La precampanya electoral autonòmica supera les cotes d’obscenitat pseudopolítica més altes. La transmutació de la concurrència electoral en una auca permanent mediatica i tragicòmica, adquireix un patetisme extrem amb el Sistema Subhasta.Aquest Sistema Subhasta consisteix en la cursa de promeses delirants perpetrada per diversos liders. Primer fou l’amic Duran-Lleida amb les seves invectives xenòfobes expressades en procediments d’integració social per la via pasqual (de “Pasqua”). En Mas reblava el clau amb la conyeta de la tercera llengua fiscalment desgravable. Ara en Mas promet finançament públic del 50% a l’habitatge juvenil. Carod “l’equidistant” proposa un 30% en el mateix tema. Montilla alerta del risc social de la immigració (cosa rara, si tenim en compte els informes oficials pel que fa als guanys de la seguretat social, via cotitzacions dels nouvinguts). Carod “l’Equidistant” , practica un doble exercici comercial: participa de la subhasta i de les rebaixes. Com? Doncs, dit allò de que intervé en el tema dels descomptes juvenils, ara reconverteix el quart cinturó en una “via ràpida intercomarcal” (eufemisme per dir el mateix) i ataca als “hippies d’esquerres, fonamentalistes” (ICV-EUIA?) per la posició d’aquests en l’afer de la “Molt Alta Tensió”. Moviments d’auca per ser atractiu a les crides convergents?
ICV-EUIA, de moment -i toquem fusta!-, intenta fer una campanya de programació i informació, no fa promeses i vol mostrar clares les seves cartes de futur: una sola aliança, nítida, renovada, amb altres protocols de relació i amb uns missatges plurals. L’esquerra verda i roja no amaga el govern que vol ni els pactes que vol: tripartit reeixit i enfortit, amb PSC, ERC i ICV-EUIA, junts i compromesos en un catalanisme d’esquerres. Potser ja no està de moda. Però, pregunto: quin objectiu ha de tenir una esquerra plural en un pais plural? La meva resposta és: Un projecte social i politic, de carrer i de govern. És una vella idea. Possiblement no massa original. Era la vella idea de l’Antoni Gutiérrez Díaz. Una idea, també, de milers d’homes i dones d’esquerres.
Nota informativa: si voleu més debat, en clau marxiana, el blog Premià de Marx us
ofereix una línia roja de debat sobre el Màtrix català. Cliqueu, doncs:
i viviu la vida en roig!
46 comentaris:
només demanaria a Saura que fos més canyero i que la seva seriositat positiva no fos un impediment. Com a minim els d'iniciativa són els menys "dolents" i poden pujar bé
estic bastant d'acord. També crec que el lideratge d'ICV podria ser diferent i el projecte més dedicat al que anomenem "carrer", aquestes mancances, però, no m'impedeixen dir que el paper desenvolupat per ICV-EUIA en el govern ha estat seriós, poc sorollós i construtiu. Això ens fa una mica "decents". i pe la banda critica diria que cal una definició i una pràctica me´s estratègica en relació als objectius de transformació social d'ICV-EUIA, i això no passa només per l'acció de govern, més aviat és cosa de saber entendre el procés històric...en parlem al blog http://www.premiademarx.blogspot.com
No pinta MASsa bé.
Al Montilla se'l veu com un home massa de partit per ser president de Catalunya. La fidelitat a Zapatero que li va servir per guanyar amb rotunditat les generals li va ara a la contra.
