REFLEXIONEM-NOS !

Jornada de reflexió: Guanyarà el Barça al Chelsea? Què passarà a les urnes? Aquesta nit, és la de la Castanyada o és la de Halloween? El dia dels difunts planteja més preguntes: Defunció de dretes o defunció d'esquerres? Artur Mas o Sergi Mas? Dreta, sociovergència, tripartit o carodvergència?

ICV-EUiA donarà la campanada?

9 TESIS INTEMPESTIVES PER UN GOVERN D'ESQUERRES

Tesi 1. Fotografia i aliances.

La fotografia no correspon ni al video del "Amo a Laura", ni a una hipotètica enciclopedia Verdet sobre Lletgisme, ni a un manual sobre reproducció familiar de l'Opus Dei. El senyor de la foto no és en Sergi Mas (encara que en tingui una retirada). El dret a passejar com es vulgui és una obvietat. Faltaria més! El que passa és que aquest senyor vol ser president de la Generalitat (un altre dret indiscutible) i que ho vol ser per merits propis (cosa que també és legítima). I per ser president, en aquest pais, s'ha de pactar. Les prospeccions d'aliances del candidat Montilla, de moment, no van en la línia del seu antecessor Maragall (defenestrat per merits d'altres). Montilla es rodeja d'un miler d'empresaris insatisfets (els poderosos sempre estan insatisfets) i els promet infrastructures a la mida de les seves necessitats (l'eufemisme de les comunicacions viàries, cinturons de tota mena i línies d'alta tensió, en el fons, és un complement idoni per tirar endavant el creixement urbanistic i l'arrodoniment del mapa de la Catalunya "moderna").
Ja en parlarem el dia 1.

Tesi 2. Teoria de la desconsideració.

Montilla ignora l'esquerra que reivindica un govern d'esquerres (serà pura paradoxa o elemental tàctica?). També en parlarem el dia 1.

Tesi 3. Estètica, ideologia i Matrix.

La foto, tornem-hi, és un poema en clau populista, ambivalent i centrista. Terry Eagleton, professor de literatura, marxista (off course!) i mestre de mestres, ha escrit un llibre extraordinari sobre estètica: La estética como ideología (Ed. Trotta). Eagleton parla d'aquestes coses, parla de l'estètica i la seva importància. Parla del signe dels temps postmoderns caracteritzats per l'apologia d'una estètica pretesament desprovista d'ideologia i en fa la crítica inversa; el mestre demostra que l'estètica és portadora d'una ideologia. El relat històric, desterrat per els apologistes de la postmodernitat acrítica, no s'atura. Subvertir la idea de que "darrera de cada cosa no hi ha res", hauria de ser el primer, i necessari, exercici de les esquerres innovadores: Descodificar el matrix.

Tesi 4. Statu Quo i insatisfacció empresarial.

Mirem la foto i pensem en les reunions amb empresaris insatisfets, les peticions d'ordre i fermesa, els cants a la productivitat desregulada, la por als immigrants. I ara, preguntem-nos: Quines eines necessitem per assegurar les bases d'un canvi social (encara que sigui moderat, endreçat, assèptic i molt regulat)?

Tesi 5. Slogans intercambiables.

A mi em preocupa tot això. M'explicaré. Vivim els dies de la campanya electoral. Dies de pseudorelat i de simbologia propagandística. Qui més qui menys participa/participem d'aquest ball. El debat que cal, a parer meu, és un debat sobre models de societat i nivells de gubernamentalitat possible. Uns volem i diem "Govern d'esquerres", altres "són com són", "estimen Catalunya", volen "fets i no paraules" i així fins completar l'auca. Entesos. Òbviament em preocupa l'àmbit potencial dels que volem "govern d'esquerres", ja siguin pro-ICV-EUiA o ja siguin pro-PSC o pro-ERC.

Tesi 6. Unitaris des de primera hora.

