29 de setembre 2008

Plou sobre mullat















Crack financer
. Hipocresia i cinisme superlatiu marca registrada! L'Imperi funciona així. El mercat ja no vol fronteres, ni intervencions o regulacions a menys que siguin útils per flexibilitzar llocs de treball, eliminar costos addicionals o suprimir drets dels subalterns i explotats. Quan el mercat es bifurca en producció i especulació, la producció i els productors (i, sobretot, els explotats) surten mal parats i l'especulació pren volada infinita i enfortida. Quan l'especulació fa crack, els especuladors escaldats, els molt eixerits, recorden les virtuts paternals i assistencials d'un criticat Estat del qual, sobtadament, en recorden les seves virtuts recaptadores. Just quan els pot ser útil en el rellançament dels interesos en crisi. Una mostra més de la bruixeria capitalista (le capitalisme, les systeme sorcier!).
Avui, fins i tot el moderat i tou keynessianisme ja sembla revolucionari. Els triomfadors del no-estat reclamen l'estat per bombejar la bombolla i per continuar la rifeta. Hi ha quelcom de nou en tot això? O és una versió corregida i augmentada de les perverses relacions entre economia, mercat, democràcia i estat? Uns sistema fonamentat en la llei de la selva ara reclama la dedicació i la reverència de l'estat, del diner públic i de la comprensió infinita.

Abans parlavem de la producció, en el sentit tradicional del terme i em passen per davant les declaracions de Monsieur Sarkozy reivindicant les essències del capitalisme suposadament ètic (l'explotació de l'home per l'home té fonaments ètics?) contraposant-lo a aquest espectacular crack made in USA. O sigui, Sarko reivindica una ètica (calvinista a la francesa) del treball i del capital, expressa un missatge centrat i propi de les terceres vies de la socialdemocràcia vinguda a menys i preten desmarcar-se de l'onada explosiva del capitalisme financer americà.

Al mateix temps, aquesta paranòia del crack alimenta un sentiment (justificat) de por i transforma l'agenda social dels darrers mesos en un seguit d'interrogants sobre el nou curs. Es parlava, abans que el crack fos un catacrack, d'un increment de mesures de xoc frontal sobre els drets dels treballadors. Parlavem de les amenaces d'una setmana de 65 hores, de l'enduriment de les mesures antimigratòries i de les complicitats que despleguen les nostres dretes i esquerres nacionals i estatals. No s'hauria de prescindir d'aquesta agenda. El dia 7 d'octubre, prenem nota, tenim jornada unitària sindical i social (per fí!) contra les mesures de flexibilització horària i laboral...tindrem més cites.

Després del quadre que ens cau al damunt, convé disseminar les respostes, conspirar plegats i preguntar-nos -des de l'esquerra- sobre el sentit que té el fet de perllongar la cursa dels eufemismes i de les etiquetes quan el que ens convindria, pensem uns quans, és precisar el sentit de la paraula capitalisme i quines són les resistències que mereix aquesta, en temps de reinvenció, bruixeria i propaganda.
Perquè no, un partit anticapitalista? O el que sigui, no importa la forma.
Mireu-lo:
www.lepoint.fr/actualites-politique/le-nouveau-parti-anticapitaliste-d-olivier...est.../0/256540

Cap de setmana, telex. Discos al tocadiscos: Micah P Hinson, Isaac Hayes, Silver Jews, Portishead, Andy Lewis, Prince, Gil Scott Heron. Ciclisme: Amb Ramon Sala al Turó del Home, estrictament dur i exigent. Futbol: La trifulca Espanyol-Barça i els desproposits derivats. Video: El increible hombre menguante. Peli clàssica de la millor de les ciències, la ciència ficció!

49 comentaris:

Alex ha dit...

collons que bo!!!!!!!!!!!!!!!!!

Rafael Vallbona ha dit...

