Afegim a la pluja, la pedregada. Dic "pedregada" perquè el meu català pre-tevetresià, no admet això de la calamarsa que, als meus ulls, sempre serà una caiguda massiva de magnífics calamarsos congelats al natural. La setmana passada era la pluja que ordenava els maons i la pedregada d'avui els volatilitza.
Un cap de setmana rar i conspiratiu amb un punt de fuga inicial -que jo interpreto en clau de dissidència pura i dura- a la trobada premianenca del corrent intern d'ICV denominat Manifest de Maig. Una acotació al nom de la cosa: El concepte de Manifest amb remet a un parell de manifestos comunistes. El primer, naturalment, al Manifest Comunista de Marx i Engels que, en el fons, és un tractat d'espectrologia hamletiana redactat per un parell de genis que ben segur, entre cerveses i biblioteques, llegien i rellegien a Shakespeare.
Possiblement per Hamlet, els dos barbuts, s'inclinarien per la cosa de convocar un espectre social que planaria damunt d'una Europa en flames. Les flames continuen i l'estirabot del catacrack financer és un capítol a tenir en compte. L'entrada del segle XXI hauria de suposar una reactivació del Manifest, enllaçant amb altres manifestos com, per exemple, el Manifest Ecosocialista de Michael Löwy (un ecosocialisme de combat, diferent del que es descriu tímidament des d'un partit polític determinat, està a la xarxa: "manifiesto ecosocialista" al google). Seguint la corda dels manifestos, m'aturo en el setanter Il Manifesto, obra capital de la dissidència comunista italiana encapçalat per Lucio Magri i Rossana Rossanda. La Rossanda ha publicat la seva biografia La Ragazza del Secolo Scorso, també editat a l'Estat Espanyol, R77 m'ha lliurat per encàrrec un exemplar des de la mateixa Itàlia i el començo a llegir. Possiblement l'altre únic premianenc lector de la Rossanda és el Jaume García, cosa que vaig poder comprovar aquest estiu.
La pedregada, a banda d'enblanquinar carrers i teulades, ha provocat una apagada de llum generalitzada i la visió, també espectral, del bar de l'Amistat a les fosques il·luminat per espelmes a l'estil segle XIX (com els pubs de Marx i Engels).
Negre sobre blanc és l'impacte cromàtic de la nova bicicleta (un tractor high-tech) de JTria que, talment un infantó amb sabates noves, la llueix per casa meva en plena tarda de dissabte, tot i esperant l'estrena camperola al countryside maresmenc.
Nit d'espectres a Sant Mateu: La tradicional caminada que fem els de la colla de la plaça ja supera els 18 o 20 anys. Enguany els espectres s'han multiplicat: L'esplanada de Sant Mateu estava atapeïda de cotxes, excursionistes de diferent format i escenes paranormals. La paranormalitat procedia d'un goteig de SMS's informant del partit espectral que disputaven a uns vint kilòmetres més avall el Barça i l'At. de Madrid (podeu anar al blog penyabogarde.blogspot.com i allí perdura l'espectre d'un partit). Una estada a Sant Mateu presidida en escreix i excés per un fet distant.
La ressaca de pedregades, espectres, manifestos i lluites informàtiques em desvetlla amb la taula parada de lectures i el tocadiscos emetent temes desordenats (Jonathan Richman, Enrico Pieranunzi, Soft Machine, Robert Wyatt, Dave McKenna). Un punt d'atenció a Postales de Invierno, novel·la sorprenent de Ann Beattie, prologada per el prologuista millor del planeta: Rodrigo Fresán. Estic convençut que m'agradarà de cap a peus, Fresán encerta i marca una línia que em resulta familiar. Fresán no falla. John Cheever, Carson McCullers i ara Ann Beattie. Textos que marquen i que -en termes molt fresanics- provoquen epifanies. Com les pedregades. Com els manifestos. Com les excursions nocturnes. Com aquesta respiració conjunta que anomenem conspiració. Com aquest sol que anuncia allò de "tornar al matins lluminosos dels diumenges" (Josep Piera, Rondalla del retorn).
FOTOGRAFIES (de dalt a baix) :
a) El Crescent Pub de Manchester on M&E convocaven espectres i prenien pintes de cervesa.
b) Calamarsos de pedra.
c) El llibre de la Rossanda.
46 comentaris:
els teus nusos temàtics més atrevits ben bé es mereixen el tracte d'inaugurar un nou gènere narratiu
cuyons ! de shakespeare a marx passant per una calamarsa a premià i un partit de futbol i uns llibres
cuyons !
és o.k !
jo escolto medeski martin and wood, què et semblen aquests paios ?
M'afegeixo a la proposta de Pol de reivindicar com a gènere narratiu els nusos temàtics recreats en aquest bloc. I que ningú no en digui pas mai digressions. Són concrecions, i de les més preclares, contundents, líriques, entre M&E i Shakespeare, però també entre Sartre i Vian, dels que en som deutors.
