Tres viatges d'anada i tornada Sabadell-Premià de Mar en un cap de setmana de singular i autocrítica assemblea d'ICV.
Temps obert de culminaciò de molts debats, contactes, documents i -sobretot- d'una àmplia gamma de controvèrsies i dubtes. Fil musical al cotxe, com un mar de fons inestable, de bon matí i de capvespre: Lambchop, disc Oh!(Ohio). Aquest blog intenta ser territori crític. No ens amaguem. Manifest de Maig és una temptativa iniciada per militants de base d'obrir un espai intern i extern de referència anticapitalista al sí d'ICV. El partit, ens sembla a uns quans, ha escollit la preeminència de les polítiques "de govern" en detriment del que defensem aquells que voldriem una esquerra de combat, d'orientació sociopolítica i amb un esperit militant superador de la dicotomia càrrecs/adherits.
Aquest blog és un territori inestable habitat per musics, ninotàires, activistes, nerds, poetes, dissenyadors, futbolers, funcionaris, treballadors de factoria i aturats. No és l'espai, doncs, del rigor analític i de la densitat cultural. Tornant al fons eteri i delicat de Lambchop, l'utilitzaré breument per resumir quatre coses més de l'assemblea sabadellenca. ICV s'ha esmerçat en un lloable exercici d'autocrítica. A uns quans -entre ells Manifest de Maig- ens hauria agradat observar una major correspondència entre el "ser crític" i el "votar críticament".
Manifest de Maig ha fet la seva feina, ha guanyat adeptes -pocs, però significatius- i el que és més important, enceta un camí de llarg recorregut com a col·lectiu que vol obrir el debat anticapitalista dins i fora del propi partit. La crisi capitalista incrementa el seu ritme i la resistència haurà de ser un component de la resposta. Ens motiva aquest darrer aspecte: Ser part activa d'una esquerra de combat. Exigents amb l'esquerra de govern, volem obrir-nos a les altres formes de resposta: Les del carrer, les de les fabriques, les de les universitats. L'esquerra europea viurà grans mutacions. No tot comença i s'acaba on comencen i acaben les formacions polítiques i sindicals governamentals o institucionalment representades. Les minories dins dels partits poden trobar ressò en el moviment realment existent.
Cau la nit, Lambchop, la veu impostada de Kurt Wagner. Una música minoritàriament grandiosa. Els espectres ens visiten. Que tinguem sort!
Fotografia superior: Manifest de Maig "in action" Live Concert Sabadell 2008. El del micro soc jo i al fons a l'esquerra l'infatigable Sergi Calvo deliberant amb Jordi Guillot.
Fotografia del mig: El recinte buit i despullat de la Fira de Sabadell. Seu de l'Assemblea Nacional d'ICV d'aquest cap de setmana.
Fotografia del mig: El recinte buit i despullat de la Fira de Sabadell. Seu de l'Assemblea Nacional d'ICV d'aquest cap de setmana.
Fotografia inferior: Lambchop, grup musical de Nashville. Una minoria majoritària.
33 comentaris:
La pensada de plantar la bandera anticapitalista en una assemblea d'un partit ja és per aplaudir-la. Jo no tinc clar que fer però com a obrer de base si que sé que ens hem de manifestar i solidaritzar entre els que som de la mateixa classe social que és la treballadora i el que passa ara no és més que un enduriment d'un sistema que sempre ha castigat. el minim que ens toca és ser i fer anticapitalisme encara que ens quedem amb un pam de nassos per dignitat coi! felicitats per la bona idea que heu portat a ICV i per haver fet una falca que ajudi a veure que no tot són governs i escons. L'article està ben trabat.
sort de vosaltres que ara ja sabem que dins d'ICV hi ha gent que lluita per coses que també m'interessen a mi. com a independent que soc i d'esquerres us recolzo.