El capitalisme especulatiu ha topat de morros contra la seva pròpia contradicció i ara demana, no ja intervencionisme, sino autèntica economia planificada.
Deu ser el seu oxímoron.
Ho dic demà a RAc 1

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Sovint es parla de la refundació de la política, jo penso que no cal fer-ho. El que cal és profanar la política i trobar el que realment és polític. Aquesta troballa implica la localització dels punts de confrontació. L'esquerra (que transcendeix la forma-partit sense excloure-la) SÍ que ha de refundar coses. La sobredosi de democràcia formal, de pensar en la societat com un "tot" i d'obviar el caràcter integral del sistema capitalista com a relat que inclou l'economia i la vida, ens ha portat a perdre la noció i el sentit de la lluita política, entesa com una conspiració necessària contra l'estat de coses dominant. Entestats en els missatgers ens hem carregat els missatges i anem a la deriva. Prou! (prou, significa, canvi de registre i anar al gra).


Sobre el que diu el Rafael, voldria acotar una cosa: la crisi del "capitalisme especulatiu" al qual al·ludeix, i del qual en tenim ara una mostra esclatant, ens descriu un panorama que no hauriem de centrar en ell mateix. Convé ampliar el radi i aprofitar aquesta exhibició per tornar a parlar de les diverses naturaleses del sistema, les de sempre i les noves.

Hem de conspirar i si les eines que tenim ja no serveixen, n'hi ha d'altres i moltes més per recuperar, inventar o cercar.

Paradell S. ha dit...

esteu dient coses molt bèsties pròpies d'altres temps i tampoc estem a Birmania o potser us agrada el Pol Pot? aquesta mania de criticar els socialistes i ara sembla que també als d'ICV que tot just començaven a ser seriosos...no us entenc ni amb aspirines. La dreta vol això que escrius, més radicalisme per res de res.

Rafael Vallbona ha dit...

Paradell s., només faltaria que no poguéssim posar en dubte el sistema, aquest i qualsevol.
Donar per fet que el capitalisme salvatge actual és el sistema perpetu que regirà per sempre les vides de les persones mentre el món sigui món, és gairebé com creure en la veritat sagrada de la Inquisició. Això si que és fonamentalisme!
Una lectura breu, però contundent, d'un dels més grans economistes del segle XX i gens sospitós d'esquerranisme (ni tant sols de centrisme socialdemòcrata), dóna pistes gairebé decisives. És 'La economía del fraude inocente', de John Kenneth Galbraith (Crítica): epitafi del món contemporani.

indep@alsblogs ha dit...

ui ja hi som! que els yankis són els dolents està molt sobat i ja ho sabem tots i no res d'original que ara es digui en aquest internet i què? ai que en sou de collonuts que ja teniu manera de no parlar d'enemics més instalats aprop nostre i només que mireu el centre de la peninsula o o o no? no us fot? estem putejats per Washington però també per Madrid i això no ho poses mai mai i mai.

vergonya?

finançament ara i no passarà com als estats units, perquè? per poder controlar els diners a curta distància. com? proposem front comú o seguim cada qual amb el anticapital teu i l'antinacional de l'altre i dividits.

no s'ha de tocar el problema que no vols tocar?

la mirada ha dit...

Recomanem, al fil de l'interessant post del Monsieur Tati, un parell de documentals que trobareu al YouTube:
"El Dinero es Deuda" (http://video.google.es/videoplay?docid=-4447466094772842412&vt=lf&hl=es) i "Surplus, Terrorismo del Consumo" (http://es.youtube.com/watch?v=rBiTgsSExuQ.

El primer és força elemental, però és fantàstic per recordar-nos qui crea realment els diners i el segon el vaig veure farà cosa de 3 o 4 anys al C33 i em vaig quedar amb la boca oberta. Un treball a mig camí entre un documental i un video experimental sobre el consumisme exacerbat.

També podeu veure el trailer de la coneguda triologia documental "The Corporation"(http://video.google.es/videoplay?docid=-4447466094772842412&vt=lf&hl=es) i que, naturalment, també recomanem.

Me, Myself and I am ha dit...

Però els dolents no eren es Espanyols?