Llàstima que la Institució de les Lletres Catalanes (que m'ha fet perdre estúpidament un dia tarragoní que ben be podria hever estat uun nus per si mateix si tenin en consideració que els interlocutors de cafès i cerveses han estat Anton Maria Espadaler i Marta Pessarodona), sigui tan curta de vista, de gambals, de butxaca i d'objectius.
Com la cultura nostrada i com la pròpia catalanitat, abocada a la desaparició des que malden per tenir-ne l'exclusiva els independentistes d'avui en dia.
caram! jo em pensava que tot això estava inventat, agraeixo els comentaris d'en Pol i del Rafael. De totes maneres el gènere -si es pot dir així- existeix a la majoria de llibretes portatils, blocs d'internet o apunts varis que realitzen moltes persones, tot i que les autoritats canòniques no els hagin batejat com a "gèneres".
Em sembla que això ho fa molta gent, i molt abans que aquest blog existis.
pol: bona audició amb els Medeski Martin and Wood, els conec, tinc un parell de discos, jazz-rock de factura abrupta, distorsions, groove i una bona manera de passar les hores.
SEA LO QUE SEA, LO QUE ESTÁ BASTANTE CLARITO ES QUE NOS HEMOS DE PONER EL TRAJE DE LUCES Y EMPEZAR LA FAENA: ESTOCADA AL CAPITAL.
a mi no m'agraden els toros però les intencions del torero em semblen dignes d'apludiment.
????? Vol vostè més interrogants?
més més ???????????????
què vol dir que m'han pillat?
tinc drets de persona o no ?????
segueix el boli boli de coses en lluny ??????????
solució a la crisi.
EL BOLI BOLI, UN NOU CONCEPTE.
1
ICV DAVANT LA JORNADA MUNDIAL PEL TREBALL DIGNE (7 D’OCTUBRE)
Proposta per a la Secretaria Política d’ICV del dia 6 d’octubre de 2008.
a) Una crisi sistèmica global
En les darreres setmanes s’ha accelerat l’evidència d’una crisi financera global
que amenaça en derivar cap a l’agudització de la crisi econòmica mundial. Des
que a l’estiu de 2007 es va conèixer la infecció causada per les hipoteques
subprime als Estats Units i la conseqüent reducció de la liquidesa als mercats
de capital, ha anat creixent la por a un shock financer que finalment està
generant un terratrèmol de primer ordre mai vist des de la crisi del 29. Davant
d’aquests fets, des d’ICV manifestem el nostre desacord amb aquells que volen
fer creure que es tracta de “fets aïllats” que “ningú podia preveure” i que seran
“fàcilment absorbits per l’actuació conjunta dels Estats i el mercat”. Al contrari,
ja fa anys que des dels moviments progressistes alterglobalitzadors denunciem
els riscos derivats d’un sistema financer mundial desregulat que no sols genera
greus injustícies distributives, especialment als països no desenvolupats, sinó
que es converteix en una bomba de rellotgeria per a les economies dels països
rics.
Ningú no pot dir que no estàvem avisats: a les darreres dècades, les
administracions republicanes dels Estats Units han hagut de drenar quantitats
multimilionàries per les crisis de les caixes d’estalvis i han vist casos de
corrupció empresarial i dels organismes de control, com ENRON. Igualment,
era conegut que els mercats financers havien generat una enorme varietat de
productes que, sota el nom de derivats, intentaven d’una banda esquivar els
riscos de les inversions i de l’altra oferir rendiments extraordinaris cap a
productes d’alt risc fomentats per la banca d’inversió.
La paradoxa d’aquest sistema és que la tradicional virtut cardinal del
capitalisme basada en el risc individual, que és premiat o castigat pel mercat,
es transforma en una socialització del risc que converteix tothom en víctimes de
les actuacions temeràries dels grans inversors. L’actuació de Bush, refrendada
pel Congrés i pel Senat nord-americans, adreçada a salvar les entitats
financeres i asseguradores, ha posat de manifest que la doctrina neoliberal ha
fracassat: ara volen un model que inclou una intervenció de l’Estat per als rics,
combinada amb liberalisme per a la resta de la població. D’aquest model ja ens
n’havien donat proves Reagan i Bush Sr.
Tampoc no podem estar d’acord amb aquells que es conformen amb denunciar
la cobdícia com a origen de tots els mals i prometen actuacions legals per
reduir-la. La cobdícia i l’avarícia són actituds humanes que sempre existiran i
que són promogudes i beneïdes per sistemes econòmics desregulats com
l’actual. A més, les normatives de gestió de les societats anònimes, inclosos els
bancs, premien el lucre a curt termini de dirigents i gestors i promouen així
actuacions especulatives amb característiques piramidals que acaben
perjudicant els interessos de socis i usuaris i de la població en general.
