05 de novembre 2008

Eleccions imperials (II)



Els electors catalans teniem dues opcions majoritàries i una tercera en discordia. O votavem en Cuní o votavem en Bassas. El tercer candidat era en Basté. Dos mites de la telenarració i un aprenent de mite. El mite Cuní és més important que la notícia. El mite Bassas és la veu de California i l'aprenent de mite, Basté, pugna per fer forat amb el seu periodisme ex-esportiu de perfil baix i populista. Tots ells parlen (amb un coneixement de causa infinit) d'aquest sorteig multicolor que s'ha celebrat al cor de l'imperi. El que compta, vist des de casa, és la capacitat d'omnipresència dels nostres sacerdots mediàtics. No sé qui ha guanyat la rifa de l'imperi. Bruce Springsteen,Cuní, Bassas, Basté? I què en sabem del parell de rojes-verdes McKinney/Clemente (veure
post anterior).

M'he despertat amb la notícia de que tots els telepredicadors i radiopredicadors catalans i mundials han estat rivalitzant entre ells per mostrar qui en sap més, -més i més- sobre el president in-pectore Obama. Fabulós espectacle, el que ha presentat la tele pública catalana muntant unitats i estudis a tots els punts cardinals del cor de l'imperi. Signe de significativa normalitat mediàtica. No podien amagar la rialla de felicitat, el rostre humà de la fredor periodística. I els experts? Quina fila! Aquest matí en JB Culla semblava nascut a Arkansas. Bé, tots semblen haver viscut tota la vida als Estats Units!


Aquest blog recomana altres veus. Les de gent inconformista i lluitadora de nordamèrica, com les de
Mike Davis, Noam Chomsky, Naomi Klein, Ralph Nader o del professor David Harvey a cavall de Londres i Baltimore. Mireu els seus webs i referpencies a la xarxa. Són veus que transiten per l'altra cara del "cor" de l'imperi. Un contrapunt necessari al pensament (?) papanatistic i parainformatiu d'aquesta confederació hispanocatalana de tertul·lians i de robots unidireccionals amb microfon.
I ara, conyes a banda, Barak Obama és en sí mateix un esdeveniment històric. Seguint una lògica bipartidista, significa un canvi de registre en relació als anys Bush. La substància, els fonaments del canvi que es presenta, ja és un altre tema. Interna i externament, el nou curs mostrarà, doncs, les coincidències i diferències de tot plegat amb el passat recent. Ja ens ho explicaran els que en saben. Tenim uns tertul·lians que ho saben tot i força. Fins i tot ens explicaran el més insondable dels afers imperials.

El nostre candidat ja té blog, es diu
Alan Smithee, i viu a l'adreça següent:
http://www.amicsalansmithee.blogspot.com
Un projecte incert, intempestiu i universalment premianenc.

Foto: Robert Frank, The Americans.
Logo: Ramonet 77.

16 comentaris:

GEBRAT ha dit...

QUI ÉS OBAMA? NINGÚ EN PARLA. I QUI ERA McCAIN? TROBO A FALTAR NOTICIES SOBRE AQUESTES ELECCIONS QUE HI HA HAGUT A LA REPUBLICA DE SANT MARINO.
BON ESCRIT EL DEL SEU ARTICLE: SENYOR TATI.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

és un pivot dels Lakers!

Anònim ha dit...

Obama és el Josep Cuní o tots els americans són directament el Josep Cuní.

no puc firmar fora i ho faig aquí:

Marc

Anònim ha dit...

osti tius teniu raó que avui sembla que tot cristu sigui americanu: els diarius, els locutors i només falta que l'home del temps ens posi el mapa americanu.

el hippy dels xoves
osti tiu.

Alerta Kaos Rojo ha dit...

el mejor de todos ha sido PEPÍN BLANCO el jefe del aparato del PSOE que se ha proclamado la total sintonía entre ZP y Obama en un santiamés sin escrúpulos ni monsergas. Parece que el triunfo del Obama se ha cocinado en la calle Ferraz. Estos van a por todas como si las perdices se merendaran con cascabel

Repel-lent ha dit...

Mike Davis, pivot de l'espanyol de basket, en el que jugaba el premianec Albert Illa.

Repel-lent ha dit...

A Primian den Mar teniu a la mega diemocrata: es con l'obama y la hilary junts.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

qui és aquesta que dius, nen?

Anònim ha dit...

com si aquí no passés res de res eh!!
fas el mateix amb la politica que amb la musica i per això ni t'interessa Catalunya ni la cultura que es fa a Catalunya ni res, o si clar hem de parlar de les eleccions americanes i del cine i del menjar o dle comunisme frances si vols o de la poesia ei ep eh!!!! salta llagosta.

indep@alsblogs

Alan Smithee ha dit...

?????oh!

Anònim ha dit...

Mireu l'article del Culla avui al País. Paradoxa de les paradoxes!! Si en lloc de Vall d'Aran llegim Catalunya, i en lloc de Catalunya llegim Espanya, tenim un bon problema, ja que l'estimat i nostrat Culla diu el mateix que el Savater i tants altres.
Coses de la vida ...

Contra indep

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

i si canviem vall d'aran per lake district, el resultat és del tot exponencial i posa en "jaque" tota la corona britànica, l'imperi posterior i l'imperi barakobamista que ara saludem amb baba i papanatisme integral.

com deien Locomotoro, el capitán Tan i Valentina: "todo está escrito en las tablas de la ley".

visca l'auca !
visquin els xiripitifláuticos !

Que el Culla vagi a "collir" bolets!

Repel-lent ha dit...

ja no escriu liautor del Curro Giménez català en aquiest blog?

Tatin, notudic, es miolt fàcil

o-BABA ha dit...

obama obama obama obama obama què pesats estan els periodistes i amb obama obama obama obama obama obama obama obama

albert elfa, tevetrès, WASINGTAAAAN ha dit...

què bonic és el món d'avui, ja podem mirar la tele i levitar, tenim tot solucionat. Obama és la solució a tot. i zapatero també.
el món ja és feliç i en Cuní també.
noto un aire nou al carrer i la vida ja està millor.
i si no, mireu de cantar la cançó oooobaaaamaaaaa oooobaaaamaaaa el mantra que necessitavem la revolució total i quina sort que tenim!!!!!!!

visca obama, visca zapapero i visca en pau gasol

visca el planeta americà

visca la iaia de 107 anys que estima obama

visca en bassas


visca tv3

visca la vida obama.

la llibertat i la felicitat s'escriu amb tres síl·labes:

O - BA - MA.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Obama és millor que Bush, però l'imperi és l'imperi i el seu sistema es basa en una alternància perpètua entre les formes moderades de l'elit demòcrata i les males maneres del populisme republicà...el paper dels USA oscila entre dos registres i un sol projecte internacional: l'expansió de la seva hegemonia en un mercat capitalista global i integrat. Em preocupa que tots els blogs de gent d'ICV que visito estiguin donant voltes a l'obamisme sense marges de critica... ni tan sols han mostrat el suport al green party dels u.s.a que ha fet campanya i que en el seu web té linkada la web d'icv...