Bueno, como es previsible recordaremos a Lampedussa, y sobre todo a Burt Lancaster en aquella insuperable adaptación de Visconti de la novela El Gatopardo: Cambiemos todo para que todo permanezca igual.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

tres coses:

a) Paradell, que discrepis del plantejament anticapitalista i de la necessitat d'una esquerra digna de ser-ho, no hauria de contemplar l'exemple que poses del Pol Pot -això ja no té res a veure amb el nostre debat-, no cal autocensurar-nos però estaria bé mesurar els conceptes, francament parlar del Pol Pot és una bestiesa.

b) Indep dels blogs! no podia ser d'una altra manera, tractant-se de les teves tesis habituals, el problema sempre és Madrid. Una aportació que cal estudiar en els forums socials d'arreu del món. Tot un detall.

El Duc de Burriac ha dit...

Pol Pot és un I.Pot de Sant Pol de Mar, marca Apple?

com P.C. (personal computer) és un aparell informàtic i no un P.C. (partit comunista).

aclariments, su us plau.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

I Mac, doncs, és un McDonald blanc sense mostassa, no?

Ringo Starr ha dit...

paul mcCartney és cantant o és ordinador apple?

la mirada ha dit...

Una lectura a:
http://other-news.info/noticias/index.php?p=2656

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

bé per la Mirada! sempre al servei de la causa...

alex ha dit...

indep ets un pesat amb el teu madrid de cada dia joooder!

Anònim ha dit...

Declaració de Revolta Global

El passat 11 de juny els ministres europeus van adoptar una proposta de modificació de la Directiva europea sobre ordenació del temps de treball. Aquest projecte de directiva, l’anomenada Directiva de les 65 hores, que es pretén aprovar a finals d’any al Parlament europeu, augura una desregulació extrema de les condicions i les jornades laborals. Aquest acord obre la porta a una jornada laboral que aniria molt més allà de la de 48 hores setmanals, la durada legal màxima vigent avui a Europa. Els ministres europeus, sense l’adhesió dels representants del govern espanyol, però sense una oposició explícita per la seva banda, han obert el camí a jornades setmanals de 60 i 65 hores setmanals.

En la situació actual del mercat de treball, amb un atur de masses, amb la generalització de la precarietat i davant l’enfonsament en la pobresa de franges creixents de treballadors ocupats, les patronals europees pretenen imposar un augment brutal de l’explotació de la força de treball del continent en un context de crisi internacional del capitalisme. L’atur i la precarietat són les dues grans armes de les classes capitalistes europees per a obligar els assalariats a treballar més per a guanyar menys… amb la finalitat d’augmentar exponencialment els beneficis de les empreses.

El projecte de Directiva és un nou atac als drets laborals dels treballadors i les treballadores de la UE. La Directiva de les 65 hores no és un projecte aïllat. Arriba en el mateix moment que la “Directiva de la Vergonya” contra els immigrants i afectarà en particular les franges més dèbils. Les classes dominants europees es veuen empeses a collar encara més el món del treball, buscant la reducció dels costos laborals, el desmantellament dels sistemes de protecció social i la sobre-explotació dels treballadors, per a augmentar la competitivitat de l’economia de la UE.

Els sistemes de protecció social i les regulacions del mercat de treball existents als països de la UE són un obstacle, des del punt de vista de les classes dominants, en la seva recerca d’una posició hegemònica i competitiva dins l’economia global. Això explica la intensificació dels atacs contra els drets laborals els darrers anys. El context de crisi econòmica internacional actual només farà que augmentar les pressions sobre el món del treball assalariat, en un intent de fer que el cost de la crisi la pagui la classe treballadora.

Aquest atac gravíssim contra conquestes elementals de segle i mig de lluites socials i democràtiques no ve de nou. Ja es desprenia de la lletra i la música del Tractat Constitucional Europeu contra el qual es va mobilitzar un ampli espectre de forces socials, sindicals i polítiques de tota la UE i que fou derrotat amb el NON francès el maig de 2005, tot i que el gruix del seu contingut va se finalment imposat amb nocturnitat i traïdoria amb el Tractat de Lisboa (de fet la seva versió resumida). Revolta Global va participar activament en la campanya contra el Tractat Constitucional Europeu i ho torna a fer en la campanya actual contra la Directiva de les 65 hores.

