Abans de res, posem-hi fons musical. Bill Evans i un dels seus darrers trios amb Marc Johnson i Joe LaBarbera. Els amics d'Alan Smithee -col·lectiu inclassificable de la guerrilla cultural premianenca- ens reunim i confeccionem les passes del cicle Fora de Joc. Iniciat amb un American Splendor -biopic de primera divisió sobre el tandem Harvey Peckar & Robert Crumb- el cicle torna i ens presenta el proper divendres 12 de desembre (congelat) un passi i presentació del món d'Ed Wood, outsider major recuperat per Tim Burton. Estem davant d'un dels totems de l'amic Ramonet 77 i a ell, en companyia del Jaume García, els toca filar prim i presentar la sessió. Sort i que la la llum vermella del Local (c.Segle,5 Premià de Mar) ens/us acompanyi!
Estem vius a:
http://www.amicsalansmithee.blogspot.com
Canvi de registre. Els ecos de la conferència de la Miren Etxezarreta al Centre Cívic premianenc segueixen vius (que durin!). La sala plena. Gent variada (i variable, com el moment historic que vivim). La Miren va desplegar una master-class del tot inteligible (tot i el tram dedicat als conceptes financers que, a parer meu, són un galimaties considerable). Una hora llarga d'exposició. Cal agraïr que gent com la M.Etxezarreta es digni a fer aquest treball militant del qual no se'n deriven ni redits electorals ni econòmics. La Miren va fer el seu paper i mentres l'escoltava pensava en que ens estava regalant el millor del pensament econòmic critic. No exagero, la conferenciant ens va portar Marx al centre cívic i, amb ells dos, l'esplendor del mètode, la filosofia de l'acció i els conceptes que, per acció de la maleïda cultura postmoderna, han estat bandejats i triturats des dels portaveus del matrix contemporari. Però les coses són com són i la "crisi", Miren dixit, és una més (i molt seriosa) de les que han estat i són consubstancials al capitalisme i a les seves reinvencions espectaculars. La crida final a la resistència activa, a no delegar, a construïr espais d'autonomia i a configurar una altra societat des d'avui, va ser el colofón roig, inconformista i definidor del millor programa, el d'una esquerra de combat.
Si us sembla, podeu clicar aquesta adreça, Premià de Marx continua les reflexions a l'altra banda de la xarxa:
http://www.premiademarx.blogspot.com
La caixa dels trons o la gallina dels "vots" d'or es posa en marxa. Tema immigació. El parlament de Catalunya està endegant un treball que ha de culminar amb una mena de pacte nacional sobre immigració. Material sensible. Una vegada definits els trets de la crisi, toca enmarcar el tema migratori en el seu context. D'acord. Malament, però, el clima que es prepara quan escoltem declaracions nacional-populistes del tot espectaculars. Crides a la voluntat d'integració, a "integrar-se a...", a assumir la "personalitat", la "identitat" i un llarg etzetera d'estirabots que desplacen la problemàtica social d'un món capitalista en crisi al terreny de les identitats institucionalitzades.
Comença, doncs, la simfonia cacofònica del multiculturalisme jerarquitzat i dels discursos incendiaris a la recerca del vot. Temps de substitució del social per la clivella identitària (espanyola, catalana, francesa, britànica o alemanya, sense que s'hagi de deduïr del que dic que faig una objecció al caràcter plurinacional de l'estat espanyol). Mal clima per fer un pacte nacional (és a dir: pacte impossible) sobre una matèria que ha de tenir una centralitat social. Entre un ministre Corbacho -que ja es va estrenar caracteritzant "la cosa" com "el problema"., i ara Pujol, Duran, Barrera i Puigcercós, en plena cursa d'acudits i ocurrències integradores, anem per mal camí. Quin pacte i amb quí? Preparem-nos a sentir-ne de grosses. Des de Premià de Mar, fent memòria, sabem el que és inflar el globus de la xenofòbia. Allò de la mezquita i del racisme a flor de pell, convé dir-ho, va ser el microcosmos avant la lettre dels desproposits que ens esperen. Quina frivolitat, doncs, haver d'afrontar la variable de la crisi, format immigració, des de la perspectiva d'un foc encés. Com s'ho muntaran a can ICV-EUiA per pactar amb tot això al davant? Pactes nacionals? Missió impossible. Encara hi ha antagonismes. Suposo.