Els d'ICV-EUiA estem per un govern d'esquerres des dels temps pretèrits de la democràcia (temps "psuqueros", temps del Guti, curt i ras). Sense patents d'autenticitat, l'esquerra verda i roja és filla d'una tradició unitarista que "vé de lluny i va més lluny encara". El PSUC va neixer unificant partits comunistes, socialistes i nacionalistes d'esquerra dins d'una sola sigla (i sota l'influx d'una guerra civil). El PSUC va impulsar un moviment cívic unitari antifranquista (l'assemblea de Catalunya) gràcies a la gran intuició estratègica del Guti. El gran PSUC va esclatar d'any 1981, fruit d'una combinació d'implosió interna i de l'acceleració del procès històric extern.

Tesi 7. Travessia del desert.

El buit existent, deixat a l'esquerra del totpoderós PSOE felipista, va viure una llarga travessa del desert amb l'accidentada estrena d'ICV (això sí, cal dir-ho, gràcies a l'enorme inventiva d'en Rafael Ribó). Tots aquests episodis han estat presidits per una aspiració clàssica que anomenem govern d'esquerres, i ara després de l'agitat pasatge del tripartit, renovem el sentit d'aquest objectiu, amb en Joan Saura al capdavant d'una coalició reunificada i amb la consideració de que les altres esquerres han de fer la seva aportació. Necessitarem canvis a fons, començant per un protocol de relacions entre tres forces diferents i, sovint, rivals.

Tesi 8. Quina dreta més bèstia! (i quina esquerra més cega!)

La dreta d'ara és la dreta d'abans, pujada de to, amb estils importats del berlusconisme i continguts del més estricte neoliberalisme. Una dreta que parla dels immigrants com ho faria el Sarkozy. Una dreta dura, neocon, confessional i antisocial. Companys Montilla i Carod: No si valen mitjes tintes. L'esquerra del nostre pais és de geometria variable, plural d'accents, amb estètiques diferenciades i tradicions disseminades.
Tot plegat no hauria de ser obstacle per seguir amb el pacte del Tinell, el govern d'esquerres i catalanista, la seva síntesi programàtica i la vocació de sintonitzar amb un entorn social exigent i propositiu. Aquesta dreta va a totes.

Tesi 9. Manual bàsic de fotografia i imatge.

Les esquerres hem de saber fer fotografies: Nostres, pròpies, a la mesura del nostre capital simbòlic i d'una cultura antagonista, d'arrel popular .
Ja ho deia el vell PSUC del Guti: "Mis manos, mi capital".

El dia 1: campanada roja i verda!

GROC DE LLUM / EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT

En Martí Rosselló en parla. És el seu llibre. Llibre de llibres. Per fí circula per la xarxa digital. Em sumo al recordatori. La remembrança articulada en un document únic, vital, innocent i declaratori. Va ser com una revelació. Ara és matèria de blog. Groc de Llum, sí senyor! "El foc del temps ha cremat la història!". Felicitats Martí per el passat recobrat. Felicitats a tots els que ens va tocar viure aquella aventura. Alcem les copes!

1 any de regidor

Avui celebro que porto un anyet de regidor accidental de l'Ajuntament de Premià de Mar. Acostumat com estic, des de petitó, a punxar discos, fer activisme cultural, muntar plataformes i fer la tertúlia amb els amics, això de ser representant municipal em sorpren a mi mateix.

Avui, doncs, parlo de mí. Parlo de la meva curta experiència a les institucions i del meu desig de formar part d'un projecte col·lectiu amb capacitat pràctica, discursiva, de carrer i de compromís. Vull deixar clar, que la meva idea de la cosa pública o és col·lectiva (en sentit gramscià del terme) o esdevé privada i rampant (la qual cosa significa de tot, menys política).

