ICV I LA SÍNDROME "BARTLEBY"

A DAVID FOSTER WALLACE, In memoriam.

Darrera hora: La notícia de la mort suidida de l'escriptor David Foster Wallace, arriba llegint un magnífic article recordatori a EL PAIS. Ja que estem a internet, us passo una frase del Foster Wallace del tot significativa, a afegir al debat sobre el sentit dels nostres dies:

No nos engañemos: La Red no es más que una avalancha de información, un "laissez faire" salvaje, sin estándares éticos. Se acosa al consumismo con un aluvión de ofertas seductoras, sin ayudarle a discernir a la hora de elegir. La explotación de la ética "punto.com" es la destilación de la ética capitalista en estado químicamente puro.

Jo us recomano la lectura dels seus llibres, de les seves andròmines literàries, per exemple: Algo supuestamente divertido que no volveré a hacer (1997). Era un dels grans.

ICV I LA SÍNDROME BARTLEBY

La subordinació de la política a una suposada lògica del progrés historic va representar en el passat la prescripció de la qüestió de la justicia social. La subordinació de la decisió democràtica a la voluntat anònima dels mercats condueix avui en dia al mateix resultat.
Afirmar la preeminència de la política davant de la història i davant de l'economia és, contrariament, reobrir les qüestions de la justicia i de la igualtat, que constitueixen els principals reptes.

Daniel Bensaïd. Article publicar a Viento Sur.

Aquesta cita de Bensaïd ens resumeix la qüestió de la relació entre política i capitalisme. Una relació que està a la base del desconcert que vivim a l'esquerra -sigui social, partidària o "mental"- i que hauria de ser el punt d'inflexió per reiniciar o retrobar el sentit d'una formació sociopolítica nítidament anticapitalista, operativa -no només en els gestos- i capaç de lligar societat, representació pública i organització. Penso aquestes generalitats arran dels debats incerts que marquen els dies previs a l'assemblea nacional d'ICV.
Alguns membres del partit, frustrats i activament vinculats al projecte, proposem una seriosa revisió de la política d'aquesta ICV que, darrerament, ha dilapidat una fase de creixement enmig d'un govern de centresquerra que incapacita l'autonomia dels seus components i que hipoteca projectes a escala micropolítica i més general. ICV ha de recuperar les constants vitals perdudes entre una militància perplexa i desmoralitzada. ICV era un referent, imperfecte però visible, d'una part de "l'esquerra de la socialdemocràcia". ICV al costat d'EUiA van dissenyar una coalició que ara es queda curta. Cal enfortir una coalició que agrupi l'esquerra social i política, no només un acord electoral entre direccions.

Revisar aquests temes és fer debat d'idees. Les idees sovint s'emmarquen en contextos determinats. El context del nostre debat és el d'una decadència que cal assumir sense reserves. El debat d'idees no funciona, però, al marge del debat sobre responsabilitats, persones, formes de treball i pràctica política diària. Aquestes qüestions, i moltes més, seran matèria de treball a l'Assemblea Nacional d'ICV. Manifest de Maig (verdiroig.blogspot.com) és un corrent d'opinió intern que proposa una dimensió sociopolítica, de classe, ecosocialista i anticapitalista per ICV. Aquesta determinació no és possible si el partit no replanteja aspectes que caracteritzen el seu estancament. Afrontar la reflexió de Daniel Bensaïd, no és l'objectiu ni forma part del món dels partits professionalitzats, aparells electorals, consultories, etiquetes, màrquetings, sondejos i càlculs mediàtics. El tema de les relacions entre política i capitalisme és, també, el tema dels instruments, les idees i els combats que cal revitalitzar.

Això es complica. Mireu el mapa. Feu-vos una cartografia precisa. Avui, per exemple, l'Imperi va per feina a Bolívia. El tandem USA-Xina reanima la cursa interimperial. Russia reviu l'esperit demolidor de sempre. I tot repercuteix en les micropolítiques de la "nova economia", en les renovades formes d'exclusió i en l'increment de les línies de control social.

Tornant a casa nostra, toca perfilar el paper de l'esquerra a Catalunya. Quan es parla de finançament ens toca matisar i exigir els usos socials del pastís. Quan es parla de centralisme, convindria repassar el concepte d'autoderminació -que sempre ha estat bandera d'esquerres i que havia anat lligat a la revolta global contra totes les formes de dominació política, social, cultural i econòmica- i filar prim a l'hora de compartir pancartes i despatxos amb els adversaris financers i polítics. Estaria força bé forjar referents personals i col·lectius de la nostra formació d'esquerra que parlin des del nostre país sobre el curs del món contemporani, sobre les interdependències de la política, sobre tantes coses que avui eclipsa la subordinació desdibuixada del lideratge d'ICV-EUiA als afers dels mossos d'esquadra, a les ficades de pota del conseller Baltasar o al setge mediàtic mai denunciat, mai confrontat i, sempre, esquivat per "la por al que diran". La política de la imatge. Del Bartleby que és avui ICV amb el seu "preferiria no fer-ho". La discrepància d'avui pot ser la dissidència de demà.

Manifest de Maig: dimecres 17 de setembre,
19.30, ajuntament de Cardedeu. En parlem.