01 d’octubre 2006

EL NOSTRE GUTI



El Guti.
Secretari general del PSUC, fundador de l'Assemblea de Catalunya, eurodiputat i vicepresident del Parlament Europeu, membre d'ICV, articulista, referent del marxisme català, impulsor de l'eurocomunisme. Premianenc de naixement. Barceloní d'adopció. Company i mestre.

Frase clàssica del Guti: "Salut i Bon Treball!"

"Lluita d'avui per un demà viure lliure" (Raimon)


Més informació al nou blog dels marxismes heterodoxos premianencs, el "PREMIÀ DE MARX".
Cliqueu i anoteu a "favoritos" aquesta adreça:
http://premiademarx.blogspot.com

21 comentaris:

psuqueros d'iniciativa sempre ha dit...

Guti, t'estimem!

Alex ha dit...

una generació de craks de la politica que desapareix, raventós, i ara sembla que irreversiblement, el guti. no sé, els d'ara no arriben a la sola de la sabata a aquells liders de la transició, inclos el Pujol.

0coma5 ha dit...

divertido los del Etoo del tal estanislau que escribe por aquí.

Por otra parte ¿Cuando se marchará la mayol?

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

pots lliurar-li el comentari de l'Eto'o al blog de yamshees en escabetx, en quan a la Mayol a mi ja m'està bé, millor que el Portabella, i en tot cas, em poso una mica seriós i et dic que aquest post tracta sobre el significat que té per molts comunistes la figura del Guti. Pots comprendre, oi?

Anna ha dit...

Àngel:
Fas bé amb derivar els comentaris a altres llocs. El que diu l'anterior amic està bé, segurament, però no hauria de barrejar-se amb la noticia de la salut del Guti. El Guti mereix un lloc d'honor a la blogosfera.

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

suposo que el 0'5 s'haurà equivocat de post, cap problema.

J.S (Mataró) ha dit...

me acuerdo del Guti en un miting de Monjuïc de festa de treball con una potencia y un mensaje que ardía defendiendo las clases trabajadoras. necesitamos gutis. icv tiene que mantener vivo ese mensaje al lado de euia.

paccius ha dit...

El Guti era metge, metge de debò, pediatra, i tinc amics que l'havien tingut de metge de capçalera. En canvi el Pujol té la carrera de medicina però no ha visitat un malalt en la seva vida.

Vallès Or. ha dit...

un miting increible a la Monumental:
DOLORES IBARRURI
SANTIAGO CARRILLO
ENRICO BERLINGUER
LÓPEZ RAIMUNDO
GUTI
tot ple en temps de molta ilusió

endora ha dit...

http://closministre.blogspot.com/
Feu-li un click damunt el nom de "Guti" en aquest post on "el propietari" del blog li ret un petit i personal homenatge... i un cop donada a la tecla ... es farà el silenci.

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

he visitat la web i l'emoció ha estat directa, clicant "guti" a sonat la cançó de l'espècie humana. Necessitem gutis. L'esquerra gutista! la lluita continúa! que n'aprenguin els bocamolls venedors de "claus"! que n'aprenguin!

si si si socialisme PE-SUC! ha dit...

El Guti si que tenia "la clau". La clau que obre tots els panys, la clau del socialisme en llibertat! no l'oblidarem mai!

JORDI MERINO NOÉ ha dit...

En Guti, per descomptat d'haver participat en tres cicles històrics per al nostres models democràtics occidentals, ha estat, sense cap mena de dubte un ideòleg d'esquerra des de l'esquerra.
És a dir, dignitat personal, implicació, responsabilitat i coherència política.
això és el que ens falta a molts i moltes en aquest moment, ideòlegs d'aquesta tesitura que no tinguin cap mena de por de dir el que pensen; perquè això serà el que defensarem. Per descomptat des de l'esquerra plural.

àngel ha dit...

i ara ja surten els columnistes del nou temps, mediocres i llepafils, com l'ALFRED BOSCH, a L'AVUI que utilitza les discrepàncies europees del Guti per carregar contra ICV, el partit del qual el Guti n'és militant i defensor (fins el darrer article seu aparegut a la premsa d'ara). quina mesquinesa! i la que vindrà! (preparem-nos)

Anna ha dit...

que n'aprenguin aquests nous oracles diletants! en Guti és en Guti!

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

/////post del blog d'en Martí Rosselló//////reproducció necessària sobre el tema/////////


EL GUTI.

És ben curiós que la mort sempre ens agafi per sorpresa. Aleshores, tots els que ens desapareixen de la nostra vida, acaben sent bons d'una manera o d'una altra. El Guti sempre ha estat un personatge prudent, compromès, ponderat, referent de la història política del nostre país i que, quasi per casualitat, va néixer a dins de la nostra geografia més pròxima. Vaig poder parlar amb ell una única vegada. A la llibreria Proa, en un petit homenatge que es va fer a Valerià Pujol (em sembla que presentàvem la seva obra de teatre "Les portes"). Vaig tenir el plaer de poder parlar una estona amb ell i ja aleshores trobava un honor poder-ho fer. Em va semblar una persona pròxima i profundament amable. Em va explicar que un oncle seu, que treballava a la Foneria que ara és una plaça que podíem contemplar a través dels vindres de la llibreria, va haver d'anar-se'n de Premià just al principi de la Guerra Civil. No em va concretar el per què. No sé si aleshores també ho devia fer ell, que llavors devia tenir set anys.