2
Igualment, hem de recordar que aquesta crisi té en el seu origen les bombolles
immobiliàries creades a països com ara Estats Units i Espanya, que han basat
bona part del seu creixement sobre l’augment de preus de l’habitatge, un bé de
primera necessitat convertit durant una dècada en objecte de la inversió
especulativa. La lliçó pel futur no pot ser únicament la regulació financera, sinó
també una forta intervenció pública sobre el sòl i la producció d’habitatge.
b) Les responsabilitats dels governs espanyols
És evident que els vuit anys de Bush Jr. al davant del govern dels Estats
Units tenen bona part de les responsabilitats en aquesta crisi. Ja són massa
anys de forts dèficits, públic i exterior, alimentats per l’aventura criminal de
la invasió d’Iraq. Però des d’Espanya hem de fer també examen de
consciència. Tant els governs d’Aznar com els de Zapatero han estat
manifestament irresponsables en fer créixer la bombolla immobiliària,
possible gràcies a la barreja d’un fort augment demogràfic i econòmic i una
moneda única amb interessos baixos que, combinats amb la liberalització
financera, ens han permès endeutar-nos molt per sobre de nivells raonables
davant la inacció dels governs i de les autoritats monetàries.
Avui, el deute bancari de les promotores immobiliàries supera els 300.000
milions d’euros. I el dels compradors, els 600.000 milions d’euros. Bona part
d’aquesta suma necessita ser refinançada en uns mercats globals de
capitals que han decidit augmentar la prima de risc sobre les nostres
entitats financeres, generant-se una falta de liquidesa que, com hem
denunciat des del departament de Medi Ambient i Habitatge, afecta fins i tot
l’habitatge social. Aquesta situació genera uns efectes en cascada que van
començar a la locomotora, la construcció, i arriben ara a la resta dels
vagons, els altres sectors, en forma de reducció de la demanda i, finalment,
expedients de regulació d’ocupació.
En els mesos que portem de l’any 2008, ja tenim mig milió més d’aturats a
Espanya, i s’ha arribat en el total a 2.625.000 aturats registrats. Cap sector
està al marge d’un canvi de tendència que manifesta especial crueltat amb
els treballadors menys formats, molts d’ells immigrants. Sobta que davant
aquesta realitat Zapatero es dediqui a anunciar el sorpasso econòmic
davant França i promoure ajuts a les promotores immobiliàries, que Solbes
continuï negant o matisant l’abast de la crisi i presentant uns pressupostos
insuficients i Corbacho sols mostri preocupació pel retorn dels treballadors
estrangers. I sobta també que tornin a sentir-se veus per una major
liberalització del mercat de treball i l’abaratiment de l’acomiadament en un
país amb índexs altíssims de temporalitat, sobretot després d’haver reduït
substancialment la fiscalitat sobre les rendes altes, culminada en la
desaparició de l’impost sobre el patrimoni.
D’altra banda, davant la descoordinació evident de les polítiques
econòmiques a la Unió Europea, reclamem que en els seus organismes de
govern i en els de la UEM es prenguin decisions contundents, com ara
polítiques expansives de política fiscal i monetària per fer front a la crisi i
3
mesures per garantir la liquidesa i la solvència del sistema financer.
Lamentablement, les coses no van per aquest camí, com ha demostrat el
fracàs de la cimera dels quatre països més rics convocada per Sarkozy. En
canvi, fets tan antisocials com la Directiva de la vergonya sí troben consens
parlamentari i governamental.
c) Cal canviar la política econòmica
Davant d’aquesta situació, ICV, en la seva adhesió a les mobilitzacions de la
Jornada Mundial pel Treball Digne, proposa:
1.- Un acord solidari contra la crisi en el qual no acceptarem que la solució a la
crisi sigui menys salaris i menys estabilitat a la feina i que promogui mesures
per a la inserció, la formació i l’ocupació.
2.- Uns pressupostos de l’Estat i de la resta d’administracions amb expansió de
la despesa que primin la inversió en infraestructures sostenibles (ferrocarril,
equipaments educatius i sanitaris, energies alternatives, dessalinitzadores i
conservació i millora del medi natural) i despesa social, amb el desplegament
de la legislació sobre la dependència.
3.- El foment de l’habitatge social i la rehabilitació d’habitatges i barris com a
alternativa a la destrucció de llocs de treball en la construcció.
4.- Mesures de sanejament financer i de suport a la liquidesa a través
d’organismes públics que no sols garanteixin l’estabilitat del sistema sinó també
l’accés al crèdit i la seguretat dels dipòsits. Malgrat això, cal exigir
responsabilitats a aquells que ens han dut a aquesta situació econòmica i
contrapartides per part de les entitats que siguin ajudades, la primera d’elles la
limitació dels sous dels alts executius i l’eliminació del blindatge dels seus
contractes. No sembla de rebut que amb diners públics es sufraguin sous tan
elevats. En tot cas, els ajuts no poden anar a fons perdut i en bona part
s’haurien de fer com a préstec o com a participació en el capital.
5.-En aquest sentit, recordem que Espanya té un ampli marge d’endeutament
públic, ara al 35% del PIB, molt per sota de la majoria dels països de la UEM.
Cal per tant plantejar obertament un cicle de pressupostos amb dèficits públics
al voltant del 3 o 4% del PIB per superar la crisi i derogar o esmenar
àmpliament la llei d’estabilitat pressupostària.
