Em declaro "fan" de Slavoj Zizek. O sigui: afegeixo el filosof eslovè al panteó dels mites casolans en companyia de Bob Dylan, Keith Jarrett, el submarí Seaview, Pau Riba, Karl Marx, Los Vengadores, Quadrophenia, John Coltrane, Estanislau Verdet o el Tour de França. Per quan la Creu de Sant Jordi a aquest geni mundial?Feta la declaració Zizekiana, reprodueixo unes línies del seu magnífic article a EL PAIS d'avui (pàgina 15).
"¿Cual es entonces el sentido histórico del 11S? Doce años antes, el 9 de noviembre de 1989, caía el muro de Berlín. La debacle del comunismo era vista en todas partes como el fracaso de las utopías políticas: hoy, después de haber aprendido, no sin dolor, que las utopías políticas nobles se convierten en terror totalitario, vivimos en una época postutópica de administración pragmática. Sin embargo tenemos que señalar de inmediato que a este supuesto fracaso de las utopías le ha sucedido el reinado durante una década de la última gran utopía: la utopía de la democracia capitalista a escala mundial.
El 9 de noviembre de 1989 anunciaba los felices años 90, el sueño del fin de la historia previsto por Francis Fkuyama. El 11S es el gran símbolo del fin de esta utopía, una vuelta a la historia real: los felices años 90 de la presidencia de Clinton ya han pasado; se anuncia una época en la que se levantan nuevos muros por todas partes, entre Israel y la franja de Gaza, alrededor de la Unión Europea, en la frontera entre Estados Unidos y México, entre España y Marruecos, sustituyendo así el muro de Berlín. Una época con nuevas formas de apartheid y de tortura "legal"".
//// Dit això, torno a insistir en la necessitat de recuperar una certa cultura d'esquerres basada en conceptes socials i culturals més precisos, defugint el multiculturalisme estètic, reformulant identitats i acotant les diferències, tensant tradició i present...com deia Eagleton, l'esquerra ha girat full massa de pressa en conceptes com hegemonia, colonialisme, explotació, etc. per passar a assumir a la lleugera altres factors de superficie...///Per més Zizek, us passo el web introductori per excel·lència, condensat i traduït.
http://es.geocities.com/zizekencastellano/
9 comentaris:
hostia! d'on ha sortit aquest crack del Zizek?
"l'avi zizek em parlava, de bon matí al portal" (al portal d'internet!)
El van parir a Eslovenia, en època de l'antiga "Iugus", va mamar d¡en Tito però si el llegeixes comprovaras que ha begut d'altres molts exquisits brebatges i d'aquestes "pócimas" n'ha tret profit i jo que me n'alegro.
Alerta amb la gent de bon pensar. Fem un zoom des d'en Zizek fins a la política catalana. En Puigcercós ha fet unes declaracions que m'han deixat perplexe. Ha dit més o menys que, la tasca d'icv al govern ha estat nul.la. Ei, de debó i s'ha quedat tan ample. Amb amics com aquest qui necessita enemics, diuen. Mira tú, que el bombin, però ell, elllll, s'ho hauria de fer mirar, més que res per coherència amb la transcripció de la realitat que sempre ha de fer el que és reconeix com un polític de futur i d'esquerres, la nacionalitat tant és, gairebé diria que no importa. Ai... les pre-campanyes i la por que l'augment de vots d'altres poguin fer restar els propis!
bé, el cas Puigcercós ja és això. No entenc, com tantes coses, el perquè d'aquest consens mediaticopartidari de veure en aquest politic una esperança blanca de l'independentisme d'esquerres. Hauria de reservar forces per l'endemà del dia 1 de novembre, quan comenci la decapitació d'en Carod. Quan l'autofàgia republicana prengui forma. Els que venim del PSUC en sabem molt, per desgràcia, del que representa autocarregar-se un partit gran. Senyor Puigcercós: calma! i tornem al Zizek...el plantejament de l'estat d'excepció permanent com a guerra constant de nou tipus, s'ajusta bastant al que succeeix, penso també que les guerres clàssiques en versio contemporània s'estan convertint en guerres civils. Diguem-ne que la guerra total és aquest estat d'excepció i les guerres parcials (preventives, com li agrada dir als "neocons") són com episodis d'un relat més gran. Superats els blocs d'abans, toca descriure un món imperial. la globalització ens possibilita dues versions: l'extensió de l'imperi i l'articulació de la resistència (això ja és més pelut, consulteu IMPERIO / MULTITUD, els estudis de Negri i Hard, polèmics, sobre el nou curs).
Interrompeixo aquesta conversa per convidar-lo a fer-se definitivament una samarreta llef i pujar a l'àtic.
subigràcies,
subipetons
subisubi
doncs hauré de "SUBIR" per adquirir la premda. Ja preparo el piolet per escalar la fortalesa! La resta de l'equipatge d'aventura el compraré a KIM ESPLAI seguint la propaganda del Cavall Fort.
així com ens solidaritzem amb Rubianes per ser victima propiciatòria del més ranci espanyolisme nacionalista, ara hauriem de dirigir la mirada als xovinistes carotians i portabellistes que fan la creuada inversa contra la senyora escriptora Elvira Lindo (per partida doble: per pregonar en castellà i, com diu, Carod, per haver creat al Manolito Gafotas)
recomano llegir Zizek, fins i tot als hippies...
Publica un comentari a l'entrada