27 de desembre 2006

TOCA BALLAR, AMB TOTS VOSALTRES: JAMES BROWNNNNNNNNN!



L'ha palmat el rei, James Brown. A la comunitat funkeeter del planeta ens ha tocat un Nadal negre. Mireu companys, si no fos per aquesta bèstia rítmica, les bases sonores del segle XX no haurien experimentat la transformació que opera dia a dia al sí de les diverses reinvencions de la música popular. El funk es popularitzava amb la transmutació del gospel i del r&b en un nou paradigma auditiu. El paio va exhibir un expedient personal hiperexplosiu (gens modèlic segons els canons bàsics: relació home/dona, explotació empresarial, maltractament de companys de feina, etc.) i, al mateix temps, una doble línia de combat cultural i social (icona del Black Power, referent de la Jove Amèrica Negra, embaixador de l'afroamericanisme), però, sobretot, exercia una influència desfermada al llarg de la col·lectivitat musical universal. La meva/nostra generació, a escala local, descubriem Brown amb la semiprohibida Sex Machine (aquell riff de guitarra, aquell baix de Bootsy Collins!). El soul entrava en crisi i James Brown continuava editant LP's i singles, omplint locals, omplint estadis i disseminant els millors músics de Funk arreu del món sonor: Maceo Parker, S.Clair Pickney, Fred Wesley, Bootsy Collins, Rick Gardner, Pee Wee Ellis, etc. Ni el Hip Hop, ni la resta del Funk, ni la música disco més soulera, ni l'afrobeat, ni la galàxia de subgeneres derivats, etc. s'explicarien sense aquest pare putatiu de la pista de ball: The Godfather of Soul!

Memòria històrica premianenca: Els enyorats ESPAIS SONORS de Glimpse van dedicar molts minuts a les cançons de James Brown. Recordem un espai sonor al centre cívic amb la punxada repetitiva, allargada i hipnòtica de Make it Funky...i tot el personal absolutament lliurat al ball.

SOUND SYSTEM (Ràdio Premià) emetrà un programa especial dedicat al rei. De moment, proposem que tots els fils musicals nadalencs de les botigues, les places i els carrers, destinin un espai sonor a la música de James Brown.

SAY LOUD: I'M BLACK, I'M PROUD!

7 comentaris:

glimpsero arroba punt com ha dit...

era un cabró supergenial i per la festa major s'haurà de pensar en substituïr els tabalers per una gran orquestra de negres funkys, cuyons!

JORDI MERINO NOÉ ha dit...

I'm not black, But I'm proud too.

Ha mort un pare, visca el mite...

I feeelll good.

Bon any

Melvin ha dit...

Bon Nadal i bon any nou!

Pep ha dit...

Tati, si segueixes amb articles com aquest, vindrà el Ribet i et dirà que ets un imperialista americà que menja el tarro a la canalla amb tradicions forànies...
salut!

àngel ha dit...

No sé de qui em parles, però prendré nota, company. visca el funk!

Anònim ha dit...

go ahead! funkeeters only!

sympa 7 ha dit...

Qui no tolera la música del món no és d'aquest món...felicitats pel blog que fas i per dónar tantes estones d'alegria i entusiasme a la gent que està amb la línia de no caure en fonamentalismes