08 de febrer 2009

Resistències
















































Premià de Marx/Barcelona.

Un capvespre tocat per la música de
Miles Davis (Milestones) i per la perspectiva d'un crepuscle magnífic des de la finestra de l'estudi. Cap de setmana que inclou la sessió informativa a l'Ateneu Rebel de Poble Sec (revoltaglobal.cat) sobre el recent Forum Social Mundial al Brasil. Els fòrums socials en si mateixos tenen la gran utilitat de visualitzar i interelacionar una bona part dels moviments socials internacionals i les activitats que generen. La conjuntura internacional, que està marcada per els darrers capitols de la crisi sistèmica i les seves derivacions, s'ha convertit en l'eix del debat i hauria de ser l'eix de l'acció. El més important, penso, no és només quin model o tipus de fòrums requereixen els temps actuals (amb els seus signiticats multiples) sinó com s'articulen aquests en relació a les lluites concretes i generals i en unes coordinacions de resistències més estables. Quin moviment avança, doncs, "entre fòrum i fòrum". La concepció dels fòrums institucionalitzats (presència de governs, d'autoritats locals i de partits encoberts en fundacions) xoca amb les altres visions que estan més a l'ofensiva -com les que proposen els moviments socials més arrelats en les lluites-. Ambtot, l'anticapitalisme es fa explicit en aquests debats (les evidències així ho exigeixen) i ben segur que contribuiran positivament a dotar de més i millors arguments al "moviment real que aboleix l'estat de coses present".
Paris.
La històrica
LCR es disolt i, sumant altres aportacions, neix el Nouveau Parti Anticapitaliste. És el signe dels temps. Temps de reorganització i d'alternatives. El corrent internacional anticapitalista pren noves formes, no renuncia de les seves arrels i marca unes línies bàsiques de praxi política centrades en organitzar resistències, impulsar lluites, establir espais de ruptura i avançar al marge del relat institucional i governamentalista. És l'elogi de la política profana (
Daniel Bensaïd). El sentit original del combat d'esquerres: la lluita contra el sistema capitalista.
Apunts barcelonins.
Dues noticies a la premsa: Una vintena de "sense papers" que treballen 12 hores al dia i cobren 500 euros mensuals han estat detinguts. Motiu: Vendre cd's al top manta. Un indigent va ser detingut fa poc per robar una barra de pa. Paradoxes.
Una relfexió addicional: Els que es busquen la vida com poden, els que pateixen situacions de precarietat extrema i d'explotació descomunal, són els que reben totes les garrotades. Entretant, les elits del capital, de la corrupció parapolítica i del saqueig financer, incrementen el pressing damunt l'estat "de tots els contribuents" per rebre ajuts, exempcions i cops de suport amistós a l'esquena. Plou sobre mullat.
Sense sortir de Barcelona, les experiències culturals, socials i participatives com La Teixidora de Poble Nou pateixen les conseqüències del model delirant de la Barcelona S.A. La ciutat botiga, la ciutat marca, l'aposta salvatge per mercantilitzar tots els indrets possibles d'un espai urbà devastat i convertit en un logotip al servei del capital immobiliari, financer i corporatiu.
Quina vergonya! (visiteu els articles de Jordi Borja, els trobareu al google, i els de La Teixidora).

Els discos del cap de setmana: Miles Davis/Milestones, Mark Lanegan, Sound Dimension, Billy Childish, John Martyn, Dennis Bovell, Frank Zappa, Sonic Youth i EST.

Fotografies i imatges:
Cartell LCR, logo NPA, acte presentació Revolta Global al Maresme (Pep Riera, Esther Vivas i Àngel Pagès), imatges del desallotjament de La Teixidora.
Visiteu el blog germà: premiademarx.blogspot.com

14 comentaris:

Anònim ha dit...

bona idea de portar al blog el que molesta als diaris dominants i als partits-empresa. Ben fet compa.

