20 de març 2007

Patti Smith llegeix Maria Mercè Marçal



Insòlit i formidable. Una idea de l'Institut Ramon Llull facilita l'encontre entre la poesia catalana i l'avantguarda del rock dels setanta de Nova York. A la foto, d'esquerra a dreta: Patti Smith, l'exconseller sense corbata Bargalló, Lou Reed (a la foto sembla més jove...però ja està grandet), Laurie Anderson i un senyor amb pinta de càrrec públic. Avui ha sortit per la tele la Patti Smith llegint la divisa de Maria Mercè Marçal (en anglès)...allò de "woman, working class and oppressed country". Inversemblant. Amazing!

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Potser ara els "internacionalistes" d'ERC faran un esforç econòmic i ens portaran la Patty i en Lou a la festa major... caminant pel costat salvatge de la vida.

Anònim ha dit...

Com saps, no tinc per costum escriure als blogs, però, avui en faré excepció per que realment per a mi la noticia es excepcional.
La propera visita de la Patti la informarem que Sant Mateu està en venda (3 M €) potser s'avinguin tots tres a refer una mena de Factory a l'ermita.... El dia de la inauguració convidar en Quimi Portet i després fer un passi de diapositives sota una carpa a l'esplanada on una nit hi va haver-hi una tauleta rodona.
Lou

Anònim ha dit...

Com saps, no tinc per costum escriure als blogs, però, avui en faré excepció per que realment per a mi la noticia es excepcional.
La propera visita de la Patti la informarem que Sant Mateu està en venda (3 M €) potser s'avinguin tots tres a refer una mena de Factory a l'ermita.... El dia de la inauguració convidar en Quimi Portet i després fer un passi de diapositives sota una carpa a l'esplanada on una nit hi va haver-hi una tauleta rodona.
Lou

Anònim ha dit...

Sí, em va fer molta il·lusió daber-ho a quarts de vuit del matí, mentre em dutxava. No sé si hauran cobrat, i si és així, quant. Ara, que els de fora ens hagin de dir que a Catalunya hi ha bons escriptors i poetes tan dignes pde musicar com en altres llengües...

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Bellut soterrani:

l'has clavada company! l'efecte amazing de la mesura interpoètica consisteix en disfrutar de la diva bigotuda i escabellada Patti recitant la Marçal, el geperut i rebregat Lou etzibant Carles Riba i la miop i satrillitzada Laurie regalimant Vinyoli. Del tot iconoclasta. M'encanta, altrament, això que dius de l'internacionalisme. Enyoro la paraula clau de la revolta: internacionalisme...i la valor més que mai en aquests temps que corres de tou multiculuralisme policolor i new age...sí senyor IN-TER-NA-CIO-NA-LIS-ME...i m'apunto a la idea que aquests d'ERC ens portin la Patti Smith i el Lou Reed a la festa major, seria un envelat cosmic interplanetari i para-patafisic!

Lou: és a dir, Lou/Lou de Premià, bona pensada la Patti i el Lou (el de NYC) oficiant l'aplec de Sant Mateu. Brillant!

Anònim ha dit...

Jo preferiria veure la foto de l'Aznar amb el Neil Diamond. Rock dur de debò!!!

Anònim ha dit...

Símptoma d'una millora en la salut social el veure que les notícies on les dones són protagonistes prenen cos i no resten amagades en cròniques per a tallers de lectura feminista.

Anònim ha dit...

jo vull Luís Aguilé agenollat i encadenat recitant la Vaca Cega