. Aquí va la mía: están fuertes, confiados. Se saben sin competencia por la izquierda. Estos del PSC, ERC, Iniciativa, EUiA, no van a pagar a corto plazo un precio político por la macarrada de esta noche. No creo que se echen atrás con esto del Plan Bolonia. No lo hizo el PP con el 95% de la opinión pública contra la guerra. Sólo hay algo que si les puede hacer cambiar sus planes, pagar un precio político, perder cargos, sueldos, prebendas, privilegios. Eso le pasó al PP con Irak. Pero la alternativa hoy a este simulacro de izquierda es la derecha de siempre. Y estos privatizarán más rápido y pegarán más porrazos.

Tenemos por delante la tarea de construir una izquierda a la izquierda de “Saura y cía”. La privatización de la enseñanza universitaria es sólo el prefacio, los porrazos de hoy el primer episodio, pero el libro será “doloroso o extremadamente doloroso” (dijo la semana pasada Krugman, premio Nobel de Economía) . A lo que iba, en países colindantes ya están construyendo organitzaciones anticapitalistas.

Aquí, ¿por qué no?.

intersecciones ha dit...

Aún sobrevuelan los helicópteros la ciudad. Ha sido un día intenso para el movimiento estudiantil y para la izquierda barcelonesa en general. Los estudiantes ocupando el rectorado de la UB desde hace cuatro meses eran despertados por los gritos y golpes de los Mossos d’Esquadra que llegaban para asestar un duro golpe al centro neurálgico del movimiento estudiantil catalán.

Los gritos, los golpes y la confusión se han prolongado a lo largo de la mañana, en la que los estudiantes veían como las fuerzas del “orden” cerraban la universidad y se llevaban a muchos detenidos. Las cámaras han mostrado de sobras la brutalidad que se ha utilizado para efectuar el desalojo. Lo que no sabemos aún es lo que ha pasado en los furgones: allí no hay cámaras ni ojo público. Pero amigos de detenidos han ido explicando a lo largo de la tarde que éstos han sido golpeados y torturados al llegar a las comisarías.

Tras varias acciones durante la primera mitad del día, el movimiento ha convocado una concentración en Plaça Universitat a las 8 de la tarde. Allá nos hemos juntado unas cinco mil personas pidiendo a gritos la dimisión de Saura y exigiendo la salida de los mossos de la universidad. Estábamos convencidos de que la manifestación sería “tranquila”. Bastante en evidencia se había puesto el Govern d’Entesa con la represión de la mañana como para volver a la carga en el puro centro de la ciudad y con una movilización de miles de personas. Pero hoy nada ha cuadrado y las cuentas nos han salido todas mal. Los Mossos han rodeado la manifestación y nos han impedido bajar por La Rambla. Allí ha habido la primera carga. Hemos virado entonces en Plaça Catalunya y nos hemos dirigido hacia Via Laietana pasando por el Carrer Fontanella. Se ha avanzado con rabia, con fuerza, con combatividad… La presencia de Mossos ha ido aumentando a medida que bajábamos hacia Plaça Sant Jaume y, un poco antes de Jaume I ha empezado la carga directa. Los Mossos, docenas y docenas, estaban fuera de sí. Han golpeado sin mirar a quién ni a dónde. Los porrazos se han multiplicado y han forzado a la mayoría de los manifestantes a meternos por los callejones del Born y del Gòtic. Una compañera de Revolta ha sido golpeada en la barriga y en la pierna.

A partir de entonces hemos estado donde ellos nos querían, ya que el escenario del juego se ha convertido en una ratonera y, a pesar de que cientos de personas, ya desperdigadas, hemos intentado avanzar hasta Pla de Palau, los furgones han recorrido las calles estrechas y han seguido golpeando. Cuando llegas ahí estás perdida, porque en esas calles no hay cámaras, ni testigos ni pruebas. Muchos negocios han comenzado a bajar sus persianas y algún que otro comerciante nos ha abierto la puerta para que pudiéramos protegernos. Mis compañeros y yo hemos acabado en un restaurante con varios estudiantes y, mientras nos sentábamos un momento, una joven ha empezado a gritar con rabia, casi con histeria, preguntando a todos y a nadie “si no nos dábamos cuenta de lo que está pasando en esta ciudad. Están torturando a estudiantes!”

Creo que no estábamos preparados para esto. Mentalmente quiero decir. A pesar de que la tensión ha ido subiendo durante los últimos meses, nunca pensé que el govern decidiría atajar por lo sano, por lo bruto, por lo fascista. Pensaba mientras buscábamos un bar alejado de los furgones que hay que ser gilipollas para repartir porrazos entre estudiantes jóvenes y gente no tan joven en el mero centro de Barcelona en un día como éste. ¿Realmente el govern había agotado todas sus posibilidades para llegar a una “solución” tan deslegitimadora? ¿para ponerse (de nuevo) en evidencia de esta manera? Mientras intentaba animarme pensando, recordando vagamente a Gramsci, que quizás estén desesperados, un compañero me ha replicado que “lo hacen porque se lo pueden permitir: no tienen a nadie a la izquierda”.

Pero si que tienen a alguien. Nos tienen a nosotros. A los miles de personas que estábamos hoy en la calle. A los muchos que nos estamos organizando y trabajando duro para construir una alternativa política a la izquierda institucional: que sea combativa, que sea radical, que mire al sistema de frente, que lo sacuda, que lo cambie de arriba abajo. Y nos tienen para rato. Somos pocos y pequeños, pero mañana volveremos y seguiremos estando al lado de l@s estudiantes, de las trabajadoras, de todas las personas que están cargando sobre sus espaldas no sólo esta crisis sino el peso entero del sistema desde hace demasiado tiempo. Quizás la crisis y los mossos estén imparables… pero también nosotros. Huelo aires de revuelta y no creo que el olfato me traicione esta vez.