És terrible que s'hagi de reinvidicar l'anticapitalisme amb la força minoritària com s'està fent ara. On som tots i totes? És ben cert que a la lluita diària per la reflexió i l'autocrítica hi som més que vosaltres, els creadors i promotors del Manifest; des de la defensa directa o des de la retaguàrdia més amgada teniu suport, però no el que us mereixei-ho, no el que ens mereixem; tanta força ha tingut l'individualisme de les darreres èpoques que ens ha desmembrat de la nostra gran idea: el progrès, l'humanisme, l'ecologisme, la igualtat? Som anys llum d'on ens tocava, possiblement és el que mereixem... en tot cas, la crítica lúcida d'aquests quatre gats entremaliats ha estat el que la democràcia actual i l'economia liberal ens ha permès fins ara: el conformisme de molts, l'inconformisme de pocs altres. Darrera la reraguàrdia us aplaudeixo amb ganes.
felicitats i gràcies als del manifest!
llàstima perquè sou quatre gats i poc
demòcrates, però les aportacions han sigut bones, i espero que vosaltres aprengueu a escoltar a tothom.
fins i tot als que pensem diferent en alguns moments.
continuara....
caram! no has encertat... juguem a 3 bandes, t'has quedat curt. Salut i revolta!
MANIFEST ANAVEU DE BON ROTLLO FINS QUE HO HEU CONVERTIT EN COTO TANCAT QUE ESTÀ CONTRA EL PARTIT, US CONEC I ES VEU A LA LEGUA, SEMBLEU MAOISTES O TROSKISTAS O ANARCOS
SAURA SÍ
excitació postassemblearia, pel que sembla.
no us deixeu provocar i bona feina Manifest!
Coherència, anar de front, debat i ser capaç de cedir en pro de la milloria i la no visualització d'algunes vergonyes internes.
Aquesta és la visió que jo he vist aquest cap de setmana.
Us felicito perquè, des d'una minoria absoltuta, heu aportat un debat estríctament ideològic, i que ha fet que algú s'enrecordés d'on ve i que hi fa a ICV.
S'ha vist molts diferència entre vosaltres i la postura de la direcció; però quan la direcció ha vist que plantejàveu debats en les comissions, obertes, disposats a defensar postulats i a cedir, ha fet que alguns ens sumèssim.
És cert, hi ha hagut molta autocrítica, i molta d'aquesta en resposta a Manifest de Maig també, això si, l'expressió de molts no ha sigut crítica, malgrat compar-tir-ho.
Com sempre, hi ha gent que ha volgut tenir un protagonisme determinat, intentar manipul·lar, però això no ho he vist en vosaltres. Si en d'altres malauràdament, i que tampoc eren de l'Assemblea.
Salut i endavant,
encara queda una guspira dins ICV.
el que parla de maoïstes i trotskistes inflitrats és un catxondo, no?
Bé, si una cosa han aportat els companys i companys de Manifest de Maig a les Comissions de Treball ha estat CONTINGUT I DEBAT IDEOLÒGIC.
D'altra banda, volia fer present, que he trobat entre els companys/yes un respecte a altres que no pensaven com nosaltres, però m'ha encanta el poder-ho fer des del debat, la discussió i el convenciment que tots formem part d'aquest projecte que es diu ICV.
Si Manifest de Maig hagués volgut merder, ser una minoria que jugués als retrets i les acusacions personals, no hagués retirat les seves esmenes al reglament de l'Assemblea, en pro de la col·lectivitat, ni hagués pactat les transaccions a d'altres, o retirar el diumenge una esmena que es presentava a plenari i que probalbmente hagués dividit i força.
D'altra banda cal dir que l'organització ha mostrat maduresa, i que aquells, ( si n'hi ha) que volien que aquesta assemblea fos una altra cosa, no els he trobat.
Jo he trobat companys/yes de viatge que volien que tinguèssim una assemblea de molt de debat basat en la reflexitat i en l'autocrítica per construïr el nostre espai, en bones entences.
