23 de febrer 2009

Carnavals, resistències i punts de fuga





Cap de setmana de Carnaval. Una festa que normalment visc des de la distància i una rara indiferència. Enguany però, el Carnaval premianenc - tot i la meva tendència a no practicar-lo - ha portat moments inoblidables. Sumàriament: El centre L'Amistat atiborrat de gent, el carrer Sant Antoni convertit en un espai diferent dels que acostumem a trobar en els hiverns premianencs i, a la fí, l'exitosa aparició d'un Martí Rosselló transformat en passavolant afrancesat amb ulleres, gorra de plat i cigarreta als llavis. Menció especial al nostre clan de voyeurs, també afrancesats, que, atrinxerats a la barra del bar, ens sumavem a la festa des d'una distància prudent però efectiva.


























Comiat del centre l'Amistat Obrera de Premià de Mar, abans de l'inici d'unes obres de remodelació. Caldrà que "toquem fusta" i vetllar per fer que es trenqui la mala ratxa de projectes impossibles a la premianenca.

El Carnaval continua a la taula del G20 amb la cacofonia dels/les Sarkozy, Merkel, Berlusconi, Zapatero i tutti quanti davant d'una partitura comuna farcida de les "solucions" i sacrificis que hem d'aportar les classes populars als desproposits d'unes elits i corporacions. Tot i els titulars que destaquen el rebuig als paradissos fiscals i altres disposicions bàsiques (i en Berlusconi es peta de riure), el paquet de les receptes segueix el guió previst: Diners públics destinats a pal·liar les pèrdues d'una classe arrogant que ara s'apunta al papà-estat exigint un ajut oportunista. No cola. Zapatero obamitzat ,com marca la tendència parapolítica del moment, colze a colze amb Berlusconi i al servei de les crides del món financer a resoldre la crisi de la crisi, la fallida de la recepta neoliberal i la reinvenció (enèssima) del capitalisme. Heus aquí el relat governamental davant l'esfondrament financer: Posem l'estat, el diner de tots i la propaganda mediàtica necessària per reeixir en l'intent de salvar l'insalvable. Plou sobre mullat. Alternatives? Bàsicament, resistències.

Parlant de Berlusconi, un altre solidari amb els pobres rics, tornem d'una sessió de cinema local i hem vist Gomorra, la peli sobre la Camorra. L'altra cara d'una Itàlia en descomposició. Aquella Itàlia mancada de les xarxes de resistència elementals, del posit de cultura proletària antigament arrelada i avui menystinguda per el vell PCI ex-gramscià, ensarronat per les derives i metamorfosis liberals dels d'Alema i Veltroni.

I un espai d'esperança, de memòria històrica activa i invectiva: Sessió dedicada a la figura de Rosa Luxemburg. La revolucionària i lider espartaquista. Una dona del segle XX lliurada a la lluita pel socialisme. 90 anys del seu assassinat en mans del govern alemany socialdemòcrata. Conferència de la Mariona Ferrer a la seu de Revolta Global a l'Ateneu Rebel de Poble Sec. Extracte de la seva intervenció (una bona manera de connectar amb els trets bàsics de Rosa Luxemburg), cliqueu a aquest enllaç (o poseu-lo al cercador)
http://revoltaglobal.cat/article2014.html

I les músiques disperses del mateix cap de setmana: Miles Davis, 13th Floor Elevators, The Sonics, The Standells, The Artwoods, Los Flechazos i Stereo Maracanà. O sigui: Jazz, garatge, mods i funkeiros brasilers... Setmana Davis: Stereo2, Sound System, ràdio Premià, 95.2, dimarts a les 9 del vespre. Miles is here!

Fotografies i imatges:
El Centre l'Amistat Obrera de Premià de Mar(x). Recordant Rosa Luxemburg als carrers. Cartell de la Lliga Spartakus ("el eslabon perdido" del marxisme revolucionari europeu). El Carnaval transnacional en acció: ZapBrownConi preparant les aportacions populars a la crisi financera mundial.

21 comentaris:

Carles ha dit...

on està el govern de la generalitat que es defineix d'esquerres quan els carrers s'omplen de currants despatxats?

i ERC i ICV que no convoquen la vaga contra la LEC?

i els desallotjaments d'estudiants a l'universitat?

