Reorganització de les setmanes desordenades. Recuperar els matisos d'una visita llampec al Lake District d'Anglaterra, pont del primer de maig. Imatge del seafront (front maritim) de la localitat anglesa de Blackpool. Recomanem Blackpool. La ciutat dels casinos i de les sales de jocs davant del mar, el ventre de la bèstia. Blackpool és un museu de la decadència. L'oci convertit en àmplies avingudes atapeïdes d'establiments delirants. La més gran concentració de fish&chips take away de la Gran Bretanya. Les marees pujen i baixen amb un horitzó de fons gris com el plom. Aquesta ciutat acull l'aeroport més estrambòtic d'Europa (?) i, en sobrevolar-lo, el seu entorn mostra tota l'essència de la premier league de futbol (Wigan, Bolton, Blackburn, Liverpool...). Uns seixanta kilòmetres amunt tot canvia; entrem al Lake District. Territori de poetes. Llacs i muntanyes. Carreteres impossibles. Boscos i cervesa. Punt i seguit. Tornarem! Domini Ebre: Decididament aquestes terres estan abandonades de la mà dels governs i han estat reiteradament utilitzades com a pica-pica electoral. Terreny abonat a la desfeta del darrer govern d'esquerres (?) de la Generalitat. El govern del senyor Montilla. El govern que dilapida les esperances d'una esquerra inviable. Els "meus" van a remolc de la màquina socialista. El conseller Baltasar és un missil de projecció expansiva contra la línia de flotació del seu propi partit (el meu), contra la seva coalició, contra les aspiracions de sectors en conflicte, dels moviments socials i de la mateixa Fundació per la nova cultura de l'aigua que -per cert- des de la seva fiabilitat tècnica, van acompanyar als milers de manifestants del diumenge a Amposta. Molt trist! Canvi de tema: el Maig del 68 té quaranta anys. Ho celebrem i ho recordem a Premià de Mar. Els de la Coali anem per lliure i disfrutem d'unes línies d'atenció variades i heterogènies. Divendres es va fer un acte amb peli de Louis Malle (Milou en Mayo), debat amb el Jaume García (la gran revelació de la sessió: història i mètode!), en Martí Rosselló (microfon i cervesa a cada mà) i un servidor, disparant agencements. I força gent a la sala, exposició i color roig.
16 comentaris:
t'ho muntes bé lligant temes. Jo també trobo trist el desenllaç d'aquest govern horrorós.
tota una autoritat de la fundació "nova cultura de l'aigua" , el senyor Araújo, estava a la manifestació de l'Ebre i va sortir per TV3, aquest era fins ara un referent de la posició "oficial" del govern.
tenim un debat ocult entorn de l'aigua: al marge de les relliscades baltasarenques i dels estira-i-arronses dels governs estatal i nacional, de les plataformes amunt i avall...em temo que no s'acaba d'entrar en el relat paral·lel de l'aigua: el negoci de l'aigua.
Crec que s'hauria d'analitzar la dimensió mercantil de la crisi. S'ha de fer sempre. Veig marques i empreses manegant el tema...l'aigua és com el petroli. No ens aturem massa a reflexionar sobre el negoci. Quí i com i què hi ha darrera i davant de cada empresa del sector hídric?...un etzètera que convé seguir amb lupa.
Tampoc ens aturem a pensar en el que representa que l'aigua sigui matèria de peatge...l'aigua que brolla de les capçaleres dels rius, l'aigua que es deriva del subsol, no sé, tot plegat em posa en guàrdia... un tret fonamental del "ser d'esquerres" hauria de ser la dissecció del mercantilisme de la societat...i penso en que "el ser d'esquerres i ecologista" hauria de disseccionar el rerafons mercantil de la mateixa (in)cultura de l'aigua.
Davant de la migradesa d'un bé comú, sempre, sempre, tenim un projecte d'enriquiment i mercantilització. El pressing convergent+la vanguardia & company en el tema del transvasssament del Roina, què és? qui tenim darrera i davant d'aquest projecte de venda d'aigua? i qui farà les obres? i qui en treurà guanys? qui mostrarà la "manopla" comissionada?
A veure...o el Baltasar és curt de gambals (no crec) o està cofoi de compartir perspectiva amb els poderosos o, senzillament, és el "primo" dels que posteriorment en treuran dividents...cada dia l'entenc menys al que fou buc insignia del municipalisme psuquero dels 80!
Dit d'una altra manera: la bona fe d'esquerres topa amb la malifeta perenne dels poderosos. Crec que, a banda de cagar-la en el mètode, el nostre conseller circula per la molt intransitable pista per on passen els poderosos i els càrrecs sociovergents. No dubto que hem de governar i estar en el nucli dur de les decisions...ara bé, com i a quin preu? tanta "realpolitik", no sé...
Ens hauriem de plantar. Començo a desconfiar a fons. Mentres els "nostres" pequen d'ingenuitat o de males maneres, els que tallen el bacallà financer poden treure grans guanys del petroli incolor. El petroli incolor és, ni més ni menys, l'aigua de cada dia.
Aquest pot ser el relat paral·lel de la batalla de l'aigua. La batalla es dibuixa amb tics de divisió comarques/ciutat i, en el fons, és entre mercat i societat. Com sempre. I els d'Iniciativa anem amb el lliri a la mà i ens oferim a fer de bèstia de càrrega d'un govern on no hi pintem practicament res.
Amb totes les contradiccions i insuficiències...la manifestació d'Amposta no fa més que perllongar un relat de lluita que "nosaltres" vam ajudar a neixer.
Pensem una mica.
