Vinyeta número 1. Robert Crumb al volant.Colapse amb autoràdio. Jazz segur.
Vinyeta 2: Dibuix de Robert Crumb.
El colapse del carrer i un guitarrista que no està per romanços.
Ens han colat un altre gol:
L'alta velocitat és innecessària,
paralitza les velocitats més properes.
No és el tema Catalunya/Espanya (encara que ho sembli).
És un model estrictament definit per impulsos del mercat.
El debat de fons no existeix.
Les petites distàncies no compten.
Les alternatives moderades no interessen.
Tot ha de ser altament competitiu.
Millor tocar la guitarra, donant l'esquena.
Crumb the Best!
Vinyeta 2: Dibuix de Robert Crumb.El colapse del carrer i un guitarrista que no està per romanços.
Ens han colat un altre gol:
L'alta velocitat és innecessària,
paralitza les velocitats més properes.
No és el tema Catalunya/Espanya (encara que ho sembli).
És un model estrictament definit per impulsos del mercat.
El debat de fons no existeix.
Les petites distàncies no compten.
Les alternatives moderades no interessen.
Tot ha de ser altament competitiu.
Millor tocar la guitarra, donant l'esquena.
Crumb the Best!
16 comentaris:
quina canya de dibuix!!
i el text li va a la mida.
blogueixes bé nano.
dius "els impulsos delmercat" i és la clau del que passa. Per cert Tati, ho has ordenat com un poema, Pregunto: és la lletra de la cançó que canta el guitarrista dibuixat?
és el blues del guitarrista del colapse?
Clavada!
Bona anàlisi,
Bon consell, és el que faig.
...donant l'esquena i amb el barret ben clavat a la testa, uns ulls que només tinguin romansos per a les cordes i el pensament sol en una lletra.
Crumb, acusado de anarquista y moralmente pernicioso por la derecha y de machista y políticamente incorrecto por esa nueva izquierda fruto del colapso de la política del que hablabas en tu anterior post. En una epoca de mangas y superheroes yankis el mundo del comic está tan falto de mentes lúcidas como la vida política, y ,al igual que en la política, el unico consuelo que nos queda es el de recurrir a los clasicos o bucear en las turbias aguas del underground.
anem a pams, respostes personalitzades:
a "cristina": gràcies per l'elogi, el mèrit és una combinació CRUMB/TATI, una mitja de luxe per afrontar partits decisius.
a "taula amistat": ben mirat podria ser la lletra d'un talking blues com els que feia el primer Dylan , però seria agosarat de part meva.
a "paccius": més que bona anàlisi, ha estat un tret directe una mica esviaixat, quasi gol.
a "endora": la metàfora del bluesman serveix per dir que la cosa està confusa, potser estaria millor haver posat un cantant de gospel cec, que acostumen a veure-hi clar.Molt!
a "fritz the cat": què puc dir-te? si ja ho has dit!.
El Crumb és com la quintaesència de les meves inquietuts, mira per on: Música negra, combat gràfic, acció directa, tinta desfermada.
A TOTS:
El tema de l'AVE o del TGV és la viva mostra de com el poder econòmic (que és el real) pot fer necessari allò que ho és de manera relativa. Entre unes bones rodalies i una alta velocitat, existeixen molts trens de mitjana velocitat que, total, triguen mitja hora més per anar a Paris o a Madrid, i no necessitem fer obres noves ni proporcionar guanys a Florentino Pérez, Villar Mir o la Caixa. No ho dic jo, que soc profà en temes de trens, ho diuen experts en ferrocarrils amb solvència i l'associació del transport públic (una entitat massa poc coneguda).
Ara pringuem tots per els deliris de velocitat d'uns quans.
Faig demagògia?
I què!
Sobre l'AVE hi ha un tema que em sembla brutal i trobo que a nivell general se li està donant poca canya... portem 12 treballadors morts en aquesta obra! I això coincideix amb una macro-campanya publicitaria del ministeri sobre la seguretat a les empreses... manda huevos!
i ara resulta que els que ens vam oposar des del primer dia a aquesta falsa necessitat, ens toca petxugar amb tot. Francament aquesta colla de senyorots amb puro i barret de copa són sempre iguals, et fan creure que això és necessari, s'arremolina el papanatisme mediàtic, i ara, els arremolinats pilotes es reboten quan sempre han volgut aquest cosa desmesurada de l'alta velocitat. Com si Barcelona fos una ciutat amb topografia radial, com Londres, Viena, Madrid, Paris o Milà. Però que no s'enteren aquests!!!! que davant de Barcelona hi ha un mar!!!! que no es pot inflar de tunels i galeries a una ciutat que no és radial, que no, que no!!!!!!!
esteu encetant un debat molt bo i que no s'acostuma a fer.
Tal com dieu, això de l'ave/TGV és una necessitat creada sense valorar impactes posteriors per pura mercadotecnia.
Certament, d'alternatives mitjanes n'hi ha moltes arreu d'Europa. Però fer això a Barcelona és la crònica d'una mort anunciada. Mireu el que passa. I el tema ésque la gent treballadora necessita rodalies i no pas aquest supermegamuntage.
fot fastic veure pancartes a favor de rodalies signades per CIU a l'estació de Premià, quina jeta. Els que estan des de sempre engreixant el desastre viari, el partit dels poders econòmics que imposen AVE, MAT, 4 CINTURÓ.
Quina imatge per la tele, el Buch i els alcaldes convergents plorant per rodalies.
ja ho pots ben dir. Per això el guitarrista de blues del CRUMB s'ho agafa cantant.
la imatge del nostrealcalde Buch a TV3 llegint un manifest en favor de rodalies i en nom de CIU és d'un electoralisme total quan són partidaris de l'ave i de totes les innfrastructures que fan de catalunya un formatge de gruyere
que CIU defensi Rodalies quan això que passa és per la saturació d'obres que ells recolzen, fa flipar. Jo també m'apunto a cantar blues com al dibuix.
el fenòmen paranormal del dia de tots sants ha estat que LA VANGUARDIA ha posat semafor verd a JOAN HERRERA per la seva intervenció al debat sobre rodalies i companyia.
Godó ens estima o Godó llegeix aquest blog i pren nota?
En Joan Herrera, amb semafor o sense semafor, és un bon referent en aquest tema. Des d'abans de les obres dient que l'AVE no és imprescindible. Rodalies Primer!
és que joan herrera és molt joan herrera!
aHIR VAIG LLEGIR el jefe de comunicació de CIU dAVID mADÍ, I QUIN REPELÚS QUAN LLEGEIXO EL QUE diu ui.
david madí...quina por!
Publica un comentari a l'entrada