Anònim ha dit...

el tema de la mercantilització de Barcelona és vergonyós. Tot el sant dia s'apliquen partides pressupostàries a rotllos propagandistics sobre una ciutat reinventada a base de turismomania, pasta gansa, arquitectes de postín, discursos de fantasia mercantilista, gracietes i centres comercials i molta fanfarria despilfarradora.
La burla i l'escarni i la represió als moviments més creatius, independents i alternatius és el pa de cada dia. Centenars de joves i no només joves omplen el calendari de dates de noves experiències, gent que munta sistemes diferents de convivència, okupacions de naus pendents d'especulació, solidaritats veïnals, concerts fora de control mercantil, publicacions autonomes, V de Vivenda, mogudes de comerç just, contra el mobbing immobiliari, defensa dels sense papers, i tot tot passa per la represió i la invisibilització. Després els que tallen el pastisset perden el cul en rebre personalitats famoses i es fan shows elitistes, festivals amb marca, disseny corporatiu, propaganda, bla bla bla i es celebra una ciutat ideada per grups de presió, per bancs, per entitats de turisme explotador i mentider.
El xoc és total. Han fet de Barcelona una botigassa al servei de les especulacions, dels rics, dels negocis. Una merda tot plegat.
qui manega això? el poder politic socialista amb el seguiment de convergents. Amb les ambiguïtats de la ICV empantanada, les apostes lliberals de ERC i, el mal rotllo del PP del Jorgito Fernandez Diaz que no en té prou amb el que fan els del govern psc-icv+euia, la opo de ciu+erc.
Qui mana encara més? la pasta gansa, els tour operators, les empreses multinacionals, la caixa, la vanguardia, el RAC, el circulo ecuestre, gas natural, la penya que ocupa la vella Icària roja sota el logotip del 22@, el foment del treball, el negoci dels negocis , QUIN SHOW!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

"vox": tot un informe, el teu. Gràcies.

Anònim ha dit...

doncs jo soc d'una opinió ben diferent:
Barcelona està canviant i és més agradable.
L'estil de vida i les conquestes democràtiques no necessiten partits anticapitalistes.
Prefereixo uns bons politics i una societat feliç que aguantar els crits de l'extrema esquerra.

Per opinar que no quedi, oi amics?

Anònim ha dit...

Per opinions que no sigui. Jo quasi opino a l'inrevés que el senyor Saionara. No serà un cosí del Fukuyama?

Anònim ha dit...

no entenc ni sopes com es pot dir tot i no dir d'on som

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

company "indepblogs":

plantejes dubtes espai/temps, m'ho poses dificil

Repel-lent ha dit...

jo crec que els temps i el diners que es gastem els anticaptalistes l`haurien de invertir en vaselina. Quan acabi tota la crisi la dilatació rectal será del diàmetre de la plaça de toros Monumental.

Anònim ha dit...

vos sou escatològic, però la plaça Monumental és petita per tanta merda... necessitariem tots els estadis de primera divisió..

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Sr. repel·lent:

la crisi només s'acabarà quan peti el capitalisme, doncs LA CRISI és el propi capitalisme i la seva existència és una succesió indefinida de crisis.

Alternatives? Ben segur que no sortiran dels models fracassats estalinistes (a casa nostra: model Frutos...) o socialdemòcrates (i afins). Els estalinistes van convertir l'ideal comunista en una auca macabra i burocràtica. Els socialdemòcrates han estat uns gestors del capital i una màquina de professionamització política (mireu els efectes devastadors del tripartit en l'àmbit de la deriva "politicament correcta" dels seus integrants).

Què fer? Probablement, estirar el fil roig, incorporar el que és "nou", impulsar resistències, vigoritzar els moviments i escoltar les tradicions revolucionàries (comunistes, llibertàries, anticapitalistes) i aprendre de les noves formes de contestació social.

Invocar l'optimisme de la voluntat front l'optimisme de la raó (Gramsci) i no defallir en l'intent. Més que mai, la militància i l'activisme tenen espais d'intervenció i combat. Encara que pugui semblar minoritari o expeditiu.

És una manera de pensar i actuar més d'acord amb el sentit col·lectiu "de la cosa".

Salut les copains!

Anònim ha dit...

una reflexió ben mesurada, compa!
ens veiem a revolta!
Salut,

dissabte NPA a Poble Sec. vindras?

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

allí estarem.

Repel-lent ha dit...

jo nomies viotu a Pedron Paxeco

Anònim ha dit...

doncs si fossis parisenc, amic repel·lent, et recomaria Besancenot.