Estem vius a:
http://www.amicsalansmithee.blogspot.com
Canvi de registre. Els ecos de la conferència de la Miren Etxezarreta al Centre Cívic premianenc segueixen vius (que durin!). La sala plena. Gent variada (i variable, com el moment historic que vivim). La Miren va desplegar una master-class del tot inteligible (tot i el tram dedicat als conceptes financers que, a parer meu, són un galimaties considerable). Una hora llarga d'exposició. Cal agraïr que gent com la M.Etxezarreta es digni a fer aquest treball militant del qual no se'n deriven ni redits electorals ni econòmics. La Miren va fer el seu paper i mentres l'escoltava pensava en que ens estava regalant el millor del pensament econòmic critic. No exagero, la conferenciant ens va portar Marx al centre cívic i, amb ells dos, l'esplendor del mètode, la filosofia de l'acció i els conceptes que, per acció de la maleïda cultura postmoderna, han estat bandejats i triturats des dels portaveus del matrix contemporari. Però les coses són com són i la "crisi", Miren dixit, és una més (i molt seriosa) de les que han estat i són consubstancials al capitalisme i a les seves reinvencions espectaculars. La crida final a la resistència activa, a no delegar, a construïr espais d'autonomia i a configurar una altra societat des d'avui, va ser el colofón roig, inconformista i definidor del millor programa, el d'una esquerra de combat.
Si us sembla, podeu clicar aquesta adreça, Premià de Marx continua les reflexions a l'altra banda de la xarxa:
http://www.premiademarx.blogspot.com
La caixa dels trons o la gallina dels "vots" d'or es posa en marxa. Tema immigació. El parlament de Catalunya està endegant un treball que ha de culminar amb una mena de pacte nacional sobre immigració. Material sensible. Una vegada definits els trets de la crisi, toca enmarcar el tema migratori en el seu context. D'acord. Malament, però, el clima que es prepara quan escoltem declaracions nacional-populistes del tot espectaculars. Crides a la voluntat d'integració, a "integrar-se a...", a assumir la "personalitat", la "identitat" i un llarg etzetera d'estirabots que desplacen la problemàtica social d'un món capitalista en crisi al terreny de les identitats institucionalitzades.
Comença, doncs, la simfonia cacofònica del multiculturalisme jerarquitzat i dels discursos incendiaris a la recerca del vot. Temps de substitució del social per la clivella identitària (espanyola, catalana, francesa, britànica o alemanya, sense que s'hagi de deduïr del que dic que faig una objecció al caràcter plurinacional de l'estat espanyol). Mal clima per fer un pacte nacional (és a dir: pacte impossible) sobre una matèria que ha de tenir una centralitat social. Entre un ministre Corbacho -que ja es va estrenar caracteritzant "la cosa" com "el problema"., i ara Pujol, Duran, Barrera i Puigcercós, en plena cursa d'acudits i ocurrències integradores, anem per mal camí. Quin pacte i amb quí? Preparem-nos a sentir-ne de grosses. Des de Premià de Mar, fent memòria, sabem el que és inflar el globus de la xenofòbia. Allò de la mezquita i del racisme a flor de pell, convé dir-ho, va ser el microcosmos avant la lettre dels desproposits que ens esperen. Quina frivolitat, doncs, haver d'afrontar la variable de la crisi, format immigració, des de la perspectiva d'un foc encés. Com s'ho muntaran a can ICV-EUiA per pactar amb tot això al davant? Pactes nacionals? Missió impossible. Encara hi ha antagonismes. Suposo.