6.- Igualment, defensem el canvi dels Estatuts del Banc Central Europeu per tal
que no tingui com a objectiu únic l’estabilitat dels preus sinó també el
creixement i l’ocupació.
Collons!! M'agraden totes les teves entrades encara que moltes vegades no estic a l'alçada.
Salut
Bones,
Estimat Rafel Vallbona t´has equivocat. Em sap greu dir-to i alhora em sorprèn el teu comentari on relaciones el binomi cultura-catalanitat: només per indepes . Jo com a ciutadà sideral,però acontant distàncies terrestre ,i en conseqüència català, no crec que maldi res.
Malament aniría si per desitjar una cosa fós més que els altres. La cultura i la catalanitat és en mans de tots.
No pots estereotipar.
Per mi tanta catalanitat tens tú que escrius llibres en català com un voluntari per la llengua. És a dir, ningú té l´exclusiva de res.
Salut.
el fet de que hi hagi manipuladors de la qüestió nacional no hauria de confondre les coses, una cosa és Catalunya, ben i ben complicada, ben i ben diversificada, i l'altra cosa és el nacionalisme que també és ben i ben complicat i ben i ben diversificat.
Jo, que no em considero nacionalista, penso en que Catalunya pot aspirar al seu dret d'autodeterminació i no per això he de ser un seguidor de les tesis independentistes o nacionalistes dominants.
No podem entrar en el fals joc de catalanisme igual a nacionalisme. Ni a l'inrevés.
El que compta és el model de país que es vol i quines hegemonies es defensen. Però això és un altre tema.
En aquest sentit estic d'acord, més o menys amb algunes coses que escriu el company "anònim".
AVUI A LA MANI CONTRA EL CAPITAL A LES 7 !!!! URQUINAONA !!!!!!!
Sihola, sihola. Nomiés es priesenta en Saura? Acabareu sien del PIESOE.
La catalanitat ha caigut en mans exclusivistes de salvapàtries que juguen a independentistes fins que han de pagar una hipoteca i dels salvaànimes que van de socialdemòcrates fins que l'avi Pujol es retira als seus quarters d'hivern (sic!) i comença a 'rajar' de tothom qui no és un misaire pixabisbes neocon de darrera hora com ell (vaig estar-hi dinant ahir).
Si voleu un país així, ja us el regalo i em faig apàtrida. I això no treu que no continui escrivint exclusivament en català (cosa que no fan els benemèrits 'coocksuckers' lletraferits que escriuen a a Vanguardia), que escrigui en un diari que paga bé i que no toca mai ni una coma, tan espanyolista i reacionari com el Mundo (exactament igual com l'anterior però sense màscara ni censura) i que digui el que penso per molt que gent de bona fè consideri que estic equivocat.
I què? Qui és qui en aquest país per dir que està en possessió de la veritat? No fotem!
bé, per la meva banda -la de blocàire, militant de moviments socials i musiquer- no entraré en les querelles internes i externes del món literari i cultural dels media i de les institucions vàries. No sé com funciona aquest domini. Jo pico informacions de tots els diaris que em cauren al damunt i, en tot cas, les meves revistes són Ruta 66, Viento Sur, New Left Review, Archipiélago i les webs de Rebelión, Revolta Global i tutti quanti.
No em pronuncio sobre el tema que planteja en Rafael per desconeixement del pati que descriu, que no és el meu...
SENYOR REPEL·LENT:
AQUEST BLOG NO RECOLZA JOAN SAURA A LA PRESIDÈNCIA D'ICV.
AQUEST BLOG PERTANY A UN MEMBRE DEL CORRENT D'OPINIÓ MANIFEST DE MAIG I AQUEST SECTOR NO VOTARÀ LA REELECCIÓ DE SAURA.
AQUEST BLOG, SALUDA AL SENYOR REPEL·LENT I APROFITA L'OCASIÓ PER DIR-LI QUE EL BLOG NO DEFENSA ORGÀNICAMENT A ICV I, MÉS AVIAT, EN DISCREPA EN ESCREIX.
Tati,
no busco pas el teu pronunciament, prou que fas permenet-nos dir la nostra a partir de la teva lucidesa. Només vull posar les coses clares en un món, el mediàtico-político-cultural-català on, de fa ben be quinze anys, només hi ha corrupció, amiguisme, xantatges, silencis i molta falsedat.
I jo no sóc d'aquests, encara que em boicotegin, em censurin o em condemnin per mal catàlà (esport típic d'un país cainista com és aquest llogarret).
I malgrat tot seguíré escrivint i pensant en català. Le llengua no és culpable, però la cultura és còmplice.
s'accepta l'aclariment. més que pronunciar-me o no fer-ho, mostrava una distància amb l'espai concret de la comunicació que, ben segur, inclou totes les polèmiques que s'esmenten "com a totes les cases".
uno que ya está escamadito con los periodistas se sorprende de Rafael vallbona que al fin y al cabo hace como la mayoría de su gremio y me refiero al arte de marear la perdiz de acuerdo a que clientela le atiende.
