26 de març 2007

BIOPOLÍTICA PREMIANENCA, PATTI SMITH, CALÇOTADA REPUBLICANA I BLANCHOT (EL MESTRE)








Cap de setmana. Report: Assemblea roja i verda, Patti Smith, la calçotada republicana i una visita nocturna a la nit Blanchotiana. Efectivament, La Coali que som, la gent d'Iniciativa, d'EUiA i els independents ens hem reunit i, en una assemblea força concorreguda, hem metabolitzat 5 mesos de dedicació col·lectiva al projecte municipal de l'esquerra roja i verda premianenca. Tenim llista. La confecció d'una llista electoral pot ser un acte administratiu i mecànic o un veritable exercici de biopolítica en el sentit més literal del terme (amb permís del mestre neoespinozià Antonio Negri, del cyberfilosof Zizek i del tandem rizomatic Guattati/Deleuze). Els de la Coalició hem optat per la biopolítica. Complexa, sectorial i personal, la biopolítica restableeix el candidat com a portador de subjectivitats, de limitacions i d'expansions. Ja no compten els números (malgrat la llei de gènere, polèmica i numèrica). La suma caòtica és el resultat viu i estimulant. El "general intelect" a escala local, micropolítica i variable. En el fons, i quasi en la forma, tots som independents. Una abraçada, doncs, per Quim Caimel i els "29 subjectius" que l'acompanyem en aquesta cursa del 27 de maig. La Coali funciona, es multiplica i, les darreres setmanes, incorpora novetats programàtiques, organitzatives i personals. Consulteu el nostre blog i podreu coneixer la llista aprovada: http://www.coaliciopremia.blogspot.com

I ara el Sound System...aquest dimarts (27 de març) tornem la salutació a la Patti Smith, just quan la dama del punk novaiorquès recita els clàssics de la literatura catalana. En Ramonet punxarà el multiinstrumentista i compositor brasileny Deodato. Ja sabeu, Ràdio Premià 95.2, dimarts a les 9 del vespre i per internet i... amb possibilitat de descarregar l'arxiu des del web de la ràdio.

Parlem de calçotadades. Els amics d'ERC van forts amb el tema dels calçots. Vigilats per l'inquietant Carretero (aquell senyor que va dir que era més important lluitar per la independència que fer la gestió diària de la cosa pública...i es va quedar així de maco), ara es treuen del barret un hipotètic front nacionalista presidit per l'Artur Mas amb declaració sobiranista incorporada. Què voleu que us digui...l'autodeterminació no crec que passi per un acord entre dos partits o per un moviment tàctic entre calçots, carreteros i la por a perdre perfil i audiència. A vegades penso que és un partit rar. Bona gent, però rar.

I tanco la nit llegint la nit, nocturn, des de les ontologies múltiples de la literatura i de les literatures, del mestre Maurice Blanchot. I la nit ho traspassa tot: com les calçotadades, les assemblees, les cançons de Patti Smith o les mateixes ontologies del mestre hexagonal.

Memòria històrica: premeu

http://www.premiademarx.blogspot.com

apareix l'homenatge premianenc a Antonio Gramsci,

100 anys del seu naixement.

17 comentaris:

Martí ha dit...

Per quan un especial Sound System per a Lluís Llach?

jo també sóc bio ha dit...

1) Divendres 23, El Laberinto del Fauno. Sobre 10, vuit.
2) Dissabte, matí. Biocomerç premianenc. Mini-mercat però no mercat de plaça, cal anar ràpid.
Dissabte, tarda. Reunió i decissions. Aplaudiments i agraïment. S'alça la copa pel futur de la saga roig-verda-lila basada en la suma d'intencions i propostes. Pa tomàquet amb pernil i una altra peli, Arcadia, Costa Gavras. Brutal.
3) Diumenge, matí. Prescindeixo de premsa escrita. Enseto leectura : La Ofensa, Ricardo Menéndez Salmón. Un descobriment asturià del tot lúcid i recomenable. Per als impacients, Biblioteca breve, 141 pàgines. De tant en tant acords obstinats sobre la despedida d'en Llach. Destaco "l'amor particular" i vaig tararajant.
Diumenge tarda. Foògraf de nivell. El carrer-camí de la plaça i el mar, sempre com a teló de fons, i els companys de braçet.
Diumenge, nit, sessió de biofamília, enyor d'un cap de setmana de futbol, comsum de lectura i flic flac tancada de llums, el dia ha estat obviat en una hora, potser per això s'ha fet curt.

