16 de febrer 2009

Apunts de febrer


















Els discoactivistes del programa Sound System de ràdio premià (95.2 fm) celebrem els 50 anys del Kind of Blue, el disc de Miles Davis de 1959. Aprofitem l'espai del nostre programa per transferir aquesta música i fer-ne el recordatori corresponent. El punxarem amb comentaris i referències. Dimarts 24 de febrer a les 9 del vespre.
Podeu escoltar i veure videos de Miles Davis Quintet al nostre blog. Cliqueu aquí i a disfrutar-ho:
http://www.stereo2soundsystem.blogspot.com/


Exemplar de "Homo Sampler". Llibre recomanable per els interessats en el deliri consumista i les mutacions de les formes
i dels continguts de la producció cultural...

















Galeta corresponent a un single del gran Laurel Aitken. Jamaica 66!












Laurel Aitken "the Godfather of Ska",
The Pioner of Jamaican Music.
Un tresor que ofereix les primeres passes d'aquest fenomenal artista jamaicà. Tots els pals de la gran música yardie: Mento, Ska, Rocksteady, Reggae... Tot un festival amb llum vermella a l'estudi cassolà del Sound System.


Expedicions en
bicicleta per l'extraradi local, sortida a la subcomarca maresmenca de Dosrius-Canyamars.

Recuperació de la vella música de
Toni Xuclà (Conte del Mediterrani) en format CD. Un altre outsider!

Pel·li:
La Clase. El film d'Laurent Cantet -director de la sensacional "Recursos humanos"- retrata sense pal·liatius el dia a dia d'un centre de secundària a la banlieu parisina. Demolidor i universal.

Acte a l'Ateneu Rebel de
Revolta Global sobre la fundació del Nouveau Parti Anticapitaliste. En Josep Maria Antentas, arribat del congrés celebrat a Paris, aporta dades sobre aquest fenomen que està subvertint l'escena politica de l'esquerra de l'Estat Francès. Debat animat amb dubtes i informacions sobre el futur de la IV, la forma-partit, les estratègies anticapitalistes i les diferències de ritme i nivell si ens referim a la situació d'aquest espai difús al sí de Catalunya i de l'Estat Espanyol. Més informació a: http://www.premiademarx.blogspot.com

Culminació de la lectura de l'excel·lent treball d'
Eloy Fernández Porta -Homo Sampler, tiempo y consumo en la era del afterpop-. Si voleu afrontar la temàtica del temps i l'espai, del consum i de la tergivesació cultural, aquí teniu un llibre que fins i tot us farà riure. Homo Sampler convoca a Walter Benjamin i travessa amb ell, Bourdieu o Zizek, els pantans de la societat de consum afterpop, la cultura basura, el mercat cultural, el supermercat espiritual i la dispersió postmoderna.

22 comentaris:

Brow ha dit...

curiós concepte aquest de l'afterpop i si ara estem després del pop jo ja no sé pas la que ens espera quan estiguem a l'aftermón

indep@alsblogs ha dit...

BAHHHHHHHHHHHHHH!
PALMERA Okiss!!
i no dius res de Joan Marfil?

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

amic indep, això del Joan Marfil no em sona de res.

Mo ha dit...

bona peli LA CLASE la vaig veure fa poc

Generador de comentaris obvis ha dit...

Hi posa "apunts", però en realitat són cartells i fotografies.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

ei! amic generador! si mires més avall, trobaras més "apunts" que "cartells i fotografies"...Si impulses la rateta del teu ordinador amb dinamisme i decisió, fent 'un bon exercici de musculatura digital, els apunts reclamats es faran visibles.

gràcies per la teva visita.

Brow ha dit...

llegint els apunts jo apunto el detall del Toni Xuclà que és un guitarrista excels i poc conegut per molts

Stereo 2 ha dit...

MIRIN I ESCOLTIN AQUÍ...

Anònim ha dit...

Por si intresa a alguien:

En Lebrija (Sevilla) ha habido una huelga general en todo el pueblo, convocada por el sindicato CNT y la Comisión de Ciudadanos, en apoyo de los parados del pueblo.
Entre sus reivindicaciones está el que sean los parados, y las organizaciones convocantes, quienes controlen la bolsa de trabajo para que no se siga sucediendo el enchufismo y el caciquismo en el Ayuntamiento.
Parece ser que ha habido un paro masivo, incluso los bancos y cajas de ahorro no han abierto.
Lo bueno del tema es que las izquierdas han perdido la credibilidad que tenian, si es que les quedaba, ya que tanto el ayuntamiento como PSOE, IU, CCOO y UGT han estado contra los parados. Los señoritos de pañuelo rojo y liberación político-sindical subvencionada no se esparaban esto. Los tiempos en que esta gente trata a los trabajadores como un rebaño parece que se están acabando. Muchos pueblos de España están pensando seguir los pasos de los obreros de Lebrija, sobretodo en Andalucia.
Esta noticia como era de esperar no ha aparecido en ningún gran medio de comunicación.