Mira que va bé recordar a la Luxemburg. Aquesta senyora va escriure llibres bàsics sobre el dret de vaga, la lluita de les assemblees i tot aixó.

Senyors del tripartit: la rosa luxemburG també és memòria històrica i de la més necessària.

detall bo, Tati, de posar aquest record en un blog ara que corren temps de molt amnèsia, magnèsia i oblit.

Carles

euia'sta ha dit...

tiene su mérito hablar de esto y escribir para que conste en acta ante la discriminación de la memoria de los vencidos.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

amic anterior,
per "vencidos", els "vençuts" del carnaval, només veure l'estampa bohèmia del Martí Rosselló amb gorra, ulleres i cigarreta mereix l'adjectiu de "COLOSSAL".

govern d'entesa és govern d'esquerres ha dit...

no sé quina mania teniu els anomenats anticapitalistes a dues mesures que ajuden a la millora i eficàcia del servei d'educació pública com Bolonia i la LEC.
Bolonia apunta a la modernització de les eines i a repartir millor. La LEC és una aposta segura des d'un govern únic d'esquerres a Europa per millorar el nivell de l'educació.
L'anticapitalisme consisteix en fer renou i barrar el pas dels canvis.
Sort de la particularitat única a Europa del govern tripartit com a generadors entre tres de validacions i reformes avançades.
Crideu i aneu a les vagues, molt facil. I el govern a arremanigar-se per la gent.
Què voleu d'Europa? un Chávez, un Evo Morales o un cubà?
Tripartit no afluxis i ni un pas enrera davant dels que volen cubanitzar Catalunya.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

mania?
el dilema sobre l'anticapitalisme i la seva justificació es pot trobar en aquesta pregunta:
quins arguments tenen els filocapitalistes per convencer a la majoria de la població sobre les excel·lències del seu model?
i, afegiria, una pregunta complementària:
quins arguments tenene aquells que, sense ser filocapitalistes, pensen que es pot governar el capitalisme?
El debat, les preguntes i les respostes, poden portar sorpreses i traduccions concretes en el cas de la relació Bolonya & LEC-mercat & capital o, per exemple, en el cas de les relacions tripartit-stablishment econòmic i capital (és a dir, en les demarcacions capitalistes que fan impossible un programa d'esquerres a la Generalitat i en la naturalesa real del projecte "socialista" com a motor del govern i de les relacions entre aquest i els "poderosos").
En quan a les referències que proposa el comentarista en relació a Veneçuela, Bolivia, Cuba i altres estats del dit "eix del mal marxista"... proposarem un post obert al tema i a l'aprofondiment del sentit del socialisme del segle XXI. També hi haurà sorpreses. Ja ho cantava Rubén Blades: "La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida, ¡ Ay Dios !"

Anònim ha dit...

el señor del govern las gasta de un liberal que no veas, parece un chiste del BRIEVA

Riot! ha dit...

a mi el que em fa riure sí és un acudit, és el bolero liberal que escriu el comunicador del govern d'entesa i que reprodueixo a continuació:

"Què voleu d'Europa? un Chávez, un Evo Morales o un cubà?
Tripartit no afluxis i ni un pas enrera davant dels que volen cubanitzar Catalunya."

Orfebreria ultraliberal.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

ei...al que li agrada el Brieva!
superninotàire anticap!

Anònim ha dit...

Que triste reflejo de la deriva histórica de la socialdemocracia. En tiempos de histéria colectiva no hay lugar para la sutileza, fuera máscaras y todos a una en defensa del capital.
Si Pablo Iglesias levantara la cabeza...

premià de marx ha dit...

no et pensis company "anonim", el govern socialdemocrata va fer callar la Rosa Luxemburg de manera expeditiva, ja vé de lluny la deriva antisocialista del "socialisme democràtic".

Anònim ha dit...

Una recomanació per a tots aquells amants del cómix que visiten aquest blog: "Los combates cotidianos" de l'autor francés Manu Larcenet, tota una descoberta tant a nivell gràfic com argumental.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

a veure si l'aconsegueixo avui aprofitant una incusió a les botigues de paper de la ciutat ... he vist la ressenya ... una combinació de realisme + línia clara,
o de continguts línia xunga + formes clares ...
en parlarem, gràcies per el comentari.