En cuanto a Àngel Tatín, diría que su blog me parece de lo mejorcito de la blocoesfera no oficial.
saludos.
Mircea lee y observa ha dit...
has llegit mai algun article meu?
Pel que dius no ho sembla, o és que tu potser si que mareges la perdiu.
Que darrera l'anonimat tothom és molt valent, honest i digne, oi?
vaig llegir a La Vanguardia que el Pub The Crescent de Manchester estava amenaçat de ser ocupat per una franquicia i que s'havien fet gestios per declarar-lo patrimoni públic, en sabeu alguna cosa?
ja, ja, igual el va comprar el Northern Rock Bank per fer algun pilotás immobiliari i venjar-se del pobre Karl Marx
bon acudit company Pol!
un acudit marxià, de Groucho i de Carles!
Salut i seguim la recerca.
Señor Vallbona: Quizás como veo y seguramente se me fue la mano pues me considero muy desconfiado ante el perodismo en general y quizás se lo toma como algo personal cuando creo que más o menos es norma general de su profesión, pero ya que se ha mostrado en cuerpo y alma yo lo he retratado a mi manera por tosca quizás parcial. Me pide que no me esconda en el anonimato, bueno pues que le voy a decir, que me llamo Toni que soy de Esquerra Unida i Alternativa y que me gusta lo de Mircea por haber leido al ensayista Mircea Eliade como si le dijera el Conde Lucanor o el Sí de las Niñas. Tampoco creo que sea muy importante en esta vida terrenal ir más o menos de incógnito o marchar de nominal.
En todo caso lamento que se me pueda haber interpretado así como durillo ya que peor fue Vietnam.
Que la sang no vagi al riu, Mircea-Toni i Rafael!
Benvinguts al blog!
Sihola, sihola. Jo crec, que lunica salvancion es Ciutadans pier canvi. qUION el Tatin i uns quants o acaven a PSC o al PCC. Saura, apren de Llamazares. :mrgreen:
repel·lent, no has encertat el tret, ni m'espera el PSC ni el PCC. M'espera Paul Weller.
la mani d'ahir era un tapado del tripartit i de ciu (hi havia fins i tot Oriol Pujol) i en canvi Revolta Global, cgt, col·lectius en lluita, cobas, etc... estaven donant la talla a passeig de gràcia contra el capitalisme i els seus nous formats d'exclusió.
Aquell era el lloc del Submari Seaview. La mani oficial em va enganxar despistat.
consulteu:
http://revoltaglobal.cat/article1779.html
Bones,
Rafel,no volia treure tanta polseguera arran del meu comentari.
Altrament corroboro la teva opinió quan descrius amb perfecte exactitud com funciona el teu món professional. Clar i català. Però el món per on tú et mous està molt més contaminat que el dels substrats proletaris. T´ho dic perquè és ben cert tot allò que expliques, jo ho vaig mamar durant cinc anys a MediaPro treballant amb en Ferrús. I vaig plegar, no era el meu lloc. Ara en canvi sóc a anys llum de tot plegat i em relaciono amb treballadors del sector amb més aturats arreu de l´Estat. I si vols que et digui la veritat pago un colló i mig de l´altre d´hipoteca per la cova on visc, però això no em fa renunciar a d´altres coses.
Ara bé, els llocs per on tú t´has de moure ja te´ls regalo perquè és ben cert que l´amiguisme, exufisme i tots els ismes del món foten una catipen que tiren enrere.
Per a mi no ets un mal català i calen més persones que diguin les coses pel seu nom.Punto pelota!
Així doncs m´acomiado fins la propera.
Salut.
Nanos:
com a "jefe" i "obrer" simultani del blog, em plau força que es mantingui un debat sobre les canyeries del món mediàtic i tot això que etzibeu uns i altres -anònim & rafael & mircea-.
M'agrada el que diu aquest darrer comunicant anònim -al qual no li demano que s'identifiqui- doncs introdueix un nivell interessant en parlar del proletariat del sector en qüestió. Aquests estrats no apareixen als papers i el seu testimoni s'agraeeix.
Bé, com diria "cristu" : estimeu-vos els uns als altres" ...
o dit de la millor manera possible:
"proletaris del món, uniu-vos!"
Amen, és a dir, SALUT!
mentres aquests del gremi del periodisme solucionent el xoc, no passaria per alt una coseta que diu en company Tati i és això de les aparicions i dels espectres que pot semblar una novel·la gòtica o una cosa molt lírica i no ho és pas, que va! Apunta en Tati que el manif-comunista és com un tractat d'espectrologia i em cau com una idea que no m'imaginava pas possible i ara així a seques pot ser molt impactant.
Pensant la idea i repensant em plantejo el que passa al món ara i avui i potser ja ens extremediria una aparació que ens desvetlli del
mal estat de mandra i alienació que patim de fa massa temps.