Per mí Iniciativa es desmarca poc del PSC. Si vol que part del vot del PSC (el vot més catalanista) vagi ara a Iniciativa cal reforçar la seva imatge de partit català, independent i amb lideratge. Si no el votant té la sensació que és una segona marca del PSC. En comptes d'això us preocupeu massa del Carod, que, en argot futbolístic díriem que "es marca sol". És a dir és el típic davanter que fa tantes cagades que no cal ni marcar-lo.
paccius, prenc nota. No podem limitar-nos només al desmarcament catalanista en relació al psc, cal també un desmarcament en clau socioeconòmica. Però sense tacticismes ni demagògia. CAL SER SERIOSOS. Desmarcar-se no pot ser sinonim de gesticular més del compte. En quan al Carod, tens raó, es desmarca sol i entra en fora de joc (seguim fent simils futbolers). A més el xoc amb el Puigcercós està cantat. Bé, que com tu dius, això no pinta massa bé. el govern d'esquerres no passa per l'agenda del psc ni per la d'erc. Ho tenim cru.
el que més valoro de la gent de Icv, tal com feia el PSUC abans, és aquesta immensa dedicació a l'autocritica de la que sempre s'abusa una mica i això els fa menys prepotents que altres i mira mira per això els segueixo votant
L'expressió és "es marca sol", que vol dir que no cal cap defensa per marcar-lo.
El distançament respecte el PSC té dues claus, una és el catalanisme, que amb la defenestració de Maragall ha quedat molt tocat dins al PSC, l'altra és la capacitat de lideratge i de tenir veu pròpia. Ja sé que moltes vegades a Iniciativa se us ha criticat precisament el contrari, però crec que (em passo a termes ciclistes) ara us convé deixar l'esperit gregari, la imatge de gregari del Montilla és molt trista.
I no vulgueu ser tan condenadament seriosos. Els gestos en política són importants i tenen significat. Cal escenificar les discrepàncies, sinó la majoria ens pensem que no n'hi ha, i en unes eleccions el que compte és el que pensa o sent la majoria. Sens dubte ERC escenifica massa, però Iniciativa es queda curta i això fa que es desdibuixi.
De moment,en aquestes eleccions autonòmiques estic triplement escadalitzat:
Primer escandol. Les propostes escandalosament tatcherianes de Convergència: Abolició de l'impost de successions. un xec per anar a les escoles, un xec per anar a la sanitat, ara uns quants euros per el pis, i la tercera llengua ( Pot ser aranès, català i castellà?)
Segon escandol. Ningú de "l'esquerra plural" se li ha tirat a la yugular, i ha demostrat la falsetat de tot plegat
Tercer escandol: Convergència no porta ja l'agenda "nacional", que és el que li toca, sinó que lidera, amb tota la desvergonya i descomplexitat del món, l'agenda "social".
Fins aquí podiem arribar.
Hem de veure encara més desproposits?
Pere
Pere, ets un dimoni!
Que CiU és un cau de pocavergonyes ho admeten fins i tot els seus votants més fidels. Els Farreres, F. Teixidors, Vilarrubís, Vilajoanes són alguns exponents del que podríem anomenar "típic barra català". El Mas no crec que arribi a tant, a mí sempre m'ha semblat un incompetent presumit. Lo seu són les fotos.
Per això encara resulta més trist que l'esquerra no tingui una alternativa sòlida.
3x3+6/25x69=
la izquierda inteligente ;)
Amic “0coma5”,
a mi no em fa massa el pes això dels slogans de l’estil “de debò” o “inteligents”, dit això, jo que soc molt critic amb la línia oficial (més aviat amb el nucli dirigent d’ICV), em permeto dir que l’espai de la coalició ICV-EUIA és el referent més ampli i diversificat de l’esquerra d’aqeust pais.
Dins de la coalició hi ha totes les sensibilitats d’ICV (dins d’ICV encara hi ha comunistes, pocs però actius), d’EUIA (on hi militen des dels del PCC fins grups de l’esquerra “extrema”) i les EPM (que abarquen des d’indedependents fins a candidatures CUP i similars).
Ja sé que tens mania a alguns dirigents d’ICV, cap problema, jo també podria deixar anar el carro. Ara bé, si volem barrar el pas a la reedició del pujolisme (Mas) i a una possible entesa amb el partit de centreesquerra nacionalista que és ERC, tant de bo, unim forces (per estar a l’oposició o al govern) entron de l’esquerra plural que representa ICV-EUIA (malgrat filies i fòbies que puguin suggerir-nos alguns dirigents).