Per acabar... la lluita contra un model d'educació i d'universitat apendix del mercat. Ocupacions de facultats i solidaritat d'un grup de professors. Signes de maig, quaranta anys després.
fotos: universitats italianes ocupades, la tanca de Ceuta en temps de "alianza de civilizaciones" i d'altres productes social-liberals i, canviant de tema, Ed Wood interpretat per Johny Depp.
20 comentaris:
Hola Àngel, gràcies pel teu comentari al meu blog (http://storico.blogspot.com/) i no puc fer més que retornar-te els elogis. Fa poc que vaig obrir un altre blog:
http://toniguirao.blogspot.com/
ja que com pots veure el primer està molt centrat en el tema dels sahrauís. En aquest intento donar sortida a inquietuds intel·lectuals més relacionades amb els moviments socials, amb les idees. FINS AVIAT
Que encara no ens adonem de manera col·lectiva de que el matrix mostra les seves debilitats, no ens ha d'eximir de fer l'esforç creatiu de demostrar-ho. La societat virtual d'occident ha viscut unes decades d'autoplagi. S'han difuminat els antagonismes a força de creure que el circ social que transmutava la classe treballadora en classe rampant, anava fent la seva peculiar festa. El catacrack financer retorna les coses al seu lloc amb la cruesa del negre sobre blanc. Els que abominaven de l'anticapitalisme ara s'apunten al discurs de la fallida del sistema i tothom reconeix -amb diverses versions contraposades- que la cosa ha petat. La socialdemocràcia, empresa partidista "rebenta revoltes", s'apunta al pim-pam-pum antineoliberal i, al mateix, temps, a la refundació capitalista sarkoziana via G2o. La dreta tanca files amb el doble discurs de "més del mateix" i més populisme nacionalista (la gallina dels "vots" d'or). Les esquerres noves i velles que han fet -de bona fe en molts casos- opcions de governamentalitat sota hegemonies socialdemòcrates, ara viuen (vivim) el debat incert sobre la conveniència (o no) de seguir aquesta pista subalterna. El que es reinventa i reviu és el sistema capitalista com a sistema global integrat de (in)civilització. Les esquerres pioneres -de quan encara ni tant sols s'emprava aquesta denominació- plantejaven la seva condició i identitat en funció del sistema que volien canviar. No cal fer el relat de les multiples manifestacions del que ha estat -amb grandeses i misèries- el paper del "ser d'esquerres" al llarg de la història. Vist amb perspectiva històrica, els anys de la deriva socialdemòcrata han estat (esperem-ho!) un illot enmig de l'oceà. Avui, just quan la complexitat de la societat de classes es redimensiona en clau de "crisi", convoquem l'espectre. Agitem els corrents del fil roig. Emplacem-nos, doncs, a refer la xarxa, a proclamar que el nostre programa no és altre que el nostre combat. Combat anticapitalista.
Com exclamava el professor de literatura portuguesa Basilio Losada, en una memorable conferència sobre Eça de Queiros al CCCB: "Ser de izquierdas es luchar contra el sistema capitalista y lo demás son pamplinas".
Red light on the outside corner!!
Red light in outta' space!
Metxambrat velvet undreground+billy preston
no us deixeu escapar el divendres 12 a les 8 la nostra sessió número 2...al local de la coali...ED WOOD i moltes coses més i...en sortir...40 anys de mar marina i pica pica...visiteu el nostre blog!
bla bla bla bla i si es rasca, res, res, res
unitat independentista contra Espanya i deixeu-vos de que si capital que si cine de plateret que si toba si gira
bla bla oh quina pallissa
mereix rebot, mereix mereix
emprenyats?
okiss palmerera que tralla més!
savis savis de res de tot i de mig brou, bah!
capital, potser si, independencia si espantem.
he de demanar perdó per escriure?
indep:
Ets un excel·lent deixeble de Sala Martín. benvingut siguis al planeta terra. Tens la clau mestre del canvi de civilització. Podries escriure un llibre. Endavant!
cicle fora de joc, segona sessió divendres 12...
a la memòria del robert segura, ninotàire premianencs outsider superlatiu.
solidaritat diputat TARDÀ
VISCA CATALUNYA LLIURE!
sr. indepAelsblogs, permeti que li digui que el Tardà no necessita solidaritat perquè s'ho passa de conya fent declaracions amb les que busca sortir al diari.