Crec, que la direcció nova a més, recollirà aquest esperit de l'Assemblea i ser capaç de veure tots els elements que s'han plantejat i que s'han debatut.
A més, una direcció que, crec, ha entès que pot construïr sola aquest projecte.
Retrets, algún s'ha rebut, però ja són cosa del passat.
P.D. ICV està amb els treballadors/res, perquè també som part de la classe treballadora. Nosaltres no som gent "de temporá".
Jordi Merino
us vaig estar seguint a la comissió 2 i em vaig emportar una sorpresa de veure que es pot anar amb plantejaments aticapitalistes argumentats i precisos. Em sap greu que no estiguessim en contacte, us enviaré un e.mail al vostre blog/web per afegir-me a aquest espai que proposeu. El vostre manifest veig que va més endavant del que vareu anunciar i amb els temps que corren resulta imprescindible el xip d'una esquerra anticapitalista. OK!
No ha anat malament del tot aquesta assemblea.
El Joan Herrera de secretari general, comença la recta final del Saura.
S'ha vist un corrent critic que semblava petit però dinàmic.
alguna cosa es pot esperar amb prudència.
aprovat justet.
"que Dios reparta suerte" si és que existeix.
JO EM QUEDO AMB EL TEMA DE lambchop que són bonissssssims!!!!!
vaig pensar de dir que la intervenció del company de Nissan davant de l'assemblea d'ICV era el millor informe de gestió possible...aquest és el nostre discurs i cal repetir-lo sempre: treball/capital, etc.. un discurs de classe quan més cal, com sempre s'hauria de fer i practicar.
es veritat, va ser la veu del carrer la que recordava el món que vivim i el desastre d'aquest schock capitalista.
"Las dimensiones y la profundidad de la crisis del capitalismo en España, que ponen un abrupto final a décadas de prosperidad ilusoria, a los odiosos alardes propios del pésimo gusto de los nuevos ricos y, sobre todo, a las ridículas fantasías neoimperiales en América Latina (¡había que ver a Zapatero pidiendo apoyo a Lula y a la señora Kirchner para lograr una silla en la reunión del G-20! ¡Hay que ver estos días al santo y seña del neoimperialismo español –la compañía Repsol, neciamente privatizada en su día— a pique de ser manejado por los intereses geoestratégicos de Rusia!), deberían augurar unas perspectivas razonables a la izquierda anticapitalista española. Pero el futuro de una izquierda parlamentaria capaz de representar dignamente a cerca de tres millones de potenciales votantes, capaz de consolidarse como tercera fuerza política del Reino y capaz de crecer aupada por la evidente polarización de la vida social y económica de la España actual –casi un 60% de asalariados "mileuristas"; la mayor tasa de desempleo de la UE; la mayor tasa de crecimiento de millonarios en la última década— pasa, entre otras cosas, por comprender la peculiar dinámica de la polarización política en nuestro país."
Leonor Març transcribió y tradujo para SINPERMISO la charla que Antoni Domènech dio la semana pasada en un acto sobre "Las consecuencias políticas de la crisis financiera" organizado en la Facultad de Ciencias Económicas por la Asociación de Estudiantes Progresistas de la Universidad de Barcelona.
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=76440
bon blog de falç! molt bo!
Ho confeso, abans d'estar a ICV, abans de participar amb la gent del manifest, abans de moltes altres coses, jo era trostkista, havia militat, i dirigit fins i tot, organitzacions trostkistes (fem un vol per tusset Àngel?).
També confeso que pagat per una potència estranya (la força dels moviments socials que em paguen fent-mes sentir encara viu i útil) he intentat fer proselitisme trostkista entre els companys i companyes del MdM.
També he de confesar finalment, que no me n'he sortit del tot, resulta que coincidíem sense necessitat de fundar (o refundar) la quarta (o serà la vintena ja) internacional i convertir el MdM en la seva seecció nacional.