Bé, em sembla que perdo el temps, ja fa dies que cada vegada que parlo amb tú d’aquestes coses, acabem desbarrant i fent broma, per tant, farem broma: uns es nodreixen amb New Left Review, les obres completes de Zizek i una hemeroteca diversificada-eclèctica-melodramàtica i, sovint, divertida de clàssics i contemporanis...i altres, més aviat, pateixen sobredosis de Cope i estirabots d’auca.
Ja m’agradaria, també, a mi, que fossim més “inteligents”. Almenys, encara, no som/no són patètics (ho acabarem essent), ni practiquem el budisme new-age, els aplecs messiànics o les curses de capitans.
Des del fons de l’esquizofrènia, em val encara el vot i la pràctica, contradictòria, multireferencial i sovint equivocada, de l’esquerra roja(!) i verda. No som/són un partit. És una coalició que reflexa les nostres grandeses i misèries. La nostra inteligència i la nostra tonteria. Salutacions Comunistes.
Jacques Tati / Federation Figeacoise du Lligue Comuniste Revolutionaire (4 international)
Lot / Pyrenées / France
PERE:
ETS PERE EL CERIMONIÓS, I L'HAS CLAVADA MOLT BÉ AMB LES TEVES TRE MEGAPREOCUPACIONS...HO TENIM MAGRE
per primera vegada en molts anys els d'ICV-Esquerra Unida Alternativa, estan fent les coses notablement bé, les enquestes ho reflexen i vosaltres us feu l'arakiri en el blog, no us entenc. jo votaré saura.
marc,ser autocritic no és sinònim de fer pràctiques rituals nipones com l'Harakiri/Arakiri...per la qual cosa et dic, que, tot i criticament, el meu vot (i la meva militància) és per ICV-EUIA, més per la coalició que per el partit estricte.
Hi ha un titular avui a La Vanguardia important i il•lustratiu que mirant-lo amb una certa distància ha de fer pillar carrereta i intentar trobar l'esforç a aquells que encara tenim ganes de veure una intel•ligència a l'esquerra. El titular recull una frase d'en Jaume Matas (sic) President de ses Illes que diu "Si el PP no es la alternativa, lo mejor para Catalunya es que gane CIU". I fixeu-vos que ho dic en castellà.
Aquí tots els d’esquerres perdem.
M’explico malgrat totes les rebaixes i subhastes que, per cert els electors de Catalunya ja tenen determinades sense exempció d’ingenuïtat en general, dic malgrat els "dimes y diretes" el què més hauria de preocupar-li al Grup d'Iniciativa i a altres esquerres, si és que les n’hi ha, és gran l'abstenció ques’està provocant i que fa que la dreta (Sr. Matas, CIU, etc) vagi plena d'anobolitzants i possiblement guanyin la carrera "of the course?". Sé que no dic res que no s’hagi dit, però l’acció diària de l’esquerra sembla que no ho tingui en compte. Jo no detecto, com en Pere, aquesta energia necessària sens falta en aquests moments. Ho sento, ligth, tot ja és massa ligth i correctament polític o políticament correcte. L’esquerra, la verda, la lila, l’ecologista i la catalana, necessita molta més autoestima, que a la llarga li donarà la força i la credibilitat, que ara és de molt descafeinada.
¿com s’ha aconsegueix l’autoestima” El més primordial , crec, és mirar els fets i la realitat i prescindir del què altres diran, ja que un està ja prou segur i satisfet amb el què creu i per tant amb el projecte que presenta. I això ara per ara sembla que no ho vivim en absolut. Ens cal confiança i no pot ser que amb en Guti (Raventós, etc.) s’ens esfumi.
en Pere ha posat el dit a la llaga quan esmenta la carretada de mesures ultraneoliberals que prepara ARTUR MAS i CIU.