Dit això, estic content de formar part d'un grup municipal compenetrat, amb l'Ernest Martín i el Quim Caimel. Aprofito per expressar el meu suport total i incondicional a l'amic Quim. Jo votaré Quim Caimel a les primàries perquè sigui el nostre representant (no unipersonal) del projecte col·lectiu que s'anomena La Coalició d'Esquerres de Premià de Mar. La "Coali" vol ser el reducte dinàmic i activista de l'esquerra roja, verda, inconformista i propositiva de la nostra localitat.

D'aquest any de propostes i polèmiques em quedo amb algunes intervencions concretes: La determinació de mullar-nos en matèria urbanística (a desgrat d'un marc legislatiu nefast i d'unes finances municipals precàries i asfixiants), la defensa de l'autogovern des del començament del procès previ a l'Estatut, el seguiment de les mancances i encerts de la dinàmica cultural i social, la priorització dels serveis socials i l'exercici de justa memòria històrica que hem impulsat a Premià amb el reconeixement institucional de la figura de l'Antoni Gutiérrez Díaz, El Guti.

El meu grup està a l'oposició. El govern està en minoria. L'escletxa existent entre minories permet fer de la condició opositora un exercici de crítica, proposta, col·laboració i discrepància.

Tornant a la meva persona, us he de confesar que la sobrecarrega d'activitats és més suportable i estimulant quan es verifica que ets part d'un grup, d'una complicitat compartida i d'unes ganes enormes de dignificar la paraula més devaluada de les ciències socials i humanes: La política.

Afegirè un toc anecdòtic de la meva regidoria. Fa poques setmanes he casat una parella d'amics per la via civil. El Salva i l'Elsa. Caram! Per un dia he estat jutge, alcalde i regidor.

I acabó amb un avís a navegants i amics en general: La meva activitat pública preferida i, decididament militant, consisteix en proclamar als quatre vents les excel·lències de la bona música.
Ens trobem cada dimarts a Ràdio Premià. Salut i Revolta (*).

(*) Com que estem de campanya, afegiré allò de Govern d'Esquerres i, amb un annex infinit dedicat a recordar que la política quan millor s'expressa és quan callen les campanyes electorals i la resta de símptomes d'una auca perversa, televisiva i cruel.

TRIFRUSTRATS D'ESQUERRES O TRI-TU-RATS PER LA DRETA?

Encara que això de canviar les coses no passa necessàriament per unes urnes i prou (evidenment, sense una lluita més global, no hi ha volta de full possible), ara estem davant d'una amenaça evident de part de la dreta pura/dura/videoformatejada i nacional. Podem impedir-ho anant a votar (encara que es faci de manera crítica i autocrítica o autoflagelant i excèptica), i votant govern d'esquerres, és a dir, votant la coalició roja i verda d'ICV-EUiA. És una opinió personal (i una mica col·lectiva!). Passa-ho!
Tota l'agenda de campanya de la Coali a Premià la trobareu a l'adreça següent, cliqueu-la directament aquí:
http://www.coaliciopremia.blogspot.com/

MEMÒRIA MUSICAL PREMIANENCA A RÀDIO PREMIÀ

EL DIMARTS 17 D'OCTUBRE A LES 9 DEL VESPRE, DEDIQUEM EL PROGRAMA "SOUND SYSTEM" DE RÀDIO PREMIÀ A LA "JUKE BOX" DE L'ESPORT MATIC/CA L'AVI. AIXÒ VOL DIR QUE TOTHOM POT ESCOLTAR EL PROGRAMA EN DIRECTE, SIGUI PER LA RÀDIO 95.2 FM, O SIGUI CLICANT EL WEB DE RÀDIO PREMIÀ, (DES DE QUALSEVOL PUNT DE L'UNIVERS) http://www.radiopremiademar.org/

DARRERA HORA: A petició del lector que ha escrit un comentari d'aquest post. Reivindiquem la memòria de dues bandes musicals lletgistes que funcionaven per la tercera via, entre el pop oficialment "bo" i la patxanga oficialment "dolenta". Parlo de Middle of the Road i Mungo Jerry. I ara...premeu aquestes adreces per gaudir del lletgisme intermig i intermitent dels millors setantes:
http://www.mungojerry.com/
http://www.middleoftheroadpopgroup.com/

NO TOQUEM DE PEUS A TERRA! COMENÇA LA CAMPANYA!

