15 de setembre 2006

QUO VADIS, ICV-EUIA

******Com que tenim la Festa de Treball davant dels nassos, de les orelles i de la taula parada, passo a expressar quatre hipòtesis sobre l’artefacte ICV i les seves prestacions futures (molt a parer meu). A veure si m’en surto (amb l’ajut dels meus companys de recent lectura: Zizek, Eagleton i Blanchot).

Per entrar, sortir, descodificar i codificar el Matrix del segle XXI, aniria bé un instrumental radicalment nou, modern i organitzativament horitzontal. Un material col·lectiu, intelectual (no en sentit acadèmic) i sensible, “que vé de lluny i ha d’anar més lluny (encara)”. Comunista de vocació com soc o vull ser, vull una ICV reunificada amb EUIA (no parlo del Psuc-viu, val?), que reconstrueixi la xarxa rizomàtica dels orígens (ara no tinc clar si el rizoma s'escriu així, en català), les rotacions dels nostres temps, allò que inspirava un cert PSUC, -comunisme innovador i diversificat, heterodox i polimorfic-, que es treballi el sentit i la substància del que vol dir roig i verd.

Em sona a “partit de nou tipus” a la “gramsciana”, que podria ser partit-espai, de concurrència cultural, mobilització social i implicació institucional. Els corrents han de desembocar en un espai no en una secta, la renovació no pot ser una etiqueta. Cal projecte! i tot just comencem... ICV no es pot conformar en canviar colors, ha de sumar molt, innovant i mirant enrera i endavant. La degeneració staliniana i el contenciós trotskista formen part d’un període a revisar i a tractar, i no ha de condicionar la pervivència del comunisme genèric (no confonguem comunisme amb partits comunistes o estats "comunistes"), en tot cas retindria allò de “el moviment real que aboleix l’estat de coses present” que, en paraules de Marx,esdevé virtuós). Llegir els clàssics i els contemporanis...és saludable (amb temps i paciència) i compatible amb menjar o tocar la trompeta. Des de Marx i Engels fins a Zizek o Negri... O, perquè no!, per exemple, des de Dickens a Vila-Matas (les esferes del privat i del públic, del cos, de la ment i dels espais vitals on es confonen, abonen la micropolitica de cada dia, el desig intercambiable), també les mil mostres de la cultura popular que ens rodeja i sovint ens fa feliços.

Com deia Jacques Derrida (deconstructor gens comunista): “el comunisme real ha mort, ara ja podem ser comunistes”. En parlarem de tot, obrim un debat sobre el socialisme en el desert del "real" . Sense prejudicis postmoderns, sense manies dogmatizants. Obrim-nos en canal i que circuli la cosa. És més important la cosa que el nom. No ho oblidem.

Posdata: Tot això és una hipòtesi. De tant en tant va bé fer hipòtesis. No fos cas que de la modernització (estètica, cromàtica i biodegradable) practicada per l’establishment d’ICV, en sortissin nous dogmes de futur.

21 comentaris:

Anònim ha dit...

entre tot el que llegeixo en el teu post i el tema de la marina rossell, només em queda dir que felicitats pel blog i que no defallim en l'intent d'entendre millor aquesta novel·la de la vida de cada dia. anims i digues als de icv que us segueixo força.

Anònim ha dit...

On s'ha de firmar per dir que aquest article és excel·lent? ja fa temps que molta gent de ICV intuïm aquestes coses de moltes maneres diferents i que coincideixen bastant.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

el debat està servit, jo en principi soc un intent de saxofonista, que fa programes musicals, llegeix coses d'aquestes tant rares i li encanta el ciclisme. Accidentalment regidor, m'agradaria posar un sound system a la platja i que tornessin LOS VENGADORES a la televisió pública. Poc més.

Anònim ha dit...

quina idea!!! Los Vengadores a la TELE!!!!!!!!!!! Segur que el món canviaria de dalt a baix.

Anònim ha dit...

és cert que iniciativa i euia han de donar un pas endavant i deixar-se de coalicions per fer un partit nou que serà roig i verd, però de debò.

Anònim ha dit...

Si sortiu del Matrix: qui estimarà Catalunya?

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

es pot estimar Catalunya des de l'altre costat del matrix, es fira la lent i es procedeix a la percepció inversa, aleshores les sorpreses augmenten i catalunya roman real i visible. La lent utilitzada és una eina explotable. L'amor al pais, amb l'ajut de la lent, es perfectament possible des d'aquest costat del matrix. Procedeixi, senyor Remeining!

Anònim ha dit...

Tot això és molt bonic peròper mi el gran repte d'ICV és contestar la següent pregunta: com REgenerar riquesa material (i per tant econòmica!) per després distribuir d'una manera digna i justa? Com REcrear una societat del benestar real? Continuo pensant que a ICV es teoritza massa i que falten homes i dones formats del sector privat i idees que la gent del carrer pugui creure factibles. Mira, avui tic pragmàtica.

Anònim ha dit...

Mala peça al teler amic d’ICV. El descrèdit dels polítics fa més mal a l’esquerra que a la dreta. Els de dreta poden dir que estan en política per forrar-se i no passa res.
El votant d’esquerres és molt més exigent amb els seus representants, vol que siguin eficients, honrats i imaginatius. Que no cedeixin a les pressions del capital però que l’economia segueixi rutllant. Que hi hagi millors serveis públics sense pagar més impostos i sense apretar els treballadors i funcionaris. Protegir el medi-ambient sense haver de renunciar a cap comoditat. Que difícil!

