14 de desembre 2006

CELEBREM 150 PROGRAMES DEL SOUND SYSTEM A RÀDIO PREMIÀ

Hem arribat al programa 150 de Sound System (ràdio Premià, 95.2 fm) i, menys quan succeeix un gran esdeveniment, estem tots els dimarts de 9 a 10 del vespre en antena i a internet. Ara ho celebrarem amb un programa especial. Sèrà la propera setmana. Aquesta és la cronologia, vida i miracles del Sound System. 15O edicions del Sound System pressuposen 150 confidències sonores, 150 actes de fe artística, 150 processos de recerca i captura, 150 declaracions d'amor i 150 cosmologies que s'adapten a les imaginacions de cadascun dels participants. Els participants som i són els programadors Ramonet 77 i Àngel Pagès, el punxador Xavi Traïd, els ocasionals substituts Carles, Núria i Marian, els oïents indefinits, els internautes comptabilitzables, els artistes que surquen i emergeixen de cada cançó, l'aroma de dissidència i compenetració que deixen els col·legues de la tertúlia política que precedeix cada programa, els joves invertebrats que ocupen el carrer més enllà dels vidres de la nostra peixera i, les nostres emanacions delirants que escampen un eco espectral construït a força de rock, a força de blues, a força de jazz, a força de rítmes llatins i africans, a força de les rareses del soterrani, a força de sobreviure en un terreny mercantilitzat, volatitzat i efímer que respon al nom de "rabiosa actualitat".

Això és el Sound System. I ho fem en comunitat, a desgrat d'aquells que beneixen la reculada contemporània dels col·lectivismes i dels paradigmes de complicitat. La comunitat sonora és Stereo2, 2 perquè som dos, dos perquè permet la duplicació, la còpia, la bifurcació, la doble lent de les ulleres, el sentit binari bàsic, la llei fàctica de la dialèctica, la suma caòtica.
Stereo2 no és un atzar. La nostra estereofònica cursa d'armaments sonors arrenca de la nit dels temps. Pescadors de vinils, dibuixants d'herois musicals, musics impossibles, Stereo2 ens vam fixar un objectiu: Comprovar que plou. Encara plou i sempre plourà. Ens hem conjurat, quan no era necessari, i ara saltem la tanca. El que volem s'escriurà, es memoritzarà i s'escoltarà. Fins i tot farem el llibre del vinil premianenc. Segur.
Sound System, edició 150, ens remet als origens del programa. Quatre temporades enrera, quan l'entitat Glimpse desplegava activitats multimèdia a l'exterior de la ràdio i setmanalment ho feia des del laboratori de l'actual Sound System. Amb el mestratge del Marcel Leal, conductor del Bencedrina & Co., l'Angel Pagès aprenia a enforquillar el microfon a la distància correcta i aquest s'estrenava amb el Sound System (amb el suport imprescindible del Xavi Traïd, tècnic còmplice i eficáç). El programa número 1 va consistir en una monografia del Melting Pot dedicada al moviment Afrobeat, a la figura del saxofonista nigerià Fela Kuti. Les altres seccions van aportar la música de Jamaica amb la cantant Phillys Dillon (secció L'Illa del Tresor) i l'actor Robert Mitchum cantant calypsos (secció Arxiu Bizarre). Amb aquestes credencials es presentava el Sound System,un espai intempestiu, capritxós i espectral!
La posterior arribada d'en Ramonet 77 significà l'ampliació de l'oferta, l'assaig d'un model de col·laboració, i la consolidació d'una parella de fet que, amb connexions i desconnexions horàries, és manté des dels temps dels hermanos de La Salle.
Els quadres de l'exposició són de geometria variable: Discos i personatges. Han passat per el programa personalitats de divers signe, de la política, les arts, l'esport, la ràdio i la vida associativa. Sovint hem aplicat la fòrmula "el convidat sonor" i han visitat l'estudi les biografies sonores de l'Estanislau Verdet, el pare Llenas (un mestre de les nostres adolescències), en Joan Sol, en Martí Rosselló, el futbolista Puigbó, la Paz Padilla, el baixista De la Vega, el baterista Ferran Pedemonte, l'alcalde Batlle, els col·legues de la ràdio Xavi, Carles i Núria, la junta directiva de la penya barcelonista Winston Bogarde, l'actor Juan Navarro i un llarg etzètera que trobareu al nostre blog (
http://www.stereo2soundsystem.blogspot.com)
Tot plegat, 150 programes. I encara plou!

