05 de febrer 2007

El món d'ahir cada dia




















El món d'ahir podria ser, avui, la meva lectura nocturna de El Quinto en Discordia de Robertson Davies (quina descoberta!). Podria ser aquesta imatge del camí i els caminants, a les afores d'una vila (quan hi havien afores). Ahir és el documental múltiple de Godard -Histoires du Cinéma- que repassa una activitat periciclada (segons ell i, em temo, segons jo mateix). Ahir podrien ser les fotografies que m'ha lliurat en Jaume Salat que recullen una petjada inusual d'un passat industrial miniaturitzat i precís. Ahir és aquest instant volatitzat que val per tot un futur que mai serà res. Ahir és aquest interrogatori de les peces mestres que habiten damunt de la taula parada, -dels escrits, dels llibres i dels discos-. Ahir és demà a la ràdio punxant la sonoritat del vell Studio One jamaicà o rememorant la vertiginosa presència de l'Orquestra Mirasol a Premià de Mar, quan hi havia afores, quan Godard encara rodava films presents, quan les fotografies d'en Jaume eren objectes reals que trepitjavem, quan aquestes tres sil·luetes avançaven pel camí, decididament, des de les afores fins al bell mig de la vila dibuixada. Ahirs, petjades, la novel·la, el vell estudi jamaicà, les pel·lícules contemporànies, el concert de la Mirasol. Demà, ahir, demà dimarts, avui, us podeu actualitzar a les 9 del vespre, al sound system, -a la ràdio de la vila sense afores-, a Ràdio Premià.
Bona nit. Plou una mica, avui, com ahir, com en aquells dies d'ahir.

10 comentaris:

No vegis company! ha dit...

ahir era diumege i el barça va desaprofitar l'ocasió per petar el Madrid

A/s ha dit...

és molt maco això que has escrit i fa pensar en que som infinits i recordem per viure

Anònim ha dit...

infinit i finit

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

aquest camí indica l'ahir i sempre és ahir i tot és ahir, recordar és viure i projectar és especular amb el pas del temps que no passa, senzillamenr s'acumula, és ahir. Avui anem a la manera de Walter Benjamin. Recopilant i girant la vista a l'àngel de la història, al quadre malevol de Paul Klee.

SUBARU ha dit...

BEN MIRAT ÉS AIXÍ.

anatoly biszobets ha dit...

quina voragine que proposes ! vist així està molt interessant ! què carai !

àngels ha dit...

Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntad d'esdevenir.
(...)
Miquel Martí i Pol

Anònim ha dit...

bé, àngels, el temps és una cosa que a vegades funciona en espiral, en forma de blucle, o en línia discontinua.
Salutacions. Àngel

Anònim ha dit...

me gusta el pasado y el pretérito pluscuamperfecto
ZANAHORIO MONTERO

Anònim ha dit...

esos altavoces potentes que me dan un placer que no veas fristro