Miss Potter, l'ecologia, Lake District i Dosrius

La dama que apareix a la fotografia és la dibuixant i contista britànica de finals del segle XIX Beatrix Potter. Aquests dies ha arribat a les pantalles una pel·lícula senzilla i "pintoresca" que evoca la figura de l'artista (Miss Potter). A banda de la seva trajectòria artística, Miss Potter va ser una pionera de l'ecologisme europeu. Amb les seves altes dosis d'altruïsme va destinar la seva fortuna a l'adquisició de milers d'hectàrees de terrenys de la meravellosa zona del districte dels Llacs (comptat de Cumbria, nord oest d'Anglaterra), els va llegar al National Trust i, d'aquesta manera va contribuïr a la preservació (que perdura, 100 anys després) d'aquest paradís natural. El National Trust és una entitat proteccionista fundada a finals dels segle XIX per un grup dels anomenats "socialistes utòpics". Pioners de l'esquerra ecologista, els sindicalistes, els utopistes i la xarxa cívica del moviment obrer d'aleshores, van nodrir un important patrimoni social en temps de lluites, revoltes i alternatives (els anys del desenvolupament industrial, de les Trade Unions, del Manifest Comunista, dels estudis d'Engels sobre la classe obrera britànica, etc.). La cultura obrera, la cultura d'esquerres, traduïa les necessitats de socialització cultural a partir de coses aparenment alienes: el futbol, la natura, l'excursionisme, etc. i abastava un "més enllà" de l'espai fabril, del nucli de producció i de la zona d'antagonisme sindical. Això vé a compte per dir-vos que la confluència entre moviment obrer, sindicalisme, lluita social, cultura popular i defensa del medi natural, ja vé de lluny. Aquesta síntesi ni la hem inventat els d'Iniciativa, ni els ecologistes d'avui, ni els periodistes de cada dia. Com tampoc és de rebut haver de suportar la tabarra mediàtica que, dia sí i dia també, emeten els opinadors professionals des de tribunes múltiples on tot el que sona a ecologia, canvi climàtic o ecosocialisme, es caricaturitza amb estupideses com ara "els de la farigola", "els ecopijos" o "els antisistema". En definitiva, res està inventat, tot té orígens diversos a l'espai, al temps i a les enciclopèdies. Opinadors professionals: instruïu-vos una miqueta, si us plau. Alguns, que no som molts, fem el que podem. Alguns, que som de partits amb vocació verda i roja, també patim aquests deficits (els "nostres" també som part del deficit col·lectiu, però no ens eximeix de fer millor els deures)

Canviant de lloc, d'espai i de temps: Dosrius no és el Lake District, la vila està situada enmig d'una vall molt destrossada, darrera Mataró. Dosrius i Canyamars no han gaudit d'una altruïsta Miss Potter, ni d'un National Trust, ni d'una legislació amable. Tampoc ha metabilitzat una cultura obrera i popular, massiva i arrelada (com ens ha tocat per mala sort a les classes populars del nostre postfranquista païs). Mireu aquest web: www.elrouredosrius.wordpress.com és un exemple de lluita concreta, propera i dificilment guanyadora.