17 de desembre 2008

L'ESQUERRA PARADOXAL DELS NOSTRES DIES


La subordinació de la política a una suposada lògica del progrés historic va representar en el passat la prescripció de la qüestió de la justicia social. La subordinació de la decisió democràtica a la voluntat anònima dels mercats condueix avui en dia al mateix resultat.
Afirmar la preeminència de la política davant de la història i davant de l'economia és, contrariament, reobrir les qüestions de la justicia i de la igualtat, que constitueixen els principals reptes.


Daniel Bensaïd. Article publicar a Viento Sur.

Temps de paradoxes i desconcerts. Temps, també, de creació de nous formats per atendre el nou curs del capitalisme. Un capitalisme en crisi que, com sempre, reincideix en les seves lògiques de reinvenció. El consens general de l'esquerra europa de govern i de les direccions sindicals, entorn de les estratègies de reactivació capitalista és palmari. La capacitat de maniobrar en funció de la correlació de forces fa que l'esquerra governamentalista practiqui estratègies de mobilització total o parcial (Grècia i Itàlia) o de desmobilització i concertació (cas català i espanyol). Quan mana la dreta, l'esquerra de govern surt al carrer. Quan mana l'esquerra de govern, es potencia la desmobilització. En ambdos casos, però, qui surt al carrer i planta el seu senyal de dignitat son els sectors de combat i resistència. La xarxa des de baix emet els seus misatges. Multiplica les passes. Les mobilitzacions estudiantils, de treballadors d'empreses afectades per les mesures de la crisi, els precaritzats, els sense-papers, etc. constitueixen perfils que desentonen en aquest ball d'agendes i estadístiques consultives. Corren temps de repolitització des de baix, des dels antagonismes. Ja poden seguir alimentant els temes recurrents de l'auca mediatico-política. Això no ha fet més que començar. Caurà l'estat social, el que en queda. Pagarem les seves pèrdues amb retallades, exclusions, atur, persecució d'immigrants, 65 hores setmanals i el que es vulgui. L'estratègia de la concertació és la de la desmobilització. Temps de paradoxes. Paradoxes d'esquerres.
Com diria Gabriel Ferrater (i ho recorda en Martí Rosselló en el seu blog: http://www.lacoctelera.com/martirossello), s'hauria de conjugar el doble verb "gosar i poder". Així doncs, gosem i podem? O ni gosem ni podem?

Darrera hora: el Parlament Europeu va tombar la proposta de les 65 hores amb els vots majoritaris de les esquerres plurals. Tombar per votació no vol dir que el tema es tanqui. Es vol reobrir amb altres formes de consens. Caldrà vetllar els continguts de les lletres menudes. Aquesta retirada és el resultat d'una unitat parlamentària i, sobretot, de les mobilitzacions sindicals i socials. Com sempre passa, quan es guanyen o es defensen drets elementals!

7 comentaris:

Anònim ha dit...

això del final del gosar i poder no ho entenc però la part de dalt està ben plantejada com per tenir-ho present

per esempio ha dit...

diuen per la ràdio que s'ha tombat la proposta de les 65 hores, o que s'ha ajornat. Bé.
Què ha de fer l'esquerra paradoxal? i la que no és paradoxal? doncs vetllar per la seva supresió definitiva i no només ajornada. Com? carrer i votació contrària. Elemental Watson.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

això de les 65 hores, si no es vigila ens ho colaran amb pactes posteriors.

indep@alsblogs ha dit...

com pots fer un article sobre crisis i problemes sense dir el país on vivim i que pateix les opresions dobles? amb unitat de tots dretes, centres, esquerres per un objetiu de pais sobirà penso en solucions a tot o part del que dius. units tots ja veus, dic tots, treballadors i empreasaris també amb objectiu per damunt de tot unit.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

si els empresaris i els obrers, les dretes i les esquerres van al mateix pas, el pas sempre el marcaran els empresaris i les dretes. són els que determinen les regles del joc, els objectius i els beneficis. No siguem il·lusos de pensar que aquest tipus d'unitat ens pot portar a un punt on "tots" en sortirem guanyant. En cas que aquesta unitat es faci en nom d'un designi nacional, compte en un detall: les dretes i els empresaris (el capitalisme politic i econòmic) tenen projectes comuns a qualsevol lloc, sigui estat-nació o nació sense estat. Amb aliances com les que suggereixes, prendrem mal. Com sempre ha estat quan ens pensem que tenim materies comunes.

Anònim ha dit...

quan les esquerres entenguin que el problema és el capital ens deixarem de romanços i de governs.

Sincerament: correspon a les esquerres governar el sistema que volem combatir?

m'agrada veure en aquest blog el logotip de revolta global.

Anònim ha dit...

[url=http://www.AntonioBrownJersey.com/]Womens Antonio Brown Jersey[/url]
[url=http://www.AntonioBrownJersey.com/]Pink Antonio Brown Jersey[/url]
[url=http://www.FrankGoreJerseys.us/]Frank Gore Jersey[/url]