La necessitat d'un govern d'esquerres està de sobres justificada.
El que no pot ser és que ERC faci la puta i la ramoneta amb CIU. A menys que aquests d'ERC siguin decididament neoliberals. Les mesures del paquet MAS , són de liquidació dels serveis públics.
ERC segueix amb el seu "mantra" tibetà de que tenen la clau. Quina clau? una clau multisusos? una clau que tant val per un govern d'esquerres com per un govern tatcherià? tot per tenir la conselleria de cultura?
I en Montilla? vol o no vol sociovergència? ell diu que el que vol és guanyar. D'acord que guanyi, Amb qui governarà aquest senyor de les ulleres?
Saura s'adreça als d'ERC i del PSC, ho fa per escrit, alerta del paquet de mesures neoliberals del MAS, explica quines aliances proposa. Els altres no contesten.
CiU demana a ERC que digui amb qui pactarà. CiU ja detecta el caracter "multiusos" de ERC, el Mas creu procliu a acceptar la "tajada" neoliberal convergent a canvi de la conselleria de cultura reconvertida en mega-servei de propaganda(carod demana aquesta conselleria, la vol ampliar amb la de mijans de comunicació, i vol, com sempre, controlar l'esport català, la tele, la ràdio, la identitat vaja!).
Com està el pati.
I avui esmorzo amb la crida d'uns intelectuals (????) i artistes (???) que creuen que el problema és de sobirania nacional(i jo tonto que soc que em pensava que el problema era de model socioeconòmic). Els sotasinants diuen la seva, canten la seva i escriuen la seva. Els intelectuals i artistes es diuen: Joel Joan (el Lawrence Olivier de la Catalunya Polonesa), Bet (la rastafari rossa dels països catalans) i Oriol Jonqueres (un historiador mediocre especialitzar en Jaume I i altres episodis nacionals, això sí, amic del Toni Soler).
Tenim el que ens mereixem!
que el Guti ens agafi comfesats!
un diagnóstico cojonudo para una pais de ciegos, acertaste amigo Tati
doncs, espera el que vindrà. SALUT!
AIXÒ SEMBLA UN XAT, QUE XULO!
No volia intervenir, però com veig l'animació... jejeje, m'apunto.
Pere , no es cert que ningú es tiri a la jugular de CIU. Alguns a blogs hem dit que Artur Mas, apunta cap a un model de societat dualitzada, segmentada, i centrada en uns serveis públics en detriment i externalitzats.
Comparteixo que cal dir-ho en els fòrums mediàtics i dir-ho més alt i més clar.
Crec, que ens toca a l'esquerra transformadora, el desenmascarar les intencions d'aquest que aposten per ciutadans de primera i segona i posen en dubte la universalització de determinats drets.
I a ningú li ha de fer por fer-ho, ja que no sé.... però en dóna que només juguem a això quan electoralment toca.
Apa siau.
Salut
m'agrada que algú faci visible una critica a les tonteries del nou star-system català. Jo soc un entusiasta seguidor del Minoria Absoluta i del Polònia. El problema és que molta gent està veient que allò que surt és real del tot i no van desencertats. Llàstima que no s'incloguin aquest fenomen paranormals del Star-system nacional per poder arrodonir el show. Un tal Pere parla de tatxerisme aplicat al programa d'Artur Mas. Estic bastant en consonància amb le missatge del "pere" i em causa estupor que davant de propostes tant bèsties no pugui haver tripartit. En Mas ens ho posa facil: està tant a la dreta que només que les esquerres siguin una mica socialdemocrates ja ratllarem la revolució. A veure si en carod comença a madurar i incorpora aquestes preocupacions a la seva agenda de crmos repetits.
