Per començar, Mr. Crumb, company de viatge reutilitzat que circula entre amics premianencs i fa la seva xarxa (oi Lluís? oi Rafa?)... i ara una constatació política en la línia de precisar el sentit d'aquest terme: Sovint la micropolítica és això, la justa i mesurada política de les coses precises. Paradoxalment, però, la macropolítica esdevé microscòpica quan es dirimeixen afers importants i aquests obtenen una minsa recepció a la premsa. Ès el cas del tractat de Lisboa, aprovat a corre-cuita a les Corts -després del No d'Irlanda- i amb el vot contrari de l'esquerra minoritària de l'hemicicle. Aquest blog, doncs, vol amplificar les sintètiques i ponderades intervencions de Joan Herrera i Gaspar Llamazares que, amb el seu No, han fet un acte de coherència amb el que és una trajectòria de compromís amb l'Europa social (en detriment d'aquest bunker antisocial dels Sarkozy-Berlusconi-Merkel-Brown -amb l'ambivalent paper de la família socialista- of course).
L'agenda de classe es desplega amb un ordre del dia que haurà de mobilitzar l'esquerra social, política i sindical europea: restriccions migratòries, l'esmentat tractat, el globus sonda entorn de la setmana laboral dickensiana de les 65 hores i un llarg etcètera de dispositius de segregació social.
L'estiu es desferma. Nit de xiringuito amenitzada per una banda sonora que vaig muntar de casa estant i que, amb sort, funcionarà tot l'estiu. El xiringuito El Pebre, amb els germans "G", proporciona nits d'estiu amb soul, reggae, funk i altres arxius. Bons entrepans, bons sopars. Avui faig propaganda, s'ho mereixen.
Més estiu: la selecció de la Lliga de Futbol Professional espanyola i de la Premier League britànica ha fet un excel·lent campionat i ha ofert molt bon futbol. Aquesta colla de xicots del Barça, Arsenal, Liverpool, València o Madrid, ho han fet bé i no ens ha d'estranyar que el personal mostri entusiasme i alegria. Jo acostumo a vibrar amb els ciclistes que admiro -temps de Tour- i em disposo al gran esdeveniment del Tour 2008 al costat de Valverde i del Caisse d'Epargne, equip ciclista multinacional.
Estiu i cooperació. Felicitats a la gent de Mou-te per Tarija. Com tots els anys, han fet la seva festa, han ocupat la Plaça Nova (espai guanyat gràcies a una mobilització veïnal exemplar) i han mostrat el seu projecte de cooperació amb aquesta regió boliviana. Miquel Sabaté va clavar els cd's de manera eficaç, desplegant un bon catàleg d'arxius jamaicans.
Tornant a la Plaça Nova, ho vull repetir: la plaça Nova és magnífica i simbolitza moltes coses, entre elles, la dignitat i la defensa dels espais oberts, històrics, socials, verds i consolidats. Un cas digne de recordar. El govern va haver de rectificar i la realitat és aquesta, la d'una nit de tantes amb festa i amabilitat.
Micropolítica: la plaça Nova, per exemple. Macropolítica minimitzada: el NO d'ICV-EUiA al tractat de Lisboa. Biopolítica concreta: la de les places nocturnes i socialitzades.
Acotacions sonores: Els estius, darrerament, no els entenc sense unes bones dosis de música jamaicana (mireu la fotografia...) i penso en uns artistes molt recomanables: Prince Buster, Alton Ellis, Jackie Mittoo, Marcia Griffiths, Justin Hinds i el període Ark Studio de Bob Marley. Entre milers de galetes sincopades.
18 comentaris:
els que esteu contents per la selecció espanyola i sou catalans esteu fent el joc a la `pitjor de les coses que és l'opresió d'Espanya sobre els pobles i no mereixeu dir-vos catalans
ja només quedava aquesta merda per llegir
quines idees més especials que tens, indep.
indep@alsblocs tiu, fent honor a l'última lletra del teu ridícul nom, podries pluralitzar una mica la teva indesitjada presència i visitar altres blocs. Per començar et suggereixo una visita a la web del barça per vomitar tot el teu odi vers el jugadors botiflers que han defensat la samarreta de l'imperi, desprès pots encendre una espelmeta a la moreneta per demanar-li que l’any que ve el barça faci fora tots el jugadors extrangers, extracomunitaris i extracatalans i es reforci unicament amb jugadors amb quatre cognoms catalans i una contrastada devoció pel fet nacional a més d’incorporar la barretina com a part integrant de l’uniforme de l’equip als desplaçaments internacionals.
Apa macu, segueix esforçan-te dia dia per esdevenir un millor català, ho fas molt bé i estem començant a agafarte carinyo, si més no es d’agrair que, de tant en tant, algú et recordi l’inmensa absurditat de l’ultranacionalisme visceral ja que els espanyols han afluixat una mica amb el tema.
Salut!
tens raó amb la plaça nova, la festa de TARIJA estava molt maca i feia la bona idea de que la plaça hi ajuda. No sé ... aquesta insistència del Buch en desmuntar-la per fer un parquing.
análisis de categoría, buena música, deporte sin fanatismo, fiestas de verano ....... más que un blog, esto es un magazine muy resultón.
