9 TESIS INTEMPESTIVES PER UN GOVERN D'ESQUERRES

Tesi 1. Fotografia i aliances.

La fotografia no correspon ni al video del "Amo a Laura", ni a una hipotètica enciclopedia Verdet sobre Lletgisme, ni a un manual sobre reproducció familiar de l'Opus Dei. El senyor de la foto no és en Sergi Mas (encara que en tingui una retirada). El dret a passejar com es vulgui és una obvietat. Faltaria més! El que passa és que aquest senyor vol ser president de la Generalitat (un altre dret indiscutible) i que ho vol ser per merits propis (cosa que també és legítima). I per ser president, en aquest pais, s'ha de pactar. Les prospeccions d'aliances del candidat Montilla, de moment, no van en la línia del seu antecessor Maragall (defenestrat per merits d'altres). Montilla es rodeja d'un miler d'empresaris insatisfets (els poderosos sempre estan insatisfets) i els promet infrastructures a la mida de les seves necessitats (l'eufemisme de les comunicacions viàries, cinturons de tota mena i línies d'alta tensió, en el fons, és un complement idoni per tirar endavant el creixement urbanistic i l'arrodoniment del mapa de la Catalunya "moderna").
Ja en parlarem el dia 1.

Tesi 2. Teoria de la desconsideració.

Montilla ignora l'esquerra que reivindica un govern d'esquerres (serà pura paradoxa o elemental tàctica?). També en parlarem el dia 1.

Tesi 3. Estètica, ideologia i Matrix.

La foto, tornem-hi, és un poema en clau populista, ambivalent i centrista. Terry Eagleton, professor de literatura, marxista (off course!) i mestre de mestres, ha escrit un llibre extraordinari sobre estètica: La estética como ideología (Ed. Trotta). Eagleton parla d'aquestes coses, parla de l'estètica i la seva importància. Parla del signe dels temps postmoderns caracteritzats per l'apologia d'una estètica pretesament desprovista d'ideologia i en fa la crítica inversa; el mestre demostra que l'estètica és portadora d'una ideologia. El relat històric, desterrat per els apologistes de la postmodernitat acrítica, no s'atura. Subvertir la idea de que "darrera de cada cosa no hi ha res", hauria de ser el primer, i necessari, exercici de les esquerres innovadores: Descodificar el matrix.

Tesi 4. Statu Quo i insatisfacció empresarial.

Mirem la foto i pensem en les reunions amb empresaris insatisfets, les peticions d'ordre i fermesa, els cants a la productivitat desregulada, la por als immigrants. I ara, preguntem-nos: Quines eines necessitem per assegurar les bases d'un canvi social (encara que sigui moderat, endreçat, assèptic i molt regulat)?

Tesi 5. Slogans intercambiables.

A mi em preocupa tot això. M'explicaré. Vivim els dies de la campanya electoral. Dies de pseudorelat i de simbologia propagandística. Qui més qui menys participa/participem d'aquest ball. El debat que cal, a parer meu, és un debat sobre models de societat i nivells de gubernamentalitat possible. Uns volem i diem "Govern d'esquerres", altres "són com són", "estimen Catalunya", volen "fets i no paraules" i així fins completar l'auca. Entesos. Òbviament em preocupa l'àmbit potencial dels que volem "govern d'esquerres", ja siguin pro-ICV-EUiA o ja siguin pro-PSC o pro-ERC.

Tesi 6. Unitaris des de primera hora.

Els d'ICV-EUiA estem per un govern d'esquerres des dels temps pretèrits de la democràcia (temps "psuqueros", temps del Guti, curt i ras). Sense patents d'autenticitat, l'esquerra verda i roja és filla d'una tradició unitarista que "vé de lluny i va més lluny encara". El PSUC va neixer unificant partits comunistes, socialistes i nacionalistes d'esquerra dins d'una sola sigla (i sota l'influx d'una guerra civil). El PSUC va impulsar un moviment cívic unitari antifranquista (l'assemblea de Catalunya) gràcies a la gran intuició estratègica del Guti. El gran PSUC va esclatar d'any 1981, fruit d'una combinació d'implosió interna i de l'acceleració del procès històric extern.

Tesi 7. Travessia del desert.

El buit existent, deixat a l'esquerra del totpoderós PSOE felipista, va viure una llarga travessa del desert amb l'accidentada estrena d'ICV (això sí, cal dir-ho, gràcies a l'enorme inventiva d'en Rafael Ribó). Tots aquests episodis han estat presidits per una aspiració clàssica que anomenem govern d'esquerres, i ara després de l'agitat pasatge del tripartit, renovem el sentit d'aquest objectiu, amb en Joan Saura al capdavant d'una coalició reunificada i amb la consideració de que les altres esquerres han de fer la seva aportació. Necessitarem canvis a fons, començant per un protocol de relacions entre tres forces diferents i, sovint, rivals.

Tesi 8. Quina dreta més bèstia! (i quina esquerra més cega!)

La dreta d'ara és la dreta d'abans, pujada de to, amb estils importats del berlusconisme i continguts del més estricte neoliberalisme. Una dreta que parla dels immigrants com ho faria el Sarkozy. Una dreta dura, neocon, confessional i antisocial. Companys Montilla i Carod: No si valen mitjes tintes. L'esquerra del nostre pais és de geometria variable, plural d'accents, amb estètiques diferenciades i tradicions disseminades.
Tot plegat no hauria de ser obstacle per seguir amb el pacte del Tinell, el govern d'esquerres i catalanista, la seva síntesi programàtica i la vocació de sintonitzar amb un entorn social exigent i propositiu. Aquesta dreta va a totes.

Tesi 9. Manual bàsic de fotografia i imatge.

Les esquerres hem de saber fer fotografies: Nostres, pròpies, a la mesura del nostre capital simbòlic i d'una cultura antagonista, d'arrel popular .
Ja ho deia el vell PSUC del Guti: "Mis manos, mi capital".

El dia 1: campanada roja i verda!