En Mas ens ho posa fàcil i encara la cagarem per culpa de "Madrid" , sempre per cula de "madrid". ja em direu que hi pinta "madrid" quan la dreta dura de casa nostra resideix fiscal i policament a la cantonada.
no ens maregis ERC!
des que ERC té la clau de llauna, tota l'esquerra catalana està muntada en el dragon-khan, ja ho pots ben dir, quin mareig! Estem deixant el rastre amb tota mena de papes. Necessitem una biodramina o acabarem embolicats en quatre barres narcòtiques mentres l'Artur repartirà exempcions fiscala a dojo.
Referint-me de nou a la falta de visibilització "necessària" de l'esquerra en aquest país i en aquests moments, dir, que tinc clar que un problema afegit als partits minoritaris, parlo en concret clar d'iniciativa (em dol molt que se'l vegi com el mosquit pessat del psc)és la falta de poder i per tant de presència als mitjans de comunicació.
endora: tens un email...stalinista!
Tati, a vore, si vols envia'm una noteta, és cert que n0 n'han de fer res de temes privats, però el què segueixo dient, i crec que no és una qüestió íntima repeteixo, és que les "forçes col.lectives professionalitzades" han de ser més agosarades i clares. Per exemple, perquè no votar a coalicions i no a partits i que les agrupacions estiguin ja definides abans de...? Per què no dir les coses per al seu nom i sense pors, a la ...perdua d'electorat? Repeteixo, és autocrítica. A banda i que consti en acta que chapeau a tota aquella generositat de la gent que us dediqueu, de forma incansable i increible ,a fer que el món tingui un futur digne i a sobre tingueu el somriure de la cervesa a la plaça, sigui des de partits o quaselvol atre tipus d'organitzacions (corals, esports, etc., etc). Això sí, els ritmes se'ls marca cadascú i admiro totes les diferents velocitats i sobre tot saber que a vegades un es cansa també de somriure i cal quedar-se a casa, només sigui per agafar forces.
"la burgesía nos destruye con sus opios idealistas, sus dioses y sus montañas de papel"
LEON TROTSKY
"Creced y divertiros"
JULIO IGLESIAS
"La culpa es de Madrid"
JOSEP LLUÍS CAROD-ROVIRA
"La magia de Ronaldinho regresará cuando menos lo espere el adversario"
EL MUNDO DEPORTIVO
EM QUEDO AMB EL QUE DIU EL MUNDO DEPORTIVO SOBRE RONALDINHO I HO TRASPASSO A LA POLITICA AMB ALLÒ DE QUE ... "LA MAGIA DE CONVERGÈNCIA TORNARÀ QUAN MENYS HO ESPERI L'ADVERSARI"
CREC QUE EL DIA 1 HAUREM D'ANAR A VOTAR FINS I TOT ELS ANARQUISTES...O THATCHER-MAS ENS PASSARÀ PER LA GRAELLA. TEMPS AL TEMPS. DESPRÉS QUE NO HAGUEM DE CORRER.
qui té por al roig? la dreta, ja no en té. Sempre i quan l'esquerra estigui unida.
Amic Tati, els intel·lectuals i artistes no són millors o pitjors pel fet de defensar una opció política o una altra. El Boadella és un excel·lent director teatral encara i El Joel Joan és un impressionant director de comèdia televisiva.
Tot i que entenc que les seves opcions polítiques te'ls facin antipàtics (a mí no), els teus interrogants en el comentari al respecte són al meu parer poc afortunats.
ei!
cierto Tati, ese Joel es como Capello, las mismas gafas, chulería y poco más
contra gustos no hay colores...a mi em sembla que el Joel Joan és un pamfletari i les seves comèdies em deixen sec. quan TV3 passava comèdies de la BBC jo gaudia més. opinió personal: la producció dramàtica de tv3 em fa tancar la tele. Amb rares excepcions: una mica de polònia i etc. cosa de gustos.
Doncs per mi Porca Misèria i Plats Bruts són unes de les millors produccions que he vist. I Mar de Fons em comença a enganxar.Y es, Minister, Yes, Prime minister, Hotel Fawlty, Little Britain, etc. són altres formats sensacionals però no tenen res a veure amb Joel Joan Productions ni en format, ni en contingut ni en cronologia. Crec que no són comparables. Que trobi en Joel un pesat a la seva vida pública no vol dir que no haguem de veure les seves produccions.