Si jo m’hagués de dedicar a la política em faria de dretes. Els empresaris m’ensabonarien, colocaria familiars, afavoriria les empreses dels amics, i facilitaria plans immobiliaris que servirien també per finançar el partit i la meva jubilació. I tothom ho trobaria bé!

Anònim ha dit...

La banda sonora debe ser Eloise

Anònim ha dit...

Aquí se hace plausible uno de los principales problemas de la izquierda es el llamado por los más ilustrados "exceso de retórica" y por los menos "puro bla, bla". El pueblo llano (yo por ejemplo) necesita entender lo que le dicen para poder opinar. Si hay que escoger pues entre "exceso de retórica" y "puro bla, bla" me quedo con la segunda opción y luego... ya veremos.
No lo dijo alguien que hay que hablar con el lenguaje del pueblo? Eso no significa usar "mola" o "no mola" todo el rato, entendámonos.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Toni:
el tema de la productivitat va lligat a l'abandonament de l'economia especulativa del tipus immobiliari i financer, modernitzar i innovar, en termes estrictament funcionals i pragmàtic passa per tornar a altres productivitats més imaginatives, petites i mitjanes i menys bombolla virtual castellera i immobiliaria/bursatil. o no?

ignatius: el meu text és teoric i no tinc complexos d'intelectualitis, no tinc estudis mitjans ni superiors, tinc el graduat escolar i m'he format en la petita universitat del marxisme, què hi farem! els sindicalistes i quadres mitjos del PCI escrivien coses així amb suma facilitat, i des dedicaven al treball de camp i a la recerca/acció del conflicte i llur resolució. Prova de llegir com escriuen els quadres mitjos de l'esquerra llatinoamericana, per exemple...o ciom ho feien els sindicalistes nordamericans (cauries de cul). Salut i revolta!

Anònim ha dit...

DONCS A MI EM SEMBLA MOLT BÉ QUE ES FACI REFLEXIÓ TEÒRICA COM LA DEL TATI I DES DE LA BASE DONCS ELS POLITICS ESTAN MASSA CAPFICATS EN EL DIA A DIA I UNS FAN EL QUE PODEN I ALTRES HO FAN FATAL.VA BÉ QUE ES PARLI SENSE PENSAR EN LES ELECCIONS I PROU, BENVINGUDA LA HIPOTESI DEL JACQUES TATI

Anònim ha dit...

dedueixo que el blogger Tati planteja amb preocupació el fet de que la politica no quedi encerclada per els imperatius electorals i que necessita més ideari i més capacitat de situar-se dins de la història. Una idea del tot lloable per els temps que corren plens de masses telediaris i telenoticies amb declaracions i declaracions. Decididament demano al blogger Tati que faci alguna ressenya dels autors que cita i que afegeixi els treballs d'autors similars com ara en Asor Rosa italià o el Francisco Fernández Buey de Barcelona i la gent de el viejo topo. anims a tots.

Anònim ha dit...

a veure si quan passi la febrada electoral encarem aquest debat i el traslladem a totes les organitzacions per tenir més eines de transformació i practica diària. Salutacions.

Anònim ha dit...

en resposta a "BARCELONA EN XARXA" et ressenyo "espectros de marx" de Derrida, qualsevol de Zizek, "la ideologia de la estética" de Terry Eagleton (aquest és formidable)...tot i que el que compta és l'acció, no està malament per anar fent. Prenc els teus consells sobre Asor Rosa i P.F.Buey, salutacions!

Anònim ha dit...

en resposta a "BARCELONA EN XARXA" et ressenyo "espectros de marx" de Derrida, qualsevol de Zizek, "la ideologia de la estética" de Terry Eagleton (aquest és formidable)...tot i que el que compta és l'acció, no està malament per anar fent. Prenc els teus consells sobre Asor Rosa i P.F.Buey, salutacions!

Anònim ha dit...

en resposta a "BARCELONA EN XARXA" et ressenyo "espectros de marx" de Derrida, qualsevol de Zizek, "la ideologia de la estética" de Terry Eagleton (aquest és formidable)...tot i que el que compta és l'acció, no està malament per anar fent. Prenc els teus consells sobre Asor Rosa i P.F.Buey, salutacions!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

en resposta a "BARCELONA EN XARXA" et ressenyo "espectros de marx" de Derrida, qualsevol de Zizek, "la ideologia de la estética" de Terry Eagleton (aquest és formidable)...tot i que el que compta és l'acció, no està malament per anar fent. Prenc els teus consells sobre Asor Rosa i P.F.Buey, salutacions!

Anònim ha dit...

ok

Anònim ha dit...

fa temps que detecto una superficialitat teòrica en el món d'ICV, malgrat que sigui la meva simpatia electoral i politica. contràriament al que diu IGNATIUS, crec que ICV necessita més nivell i al mateix temps més capacitat de traducció. L'article del senyor Tati em sembla en la línia desitjable de aprofondir teoria i pràctica. tant de bo a ICV es faci el salt endavant electoral simultàniament al salt cultural, social i politic. Bon blog de falç!