13 de febrer 2007

Miss Potter, l'ecologia, Lake District i Dosrius


La dama que apareix a la fotografia és la dibuixant i contista britànica de finals del segle XIX Beatrix Potter. Aquests dies ha arribat a les pantalles una pel·lícula senzilla i "pintoresca" que evoca la figura de l'artista (Miss Potter). A banda de la seva trajectòria artística, Miss Potter va ser una pionera de l'ecologisme europeu. Amb les seves altes dosis d'altruïsme va destinar la seva fortuna a l'adquisició de milers d'hectàrees de terrenys de la meravellosa zona del districte dels Llacs (comptat de Cumbria, nord oest d'Anglaterra), els va llegar al National Trust i, d'aquesta manera va contribuïr a la preservació (que perdura, 100 anys després) d'aquest paradís natural. El National Trust és una entitat proteccionista fundada a finals dels segle XIX per un grup dels anomenats "socialistes utòpics". Pioners de l'esquerra ecologista, els sindicalistes, els utopistes i la xarxa cívica del moviment obrer d'aleshores, van nodrir un important patrimoni social en temps de lluites, revoltes i alternatives (els anys del desenvolupament industrial, de les Trade Unions, del Manifest Comunista, dels estudis d'Engels sobre la classe obrera britànica, etc.). La cultura obrera, la cultura d'esquerres, traduïa les necessitats de socialització cultural a partir de coses aparenment alienes: el futbol, la natura, l'excursionisme, etc. i abastava un "més enllà" de l'espai fabril, del nucli de producció i de la zona d'antagonisme sindical. Això vé a compte per dir-vos que la confluència entre moviment obrer, sindicalisme, lluita social, cultura popular i defensa del medi natural, ja vé de lluny. Aquesta síntesi ni la hem inventat els d'Iniciativa, ni els ecologistes d'avui, ni els periodistes de cada dia. Com tampoc és de rebut haver de suportar la tabarra mediàtica que, dia sí i dia també, emeten els opinadors professionals des de tribunes múltiples on tot el que sona a ecologia, canvi climàtic o ecosocialisme, es caricaturitza amb estupideses com ara "els de la farigola", "els ecopijos" o "els antisistema". En definitiva, res està inventat, tot té orígens diversos a l'espai, al temps i a les enciclopèdies. Opinadors professionals: instruïu-vos una miqueta, si us plau. Alguns, que no som molts, fem el que podem. Alguns, que som de partits amb vocació verda i roja, també patim aquests deficits (els "nostres" també som part del deficit col·lectiu, però no ens eximeix de fer millor els deures)
Canviant de lloc, d'espai i de temps: Dosrius no és el Lake District, la vila està situada enmig d'una vall molt destrossada, darrera Mataró. Dosrius i Canyamars no han gaudit d'una altruïsta Miss Potter, ni d'un National Trust, ni d'una legislació amable. Tampoc ha metabilitzat una cultura obrera i popular, massiva i arrelada (com ens ha tocat per mala sort a les classes populars del nostre postfranquista païs). Mireu aquest web: www.elrouredosrius.wordpress.com és un exemple de lluita concreta, propera i dificilment guanyadora.

9 comentaris:

pasmao ha dit...

Prefiero a su sobrino Harry

Anònim ha dit...

BROMAS A PARTE...HARRY NO EXISTIÓ MÁS ALLÁ DE LA IMAGINACIÓN DE UNA PLUMILLA...BEATRIX DIBUJÓ, CREÓ Y ENCOMA REPARTIÓ EL BOTÍN...A VER SI LA INVENTORA DE HARRY SE LO HACE COMO DOÑA BEATRIX

ANGELETE A BEAUMONT

Anònim ha dit...

Des de El Masnou

no conec aquesta senyora, tot i això el teu article em va a la mida per poder contratacar als que critiquen amb total desconeixment de causa el et positiu d'una suma d'ecologia i socialisme necessària a la politica d'avui i que pel que intueixo en el teu text té arrels antigues. Seguiré les ressenyes que proposes.

Anònim ha dit...

Article interessant

Anònim ha dit...

salvem el Barça com sigui i farem un favor a l'ecosistema mundial

BOGARDE

Abd el Krim ha dit...

Deixant a part l'article sobre Miss potter ( no emetia tv3 una sèrie sobre ella i els seus contes dins del club super3 farà 12-14 anys?)

Està molt bé el teu blog però... realment és pot ser marxista i crític, i alhora ja no ser d'IC - que bé, és una opció de cada un- sinò defensor a ultrança de Mayol, Saura i companyia? Aquesta gent són els que faràn reneixer la catalunya roja (roja i negra, de fet) dels segles XIX i XX?

A mi em semblen uns progres amb molta cara. Si tornès el PSUC de Josep Benet i certa companyia - No pas Solé Tura, alies botifler de classe- encara parlariem...

Anònim ha dit...

BENVOLGUT "ABD":
Lamento no coincidir amb tú. Porto 31 anys de militància des de les JCC al PSAN passant per el PSUC i ara a ICV, ja no estic per batalles entre "bons i dolents". en Solé Tura em mereix un profund respecte com a constitucionalista, com a introductor i editor de Gramsci al debat català dels anys 60 i 70 i com a company eurocomunista en aquell lamentable 5 congrés del 81. Ja no estic per guerres ni per bons i mals comunistes, soc critic amb ICV i amb la Mayol o el Saura, quan no m'agraden, i els aplaudeixo quan m'agraden. Ja no soc d'aquells que ho veuen tot en termes de traïdors, pureses i perfeccions. A la fí, el marxisme, derivació hegeliana, explica allò de la dialèctica i del clars-obscurs.
SALUT.

ÀNGEL

noware soupathe ha dit...

Sembla impossible que encara hi hagi pavos que es dediquin a propugnar la revolució i vagin per la vida dient "botiflers" als que no pensen com ell. Em refereixo al senyor "abd el krim" i la seva fogosa intervenció que fa una mica de llàstima. Dit això em referiré al que ha escrit el bloger Tati sobre la senyora Potter la qual només coneixia de referències i que ha servit per fer un article molt interessant que mostra una originalitat que desconeixia i que es diu National Trust. Enhorabona per aquest blog que incorpora molta informació al món de l'internet popular.

Romaní / buel yu presques sinderas de tias yoraple ha dit...

salvem el que queda encara que sigui una nevera.
salutacions i felicitats pel blog.