Per tant m'he quedat amb les ganes d'exercir de trotskista convençut i m'he dedicat a exercir de militant d'ICV que creu que és possible donar un tomb a la situació, que creu que cal dir les coses pel seu nom, al capitalisme se li diu capitalisme, i a la lluita de l'esquerra transformadora se la qualifica d'anticapitalista, i toto això sense necessitat d'anar als meus passtas trostkistes.
Una abraçada a tots i totes, als que maldeu del MdM i als que ens feliciteu.
Jordi "el trostko"
al marge de les etiquetes i dels anatemes que posen els pels de punta als opinadors mediàtics i als companys que no entenen allò del marxisme, els militants i les causes...dic, al marge d'això i moltes coses més, que celebro l'embat minuscul però efectiu de MdM, el grup de gent que estem compartint unes línies d'atenció mínimes i una voluntat de ser importadors (dins d'ICV) i exportadors (portes enfora) d'un debat que no és exclusivament le nostre: el debat de l'esquerra anticapitalista, de la radicalitat democràtica, de l'esquerra militant i de l'accent sociopolític que implica no derivar les coses de manera exclusiva a la concurrència electoral i a les estratègies governamentals..
Salut company JORDI "el trotsko" , per alló de militar politicament amb sentit de l'humor i orgull de venir d'on venim.
l'esquerra serà anticapitalista o no serà.
Feina feta!?, pregunta i afirmació al mateix temps.
Des de Manifest de Maig, varem posar voluntat, esforç i treball. Tot això per mirar de fer el sacseig que el partit necessitava. Sacseig per fer que els grans espases de ICV miressin el carrer i a les bases.
Em fet suficient??. No, ara comença la feina. Feina per a tots/es que volem a una ICV com a plataforma sociopolítica anticapitalista.
Bon article company. Un plaer compartir feina i espais de lluita.
Salut i República... encara que potser ara tocaria REVOLUCIÓ!!.
.
Cosetes informals de l'Assemblea.
Més enllà del contingut a mi, personalment em va sobtar molt el paper que van fer els JEV-Joves d'Esquerra Verda.
M'espera que fecin alguna referència als estudiants que aquests dies estan tancats, fosin més crític i revolucionaris.... només ho vaig trobar en un parell.
La resta, em va cridar molt l'atenció l'alt grau de disciplina que van mostrar, poca crítica i a toc de pitu. No ho vull pas criticar, ni molt menys; però em va sobtar molt la imatge en la votació de l'informe de gestió on van anar prop d'una trentena en fila entrant només a l'hora de votar. És cert, 1 ó 2 es van abstenir, però la imatge donada, i és la meva opinió, va ser de disciplinats i contrloats. Una mica patètic tot plegat.
Aquesta mateixa imatge la vaig veure en la meva comissió, la 2, on fins i tot donava la sensació que els passaven llista.
Jo sóc jove, però no m'agrada aquesta extrema disciplina.
Salut i revolució.
Jo d'entrada no soc d'ICV però els voto i si heu fet autocritica benvinguda sigui. Escrivia per dir qeu si a més t'agrada Lambchop, ja en som dos. Ahir estaven al Palau, hi vas anar? jo no, i em sap greu.
Lambchop és la gran minoria majoritària dels erms de Nashville!
En un comentari de més amunt hi ha una observació sobre joves d'esquerra verda que em preocupa per ser part afectada.
D'entrada passo una salutació a l'Àngel pel blog que fas, ha estat una sorpresa. De fet a l'assemblea et vaig veure força actiu amb el grup del Manifest de Maig i vaig coincidir amb gent vostra a la comissió 4, de la qual vull destacar unn fet en favor del vostre sector d'opinio i és que vau mostrar un bon nivell d'aportació que desmentia la mala premsa que us han fet per Barcelona quan arribaven veus de que ereu dogmàtics. Ni molt menys, heu fet una tasca lloable per senyalar el background de molts temes que passen de llarg quan es toquen de manera simplista.