Anònim ha dit...

MARTÍ: EL DIA QUE FEM L'ESPECIAL LLACH, ET FAREM VENIR AL PROGRAMA...ESTARIA BÉ UN PROGRAMET DEDICAT A L'HOME QUE VULNERA EL PRINCIPI DE BARTLEBY CADA SETMANA ("PREFERIRIA NO FER-HO" EN VERSIÓ "PREFERIRIA ABANDONAR LA CARRERA"). FEM-HO! UN PROGRAMA DEDICAT AL LLACH I A LA SEGONA PART "DESPEDIDES MEMORABLES: EL DARRER DIA DE BACH, EL DARRER DIA DE PERALES, EL DARRER DIA D'ESTANISLAU VERDET". HO DIC DE DEBÓ.

Àngel

Martí ha dit...

Ep! Que el darrer dia de l'Estanislau Verdet encara no està en cap calendari!

Anònim ha dit...

estic d'acord amb la persona que diu que li també és "bio" (que consti que tot plegat és una broma esperpèntica).
Bio...fins ara els nostres "amics" columnistes del grup Godó o de l'entorn centrista tendien a utilitzar el "bio" com a prefix de "biopijo" o "ecopijo"... pura ignorànca destilada i mixtificada destinada a estigmatitzar-nos com a "lights" i "pintorescos", -com que ara ja no toca culpar-nos de l'estalinisme, les dues guerres mundials, les 7 plagues, o l'enfonzament del Titànic...-, però quan aquesta "bioparauleta" apareix en el discurs Zizek, Foucault, Deleuze, Negri....ai! ja no sona ni pintoresca, ni trivial, ni ciclista, més aviat s'allunya de la banalització de la política de l'espectacle i, de retruc, volatitza el fantasma de la New Age / Autoajut que ofega els supermercats amb proclames redemptores multiculturals i polienergètiques....així doncs: Bio, no pas "Biomanan", com biografia, com biologia, com biopolítica, com tantes idees derivades del pensament emancipador, caòtic i heterogeni... el pensament que va de Marx a Rosselló, passant per Althuser i Arcadi Oliveras... (amb sound system incorporat).

àngel

Anònim ha dit...

me gustó el aspecto de la asamblea con mucha actividad y aporte de ideas

Sigsouriman ha dit...

Un capote per la Patti Smith. Prometo escoltar ràdio premià.

Sobera ha dit...

lo bordaste jefe con este articulete.

web ICV ha dit...

Al pas que anem, les properes llistes les farem com a Molins de Rei (alcaldia d'ICV-EUIA), mireu que han fet:

Molins de Rei tanca la llista per les pròximes eleccions municipals amb la celebració d’unes primàries
Més de 600 persones responen a la crida de l’actual alcalde i candidat a la reelecció, Ivan Arcas
Més de 600 persones van decidir ahir amb el seu vot l’ordre i la composició de la llista que es presentarà a l’Ajuntament de Molins de Rei en els comicis electorals del pròxim 27 de maig. Per segona vegada, ICV va convocar a tots els ciutadans majors de 16 anys a decidir, per mitjà d’unes eleccions primàries a escollir els components que acompanyaran al candidat a la reelecció per l’alcaldia, Ivan Arcas.

Durant tot el dia, i amb l’aval de gent de presitigi com l’exfiscal en cap anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, la catedràtica de Dret Constitucional Mercè Barceló, el càtedràtic de Ciències Polítiques Joan Botella i el periodista Xavier Grasset, 625 ciutadans de Molins van decidir quins serien els candidats per les eleccions del 2007.

D’aquesta manera, el candidat Ivan Arcas anirà acompanyat de Montse Cateura, Laura Duran, Carme Puig, Enric Franch i Miquel Vila que ja van ser escollits regidors en les eleccions del 2003. Per Arcas que entre els sis primers torni haber-hi els que ja van ser regidors al consistori “significa un reconeixement a la feina fet durant aquests darrers quatre anys de mandat”. Arcas expressava així ahir a la nit la seva satisfacció amb una experiència, la de les primàries, que s’ha fet aquest any per segona vegada.