El pont del Pilar avança. Es pot avançar dalt de la bicicleta. Dalt de la bicicleta no es toca terra, sempre hi ha les llantes i els neumàtics. És com levitar, però sense invertir en espiritualitat new age. De tant en tant és millor tenir els neumàtics a terra que no pas tenir-hi els peus. Per exemple, ara que comença la negació de la política transmutant aquest vell i bell concepte en una auca desaforada i abjecta. La ensarronada de CiU amb el seu video-basura, és una rotunda estocada a la devaluada cultura política. Es confirma la frase del mestre Blanchot: "El lloc de la política està on aquesta no hi arriba". Frase-enigma, frase-aporia, frase guia. Comença l'espectacle!

El pont del Pilar ha començat amb un oasi musical, diví i intempestiu, a Vilassar de Dalt. Toti Soler ha fet del teatre de La Massa l'espai sonor del seu missatge. Guitarra i silenci. Guitarra i uns poemes dispersos de Fernando Pessoa, extrets d'un poemari impresionant. Pessoa/Soler, un oasi.

Comença la campanya. No ho puc amagar, soc d'ICV-EUiA, estem dins de l'auca, d'acord. Tant de bo, nosaltres, fem dins d'aquesta campanya un altre oasi: Un espai per la política digna, programàtica i constructiva. De moment ICV-EUiA no manté el personal amb "l'ai al cor" de les aliances: Refundat, amb nou protocol i reequilibrat, volem /i vull/ un govern d'esquerres. L'altra banda de la política, la més grollera, ja ha explicat el que vol: Només cal contemplar un exemplar del mil·lió de videos esperpentics de CiU.

No em resulta rar dir-ho així: Jo estic per la política, no per aquestes coses que es fan passar per "política". Com Maurice Blanchot: A la recerca del lloc exacte de la política, allí on justament aquesta no hi arriba. Què guanyi el menys dolent! El meu vot: ICV-EUiA, verd i roig, defectuós, imperfecte, però a la fí, propositiu en un desert de buidor.

HABITATGE, EXPLOTACIÓ I CAMPI QUI PUGUI

Darrerament creix la reivindicació d'un habitage digne, accessible, al servei de qui més ho necessita. L'assemblea popular per un habitatge digne esdevé un referent de carrer i de combat. Aquests moviments de base són els que ajuden a fer més inteligible el matrix de cada dia: El capitalisme que exclou per sistema i que adquireix un nou curs amb la seva dimensió espaial/territorial. Els formats delirants de l'urbanisme expansiu (amb punts de bojeria a l'estil Marina d'Or i la golferia del golf extensiu), són inversament proporcionals als problemes que té molta gent, especialment jove, per accedit a l'habitatge, sigui de lloguer, sigui de propietat.

La desconvocatòria de la cimera de ministres de vivenda/habitatge, amb seu a Barcelona, genera un cumul de desproposits argumentals: Govern central per una banda (seguretat ciutadana), govern català per l'altra (Nadal i Tura parlen de coincidències electorals) i govern de la ciutat per una altra banda (desconcert i disconformitat amb la mesura).

La cimera pot ser útil. Encara que sembli massa moderat parlar d'utilitat, crec que és necessari saber quines són les línies mestres de les polítiques d'habitatge dels països i ciutats europees (en el cas de que se'n facin) i, en funció d'aquesta exposició, també és adequat que els moviments reivindicatius verifiquin l'abast de les seves línies d'atenció i de les assenyades dissidències d'aquest col·lectiu en lluita.

El moviment de base és consubstancial a una lluita global i sectorial destinada a visibilitzar la fallida del sistema, el desgast de l'estat social i les voluntats reals de la política institucional. Moviments de resistència i polítiques de gestió han de poder mostrar les seves cartes.