VISCA LA REPUBLICA, PERÒ QUE ES NOTI PER LA BASE...ejem!
viva los austrias ¿no era así la frase?
ni austries ni borbons !
comunisme arreu del món !
La mayor revuelta popular en 35 años sacude al Estado Griego
Enviado por redactor el Mar, 09/12/2008 - 14:05 Grecia | internacional
elpais.com
Los disturbios por la muerte de un adolescente griego a manos de la policía se han reavivado este lunes por tercera jornada consecutiva. Unos 300 encapuchados han destruido tiendas, coches y vitrinas de bancos en las proximidades de la plaza Omonia de Atenas al margen de dos manifestaciones convocadas para protestar contra la muerte del joven el sábado pasado. Los manifestantes han prendido fuego esta tarde a los principales grandes almacenes en el centro de Atenas y al árbol de Navidad gigante situado en el exterior de la sede del Parlamento.
Las protestas también se han extendido a otros puntos, como Trikala y Rodas, además de Tesalónica. Obligado por los acontecimientos, el primer ministro griego, Costas Caramanlis, ha lamentado la muerte del chico, pero ha advertido de que habrá mano dura contra las algaradas.
Caramanlis ha expresado su "gran pesar" por la muerte de Alexandros Grigoropulos, el joven de 15 años que el sábado murió a consecuencia de un disparo de un agente de policía y ha prometido que hará "lo posible para que no se vuelva a repetir tal incidente". No obstante, ha lanzado un mensaje de que no tolerará que se prolonguen los disturbios en las calles.
"Los responsables tendrán el castigo que se merecen", ha dicho, en referencia a los dos agentes implicados en la muerte de Grigoropulos, que comparecerán mañana ante un fiscal. Uno de ellos afronta una acusación de "asesinato intencionado y uso ilegal de arma" y el otro de "colaboración en asesinato". Pero también hacía referencia a los manifestantes violentos que llevan tres días expresando su malestar en la calle. "Aquellos que quieren aprovecharse de la situación y desencadenar la violencia, demuestran que tienen como objeto sólo la violencia y la destrucción", ha dicho. Ha explicado que "la prioridad del Gobierno es proteger al ciudadano y a sus bienes".
Caramanlis, quien cumple su segundo mandato como primer ministro griego apoyado en una ajustada mayoría parlamentaria (151 de 300 escaños), se enfrenta a la ira pública desatada después de que la bala de un agente terminara con la vida del menor. Los analistas locales atribuyen la extrema reacción de ciertos sectores de la población a la incertidumbre surgida de la crisis, los escándalos económicos que salpican a ministros que han tenido que dimitir recientemente y la falta de esperanza de la llamada "generación de los 700 (euros de sueldo al mes)".
Protestas generalizadas
Mientras, los disturbios han entrado en su tercer día con nuevos episodios violentos. La policía griega ha dispersado con gases lacrimógenos a 300 estudiantes universitarios y de instituto esta mañana en Tesalónica, la segunda ciudad más importante de Grecia. Los jóvenes han atacado a los agentes con cócteles molotov. Las protestas en la ciudad de Trikala se han vuelto violentas y un policía ha resultado herido esta mañana y una vía de ferrocarril ha sido cortada esta mañana, según la cadena pública británica BBC.