La resta de la llista estarà formada Mercè Ferrer, Jordi Romeu, Josep Lluis Revenga i Núria Artés. La paritat també va ser present en la participació. Dels 625 ciutadans que van acudir a votar a les primàries, poc més del 50% eren dones i la resta eren homes.

El portaveu parlamentari d’ICV i vicepresident de la formació ecosocialista, Jaume Bosch, va estar present en el recompte de la jornada electoral. Bosch va elogiar que aquest “mètode intenta superar els problemes dels partits polítics amb la ciutadania”. El dirigent ecosocialista va qualificar les primàries d’aposta “valenta i atrevida que permet que la gent no afiliada pugui expressar també la seva preferència pels candidats”.

Pel vicepresident d’ICV, que personalitats com Jiménez Villarejo siguin l’aval d’aquest procés reforça “una experiència del que és la democràcia participativa però amb un control. Un element que fa sigui encara més innovador”.

zappa ha dit...

Patti la Smith se merece el programa

Sup ha dit...

Go ahead Mr.Tati!

El sol fet de que fins i tot us plantejeu aspectes vitals quan toca fer llistes de gent em sembla del tot innovador i necessari i gens habitual en el món de les forces polítiques. Us segueixo amb interés, no puc mai venir a reunions, els dimarts tinc sempre "retén" a la família i aquest dissabte estava de viatge. Compteu amb el meu suport. També m'agrada la Patti Smith. Como no va a ser / / /

endora ha dit...

Ricard Gomà. Una joia de persona. Número 2 a la llista a ICV a Barcelona. Fins ara ha portat Benestar Social i personalment conec el seu trajecte. Lload inclús pels convergents és una aposta que Iniciativa és viva. L'unic que arriba a l'ajuntament en bici.El número 7 és un fotogràf, en Toni Coll, del que també puc parlar amb garantia. Gent propera, gent d'esquerres i catalana.

Santa Catarina vingui i ho vegi ha dit...

els senyors d'ERC estyan sempre igual, ara sant tornem-hi, les enquestes els foten avall i ells es foten uns calçots i reobren l'agenda amb un tema que la resta de partits els rellisca. l'autoderminació pot ser important es miri per on es miri i per aquesta raó no convé deixar-la en mans del partit més exòtic del parlament ni dels seus dilemes amb CIU. Quan s'acosten eleccions remullen el calçot i s'esveren encara que siguin municipals com si el dia 27 no hi hagués res més important que el programa final d'ERC. Quina vergonya! i quan el proper any ens vinguin les legislatives, què demanaran? la federació còsmica? la presidència de la generalitat per el Senyor Vendrell? moneda pròpia? calçots d'honor per Puigcercós? Carretero bisbe del Pirineu?

jtatiangel ha dit...

jo passo d'ERC i penso que ICV està fent un treball seriós en favor de la unitat del govern i no està per espectacles mediàtics. És una pena aquest esperpent del referendum d'ERC, si volem l'autodeterrminació no ho posem en el mateix sac de les problemàtiques de partit o de les eleccions municipals. La música d'ERC desafina molt en aquest context. Una miqueta de seriositat.

Dolors ha dit...

quina vergonya! he escoltat un tall del debat del parlament i m'ha fet VERGUENZA AJENA els d'ERC, AGGGGG... quan es faran adults???????

Ignasi / Sant Feliu de Llobregat ha dit...

si t'agrada la Patti Smith, ets d'ICV, passes d'ERC i, a més tens un bloc xulo...què més vols? doncs que et felicito per el teu "despliegue informativo", des de Sant Feliu de Llobregat amb bandera roja i els altres colors de la lluita, salut!

Rafael del Barco Carreras ha dit...

Sobre CARLOS JIMÉNEZ VILLAREJO se deben recordar los TRECE AÑOS de Fiscal franquista...y después...

JUICIO GRAN TIBIDABO

CONTABILIDAD

“INGENIERÍA FINANCIERA”

Y FISCALÍA



Rafael del Barco Carreras



Encajaría como título en una película del realismo italiano de los cincuenta, pero se refiere al 2008 y sobre el Caso Gran Tibidabo. Ente los contables que alcanzamos los tiempos de relleno del Libro Diario y Mayor con plumilla y redondilla (los manguitos y visera no los alcancé) y el bolígrafo sustituía la estilográfica (con fuerte oposición), corría el chiste, hoy ininteligible, del viejo contable al que el dueño observa abrir el cajón, y cerrar rápidamente, cada día, y durante décadas, al iniciar la jornada, descubriendo un día en uno de los lados un gran letrero advirtiendo, “LAS ENTRADAS AL DEBE, LAS SALIDAS AL HABER”.