Àngel, no cap pensar gaire: ara ja és donen les condicions per fer marxa enrera i demanar que no es facin les obres, doncs ja sembla garantida l'aigua de boca. Avui em donat un passet endavant (tímid, per responsable) però endavant, deixant clar que si amb aquestes pluges ja es pot garantir l'aigua de boca, s'han de replantejar el començament de les obres (surt recollit a les noticies EFE).
Salut!
Amigo francés, el más grande de los errores de mi querida patria fue inventar ese esperpento deportivo que usted tanto admira y aún no entiendo el por qué. Aún así cada año se producen nuevos fichajes, renovaciones, etc. ¿Para cuando sus amigos se mirarán un poco el ombligo y presentarán sus nuevos galácticos?
Más que nada lo digo porque le veo muy enfadado con el rey mago del agua.
Senyor PASMAO,
vostè és anglès? em temo que desconeix la meva adopció i la meva doble nacionalitat francobritànica. El futbol és essencial. el football, evidenment,com cal i com ha de ser: el Crystal Palace FC.
En quan a galàctics, puc dir que el company Joe Money-Box (Josep Guardiola) optarà per la gamma mitjana.
Esperem que el PLAN RENOVE afecti també als partits com ICV, i que després de la retirada de la Mayol, es faci el mateix amb Saura, Guillot, Baltasar i similars. Cas contrari, qui sap, aquest sotasignant es plantejarà ingressar al Socialist Worker Party de la Gran Bretanya (IV Internacional).
Records al seu amic Carlos.
Blackpool, un referent pel futur projecte dels Monegros (el nom fa la cosa), tant negre com el nostre futur.
Blackpool està rodejat d'aigua, mira la foto de l'autobus...
és un escandol, estic amb el vostre esperit crític, ahir es va disoldre la comissió de les Terres de l'Ebre d'ICV. BALTASAR PLEGA!
que senzill ha estat...primer interior, ara baltasar, ICV - EUIA fora de joc i fent la feina BRUTA del senyor Montilla. QUIN FRUSTRE, NO?
HAUriem de marxar del govern. però els càrrecs quedarien amb el sou esquifit. Bona pensada que la gent critica es bellugui, però serà tard? serà tard company?
Jordi: sembla que des de la direcció abonen l'arakiri.
icv serà el que vulgui la seva gent i no el que vulguin els socialistes. L'assemblea nacional del partit ha de dir prou a la sumissió que tenim i que ens fa perdre batalles importants: transvassaments, tunel de bracons, quart cinturó, MAT, i altres coses que aniran passant per l'adreçador sinó tenim un altre equip dirigent i una veu diferenciada d'aquest govern on Montilla mana i Zaragoza riu dels marros que aguantem.
Després del megamix de comentaris a càrrec d'Anna, ahhhhhgh, j.a. moreno, pasmao, sos icv, anònim, jordi i l'espectacular home-sardina... podria fer un megamix de contrarèpliques, però no el puc fer, doncs, coincideixo amb la majoria del sentir d'aquesta família bloguenca.
M'agrada muntar xarxes temàtiques, és un truc d'associació d'idees que em permet filar entre un viatge a Anglaterra, un tema recurrent sobre aigua i sequera, el futbol-football (ahir anava amb el Chelsea per pur antiCristianoRonaldo) i etc... el truc funciona com un dispositiu narratiu fàcil i eficaç...
deleuzianament, saltem de "meseta en meseta" i apareixen punts de fuga. Convé cartografiar-los. Un punt de fuga pot dissipar espectres i convocar nous fars, noves llums i canvis de direcció.
Responc amb punts de fuga.
a) Una fuga, una dissidència com l'ebrenca dels companys d'ICV que planten cara a la forma-estat del partit-aparell, multiplica sortides i les fugues acaben creant nous camins. Ho veig així, com una successió de catarsis del tot útils.
b) Una fuga basada en l'optimisme ens arriba del company J.A.Moreno, que potser peca d'optimisme, doncs sembla que ni el diluvi universal tancarà aquesta canonada imposada per Montilla/Zapatero, acceptada sense oposició per Baltasar/Saura i beneïda per el Consell Nacional d'ICV.
C) Una fuga despistada, la del Pasmao, que em considera francès, quan França -la profunda regió del vell Querzy- és només el punt de fuga del vell Tati estival. Un Tati posicionat a la britànica manera d'una tarda de boira alternant cervesa i Player's Navy Cut.
d) i una fuga de coindències amb les alertes rojes que emetem els de la sardina verda, el Jordi i un anònim entre tants.
Salut i punt de fuga!
Compte amb els Player's Navy Cut o em sembla que hauràs de abandonar la pràctica velocípeda per una altre més compatible amb les teves insalubres aficions filobritàniques.
amic sardinista (o sardanista), un bon tabac Player's (british, off course), a diferència de la resta de drogues, afina la musculatura, dilata els pulmons i oxigena les venes. Aquest és el gran secret d'un Player's Navy Cut...llàstima que el mític tabac en qüestió hagi deixat d'apareixer pels estancs europeus i, especialment, d'Andorra. Recordo les anades i vingudes d'Andorra amb cartrons de Navy Cut...hores d'ara, em consta que la distribució regular funciona a països de la commonwealth i al Canadà. Una llàstima per la salut en general. És el millor de tots els tabacs.
Hegel va dir que una civilització no podia prendre conciència de sí mateixa fins que no hagi madurat prou com per aproximar-se a la seva mort. Estem preparant ja l'epitafi? Crec que ens sabem tocats per la vellesa i la malaltia del malviure però no fins el punt de veure el final i per tant de prevenir-lo.
Tardes plujoses conviden a la lectura i la reflexió, i bons companys de xarxa!
Publica un comentari a l'entrada