Hay convocadas cinco manifestaciones a lo largo del país para el día de hoy, entre ellas dos en Atenas, promovida por el Partido Comunista griego. Los profesores universitarios han comenzado un paro de tres días y muchos estudiantes de secundaria no han acudido a clase en protesta por la muerte del joven Grigoropoulos.
También, en el puerto de Pireo, cerca de Atenas, se produjo una manifestación de estudiantes de instituto, inicialmente pacífica pero que también acabó en enfrentamientos entre la policía y grupos de radicales encapuchados que se habían infiltrado en la protesta.
En Berlín, un grupo de más de 20 manifestantes interrumpieron por algunas horas las actividades del consulado griego en el centro de la capital alemana, en una protesta pacífica sin mayores incidentes. También en Londres se han producido incidentes, cuando un grupo de manifestantes izó una bandera de anarquistas en la sede de la embajada griega, y se enfrentaron a la policía.
Grigoropoulos murió el sábado pasado en el transcurso de un incidente con una patrulla de la policía en un barrio donde los enfrentamientos entre policía y anarquistas son habituales. Según los agentes, un grupo de 30 jóvenes atacó su coche patrulla con piedras y bombas incendiarias. Dieron tres disparos al aire para ahuyentarlos, de manera que Grigoropoulos recibió un disparo en el pecho.
Testigos presenciales aseguran que uno de los agentes disparó al joven a sangre fría. El cuerpo del joven está siendo examinado para determinar la trayectoria del proyectil. Los padres han contratado a un forense para garantizar la transparencia del examen.
40 heridos
Atenas, Tesalónica, Creta y Corfú han sido escenario de violentos disturbios que han dejado al país conmocionado por la virulencia de los enfrentamientos con la policía durante este fin de semana. Los choques han dejado 50 heridos y provocado daños a decenas de tiendas, sucursales bancarias y coches, pérdidas que suman millones de euros. El miércoles está prevista una huelga general en protesta por la reforma de las pensiones y la política económica.
El caso recuerda al de Michalis Kaltezas, un joven de 15 años que también murió en enfrentamientos con la Policía en 1985, durante las manifestaciones en recuerdo del alzamiento estudiantil de 1973. La revuelta fue brutalmente reprimida y la crueldad de los hechos contribuyó a la caída del Régimen de los Coroneles, que sería depuesto por otro golpe militar.
Ocupado el consulado griego en Berlín
Quince ciudadanos griegos han irrumpido en su consulado de Berlín en protesta por la muerte del joven Alexandros Grigoropoulos en un incidente con la policía el sábado pasado. Portaban una pancarta en la que podía leerse "el estado asesina". Han entregado un comunicado de protesta y se han comportado pacíficamente, limitándose declarar ocupada la delegación diplomática.
A raíz de este suceso, Grecia ha vivido las mayores protestas sociales de los últimos 15 años y para los próximos días se han convocado numerosas manifestaciones y huelgas.
¡¡¿¿Que muera el bourbon??!! El próximo que diga algo semejante probará el plomo de mi colt... malditos abstemios bastardos bebedores de leche!!
visca el vodka sovietic!
Grècia mostra senyals de lluita al carrer contra el capitalisme i al nostre país encara tenim una esquerra que creu en zapatero i el neorefundacionalisme capitalista. i a Catalunya més mossos i menys serveis, aquesta és l'agenda del govern. només surten al carrer els col·lectius en lluita i l'esquerra governamental viu narcotitzada per l'agenda absurda del tripartit.
mira MIRA mireta miradona que bonics que sou els d'extrema esquerra narinan narinan narinan
i on vivim ? sinó a una nació oprimida? o s'ha de dir comunidad?
mira mira okisss mira de tot menys el nostre que et molesta
?????? ?????? comorrr??????
indep, tu si que ets un opressor del llenguatge, no podries dedicar una miqueta de tant de temps malbaratat a intentar millorar l'ús de la teva llengua?
Publica un comentari a l'entrada