15 comentaris:

Anònim ha dit...

Enhorabona i sempre endavant sense culturaleta estreta i per tropecientos anys musicals

Anònim ha dit...

discos per fer la vida més emocionant

Anònim ha dit...

ale tius ale tius fe/li/ci/tats

Anònim ha dit...

todo eso en la radio de este pueblucho y yo sin enterarme

Anònim ha dit...

germà aire puja al cel i germà sobirà aterra a la vorera, germà globus toca l'arrel, germà llamp trenca la vela, germà foll ja ets gegant, germà noble ets del tot docte.

si sou dos , ja no sou tres, si sou tres sou com dos més ú.

emissora emissora emissora virolada,
vull que el Nadal esmorteixi el garrot de cada ficus on beu l'anyellet.

per nadal la ràdio cal i el programa que feu s'ho val.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

auquer! quin reguitzell de mots!
gràcies!

Anònim ha dit...

A mi el programa em rellisca un munt per que és un classic pijisme propi de la teva colla i dels teus jovenets acomplexats que no rasquen ni la pell de la taronja quan arriba la festa major i no aporten gairebé ni les espelmes. Igual colaria als estats units que és a qui sembla que dirigiu el programa i no pas a casa nostre que tenim coses propies per dir

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Amic "obrint pas...":

1) em sembla molt normal que no t'interessi el programa, res et puc objectar per aquest motiu.

2) lamento que barregis la "meva colla" amb el que dius del programa, no m'havia adonat que fossin "pijos", amb el temps aprendrem a entendre que ser pijo és fonamentalment una paradoxa, la majoria de la "colla" són d'extracció subalterna, familiarment modesta, amb inquietuus culturals, etc. però no entenc per on trobar-li un grau mínim de "pijisme".

3) el tema dels "meus" "jovenets acomplexats", ja em supera. No m'imagino com a propietari de joves i, menys encara, acomplexats. No ho entenc massa això.

4) la relació entre el programa i els Estats Units no està malament. Si colonitzem els USA des de ràdio premià pot ser un fet impresionant, caldrà informar a la directora de ràdio premià d'aquesta possibilitat i prendre mesures.

5) si a casa nostra hi ha coses "pròpies", cosa certa, també n'hi ha "d'impròpies" cosa certa també i, de passada, enriquidora.

SALUTACIONS I BONES FESTES!

Anònim ha dit...

Tati:
jo no dedicaria tantes paraules a un xicot necessitat d'amor.
felicitats per les 150 espelmes del programa que feu com a voluntaris

Anònim ha dit...

Tu t'ho perds, obrint pas.

Anònim ha dit...

un programazo y que se calle el chico este del Obrint Pas, que por cierto tiene todos los números de ser el "chico de siempre" que quiere llegar a alcalde crucificando a propios y extraños. Pongo la mano en el fuego que su excelencia Obrint Pas es ese que no soporta nada de lo que sucede en Premià, salvo su ombliguete colmado de agné. ¿Unas birras, obrint pas?

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

cap problema, en el fons hi ha una certa enveja! salut i sonoritat perpètua!

Anònim ha dit...

el programa sobre estalinsau verdet va ser un programón

Anònim ha dit...

estanislavsky verdevsky el millor de Ucraïna

Anònim ha dit...

ESTANISLAU LAU LAU LAUREAMUS ESTANISLAUS