13 de maig 2008

Fuga sota la pluja: sequeres humides, anys seixanta, Sun kil Moon i reggae en directe




Telex.
Agencement d'un cap de setmana de plujes i fugues. Material de sobretaula llarga del bar de l'Amistat. Nit de divendres escalfant motors per retre record al capital mental dels anys seixanta, justament ara, quan passa l'espectre dels quaranta anyets del 68. Xerrem -descosidament- en Martí, en Xavier, en Vicenç, en Xito i en Pep. Preludi dels actes seixantavuitanters que munta la Coali a Premià de Mar. Consulteu programa: http://coaliciopremia.blogspot.com Material polític: Em sembla bé que es faci un esforç autocrític al sí del meu partidet (ICV) arran del debat de les aigües (tema que dóna peu per contemplar una inflació sobrenatural d'experts en la matèria). Si la situació és excepcional, com es diu, i les mesures també ho seran, preguem per la seva efímera vida i per què no ens fiquem en una guerra de propietats privades i col·lectives (no m'agrada que els pagesos diguin que l'aigua és "seva", ni tampoc m'agraden els reduccionismes injustos aplicats damunt dels sectors reivindicatius). Ja hem parlat prou de les males maneres comunicatives i metodològiques del conseller del ram que, de tant vessar-la, han inundat el microcosmos del seu propi partit, el nostre. Espero que la nostra direcció -d'ICV-EUiA- hagi captat el decensís general que viu la base iniciativera i euista (més a causa de formes que de continguts). Dit això, que l'assemblea nacional d'ICV ens serveixi per posar nom i cognoms al nostre futur polític. Que serveixi per fer-nos el balanç, l'inventari de límits i el que calgui i, sobretot, que l'actualització de propostes i la recuperació de l'esperit crític i sociopolític vagin acompanyades de dirigents renovats i bentrobats. El "problema" d'ICV no és la sequera i la seva gestió, és més aviat el paper subaltern que tenim dins d'un govern que condiciona seriosament el projecte d'esquerra transformadora que ens convé recuperar. El més aviat possible, si pot ser. Material esportiu: ara que s'ha demostrat allò de que ser "més que un club" és un deliri paraesportiu, em conformo amb gaudir de la segona divisió britànica i seguir d'aprop les inclemències del meu equip: el Crystal Palace FC de Londres. Mireu com les gasta la Penya Bogarde de Premià de Mar...http://www.penyabogarde.blogspot.com i deixem que els clubs de futbol siguin només el que haurien de ser: ni més ni menys que clubs. Material sonor: dos apunts sonors de primera categoria. Un cap de setmana en companyia de la música de Sun Kil Moon és del tot recomanable. En temps de pirotècnia, els Sun Kil Moon claven balades especialment arriscades. Visiteu el seu web: "sunkilmoon". Si es pot fer un judici de valors subjectiu i interessat, diré que Sun Kil Moon, en format acustic, és de les millors coses que m'han entrat per les orelles darrerament. Molt subjectiu, que consti. I posat's a explicar altres textures musicals de cap de setmana, parlem de Gregory Isaacs. Geni i figura dels clàssics jamaicans que ens va regalar un concert intempestiu de diumenge a l'Apolo de Barcelona. Què tindrà la sala Apolo que ha acollit els millors concerts que he presenciat darrerament, cas de Lambchop o Joe Henry? Un gust aquest Isaacs, veterà de veu delicada i d'execució inextremis que va transmetre reggae roots ortodoxament acompanyat per una banda jamaicana 100% en una sala vaporosa, atapeïda de fum còsmic i degudament ambientada i festiva. Maig!

21 comentaris:

souza ha dit...

carai bons gustos bé!

Albert ha dit...

veig que parleu del maig del 68 a premià i pot refrescar memories per no perdre el nord i us recolzo

Josep Antoni Moreno ha dit...

Ben cert! Em d'aprofitar el moment, encara que crec que el nostre projecte és ben viu. El que cal és redissenyar les nostres estratègies, les nostres comunicacions, ... el que calgui, per cohesionar aquest projecte capaç de transformar la societat més enllà de la simple gestió.
Nosaltres no volem gestionar, volem transformar.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

bona frase des dels territoris més tocats per la mala comunicació:

"Nosaltres no volem gestionar, volem transformar."

És el que des de la fundació d'ICV es deia i que no podem oblidar, doncs ens configura... salut Josep Antoni!

roig verd & verd roig ha dit...

baltasar després de la pluja:
"es pot regar patis i es poden omplir piscines!
montilla el rectifica.
icv el rectifica.

què fa aquest senyor fent de conseller?

que plegui!

Anònim ha dit...

Tiene que llover, aun sigue sucia la plaza...

Endora ha dit...

i un xic de llegiu...també.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

la follia que practica Baltasar no té límits i està posant ICV en un seriós problema. No rectifica la seva mala manera de portar les coses. Acceptada l'excepcionalitat de la sequera, ara ha desmentit a Baltasar. ICV ha dit publicament que s'han de mantenir mesures de restricció (i en concret amb el tema de l'aigua de les piscines i similars) i Baltasar a la seva bola amb declaracions increïbles. El diari EL PUNT anuncia amb noms i congnoms les baixes de regidors d'ICV de les Terres de l'Ebre. És un deproposit total. Baltasar és un elefant dins d'una "cacharreria" i no pot continuar més.