Cayo Larista ha dit...

Estar clar que cada país necessita el seu, Bolivia necessita a l’Evo, Veneçuela al Chavez, Cuba a Fidel, i Catalunya a una EUiA que li doni canya al psc-icv…

Premià de Marx ha dit...

Amic cayolarista: si la feina d'EUIA és barallar-se amb ICV millor que destini energies a trencar amb el tripartit i sumar-se a l'esquerra anticapitalista i no seguir amb les lògiques dels governs "d'esquerres"... a veure si EUIA es suma a les manis de l'esquerra sindical, contra el pla de Bolonya, contra la LEC, contra la represió policial, etc... les lluites són els espais de la millor de les unitats. Ho diu un que ja n'estava una mica cansat de donar-li al disc ratllat del govern montillista...
Estic d'acord amb que Evo, Hugo i tots els liders llatinoamericans antimperialistes són el resultat d'un procés important...però a casa nostra més que un lider (es digui Cayo o Mengano) el que necessitem és una xarxa de resistència i combat fora de les institucions de gestió i al costat de les lluites.
Salut! Revolta! Unitat anticapitalista

H.T Revolta ha dit...

a ver si Don Cayo Lara le da un meneo a IU y suelta el lastre que le ata a los socialistas por medio de Iniciativa y a ver si IU se da un garbeo por los mundos del anticapitalismo donde hallará un sinfín de activistas y gente que se curra la calle.
Que cunda el ejemplo del trotskista Besancenot.
Los comunistas tradicionales hacen aguas cuando pactan con los socialdemócratas.
Saludos revoltos a Àngel y a sus lectores.

Gràcia ha dit...

quan les otganitzacions estan disperses el millor que poden fer és ser unitaris dins de les lluites com ara: estudiants, precaritzats, exclosos, antiracisme, altermundisme, plataformes de base, feminisme... i des d'aquestes experiències, a coordinar i empenyer i a no cedir.
Salut! Un blog xulo!

grècia ha dit...

El repte es aconseguir trencar les mentalitats monolítiques que frenen la unitat d'acció, encara estem més pendents de les coses que ens diferencien que d'un objectiu comú.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

el que ens pot unir són les lluites i l'objectiu comú de superar el capitalisme. Amb aquestes dues premises podem coincidir molts.

Els problemes arriben quan no es recolzen les lluites per no contradir-se amb el govern o quan es substitueix l'objectiu de la superació del capitalisme per l'objectiu domèstic de tenir o no tenir un govern "d'esquerres".

En aquest darrer punt convé pensar en la viabilitat o inviabilitat de fer coses amb socialistes o esquerra republicana, formacions que tenen objectius divergents i metodologies basades estrictament en l'alternància electoral.

Millor doncs, cercar coincidències on diu el de "Gràcia" i definir els desencontres que suggereix el de "Grècia".

Salutacions a tota la gent que escriu i llegeix el blog.

Núria ha dit...

Gràcia+Grècia=Construcció d'una esquerra anticapitalista.

==& ha dit...

Lluites en curs i posicionaments politics:

les centrals sindicals convoquen mobilització contra la LEC i resulta que ICV-EUiA I ERC ja han dit que res de vaga. Dels socialistes no cal parlar-ne ja que en són els inspiradors de les lleis de regresió en la línia Blair i Brown: eficàcia pública encara que sigui amb el sector privat entrant i sortint del que és públic, fent negocos sanitatis, educatius, bah!

dia 28 de març, mobilització "que la crisi la paguin els rics", el sindicalisme de combat i l'anticapitalistme convoquen. On aniran la resta?

Bolonya? el tripartit tanca files amb l'Huguet i la Blanca Palmada, la dreta liberal incrustada en un govern d'esquerres, d'esquerres? Més negoci, més parasits privats als espais públics.

jolines,

Orfe d'EUiA ha dit...

els d'ERC ja tenen partitura, el barrufet Jonqueres i els seu tema, que és el de sempre.
els d'ICV pinten de verd la socialdemocràcia
els d'EUiA, potser es trobaran en que no saben si seguir fent de rojos dels verds o fer de rojos dels rojos.
quin lio, no?