Saludos desde la corteza izquierdista de Santa Coloma.
Enhorabona amic Tati per la victòria d'ahir! Deies en un comentari que per tu es tractava de la selecció de la lliga de futbol professional. Perquè t'enganyes? És la selecció nacional espanyola! Jo hi vaig en contra, però tinc molts amics que hi van a favor, alguns amb orgull, d'altres amb la boca petita, intentant justificar-se amb frases com "és on juguen els catalans". Ets el primer que veig que s'autoenganya. Que vas a favor d'Espanya, doncs felicitats i per molts anys!
Trobo igual d'histèric els que no suporten que algú amb la nacionalitat espanyola hi vagi en contra (Copes i mundos) com els que pensen que anar a favor és una traició a Catalunya.
Salut i visca Catalunya!
em sorpren el teu comentari Paccius. A mi m'agrada el futbol i puc discernir perfectament el que és l'esport, el que és l'afició, el que és el nacionalisme, el que és el deliri col·lectiu i no tinc perquè reaccionar amb un "visca Catalunya" com el teu davant d'un tema que jo no barrejo amb tot això que tú dius. Ja fa molts anys, per sort, que puc fer compatibles moltes coses.
És una llàstima que molts espanyols i catalans no facin el digne i senzill gest de respirar conjuntament i aprendre a relativitzar.
El nacionalisme espanyol és evident, el català també. Barrejar les coses no és feina meva. No m'autoenganyo, senzillament, soluciono els temes amb una acurada i relativa distinció entre dominis, estructures, llenguatges i activitats...i m'ho passo molt bé.
La vinculació entre futbol i política es sabuda ,antiga, interessada i promoguda, però estic d'acord amb els que fan un exercici per sortir-se'n del cercle viciós del que hi ha mes enllà del pur espectacle esportiu.
Ha guanyat la selecció de jugadors que millor futbol ha fet (amb permís d'holanda), els defectes de l'estat al que repressenten, la ideologia individual de cada jugador, dels aficionats, dels detractors, les connotacions históriques, etc... es poden discutir, analitzar, i debatre al marge d'aquest fet.
Soc dels que pensen que tot és política i moltes vegades aquest fet cega el meu criteri a l'hora de gaudir o intentar compendre quelcom però com que estic vacunat contra el nacionalisme, en aquest cas no puc deixar de mirar amb un somriure divertit la baralla de galls entre espanyolistes i catalanistes amb actituds, arguments i posicionaments ridiculament semblants.
Podria acabar aquest escrit amb un salud i viva españa! però ho trobo excesiu fins i tot com a broma asi que... Salut i socialisme!!!
sardinista! ets collonut! justament el que penso...bona idea aquesta de proclamar el socialisme enmig de l'estadi!
podriem dir allò del Castoriadis:
SOCIALISME O BARBÀRIE !
i pensar en que el futbol és aquell esport que juguen dos equips en partits de 90 minuts i que els seguidors no juguen el partit i l'allarguen tot el dia i que, per tant, el dia està fet de moltes polítiques i politiqueries.
Jo també m'ho passo bé.
Suposo que t'has agafat el meu escrit en un sentit que no volia tenir. Reconec que tal vegada era ambigu.
De fet el meu "visca Catalunya" és el del Maragall de Polònia! I les felicitacions eren sinceres, esportives i cordials, de la mateixa manera que puc felicitar un madridista quan guanyen la lliga.
Una abraçada
doncs jo em preparo per el Tour, des de ben aviat estaré davant de la televisió animant Valverde. Cap problema, un plaer.
pues yo me lo voy a montar de rechupete com mi daikiri en la mano por la victoria de Nadal en Wimbledon ante la reina de Inglaterra
conyes a banda: visca l'internacionalisme proletari!
visiteu el blog del club marxista premianenc:
premiademarx.blogspot.com
es respira a ple pulmó!
voy volando a ese blog, querido camarada...
mentres els espanyolistes i els catalanistes fan anar l'espiral infinita...què passa? Doncs passa una cosa molt clara i interplanetària: perdem la rotació medular i oblidem la querella esportiva per excel·lència, la dimensió ultravioleta del forat negre, la "misse en scéne" del factor epigramatic que ens explica el perquè del caos...perdem, ni més ni menys, que la lògica de l'antagonisme i el full de ruta de la nomadologia sideral humana, perdem el ying/yang dialèctic de la confrontació barça-madrid. Heus aquí el drama, el caos, l'herència oblidada, el cromosoma perdut i la capacitat fàustica de dir: prou!
Visiteu aquest blog:
penyabogarde.blogspot.com
allí hi resideix el clima i el perfum de les grades buides.
anoteu i visiteu:
penyabogade.blogspot.com
"el perfum de les grades buides."
mecatxis, podria ser el títol de la meva novel·la sobre els esports i les senyores.
Puc prendre't aquesta idea?
Benvolgut Ernest, si aquesta frase serveix per fer un bon llibre, ja la pots exprimir a fons. Sort!
el vint i cinc de desembre
crumb crumb crumb!
Publica un comentari a l'entrada