David O. de Badalona ha dit...

totalment D'acord amb la línia d'aquest blog superxulo que dignifica i li dóna vida a la pobre gent d'Iniciativa que ha d'aguantar segons quines ocurrències. El blog que tens atrapa fort. Bona música, molt bona, molt bona i molt bona com els comix i altres idees que escampes per la pantalla i els enllaços amb gent molt interessant com Deleuze, el Zizek o revolta global. Penso quan llegeixo el teu blog que aquesta cultura d'esquerres més atrevida i més conectada amb avantguardes de pensament i d'art pot ser el que ens manca i molt.
Ojalà iniciativa bategui el ritme d'aquest blog i de les seves idees i que tornem algun dia a ser una esperança com erem quan va començar a pujar el partit abans de la relliscada d'estar al departament d'interior i ara tot això de Cesc Baltasar que fa basarda. Una alegria llegir-te i respirar una esquerra anticapitalista i de referències pop art i culturals inclassificables i divertides. Molt bé, el tornaré a visitar.

Amable Pallisé ha dit...

ICV en un un problema, on?
Voleu dir que des de la direcció de Barcelona se’n han adonat que tenim un problema (tots)? ("como los monos de Gibraltar, se tapan los ojos para no mirar", com resa la cançó i amb tots els respectes)
On anem? Qui som?
Responsabilitat de govern o basureros del PSC? (per cert, un 10 per Montilla, ho esta brodant. Finalment es quedarà tot sol amb CIU i aconseguirà importar el model bipartidista sorgit de l’es últimes generals).
L’informe sobre la desafecció ciutadana conclou, entre d’altres coses, que “la ciutadania es queixa de la falta de porositat i de democràcia interna dels partits polítics”.
Calia realitzar un informe per concloure això? Entenc que en el nostre cas no.
Arribarem a temps al congrés?
S’abordaran a fons els problemes, o no tenim cap problema?

Ramon Vilada ha dit...

teniu raó, I AFEGEIXO: el Baltasar està destruïnt ICV.

adherida premianenca ha dit...

passem dies fotuts a ICV i ens anirà bé una sobredosi de revolta del 68 per oxigenar els nostres valors.
salut i força!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

adherida: m'has copiat la frase d'un altre lloc, però és un abona frase sense copyright, endavant!

Anònim ha dit...

Esta crisis es lo mejor que le puede pasar al único partido institucional con una base política realmente anticapitalista. Gracias al inefable Baltasar y a sus regalos emponzoñados, la cabeza partido despertará de su apoltronado letargo junto a los poderosos y se verá las caras con los pies que le unen al suelo. No se en que acabará todo esto pero, desde la simpatía y el respeto, espero que haya una catársis y si esto representa la disolución del partido estoy seguro de que el trabajo de los ex-militantes será más fructífero desde el ámbito de los movimientos sociales o la agitación cultural que desde las entrañas de un organismo moribundo.
Hay mucha energía en la base militante de ICV y, según creo recordar de mi epoca de estudiante, la energia ni se crea ni se destruye... Animo!

àngel ha dit...

hi haurà catarsi, company. Les bases comencem a prendre partit per el canvi de direcció i ens estem organitzant. No petarà el partit, en tot cas hauran canvis en en sentit que proposes, benvinguda la teva aportació.

independent de la coali ha dit...

a l'anónim: no se si eres de Premià de Mar pero ya que no lo ha sugerido el compañero Àngel, te recomiendo que te pases por la coalición donde gent de ICV de EUA i inclasificados varios, estamos haciendo politica sin seguir los mandatos de la burocracia central y con plena libertad y de tal manera que nos anticipamos desde hace tiempo a lo que es una izquierda més abierta y más efectiva. A ver que tal si es tu caso.

Clara // Barcelona ha dit...

la direcció d'ICV és el principal adversari de l'espai polític de la mateixa ICV. Els professionals estan tancant les files entorn d'un govern que no expressa practicament res dels ideals de la Iniciativa que entre molts hem construit i per la quals hem lluita. L'assemblea nacional serà o més Saura i més eco-dels-socialistes o més INICIATIVA , la dels homes i dones que volen un partit d'esquerra transformadora que faci els seus deures i no aquest esperpent burocratic al servei del PSC.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Clara, la teva pregunta és la mateixa que ens fem molts companys i companyes. Gràcies per el comentari.

Argentona observa ha dit...

Clara i Àngel, ESTIC SEGURA QUE SI ENS UNIM LES BASES, ICV TORNARÀ A SER EL QUE ERA ABANS D'AQUEST DARRER GOVERN TRIPARTIT.DONCS LA GENT QUE CONEC ESTÀ MOLT DECIDIDA A NO DEIXAR PODRIR LA SITUACIÓ I SOM MOLTS.
Àngel: el teu blog és kollonut i millor que tota la avorridíssima revista Treball, hauries de ser redactor de Treball i portar articles de cultura i música i tot això. És una idea per si alguns pope llegeix el teu blog.

Sonic Youyou+th ha dit...

avui per la tv3 s'ha vist una escena d'ERC molt bèstia, Carod acusa Puigcercós de mobbing, clima de ruptura a ERC...sumat al clima sense clima a ICV per esgotament i tot plegat, o el riffirafe del PP de la Nebrera i el Cirera, resulta que veig al PSC de Montilla i l'emperatriu Chacón dalt del govern i fent un mapa bipartidista a la catalana amb CIU. La cosilla està peludilla, quina cançó punxes master Tati?

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

em demanes que puc punxar? doncs, molt fàcil: walk on the wild side, Lou Reed. O com caminar per el costat salvatge de la política sense embrutar-se. No sé si entrar en espirals dimissionàries, però un cert ritual satànic aniria de castanyoles a segons quins dirigents i consellers. Bé, escolta a fons: contrabaix, bateria amb escombretes, ja camina la cançó...Lou Reed agafa el micro. Silenci: es canta.