Dit això, ni em sembla bé que es blindin els escenaris del debat institucional, ni em sembla positiu que una minoria tendeixi a fer més gran l'estigma que pesa damunt del moviment social.
Concretament: Suspendre la cimera és una clamorosa cagada. Muntar una guerrilla urbana amateur contra la façana del MACBA o del CCCB, resulta providencialment lesiu per la bona salut d'un moviment juvenil reivindicatiu (i del tot necessari!).

Des de casa estant, les politiques d'habitage tenen una traducció política concreta. El departament de medi ambient i habitatge, els consellers Milà i Baltasar, han engegat una primera fase de politiques públiques (Llei d'habitatge). És una petita mostra. Insuficient, però innovadora. Amb CiU veniem del desert. Els passos endavant en matèria d'habitatge públic quedaran en entredit, però, amb l'adveniment del magma lliberalitzador i privatitzador de l'Artur Mas. No es tracta d'anar a la defensiva. Les reivindicacions han de continuar. Les polítiques inicials han d'anar en augment. Cal reclamar més pasta i més decisió als governs.

Ara bé, el dia 1 de novembre, el poc que hem avançat amb el polèmic tripartit, si retorna la dreta-dreta, pot ser que la reculada ens porti fins al punt zero de la democràcia impura. Mobilització i polítiques públiques, haurien de formar un binomi de resistència i concreció. Els altres, els de sempre, disposen de la maquinària política, econòmica, fàctica, mediàtica i humana, disposada a imposar el model: creixer, creixer i mai repartir.

web recomanada: http://bcn.vdevivienda.net/

Bogarde la torna a clavar!

L'enigma Bogarde perdura. Dura i perdura. Inspirador de grans proeses esportives, el crack reviu dins dels abismes de la música tenebrosa. La penya barcelonista Winston Bogarde de Premià de Mar n'està ben satisfeta. Ara té la paraula el més pur lletgisme. Preneu nota.

Cliqueu: http://www.bogardinho.com

Cap de Setmana intempestiu

La mort del Guti ha portat algunes noticies a nivell premianenc. El Guti va neixer a la casa del costat de la nova seu d'ICV-EUiA-EPM de Premià de Mar. Aquest cap de setmana i fins dimarts, la bandera roja oneja amb crespó negre a l'espai de la Coali. Uns quans amics hem suggerit un nom per el local: L'Espai del Guti. Per la seu del carrer del Segle han passat molts premianencs i premianenques per expressar el seu reconeixement al Guti. Amics d'infantesa, vells psuqueros, gent de la Coali, veïns, militants d'altres partits. Hi haurà memòria històrica institucional, municipal i de partit.
Més informació als blogs germans: http://www.premiademarx.blogspot.com i http://www.coaliciopremia.blogspot.com


El cap de setmana premianenc també ha estat de la banda mallorquina Antonia Font al Correllengua de Premià de Mar. Aquests mallorquins, com Estanislau Verdet o Quimi Portet, formen part d'un parell o tres de generacions que transiten per la ruta dels inclassificables, inaugurada per Pau Riba i Sisa. Antonia Font no és un projecte militant o propagandistic com succeeix amb altres noms de l'anomenat "rock català". Ha estat una bona idea que Antonia Font visitin Premià de Mar.

Els factotums de Stereo2 seguim embolicats amb el projecte DISCOTHÉQUE. Després de rastrejar la Juke Box de Ca l'Avi, ara estem sondejant en "Fredu" , el mític DJ del mític Bellamar. El tema de la genealogia pop premianenca continúa obert. S'admeten comentaris, anecdotes i consultes.
També podeu anar directament a les tripes del col·lectiu Stereo2, clicant l'adreça del nostre blog: http://www.stereo2soundsystem.blogspot.com