Cal llançar-se al carrer contra una agressió que pretén retornar-nos a les ombrívoles condicions laborals del capitalisme del segle XIX! Quan l’atur està creixent cada dia més, és justament la reducció de jornada –treballar menys perquè tothom pugui treballar- que caldria reivindicar. De fet, si es permeten jornades laborals de 65 hores setmanals, la patronal pot cobrir dos llocs de treball amb una persona.

És doncs necessari una mobilització unitària de totes les forces socials, sindicals i polítiques de l’esquerra europea contra la carestia de la vida, en suport als treballadors i treballadores de sectors en crisis i contra aquesta decisió, que pretén destruir les poques conquestes socials que segueixen en peu. La Confederació Europea de Sindicats (CES), de la qual són membres CCOO y UGT, ha convocat una jornada de mobilització per al proper 7 octubre, amb aturades de 15 minuts als centres de treball.

Des de Revolta Global considerem que aquesta jornada de mobilització hauria de ser l’inici d’una veritable campanya europea en contra de la Directiva. Aquesta no serà derrotada amb protestes simbòliques de 15 minuts, sinó que requereix una veritable mobilització sostinguda.

La Campanya Unitària No a les 65H ha convocat mobilitzacions a Barcelona en el marc de la jornada de protesta del dia 7 d’octubre. Revolta global, com a organització integrant d’aquesta campanya, considera molt important treballar per assegurar que el dia 7 d’octubre sigui tot un èxit, que estableixi les bases per a una veritable mobilització social.

Només un autèntic aixecament de la joventut, els treballadors, les dones i els immigrants pot detenir aquesta veritable declaració de guerra contra el món del treball i els drets socials bàsics.

No a les 65 hores! No a l’Europa del Capital!

company socialista ha dit...

quin tufillo esquerranós que gasta aquest blog. Confio en que siguem més cauts i que llegim els informes del ministre Solbes. no em fareu canviar de criteri. soc del PSC i podem fer les coses com cal si som mestres de la realitat.

Anònim ha dit...

Que un pressumpte socialista parli de "tufillo esquerranòs" devant els temes que es debaten en aquest blog es un símptoma inèquivoc de que corren temps ignominiosos per l'antagonisme polític.
Amb la seva actitud demagògica i catastrofista la socialdemocracia europea està fent més mal a la causa anticapitalista que les polítiques liberals i de dretes.
Posant-me a l'alçada demagógica del pressumpte socialista li diré que estan fent tant de mal al SOCIALIME (amb majúscules) com en el seu moment van fer, stalin, pol pot i d'altres.

Anònim ha dit...

aqui apesta a conspiración juedomasonicoizquierdista...

Anònim ha dit...

en contubernio con el terrorismo rojo

Repel-lent ha dit...

Sihola, sihola. Per quié us baralleu si tiots acabareu am Montilla i Manuela de Madre?

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

sembla que s'anima el tema. De moment podem dir alguna cosa en positiu d'aquest catacrack als Estat Units...almenys es torna a dir el nom de la cosa, que no és altre que capitalisme. Fins i tot avui a EL PERIÓDICO, hi havia un acudit amb la figura monumental del gran Karl Marx opinant sobre el que està passant...i a casa nostra "dale que te pego" amb el tripartit, el Montilla, el Saura i els mossos, les coses d'Erc, el Mas estirant les ales, el Duran aspirant a ministre i els Ciutadans del Rivera agafats de la maneta amb el pp cridant "llibertat-libertad" pels carrers de Barcelona.
Quin disc més ratllat aquesta auca!

indep@alsblogs ha dit...

ouuuuuuffffff! les molt importants coses que no deixen veure el bosc ssssempre igual ohhhh sempre hi han coses més i més importants que les que no es volen tocar ssssempre igual va! va! sempre passa igual com quan ariba la festa major i es mira cap a l'altre costat que uns ja penquen.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

amable indep! comentari virtuós! ets millor que la Rahola, el Villatoro, el Carol i el Marc Alvaro, junts i en formació militar.