I si sortim a dónar un garbeo pel carrer de nit i ens desperta aquest senyor ombrívol que pot ser com un fantasma? i si resulta de tot que ens ajuda a entendre que la nostra línia de vida és una fantotxada i potser ens podriem agitar un xic contra el sistema aquest que ja denunciava el manit-comunista? mireu per on que ara surto a llençar la brossa i potser el trobo. una cervesa, dues cerveses i tres cerveses a que tot el que passa es pot fotre a rodar amb menys manies!
prepareu-vos a coneixer el món de Jacques Tati, només heu d'anar a aquesta adreça, clicant la nostra icona...i us saludem estereofònicament...vinguin senyors i senyores!
tu i els teuuuuuussss esteu de figa amb que si capitalixme tomba i gira i la musica teva ufff la musica teva que no hi ha manera de tocar del peus a terra del lloc on som i tomba i gira tú i els teus els teuuuuuussssss
pika?????
botifarra a la hispanitat aquest cap de setmana! i si sou tu i els teus aludids i us fot: ja saps ja saps, m'esborres i amics
QUÈ HI FAREM!
Em sembla que això de funcionar per capelles i capelletes no és una cosa exclusiva del funcionament de la "cultura" catalana sinó que és una característica del funcionament del ser humà en societat. Ens agradi o no. Els mateixos mecanismes funcionen dins els partits, a les empreses, als ajuntaments i a les oligarquies que controlen els estats. Ho dic des de la meva condició d'outsider de qualsevol "club", trama o capelleta.
però si a mi m'agrada el negre!!!
i a més, m'afavoreix...a més, "me realza la tezzzzzzzz", a més, vaig de negre perquè vull!!
A més, el negre m'encanta. A més, què n'hi ha de dolent?
jejeijijiojkjijijyjujujuju.
Com deia en Paul Weller...(l'important és tenir estil...jojojoj), no?
només faltaria que no et posessis la roba que t'agrada, jo avui porto camisa negra, ni més ni menys !
No he entès el comentari de la secretaria política d'icv. Podries repetir-lo, sis plau?
Salutacions Eugeni,
aquest comunicat m'ha arribat des d'algun oficiós comunicador que l'ha reprpduït integralment d'algun lloc oficial d'ICV, em limitaré a tornar-lo a "recortar y pegar", no és de collita personal...
Et conec gràcies a converses amb el José María i l'Alfonso, estic content de tenir-te visitant aquest blog.
per cert, posa'ts a parlar del que diu ICV al seu comunicat, em quedo amb el comunicat de Revolta Global que han penjat al blog revoltaglobal.cat
anys i anys, i vist el tema, els trotskistes tenien raó, ja, ja!
............ reproducció text:
secretaria politica ICV ha dit...
1
ICV DAVANT LA JORNADA MUNDIAL PEL TREBALL DIGNE (7 D’OCTUBRE)
Proposta per a la Secretaria Política d’ICV del dia 6 d’octubre de 2008.
a) Una crisi sistèmica global
En les darreres setmanes s’ha accelerat l’evidència d’una crisi financera global
que amenaça en derivar cap a l’agudització de la crisi econòmica mundial. Des
que a l’estiu de 2007 es va conèixer la infecció causada per les hipoteques
subprime als Estats Units i la conseqüent reducció de la liquidesa als mercats
de capital, ha anat creixent la por a un shock financer que finalment està
generant un terratrèmol de primer ordre mai vist des de la crisi del 29. Davant
d’aquests fets, des d’ICV manifestem el nostre desacord amb aquells que volen
fer creure que es tracta de “fets aïllats” que “ningú podia preveure” i que seran
“fàcilment absorbits per l’actuació conjunta dels Estats i el mercat”. Al contrari,
ja fa anys que des dels moviments progressistes alterglobalitzadors denunciem
els riscos derivats d’un sistema financer mundial desregulat que no sols genera
greus injustícies distributives, especialment als països no desenvolupats, sinó
que es converteix en una bomba de rellotgeria per a les economies dels països
rics.
Ningú no pot dir que no estàvem avisats: a les darreres dècades, les
administracions republicanes dels Estats Units han hagut de drenar quantitats
multimilionàries per les crisis de les caixes d’estalvis i han vist casos de
corrupció empresarial i dels organismes de control, com ENRON. Igualment,
era conegut que els mercats financers havien generat una enorme varietat de
productes que, sota el nom de derivats, intentaven d’una banda esquivar els
riscos de les inversions i de l’altra oferir rendiments extraordinaris cap a
productes d’alt risc fomentats per la banca d’inversió.
La paradoxa d’aquest sistema és que la tradicional virtut cardinal del
capitalisme basada en el risc individual, que és premiat o castigat pel mercat,
es transforma en una socialització del risc que converteix tothom en víctimes de
les actuacions temeràries dels grans inversors. L’actuació de Bush, refrendada
pel Congrés i pel Senat nord-americans, adreçada a salvar les entitats
financeres i asseguradores, ha posat de manifest que la doctrina neoliberal ha
fracassat: ara volen un model que inclou una intervenció de l’Estat per als rics,
combinada amb liberalisme per a la resta de la població. D’aquest model ja ens
n’havien donat proves Reagan i Bush Sr.