Hoy infinidad de “administrativos” con titulaciones y master no entienden el anunciado, la base y primer mandamiento de la contabilidad por partida doble (los ordenadores ahorran entender hasta sus menús), pero el otro de los chistes en el oficio se viene repitiendo desde antes incluso del invento por los siglos XV de las bases de toda buena y controlada administración. El cajero o contable se presenta compungido y arrepentido al dueño confesando que por las “mujeres o el juego” le ha robado. La cantidad debe ser importante respecto al bolsillo del dueño, y por lo tanto también la relativa solución. De entre la familia para que no le lleven a la cárcel ha reunido tanto… y el dueño acepta… de lo perdido a recuperar lo que se pueda…aunque los hubo, y hay, que prefirieron romper la cara al contable y encima meterlo en la cárcel.

Esta introducción un tanto enrevesada vale para limpiando de palabras, retórica, demagogia y cara dura, descubramos que en definitiva el “financiero y empresario modelo Javier de la Rosa” no es más que un contable charlatán y chorizo, pero que además ni se molestaba en abrir el cajón para contabilizar el movimiento de caja diario, sino que distrayendo al dueño en las bíblicas estafas piramidales, donde hasta parecía obtener ganancias, se quedaba poco a poco o mucho a mucho con todo. Es sencillo. Y en este caso entran en juego los fiscales, la Ley, y entre Carlos Jiménez Villarejo que nos dice en todos los periódicos y medios de comunicación, una y otra vez, lo complicado de las INGENIERÍAS FINANCIERAS de los casos “De la Rosa”, y su sucesor, compañero y segundo durante décadas, José María Mena Álvarez, que difunde lo de CASO AISLADO respecto a Pascual Estevill, “nos temimos una generalización” (en la corrupción judicial se entiende), está aviada la JUSTICIA EN BARCELONA.

Lo complicado es él, su Fiscalía con mandato vitalicio (para garantizar su independencia vociferaba cuando le suprimieron lo de VITALICIO) y los tortuosos caminos de la Justicia y la Corrupción Española. En Londres lo entendieron rápido, un año para determinar si el Juzgado tenía jurisdicción, muy importante dentro de un verdadero Estado de Derecho, y otro para condenarle. De allí derivan todas las pruebas contra De la Rosa, ver www.lagrancorrupcion.com El dinero se lo llevan siempre las manos por donde pasa, y no hay más, y encima esas manos destruían toda contabilidad, si es que la hubo, porque en varios casos los justificantes, que no los libros contables, se confeccionan después de llevárselo en crudo, tipo Consorcio de la Zona Franca. Talones en blanco firmados por el padre y dinero que desaparece a través del Banco Garriga y Nogués. No existe la INGENIERÍA FINANCIERA, solo la desvergüenza de un Sistema inmerso en la Corrupción, donde además y antes de pensar en cómo resarcir y aplacar al dueño (De la Rosa siempre dejaba alguna zanahoria para roer después del consabido “les compro el negocio”) pensaba en el coste de un “arreglo” si el dueño no se avenía y denunciaba. O sea, CASO GRAN TIBIDABO, del importe robado, una parte para que los dueños se peleen entre sí, y otra tan grande o más para el SISTEMA, y el resto hasta 30.000 millones a paraísos fiscales, Fundación Blomor y otras. De ahí la necesidad de JUAN PIQUÉ VIDAL, confundiendo trayectorias. Por eso, él, más abogado que contable, montó sus INGENIERÍAS pensando en los Carlos Jiménez Villarejo y José María Mena, y a quienes servían, a LOS DEL ESTADO (socios en el negocios del despiste descapitalizador), todos “abogados” de una gran escuela, la corrupta desde siglos DICTADURA FUNCIONARIAL ESPAÑOLA. Y para que no se enfaden los DECENTES, la mayoría (en este caso en cuanto a mí más peligrosos que los corruptos), diré que bastan las habilidades de los “genios del Derecho” sumadas a unos pocos corruptos para conseguir CATORCE AÑOS DE INSTRUCCIÓN, acusados de tercera división, y una condena inferior a la del LUTE por unas gallinas.