Darrera hora. Gaspar Llamazares ha estat escollit en elecció primària com a cap de llista d'Izquierda Unida a les eleccions generals de 2008. M'agrada Llamazares i és una bona notícia. L'esquerra sociopolítica a escala d'estat espanyol necessita una articulació oberta com la que proposa Llamazares i els seus. La coalició catalana entre ICV i EUiA camina en aquesta direcció. La suma de propostes i de sensibilitats pot ajudar a la coordinació estable de l'esquerra alternativa. De ben segur que ICV, sense anar més lluny, necessita canvis seriosos de direcció i una disposició més decidida a entendre que no s'ha de governar "i prou". Alguns ho intentem dir i fer. Ara, amb l'elecció de Gaspar Llamazares, existeix una possibilitat de fer possible una altra esquerra. Esquerra minoritària però referencial per a molts. Temps al temps.
Canvi de registre: Especialment dedicat a JTria (Wilconià en actiu). Molta atenció als darrers discos que sonen a casa: El de la foto, al costat del Llamazares és Elliott Smith (New Moon) cliqueu a http://www.sweetadeline.net/ Mark Olson (The Salvation Blues) cliqueu a http://www.myspace.com/markolsonmusic i un altre més de EELS (Daisies in the Galaxy) a sumar a la discografia d'aquest artista invencible i cliqueu a http://www.eelstheband.com/
I ara, posat's a linkar, no us perdeu la darrera invectiva del blog amic http://www.premiademarx.blogspot.com (va del sentit i de la substància de les esquerres, en temps de desconcert)
10 comentaris:
M'agrada el paraigua del noi. Fa cara de feliç. Igual que el Rei Gaspar (ja ve Nadal, ara li toca treballar)
a Jordi T.
entre el rei Gaspar i el visionari Baltasar, anem directes a la fama.
ES UNA BUENA NOTICIA, como dices Tati, la confirmación de LLamazares delante de la candidatura y del proyecto de IU. Muchas formaciones podrían hacer elecciones primarias como esta. Me parece del todo convincente que hay que reformular muchos aspectos de la izquierda para confluir en una organización donde se pueda efectuar la síntesis entre rojo y verde y violeta. Hay espacio para una izquierda como la que sugiere LLamazares pero el nivel de autocritica merece ser exigente. Saludos "esquerra unida i alternativenses"
No sé com t'ho muntes per lligar temàtiques però em resulta enginyós això de passar del Llamazares al pop/americana amb facilitat de creuer...
del tema Llamazares noméspuc dir que comparteixo les ilusions de tenir un bon lider a escala d'estat i de que el Joan Herrera sigui el cap de llista a Catalunya, són una esquerra que no parla de les mateixes monografies que parlen els altres i això ja és bastant per anar tirant.
del tema dels discos em quedo amb Eliott Smith, ja que des de la seva mort, màgia potàgia, s'ha convertit en una icona de la nova música acustica.
Celebro aquests enllaços super currats.
That's the Way, my Friend!
el noi del paraigua, no sé si era feliç, mort prematura...
lla
ma
za
res
aquest em va!
una esquerra unida i alternativa,
que no ens vinguin amb cupetes.
LLAMAZARES YES!
No s'ha de tenir por d'escoltar les bases...fa inutils les discucions eternes de que si la gent vol això o la gent vol allò...aupa Llamazares...i ara primaries a EUiA...
llamazares + herrera = magnífic ticket electoral d'IU + ICV-EUiA
SALUTACIONS I PRENC NOTA DELS CONSELLS MUSICALS.
Per una esquerra unida roja, verda i violeta a tot l'esta espanyol.
salut i república!
Unitat i música bona!
esquerra unida i alternativa i iniciativa verds ben junts i que no ens vinguin amb punyetes.
Bonic blog de cultura i de línia roja.
Publica un comentari a l'entrada