Crec que l'encerteu amb què el problema el provoca ERC a dues bandes.
Percert, no em compareu Sir Lawrence Olivier amb en Joel Joan. Mr. Olivier era un actor trmendo. Jo l'associo més amb en Lluïs Homar.
L'Oriol Jorqueres no en té res de mediocre. Et pot caure bé o malament i ces pot criticar ser cap-quadrat pel teme catalanista radical però el tiu és molt bo. Sóc una fan del programa de CAT Ràdio "Els ulls de Cleòptatra", abans conengut com "En Guàrdia" i el tiu és un crac. No barrejem les coses.
Tati, coincideixo amb la teva valoració dels dramàtics actuals de TV3 exceptuant el cas de Porca Misèria.
Penso que en realitat desqualifiques aquests intel·lectuals i artistes per raons polítiques. És difícil i tal vegada impossible apreciar i estimar l'obra d'un autor que ens cau malament, i tampoc no cal, no és pas això el que et demano.
El que penso és que quan algú desqualifica sense raó qui resulta desqualificat és precisament ell mateix.
bé, el consens està en que hi ha gustos per a tothom, jo soc dels que cada vegada miren menys la tele, no per "pose", senzillament perquè necessito temps per llegit, escriure i escoltar música, tres coses consubstancials a la meva vida i que necessito preservar. Dit això segueixo "erre" que "erre" amb el Joel Pallisses Joan...i discrepo enormement amb el cas Oriol Jonqueres, començant per l'error de mencionar tal subjecte i regalar-li temps i espai en aquest blog, la historiografia catalana comença a viure els simptomes de la derrota amb pavos com aquest...que en Termes, el Fontana, i la gent de l'Avenç, ens acompanyin en el present vulnerat i en el futur desertic de la nostra historiografia, el virus Jonqueres comença a fer fortuna en el mais dels cecs ("donde el tuerto es el rey"). Soc una merda leninista, ho reconec.
Són sempre plenament democràtiques les eleccions democràtiques? Com a mínim a les nostres de l’1 de novembre em sembla observar diverses vies “ de fuga” d’energia democràtica
La primera via es dona perquè els partits , sobretot els dos grans, tenen uns interessos reals diferents als que escenifiquen La seva prioritat no és governar Catalunya, sinó una altre cosa.
La prioritat del PSC és que el PSOE governi a Espanya, i que no hi governi el PP. Si per aconseguir aquesta finalitat s’ha de sacrificar la plaça de Catalunya es fa. No seria la primera vegada. Ja es va fer durant l’etapa Obiols, el que passa és que les majories absolutes d’en Pujol ho dissimulaven. Després del Dragon Kan del tripartit la postura més còmoda per part del PSC és governar la Diputació, que és una mena de govern autònom, però sense gaires maldecaps, i assegurar influència i llocs de treball a Madrid., sí és amb majoria absoluta del POSE millor. Per això cal fer una operació perquè el candidat a Catalunya perdi. Són democràtiques unes eleccions quan un partit es presenta amb la intenció de perdre?
La prioritat de Convergència és assegurar la trama de negocis a tot Espanya i assegurar-se unes polítiques econonòmiques i socials del govern espanyol “moderades” , o sigui el més a la dreta possible. Pera això li interessa el fracàs del tripartit a nivell espanyol i català i poder influir en el govern espanyol, sigui el que sigui. Si és el PSOE sense majoria absoluta molt millor, perquè si pacte amb el PP la parròquia local se li esvalota, i a més aquesta gent tant pepera fereix la sensibilitat essencialment democràtica de Convergència i Unió. Són democràtiques unes eleccions en que els interessos d’un partit són influir en un altre per defensar uns interessos econòmics que perjudiquen a la majoria de la població?