Tampoc no podem estar d’acord amb aquells que es conformen amb denunciar
la cobdícia com a origen de tots els mals i prometen actuacions legals per
reduir-la. La cobdícia i l’avarícia són actituds humanes que sempre existiran i
que són promogudes i beneïdes per sistemes econòmics desregulats com
l’actual. A més, les normatives de gestió de les societats anònimes, inclosos els
bancs, premien el lucre a curt termini de dirigents i gestors i promouen així
actuacions especulatives amb característiques piramidals que acaben
perjudicant els interessos de socis i usuaris i de la població en general.
2
Igualment, hem de recordar que aquesta crisi té en el seu origen les bombolles
immobiliàries creades a països com ara Estats Units i Espanya, que han basat
bona part del seu creixement sobre l’augment de preus de l’habitatge, un bé de
primera necessitat convertit durant una dècada en objecte de la inversió
especulativa. La lliçó pel futur no pot ser únicament la regulació financera, sinó
també una forta intervenció pública sobre el sòl i la producció d’habitatge.
b) Les responsabilitats dels governs espanyols
És evident que els vuit anys de Bush Jr. al davant del govern dels Estats
Units tenen bona part de les responsabilitats en aquesta crisi. Ja són massa
anys de forts dèficits, públic i exterior, alimentats per l’aventura criminal de
la invasió d’Iraq. Però des d’Espanya hem de fer també examen de
consciència. Tant els governs d’Aznar com els de Zapatero han estat
manifestament irresponsables en fer créixer la bombolla immobiliària,
possible gràcies a la barreja d’un fort augment demogràfic i econòmic i una
moneda única amb interessos baixos que, combinats amb la liberalització
financera, ens han permès endeutar-nos molt per sobre de nivells raonables
davant la inacció dels governs i de les autoritats monetàries.
Avui, el deute bancari de les promotores immobiliàries supera els 300.000
milions d’euros. I el dels compradors, els 600.000 milions d’euros. Bona part
d’aquesta suma necessita ser refinançada en uns mercats globals de
capitals que han decidit augmentar la prima de risc sobre les nostres
entitats financeres, generant-se una falta de liquidesa que, com hem
denunciat des del departament de Medi Ambient i Habitatge, afecta fins i tot
l’habitatge social. Aquesta situació genera uns efectes en cascada que van
començar a la locomotora, la construcció, i arriben ara a la resta dels
vagons, els altres sectors, en forma de reducció de la demanda i, finalment,
expedients de regulació d’ocupació.
En els mesos que portem de l’any 2008, ja tenim mig milió més d’aturats a
Espanya, i s’ha arribat en el total a 2.625.000 aturats registrats. Cap sector
està al marge d’un canvi de tendència que manifesta especial crueltat amb
els treballadors menys formats, molts d’ells immigrants. Sobta que davant
aquesta realitat Zapatero es dediqui a anunciar el sorpasso econòmic
davant França i promoure ajuts a les promotores immobiliàries, que Solbes
continuï negant o matisant l’abast de la crisi i presentant uns pressupostos
insuficients i Corbacho sols mostri preocupació pel retorn dels treballadors
estrangers. I sobta també que tornin a sentir-se veus per una major
liberalització del mercat de treball i l’abaratiment de l’acomiadament en un
país amb índexs altíssims de temporalitat, sobretot després d’haver reduït
substancialment la fiscalitat sobre les rendes altes, culminada en la
desaparició de l’impost sobre el patrimoni.
D’altra banda, davant la descoordinació evident de les polítiques
econòmiques a la Unió Europea, reclamem que en els seus organismes de
govern i en els de la UEM es prenguin decisions contundents, com ara
polítiques expansives de política fiscal i monetària per fer front a la crisi i
3
mesures per garantir la liquidesa i la solvència del sistema financer.
Lamentablement, les coses no van per aquest camí, com ha demostrat el
fracàs de la cimera dels quatre països més rics convocada per Sarkozy. En
canvi, fets tan antisocials com la Directiva de la vergonya sí troben consens
parlamentari i governamental.
c) Cal canviar la política econòmica
Davant d’aquesta situació, ICV, en la seva adhesió a les mobilitzacions de la
Jornada Mundial pel Treball Digne, proposa:
1.- Un acord solidari contra la crisi en el qual no acceptarem que la solució a la
crisi sigui menys salaris i menys estabilitat a la feina i que promogui mesures
per a la inserció, la formació i l’ocupació.
2.- Uns pressupostos de l’Estat i de la resta d’administracions amb expansió de
la despesa que primin la inversió en infraestructures sostenibles (ferrocarril,
equipaments educatius i sanitaris, energies alternatives, dessalinitzadores i
conservació i millora del medi natural) i despesa social, amb el desplegament
de la legislació sobre la dependència.
3.- El foment de l’habitatge social i la rehabilitació d’habitatges i barris com a
alternativa a la destrucció de llocs de treball en la construcció.
