07 de març 2007

El PP va a sac !

Aquesta vinyeta de George Grosz ens mostra una escena que podriem anomenar "poderosos en acció". Els poderosos, -que participen del poder postmodern difús i en xarxa-, tenen a l'Estat Espanyol una expressió política peculiar, el Partido Popular. En el context europeu, el PP és com una síntesi entre la parapolítica berlusconianana (una agència de poder mediaticopartidària, construïda amb materials populistes, sentimentalisme atroç i apologia del "tot val") i les invectives del Front Popular del Le Pen (partit que practica altes dosis de patriotisme exasperant, xenofòbia diversa i altres variables sobre l'ordre i el caos).

Dit això, -i en vistes a l'impuls mobilitzador del PP en el marc de l'Espanya comuna, radiofònica, guerracivilista i retòricament sobrecarregada-, sembla que la percepció d'aquesta síntesi no funciona com a antídot davant l'opinió pública de casa nostra i de l'Europa superdemocràtica. Dic això, després de veure un debat televisiu intempestiu (el programa del Ramon Colom) on un grup d'experts en extremes dretes, populismes i feixismes a escala europea, no tenia en compte el cas PP i, davant la proliferació de grups ultres arreu d'Europa, s'escaquejaven d'un anàlisi a fons del cas espanyol.

Penso que no es fa "el que s'hauria de fer", de portes enfora, quan toca caracteritzar el cas PP. Aquest partit no comdemna el règim anterior ni en pintura, aquest partit construeix el seu projecte amb una nova versió de la vella teoria franquista de les dues espanyes. El PP utilitza el cas "de Juana" (i el que toqui) per contraatacar a tort i dret els socialistes, els rojos, els artistes i els nacionalismes. Peti qui peti. S'han convertit en els defensors de la constitució que no van votar i aquests dies comparteixen el carrer i les ones radiofòniques amb el rovell de l'ou del feixisme franquista. No parlem de la seva particular percepció del que representen l'habitatge, la seguretat o la memòria històrica (per dir tres temes de beligerància "inquebrantable").

Dit això, que no és nou, ni és original (més aviat fa mandra, tanta mandra com mirar certa televisió, escoltar certs opinadors o llegir certs paperots), em pregunto: quan es farà a escala europea la pedagogia necessària per dónar a coneixer el que és i el que representa el PP? S'ha fet amb altres casos europeus, a França, a Austria o a Holanda. De fet, des de casa nostra no és difícil caracteritzar la dreta europea pura i dura. Com ho veuen des de fora? Em temo que no s'ha sabut explicar. De portes endins, de moment, el carrer és d'ells, ja ho cridava el Fraga dels "seventies". I, com dirien els nostres pares, "ja veurem on anirem a parar". Res de nou. Ja ho sabeu.



10 comentaris:

Marc ha dit...

no et pensis, tati, no et pensis, jo veig coses noves en el que escrius, no m'havia adonat de la necessitat d'exportar al món el que significa el partido popular ja que segur que no vindrien les brigades internacionals però almenys la premsa seriosa podria ajudar a entendre el que tenim entre mans i no és poc.

J/k ha dit...

es un partido netamente franquista y la gente se queda tan campante y le regala la calle

Anònim ha dit...

són fatxes indiscutiblement i fan el que correspon als fatxes

Gomelski ha dit...

no m'havia plantejat aquesta disposició pendent de que potser a la resta del món no saben que el pp és un partit semblant a Le Pen o Haider

rojo amanecer ha dit...

esta peña acabará cantando el cara el sol y nosotros con los brazos cruzados como si nada

Anònim ha dit...

a premià es van manifestar els del pp a la plaça pel tema de juana, quina "grima"

Martí ha dit...

Il·legalitzem el P.P. !

Paccius ha dit...

A Europa ja saben qui és el PP i d'on vé, igual que saben qui és l'MSI italià, soci del Belusconi. Probablement als partits democràtics de dreta del nord d'Europa no els fan massa gràcia aquests socis, però el que mana és el poder que cadascú té a cada estat, pertant no van tenir cap mania a l'hora de canviar els seus socis democràtes espanyols (PNV i UDC) per el tot poderós PP.

segment europeu ha dit...

el dibuix és collonut

Torrebruno ha dit...

el PP es feo, feo de verdad