Se puede seguir el tema en este sitio http://www.lahaine.org/index.php?p=36144

Si el administrador del blog cree que no procede esta noticia en su espacio, que la borre y perdone las molestias.

àngel ha dit...

una informació benvinguda

sardinista! ha dit...

Hoy me he desayunado con la estupenda noticia de la reedición digital de un de los libros que marcaron mi adolescencia en clave política. Se trata de "Dejar de pensar", un ensayo/alegato antiposmoderno, lucido y divertido firmado por los infames (carentes de fama) Santiago Alba Rico y Carlos Fernandez Liria.
Quien se aventure en sus páginas se encontrará con "el terco empeño de seguir creyendo que la realidad existe y que, por tanto, se puede pensar en ella".
En definitiva un texto muy recomendable en los tiempos que corren y ante el panorama que se avecina.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=74300&titular="dejar-de-pensar"-

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Home Sardinista,

temps sense saber de vostè, tot i compartir taula veïna en bars proletaris...

bona recomanació, complementària amb l'autopsia de l'Homo Sampler.

Si, a més, la font és REBELIÓN, encara millor que millor...

l'estic descarregant, ja en parlarem.

pdt:

en els teus comentaris històrics sobre el dilema anticapitalista ... ummm ... tenies raó ... ara em passa pel cap el pastisser scooterista trostkista i musical de CARO DIARIO... per posar-hi una imatge a la perplexitat davant del perquè de tot plegat.

indep@alsblogs ha dit...

esteu sempre amb el mateix buuuuuu buuuuu
no podeu parlar del pellofa? no?
del cicle de festes? no
sempre el mateix buuuuuuuuuu
i no us feu el despistat si canta Joan Marfil.
buuuuuuuuuu
això allò això com no.((((((((ooooo)))))))))

((((( ooooo ))))))))

vindrà unitat de TOTTTTT el nacionalisme i llavors
segur que Cedeixen


i en aquest blog com sempre booooooooo
quina cosa més interessant el cantant i el disc

(((((((( ooooooo )))))))))))))

Anònim ha dit...

Una pellofa és una peça monetiforme feta amb fines planxes de llautó i amb simbologia i inscripcions de caire religios que circulaven, amb valor monetari, a l'interior d'algunes comunitats religioses catalanes, entre els segles XIV i XIX.

Font: viquipèdia

Content indep? algun altre tema?

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

gràcies "anònim" per la recerca carnavalesca, una bona manera de participar en el carnestoltes d'enguany. Aquest blog té moments d'excel·lència acadèmica en xarxa.

Stereo 2 ha dit...

stereo 2, comunitat sonora, ha fet una recerca de google i no hi ha manera de saber res del senyor-artista JOAN MARFIL.

Senyor indep/blogs, vos sou realment de l'underground.

Bona festa major d'hivern.

Bow ha dit...

Joan Marfil no serà una variant del vi d'Alella MARFIL del Jaume Serra?

penso, jo, penso una mica i surt això

FELIX RODRÍGUEZ DE LA FUENTE ha dit...

MARFIL? NO ÉS ALLÒ DELS ELEFANTS?

Brow ha dit...

Potser és una manera de dir el nom d'un cantant especial com un material molt codiciat per els exploradors de sempre com "Los colmillos de marfil" o una manera de dir Costa d'Ivori que en el cas del senyor indipblogs podria ser que IVORI és més escaient que MARFIL

Montes de Oca ha dit...

Jo plantejo una altra solució: En Joan Marfil podria ser un cantant de rumba que es neteja les dents amb molta força fins que aquestes brillen com el marfil dels elefants de Tanzania.
He encertat la juguesca?

rocapeluda@gmail.com ha dit...

bones,

Miles davis em recorda al despatx del meu pare on s´hi passava tots els caps de setmana pressupostant i gaudint de la música. És una bona banda sonora.
A les europees revolta,....no ho sé ja m´ho pensaré. Sóc orfe a brusel.les...

Salut

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

bons gustos a la família, Rocapeluda!
Miles Davis és un tresor a preservar i repartir.
A Brusel.les... des de Catalunya donarem com a RG una empenta al carter Besancenot i els anticapitalistes europeus...passi el que passi, el millor parlament és la nostra xarxa de cada dia, des de casa al carrer, des de les taules a les cadires, des del treball a l'escola... l'espai real de la política es dirimeix en els punts d'antagonisme (i els punts de fuga corresponents!) de cada espai i contacte. Les interseccions i els xocs entre el capital i les persones...i les coses...i les músiques -màgiques- de Miles Davis i de la seva fecunda descendència.

Salut, revolta i intersecció!