Per primera vegada, en directe, a tot el món, s'emetrà el programa Sound System per Internet. només cal entrar al web de ràdio Premià i escoltar-ho els dimarts a les 9 del vespre. Aquest casp de setmana tenim un especial dedicat a la discoteca privada de l'actor premianenc Juan Navarro. Aquest actor tot terreny, ens visita a l'estudi el dimarts 10 d'octubre.

ràdio premià per internet / s'escoltarà a tot el planeta

Bones noves des de Ràdio Premià (95.2 fm).
Si cliqueu la seva web,
http://www.radiopremiademar.org/
podreu captar la seva programació per internet, és a dir: el programa SOUND SYSTEM es podrà escoltar des de la Patagònia fins a Jamaica.
Per més informació, dia a dia, estem a l'adreça del blog de Stereo2 Sound System:
http://www.stereo2soundsystem.blogspot.com

ELECCIONS AL PARLAMENT: SUBHASTES I REBAIXES

La precampanya electoral autonòmica supera les cotes d’obscenitat pseudopolítica més altes. La transmutació de la concurrència electoral en una auca permanent mediatica i tragicòmica, adquireix un patetisme extrem amb el Sistema Subhasta.

Aquest Sistema Subhasta consisteix en la cursa de promeses delirants perpetrada per diversos liders. Primer fou l’amic Duran-Lleida amb les seves invectives xenòfobes expressades en procediments d’integració social per la via pasqual (de “Pasqua”). En Mas reblava el clau amb la conyeta de la tercera llengua fiscalment desgravable. Ara en Mas promet finançament públic del 50% a l’habitatge juvenil. Carod “l’equidistant” proposa un 30% en el mateix tema. Montilla alerta del risc social de la immigració (cosa rara, si tenim en compte els informes oficials pel que fa als guanys de la seguretat social, via cotitzacions dels nouvinguts). Carod “l’Equidistant” , practica un doble exercici comercial: participa de la subhasta i de les rebaixes. Com? Doncs, dit allò de que intervé en el tema dels descomptes juvenils, ara reconverteix el quart cinturó en una “via ràpida intercomarcal” (eufemisme per dir el mateix) i ataca als “hippies d’esquerres, fonamentalistes” (ICV-EUIA?) per la posició d’aquests en l’afer de la “Molt Alta Tensió”. Moviments d’auca per ser atractiu a les crides convergents?

ICV-EUIA, de moment -i toquem fusta!-, intenta fer una campanya de programació i informació, no fa promeses i vol mostrar clares les seves cartes de futur: una sola aliança, nítida, renovada, amb altres protocols de relació i amb uns missatges plurals. L’esquerra verda i roja no amaga el govern que vol ni els pactes que vol: tripartit reeixit i enfortit, amb PSC, ERC i ICV-EUIA, junts i compromesos en un catalanisme d’esquerres. Potser ja no està de moda. Però, pregunto: quin objectiu ha de tenir una esquerra plural en un pais plural? La meva resposta és: Un projecte social i politic, de carrer i de govern. És una vella idea. Possiblement no massa original. Era la vella idea de l’Antoni Gutiérrez Díaz. Una idea, també, de milers d’homes i dones d’esquerres.

Nota informativa: si voleu més debat, en clau marxiana, el blog Premià de Marx us

ofereix una línia roja de debat sobre el Màtrix català. Cliqueu, doncs:

http://www.premiademarx.blogspot.com

i viviu la vida en roig!

EL NOSTRE GUTI

El Guti.
Secretari general del PSUC, fundador de l'Assemblea de Catalunya, eurodiputat i vicepresident del Parlament Europeu, membre d'ICV, articulista, referent del marxisme català, impulsor de l'eurocomunisme. Premianenc de naixement. Barceloní d'adopció. Company i mestre.

Frase clàssica del Guti: "Salut i Bon Treball!"

"Lluita d'avui per un demà viure lliure" (Raimon)

Més informació al nou blog dels marxismes heterodoxos premianencs, el "PREMIÀ DE MARX".
Cliqueu i anoteu a "favoritos" aquesta adreça:
http://premiademarx.blogspot.com