Una de les condicions d’un sistema democràtic és que possibiliti i asseguri l’alternança. Quan els dos partits majoritaris defensen essencialment els mateixos interessos i unes polítiques molt semblants l’alternança perd sentit. La sociovergència és la pèrdua de l’alternança al nostre país i per tant un retrocés molt important en el que es pot entendre per sistema democràtic.
Al segle XIX el vot era sencitari. O sigui només podien votar, per llei, aquelles persones que tenien un nivell determinat de renta. Això es va anular hi primer varen poder votar tots els homes i molt després totes les dones. I d’això se’n va dir sufragi universal. Ara anem tornant, a la pràctica, cap a un sistema sencitari. Per llei no poden votat tots els immigrants de països que no siguin europeus, tant si tenen “papers” com si no. Cada vegada més als països europeus i sobretot a Estats Units els sectors socials més empobrits no voten, no se senten representats pel sistema. Només vota un bloc central, als qual representen un partit conservador i un altre de socialdemocràtic. A més, a les eleccions autonòmiques, un sector important de la població que pot votar se situa sistemàticament al marge. A als dos partits majoritaris ja els hi va be. És universal un sufragi que a l’hora de la veritat l’utilitza menys de la meitat de la població, sigui legalment, sigui per mecanismes socials?
Resumint: Interessos espuris dels partits, manca d’alternança, i tendència al vot censitari. Aquesta és la democràcia que tenim 30 anys després d’haver-la proclamada. Com a mínim la democràcia no és prou democràtica.
com sempre l'encertes PERE. Intentem aportar més claus al debat consultant el blog premiademarx.blogspot.com
dit a la nafra! ja hi ha massa mediatics remenant la cua de la tele i de la culturiya venent gat per llebre
Hola a todos, soy FEISTA, como gusta saborear a la concurrencia, me presento así SOY TRINO: "Soy el bueno, el feo y el malo" i opino sobre la última de ERC: pUIGcercós dice que su partido es heredero de la revolución francesa, no como otros que vienen de la rusa...vaya intelectual está hecho el sacapechos de Ripoll, supera al Carod este sujeto. Y como ya es tradicional ERC se ofrece al mejor postor, Montilla o Mas, tanto monta montilla tanto, Mas que Don Fernando. vaya plan. vaya, vaya. directo al corazón de melón, de melón, trotón más que empollón.
Hola tri-home tri-dimensional i tri-partiditzat: el teu nom et fa entrar de ple a la galàxia lletgista: EL BUENO-EL FEO-EL MALO, quin nom! i quin articulet més punyent que has disparat. Home, si això ajuda a baixar-lo els fums al Tauró de Ripoll, doncs, encantat!
ESTANISLAU VERDET, EMPERADOR DEL LLEF!
PASSA-LA!
el darrer joc de mans de l'il·lusionista Carod:
DILLUNS, 09/10/2006 - 16:38h
Carod diu que el Tinell també és valid amb CiU després de reunir-se amb Maragall
Fa un reconeixement a la trajectòria política del president
Josep Lluís Carod Rovira ha dit avui que el Pacte del Tinell era vàlid per a aplicar en un govern amb Convergència i Unió i Esquerra. 'Tres quartes parts del programa del Tinell es podrien aplicar per un govern d'Esquerra, tant amb el PSC com amb CiU, perquè la garantia de compliment 'és el catalanisme d'esquerres d'ERC'. Així ho ha dit en sortir de l'entrevista que ha mantingut avui amb el president de la Generalitat, Pasqual Maragall.
Carod ha demanat un reconeixement a Maragall per a la seva trajectòria política. El dirigent d'Esquerra ha dit a Maragall que estava preocupat per saber qui representarà el federalisme plurinacional dins del PSC. El president li ha respost que els socialistes continuarien defensant el 'federalisme assimètric'.
la cosa està en que ICV-EUIA faci un bon resultat i reequilibrem el mapa politic
Publica un comentari a l'entrada