Sardinista! ha dit...

Tirando de frases echas, no hay mal que por bien no venga y quizás lo que le hace falta a esta sociedad hiperconsumista e ideologicamente abotargada es una
buena dosis de decrecimiento, a ver si es verdad que el hambre agudiza el ingenio y, de paso, la lucidez política y la conciencia de clase.

Yo, por mi parte, profano en temas financieros, espero ansioso las imágenes de altos ejecutivos, grandes inversores, banqueros y otras especies carroñeras, saltando al vacío desde sus elevadas oficinas, para acabar de creerme toda esta historia de la crisis. Y es que inflación, subida de precios, fluctuaciones de la bolsa, recortes presupuestarios en temas sociales, regulaciones de empleo, despidos masivos, recortes salariales, etc... no dejan de ser síntomas de un capitalismo sano y eficiente, el pan nuestro de cada día.

indep@alsblogs ha dit...

vinga a veure qui la posa més xati!
al blog del Martí Roselló ja veig el mateix amb articles de la vostra calanya carregant la cultura popular i atacant geganters quan us fixen a la yugolar perquè esteu contra la cultura popular i potser trobeu a faltar que es facin coses en el idioma que mola que deu ser anglès. ja us hem pillat ja !!! coliflor fes-te fotre us he pillat al blog del martí roselló carregant contra els que fem cultura que no sigui la vostra.
In fraganti xatis macos i guais mekkkk!!!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

senyor o senyora indep:


aquest post parla de la situació del capitalisme internacional, de la necessitat d'articular la resistència anticapitalista i, fins i tot, té anotacions sobre música, futbol, ciclisme o literatura estrictament personals.

No em vingueu amb patries, festes majors i bons o mals catalans i premianencs, doncs aquest no és l'objecte del present article.

M'importa molt poc l'estat de l'administració cultural premianenca, almenys avui dia 1 d'octubre de dos mil vuit.

Company Sardinista:

celebro, sotasigno i comparteixo lletra per lletra el teu comentari. Ara ens hauriem de posar a conspirar plegats, tenim molt per fer, fins i tot des la nostra localitat... AVIAT EN PARLAREM.

Anònim ha dit...

Uau!! indep, ets el Sherlok holmes del ciberespai, l'Hercules poirot de la blogesfera, l'Elliot Ness de la cultura popular, si no fos per tu, qui vetllaria pels capgrossos i els gegants, per la gralla i la sardana?

Fas be de controlar aquesta colla de españolistas, comunistes, anglòfils, botiflers... de dubtosa moral i encara més dubtosa procedència (es comenta que molts d'ells ni tan sols han nascut a catalunya).

No defalleixis i continua amb la teva creuada contra els enemics de la pàtria si fa falta podem fer una colecta entre el jovent combatiu, independentista, geganter popular, etc... per que puguis tenir un sou decent et permeti continuar la teva feina quan els teus pares es cansin de tenir-te a casa tot el dia devant l'ordinador donant els teus millors anys a la causa patriótica.

Ànims!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Ja que s'enceta un creuament entre capitalisme esclatant i "catacractical", d'una banda, i les propulsions nacionals d'una altra banda...

Farem un incís recordant allò de que la genealogia de les nacions entre el segle XVIII i el XIX estava molt relacionada a "formacions desiguals del capitalisme incipient", els costums i altres coses més lligades a la gent, en tot cas, foren reconduïdes en significants molt eficaços per les classes dominants que els convertirien en elements de suposada cohesió -sempre que fos cohesionada des de l'hegemonia del poder de classe corresponent a cada àrea-.

ja fa temps que penso que els primers en desprestigiar la realitat nacional de Catalunya -sigui país, nació o ens autonom- són aquells que en fan apologia constant des de la més absoluta superficialitat sectària i insubstancial. Acostumen a ser gent que valora les coses en funció de la seva nacionalitat. És una manera de fer i de dir que es practica en nom de Catalunya, d'Espanya, dels Estat Units o de Mongòlia, normalment aquest modus operandi no dissecciona la densitat de coses i subjectes que constitueixen un país, ni valora continguts artistics o productius més enllà del significant limitat que els diferencia de "l'altre". Flac i pobre servei a la comunitat, a la gent que hi viu i al territori que la conforma. Ho dic des de la meva particular idea de que Catalunya és una realitat "realment existent" i realment complicada (com acostuma a passar amb les comunitats del tipus que siguin). També ho dic des de la meva consideració sobre que Espanya és un tema del tot qüestionable, nacionalment absurd i, com la resta de casos, molt complicat de resoldre.