Entro en el tema "JOVES". El comentari signat per el "...decreixement..." suposo que té un cert fonament en una cosa i és que sempre s'ha associat el jove d'un partit amb l'ànima més crítica, inconformista o més lligada a mobilitzacions i activitats. No és massa així en el cas dels JEV que els veig una mica més PAPISTES QUE EL PAPA. Trobo massa tendència a interessar-se de la política més per dedicació quasi de professional que per convicció ideològica o de programa. No és exclusiu dels Joves d'Esquerra Verda, passa a tot arreu i per un motiu clar: els temps porten això i el cas es molt clar perquè els anys del segle XXI mostren la política com una activitat col·locada a la prestatgeria de les professions. Si veiem els de les JERC semblen convergents que comencen amb l'estelada i el Senglar Rock o l'Acampada Jove i després s'arrepleguen entorn les direccions generals de la joventut o de l'esport i comença la llarga adaptació. I els joves del PSC que com els del PP i de CIU són com clons petits dels seus grans. L'altre dia vaig veure el secretari de la JSC i s'assemblava al Montilla fins i tot en el parlar i el deix. És un patró que es va allargant i no ha de estranyar-nos.
Llavors a Joves d'ICV també ens podem veure reflexats amb aquesta clonització. Ho hem de saber observar com un exemple a evitar però ho hem de remuntar apretant per el costat de les idees i els principis. Però això em pregunto si no convé també als militants més grans que tampoc s'esforcen en difondre valors. Tot això deu passar per l'influx del món de la comunicació i de la propaganda que està fent malbé la política noble de les idees.
Mig preocupat per el que planteja el comentari del "..decreixement..." també em faig aquestes preguntes al marge de Joves d'Esquerra Verda ja que em bellugo men altres camps com les entitats i no he militat a Joves i ho vaig fer directament al partit. El que es comenta jo també ho observava a Sabadell i ho vaig intentar inscriure en el que podriem dir que és l'aspecte dels temps que corren. M'ho miro amb distància potser perquè des de petit he respirat polització a casa amb un avi del PSUC i la mare a ICV de la primera etapa. Ara ho puc mirar amb distància o ho intento mentres voldria veure com els joves d'ICV ens plantem més al carrer i fixem l'atenció en lluites com les de la Uni o de V de VIViENDA.
Salut de bon blog, hauria volgut parlar amb gent vostre de Manifest de Maig que vau ser la sorpresa d'aquesta Assemblea de Sabadell.
jo dono un vot de confiança a l'Herrera però li demano que estigui al tanto de totes les assignatures pendents i que si falla el tripartit que no s'ho penso gaires voltes que estar a l'oposició és molt saludable per les idees que hem de reviure. Si per mi fos, jo deixava plantat el montilla i el carod i em plantejava una trinxera per preparar temps millors i dir un NO ben gran a tota la xungada de la politica feta a la tele.
Per a: Barcelona i de MoonChild
Després de llegir-te la veritat, m'hagués agradat haver conversat amb tu en aquesta Assemblea, però sobretot haver coincidit en alguna comissió.
Creu-me, a mi en aquesta assemblea em van faltar més comissions, és on vaig poder conèxier molta gent diversa, però que tenim un gran denominador comú.
Felicitats pel comentari.
Salut
Jordi Merino
la foto de dalt és de campionat bona bona
La foto de dalt, vaig anunciar que era una de les fotos de l'Assemblea.
Es veu l'Àngel intervenint en el plenari, retirant una esmena en pro de la col·lectivitat, i per no dividir, però amb ànim de continuar el debat de l'espai; i al fons es veu en Sergi dialogant amb en Jordi Guillot, fent-li incís d'unes qüestions.
Bona
Jordi Merino
El que siurt a la primera fiotu es un reconegut fan de tino casal
estava cantant Embrujada davant de 800 fans histèrics, va ser una gran performance, inoblidable...un ball d'autografs, petons, abraçades i xisclets...un bany de masses per la gran estrella pop que sempre he sigut, ja, ja!
Publica un comentari a l'entrada