Ara, diuen, és en plena autopista de la mort i ja només és qüestió de temps. Un altre personatge històric per arxivar en el prestatge de tot allò que ja no tornarà. O sigui, polítics amb entitat veritable, no com els d'ara, que semblen de segona divisió i una mica anèmics. Potser sí que a tota aquesta colla de González's, Pujols, Raventosos, Lópezraimundos i Gutis la clandestinitat els donava un caràcter que els d'ara no tenen ni dissimulat sota l'aixella...

O és una apreciació d'algú que ja s'ha anat fent gran?

rojilila ha dit...

Diu l'Alfred Bosch "magradodeltot" que el nostre Guti, el d'Iniciatia i el de tots (ell s'apunta a l'admiració) va ser juganer amb el seu ego. No sé perquè crec que aquest fet no tan sols l'admira sinó que el copia. Clar que amb el Guti es va trencar el motllo, que diuen, però tens raó Tati, quina forma de llepar-se amb el seu propi article a costa de carregar-se feina feta per molts entre ells el "nostre" Guti.

del blog de raül romeva ha dit...

Guti lluitador, fins el final
raulromeva | dilluns, 2 d'octubre de 2006 | 21:34h

El cor de l'Antoni Gutiérrez Díaz, en Guti, ha dit prou. Finalment no ha pogut seguir el ritme que el cap i l’ànima gutista marcaven. Tot i que a hores d’ara encara no està confirmat el decés, el diagnòstic de coma irreversible l'aventuren proper. Sembla com si aquest esperit indòmit i lluitador propi d’en Guti volgués encara plantar cara al destí, un cop més, ni que sigui el darrer. Certament els qui el coneixíem de prop hem pogut constatar que de cap manera el seu era un ritme fàcil de seguir. I malgrat tot no estava previst que s'aturés ara. Simplement no tocava. És cert, tenia 77 anys, però conservava una vitalitat, una energia i un cap clar envejables i admirables. Encara recordo l’anècdota (segueix...)




d’un company proposant-li que escrivís les seves memòries i ell responent: 'de cap manera, això es per a la gent gran'.


Vaig començar a tractar-lo de prop quan vaig formar part de la candidatura a les eleccions europees de l’any 94. Des de llavors no he fet sinó aprendre amb ell, i d’ell. Al llarg d’aquests anys hem tingut algunes diferències d’opinió, però per sobre de tot em quedo amb el somni europeista compartit. Podem haver discrepat en alguna ocasió puntual sobre estratègies, però mai sobre el fons de la qüestió. Raonava com pocs. Era convincent i podia capgirar amb arguments les postures aparentment més sòlides. Poca gent he conegut amb aquest do. Es feia escoltar i respectar. I no em cansaré mai de repetir l’enorme respecte que em mereix la seva figura, la seva feina i la seva aportació a la història de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. Totes i tots en som en certa manera hereus col·lectius. Però alguns li devem, a més a més, alguna cosa més, de caire més personal.


Els propers dies se succeiran els actes d'homenatge, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat, com al Parlament Europeu. Tindrem ocasió de reconèixer-li la seva tasca. Tanmateix no puc amagar que em queda un cert regust amarg pel fet que, malgrat que sé que ell n'era reticent, som moltes i molts els qui trobarem a faltar que aquest reconeixement/homenatge no se l’hi hagi fet en vida.


Amb aquestes primeres reflexions, i a l’espera encara del fatal desenllaç final, no puc sinó expressar com em sento d’honrat d'haver pogut viure i treballar amb ell almenys una part de la seva vida política, en la coincidència i en la discrepància.


Potser algun dia algun historiador, amic o familiar escriurà les seves memòries. Tant de bo perquè, malgrat les moltes herències escrites que el mateix Guti ens ha deixat, encara hi ha moltes coses per aprendre’n, i per reconèixer-li. Guti, lluitador fins el final, per sempre, lluitador.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

CAL MEMÒRIA HISTÒRICA, BEN FET

Escola Pérez Sala ha dit...

Antoni Gutiérrez Díaz està hospitalitzat a Catalunya
Des d'ICV volem expressar tota la nostra estima cap a en "Guti" i la seva família
L’històric secretari General del PSUC, conseller de la Generalitat provisional i vicepresident del Parlament Europeu, Antoni Gutiérrez Díaz, en coma irreversible des de divendres passat quan va patir una aturada cardíaca, ha estat traslladat a un hospital de Catalunya des de Santiago de Compostela.
El company Guti continua en el mateix estat de gravetat després del trasllat. En aquests moments es troba hospitalitzat a la mútua de Terrassa.
Recordem que el Govern de la Generalitat va atorgar dimarts passat al Guti la medalla d’or per la seva “trajectòria cívica i política al servei de Catalunya” i per la seva tasca en la “lluita per la democràcia” i la recuperació de les institucions democràtiques del país.
Seguim preocupats pel seu estat i us en mantindrem informats.