Sedinis ha dit...

sé que no és la temàtica del post... però vaja, com que altres vegades l'he vist interessant en el tema...
avui, divendres 20, vora les 12 de la nit, el senyor belda i el senyor marc serrats faran cap a l'atzucac (MAtaró) per fer una sessió de ie-ié aborigen. Així doncs, ja ho sap!
àpalis, salut!!!

JORDI ha dit...

Els MOSSOS D'ESQUADRA TENEN 4 PROBLEMES A 'ACTUALITAT:
1- un Model policial que està força bé en el paper, que formen part de la voluntat d'un govern a disposar-ne de policia, i l'expressió d'un poble; però a la pràctica s'han convertit en una altra cosa,.
2- Uns dirigent polítics, que es presenten com els únic d'"esquerres" a Europa que gestionen un model policial, però demostren que ni ells controlen la conselleria, i es preocupen més per qüestions pragmàtiques, de manteniment, que no pas per la gestió, què és pel que els han escollit. Demostra això l'argument que mai hi ha hagut un dirigent de la Polocia, i un dirigent d'esquerres més NEFAST que en Joan Saura, Boada i tota l'èlit depenent endogàmica de l'estrucura interna d'ICV. ( perquè hi ha una altra ICV, minoritària que està FINS ELS COLLONS DELS SEUS DIRIGENTS)
3- Una manca de criva i selecció dels professionals de la policia, entran qualsevol senyor que tranquil·lament podria ser un dels detinguts dels mossos en el passat abans de ser policia. Això demostra que malgrat la formació, hi ha UNA MANCA DE PROFESSIONALITAT ABSOLUTA dels mossos d'esquadra... veniu als barris i ho veureu.
4- una manca de LEGITIMITAT, ja que cada vegada és més la gent que no VOL ni aquestes conductes, ni un cos MILITAR ALS CARRERS

(Per desgràcia encara militant d'ICV)

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

merci Sedinis, el BELDA sempre és oportú i més quan bufen temps de revolta... un mestre dels plats i dels acordions!

Salut!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

salut Jordi!

ADEU INICIATIVA ha dit...

jo estic en total acord amb L'àngel tot i que és molt moderat quan diu que el que ha passat li fa pena.
JO SENTO FASTIC!

sg ha dit...

un bloc ultraesquerrà aquest

ja no tornaré a entrar-hi

àngel ha dit...

si vols et passo l'adreça del
Banc Mundial, igual tenen un blog més "escaient".

Gràcies per la visita.

toma ha dit...

el tripartito es como el titanic pero de cartón y se hunde

Anònim ha dit...

tenim un bon govern mal que us pesi als que crideu

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

on està aquest bon govern?
A Saturn? A Jupiter?
No el veig. Espera un moment que vaig a l'observatori Fabra a veure si el puc divisar amb un bon telescopi.
Salut!

====Barcelonés Nord^^^^ ha dit...

no hay palabras para describir la rabia que siento ante todo esto y el placer amargo que supone devolver el carnet del partido como tantos otros ante esta pesadilla======

italia també el 28 ha dit...

28 MARZO: MANIFESTAZIONE NAZIONALE A ROMA
Ore 14.30 - Piazza della Repubblica

Sono migliaia le aziende che chiudono e centinaia di migliaia i licenziamenti, ma il governo foraggia industriali e bancarottieri, cioè i veri responsabili della più grande crisi economico del dopoguerra.

I lavoratori sono lasciati in balia della crisi, la cassa integrazione copre in minima parte, e solo per alcuni, la perdita di salario, centinaia di migliaia di precari vengono mandati a casa senza alcun reddito, si vorrebbe portare l’età pensionabile delle donne a 65 anni, crescono gli sfratti, si fomenta il razzismo contro gli immigrati: e, per impedire che ci si organizzi per difendere salario e diritti, il governo vorrebbe vietare scioperi e manifestazioni conflittuali.

Mobilitiamoci a sostegno della piattaforma del Patto di Base Blocco dei licenziamenti. Riduzione dell’orario di lavoro a parità di salario. Aumenti consistenti di salari e pensioni, reddito minimo garantito per chi non ha lavoro. Aggancio dei salari e pensioni al reale costo della vita. Cassa integrazione almeno all’80% del salario per tutti i lavoratori/trici, precari compresi, continuità del reddito per i lavoratori “atipici”, con mantenimento del permesso di soggiorno per gli immigrati/e. Nuova occupazione mediante un Piano per lo sviluppo di energie rinnovabili ed ecocompatibili, promuovendo il risparmio energetico e il riassetto idrogeologico del territorio, rifiutando il nucleare e diminuendo le emissioni di CO2. Piano di investimenti per la messa in sicurezza dei luoghi di lavoro e delle scuole, sanzioni penali per gli omicidi sul lavoro e gli infortuni gravi. Assunzione a tempo indeterminato dei precari e re-internalizzazione dei servizi. Piano di investimenti pubblici per il reperimento di un milione di alloggi, tramite utilizzo di case sfitte e ristrutturazione e requisizioni del patrimonio immobiliare esistente; blocco degli sfratti, canone sociale per i bassi redditi. Diritto di uscita immediata per gli iscritti/e ai fondi-pensione chiusi.

In occasione della riunione dei Ministri del Welfare del G14 che si terrà a Roma a fine marzo, CUB, COBAS e SDL, assieme a tutte le forze sociali e di movimento che si battono per non pagare la crisi, hanno organizzato una grande manifestazione nazionale.

28 MARZO 2009 ROMA - P.zza Repubblica ore 15

M A N I F E S T A Z I O N E N A Z I O N A L E