Dit tot això, pur parentesi en moments de tensió social, continuem la conspiració...

Stereo 2 ha dit...

NOVETATS A SOUND SYSTEM!

company socialista ha dit...

No esperava tanta agresivitat del que em retorna contestació parlant-me d'anatagonismes i altres conceptes molt intelectuals.

Llastimosament és anònim i no puc quedar amb ell per prendre un refresc i tocar el tema.

el que discrepo molt és amb jtatianciel que marca línies inacceptables i posa en quarantena una cosa que és fruit de la humanitat ja que el capitalisme encara que pugui tenir moments de pes negatiu té origen en l'esforç dels pioners i dels pobles.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

no et puc ajudar en quan al piscolabis que et vols muntar amb el "anònim", si que puc opinar sobre el que em dius i evidenment discrepo cordialment, el capitalisme té una base dubtosament "humanista" i aquest és el punt de partida del socialisme de sempre, des dels utòpics fins als marxistes, i fins i tot, algunes tendències socialdemòcrates. Elemental i senzill. En un món, evidenment, complicat.

sardinista! ha dit...

Company socialista, t'he respós desde l'anonimat no per una qüestió de clandestinitat o amb intenció de defugir un debat cara a cara acompanyat de begudes refrescants, si no per mandra de fer servir, com la majoria de gent a la xarxa, un alies.

Per altra banda, no crec que la meva resposta hagi estat especialment agresiva, més aviat he fet servir una certa contundència proporcionada, al meu parer, a la perplexitat que em produeix sentir parlar en nom del socialisme de coses com "tufillo esquerranós" o la injustificable referència a Pol Pot.

Tu et consideres socialista i jo també, el problema es que hem arribat a una relativització total d'aquest terme que tu, sembla, atribueixes a una vinculació ideológica, electoral o emocional amb un partit concret i jo considero quelcom més profund i complexe amb tota una trajectòria històrica i filosòfica prèvia.

Salut!

company socialista ha dit...

vostès em perdonaran. De totes maneres segueixo pensant que el capitalisme existeix i que no és de revut només criticar i que es pot moderar-lo amb rigor i que aquesta és la voluntat del govern socialista. Res més de la meva part i que us quedi clara que estic més amb vosaltres que amb Artur Mas o Joan Puigcercós.

HEM PILLAT L'INDEP ! ha dit...

la clau del tema indep ja comença a aclarir-se...

mireu aquest blog:

http://espanyanotestima.ppcc.cat/

b ha dit...

pues eso parece después de hacer la pertinente visita a ese curioso blog que indica su señoría.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

malgrat les discrepàncies, és positiu i un motiu de satisfacció la visita del company socialista al blog i que expressi posicions divergents en temes que ens interessen i que estan relacionats amb el motiu principal del comentari.
Benvingut sigui!
Aquest blog admet, també, que qui fa comentaris els pugui fer sobre temes laterals i diferents dels que expressa l'article. Cap problema.

Repel-lent ha dit...

Tatín. Mioltes gràcies per linformación. Ja he saliudat al niostre amic.

indep@alsblogs ha dit...

us esteu passant una mica no? si pika a rascar que va bé pels polls

http://lescumadeldia.blogspot.com/ ha dit...

- Todo tiene su fin.

Ahhhhhhhahhhhhhhh
ahhhhhhhhaahhhhhhhhhhhhhhhsiento que
ya llega la hora ...............

los módulos
medina azahara
mark anthony, etc, etc.

todo da igual ya nadaaaaaaaa importa todo tiene su finnnnn

Anònim ha dit...

hey! qui collons s'està passant amb l'indep, una mica de consideració si us plau. Ell sempre fa els seus comentaris des d'una posició respectuosa i d'elegant discrepància i només rep com a resposta insults, onomatopeies, i escrits ininteligibles de dubtós gust... ja està be!!