4.- Mesures de sanejament financer i de suport a la liquidesa a través
d’organismes públics que no sols garanteixin l’estabilitat del sistema sinó també
l’accés al crèdit i la seguretat dels dipòsits. Malgrat això, cal exigir
responsabilitats a aquells que ens han dut a aquesta situació econòmica i
contrapartides per part de les entitats que siguin ajudades, la primera d’elles la
limitació dels sous dels alts executius i l’eliminació del blindatge dels seus
contractes. No sembla de rebut que amb diners públics es sufraguin sous tan
elevats. En tot cas, els ajuts no poden anar a fons perdut i en bona part
s’haurien de fer com a préstec o com a participació en el capital.
5.-En aquest sentit, recordem que Espanya té un ampli marge d’endeutament
públic, ara al 35% del PIB, molt per sota de la majoria dels països de la UEM.
Cal per tant plantejar obertament un cicle de pressupostos amb dèficits públics
al voltant del 3 o 4% del PIB per superar la crisi i derogar o esmenar
àmpliament la llei d’estabilitat pressupostària.
6.- Igualment, defensem el canvi dels Estatuts del Banc Central Europeu per tal
que no tingui com a objectiu únic l’estabilitat dels preus sinó també el
creixement i l’ocupació.
bones connexions
Hi !.
You may , perhaps very interested to know how one can manage to receive high yields .
There is no initial capital needed You may begin to get income with as small sum of money as 20-100 dollars.
AimTrust is what you haven`t ever dreamt of such a chance to become rich
The firm represents an offshore structure with advanced asset management technologies in production and delivery of pipes for oil and gas.
Its head office is in Panama with structures around the world.
Do you want to become an affluent person?
That`s your chance That`s what you desire!
I feel good, I began to take up income with the help of this company,
and I invite you to do the same. It`s all about how to choose a correct partner utilizes your money in a right way - that`s AimTrust!.
I earn US$2,000 per day, and my first investment was 500 dollars only!
It`s easy to get involved , just click this link http://yculaxac.ibnsites.com/uwisot.html
and lucky you`re! Let`s take this option together to get rid of nastiness of the life
Hi !.
You may , perhaps very interested to know how one can manage to receive high yields .
There is no need to invest much at first. You may start earning with as small sum of money as 20-100 dollars.
AimTrust is what you need
The company represents an offshore structure with advanced asset management technologies in production and delivery of pipes for oil and gas.
It is based in Panama with offices everywhere: In USA, Canada, Cyprus.
Do you want to become really rich in short time?
That`s your choice That`s what you wish in the long run!
I feel good, I began to take up real money with the help of this company,
and I invite you to do the same. It`s all about how to select a correct companion utilizes your savings in a right way - that`s the AimTrust!.
I take now up to 2G every day, and my first deposit was 1 grand only!
It`s easy to join , just click this link http://ityxyneser.kogaryu.com/otufahut.html
and lucky you`re! Let`s take this option together to get rid of nastiness of the life
Good day, sun shines!
There have been times of troubles when I felt unhappy missing knowledge about opportunities of getting high yields on investments. I was a dump and downright pessimistic person.
I have never thought that there weren't any need in large initial investment.
Nowadays, I feel good, I started take up real income.
It's all about how to choose a proper partner who uses your money in a right way - that is incorporate it in real business, and shares the profit with me.
You can ask, if there are such firms? I'm obliged to answer the truth, YES, there are. Please be informed of one of them:
[url=http://theblogmoney.com] Online investment blog[/url]
Hello!
You may probably be very interested to know how one can manage to receive high yields on investments.
There is no need to invest much at first.
You may commense to get income with a money that usually is spent
for daily food, that's 20-100 dollars.
I have been participating in one project for several years,
and I'll be glad to let you know my secrets at my blog.
Please visit my pages and send me private message to get the info.
P.S. I earn 1000-2000 per daily now.
[url=http://theinvestblog.com] Online investment blog[/url]
Good day, sun shines!
There have were times of troubles when I felt unhappy missing knowledge about opportunities of getting high yields on investments. I was a dump and downright pessimistic person.
I have never thought that there weren't any need in big starting capital.
Nowadays, I'm happy and lucky , I started to get real money.
It gets down to choose a proper partner who utilizes your funds in a right way - that is incorporate it in real deals, parts and divides the profit with me.
You can get interested, if there are such firms? I have to tell the truth, YES, there are. Please be informed of one of them:
http://theinvestblog.com [url=http://theinvestblog.com]Online Investment Blog[/url]
Glad to greet you, ladies and gentlemen!
Sure, you’ve heard about me, because my fame is running in front of me,
friends call me James F. Collins.
Generally I’m a social gmabler. recently I take a great interest in online-casino and poker.
Not long time ago I started my own blog, where I describe my virtual adventures.
Probably, it will be interesting for you to read my travel notes and reports about winnings and losses on this way.
Please visit my web site. http://allbestcasino.com I’ll be glad would you find time to leave your opinion.
Publica un comentari a l'entrada