El secretario soviet de Tati ha dit...

se me antoja que el tema era eso del anticapitalismo y el momento actual de Wall Street que catapulta el planeta hacia una nueva vuelta de tuerca llamada recesión. Lo bueno es que la llamada recesión siempre la pagan los paganos y cuando esta desaparece sirve para que los capitalistas puedan nadar en la abundancia de sus beneficios. Me pregunto junto con Sardinista,La Mirada o el propio Angel, hasta que punto no estamos un poco huérfanos de un marco de cañoneo hacia este capitalismo de las narices que se describe en el artículo... Tambien osaré comentar que las intervenciones del mequetrefe patriota pueden ser un banco de pruebas que ayude a comprender hasta que punto la dominación del sistema puede infringir correctivos cerebrales entre la masa popular para hacer de ella un amasijo de depauperados contribuyentes, de parados irrefrenables o de seres lubotizados que agitan trapos nacionales hispanos, americanos, godos, catalanes o alemanes, sin más ton que el rebuzno y sin más son que la música militarizada de un tambor marcial o de un pito se sereno venido a menos.
Mis interrogantes se resuelven cuando interpreto que la miseria de un fauno doméstico ahupado por una bandera es capaz de afirmar que sus reiterados insultos son mal interpretados por la plebe y que los comentarios y hartazgos de los replicantes pasan a ser los insultos que jamás existieron.
Lamentable escena en clave de atroz teatro de operaciones psicosomáticas.
Por supuesto, el capitalismo cunde en las almas del castigado hasta hacerlo supuestamente feliz. Llegan días de parapsicología liberal. Necesitamos rearmar nuestras posiciones de guerra y realzar nuestros movimientos de situación y combate.
Viva la lucha del proletariado post-industrial frente a la dictadura del mercado.
Dejemos el renacuajo "indep" en paz, pobre diablo, ya que su quehacer es digna materia de atención académica y asistencial.

Repel-lent ha dit...

Siecretariu, l´únic riepel-lent que escriu aquí soc jo.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

m'agrada tenir un secretari que s'esmera en escriure coses importants en un castellà imponent que recorda els grans moments de la lluita proletària de la segona república. Gràcies per la seva aportació soviètica pre-estalinista (suposo).

COALICIÓ D'ESQUERRES ha dit...

Acte públic: "No a la Directiva de la Vergonya"

Presenta: Ruben Costa, conseller de Districte de Ciutat Vella.
Intervenen: Joan Herrera, diputat d'ICV al Congrés.
Raül Romeva, eurodiputat d'ICV.
Ghassan Saliba Zeghondi, secretari d'Immigració de CCOO Catalunya.
Isabel Martínez, portaveu de SOS Racisme.
Gabriella Dalla Corte, Nuevos Colectivos i professora d'Història d'Amèrica a la UB.
Lloc de la reunió: Espai Francesca Bonnemaison
Adreça: Sant Pere més Baix, 7
Ciutat: Barcelona
Correu electrònic d'informació: dcid@iniciativa.cat
Web d'informació: web info
Telèfon d'informació: 933010612

Treballador ha dit...

JORNADA MUNDIAL PEL TREBALL DIGNE

DIMARTS DIA 7

Pels drets fonamentals del treball, el treball digne i el compliment dels Objectius del Millenni de Nacions Unides com a mitjà per a combatre la pobresa i la desigualtat i per fomentar la solidaritat internacional.

12 h. aturades a les empreses per llegir manifest

19 h. Manifestació BCN (Via Laietana)

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

dimarts 7 a la mani!

Verd i roig ha dit...

el dia 7 és un dia de combat anticapitalista

cabrerademar.peldretadecidir@gmail.com ha dit...

Àngel, necessito el teu telèfon o correu electrònic per contactar amb tu.

Albert Calls