En un post anterior ja vaig deixar anar una diatriba al Duran Lleida. Ho reconec, li tinc una especial mania. Ara, el lider democristià (més "cristià" que "demo", per desgràcia dels cristians dits "de base") l'ha clavada d'antologia dient allò de que per votar "cal saber el que és la Pasqua i la Diada...". No està malament!
Recomano la lectura del text d'en Martí Rosselló aparegut avui al seu blog germà, dedicat al vot dels turistes. Com a membre de la comunitat nòmada estival, em declaro afectat per les tesis de Rosselló i, per tant, vull votar a les eleccions comunals de la vila de Bagnac/s/Celé (departament del Lot), de la mateixa manera que dino, sopo, vaig en bicicleta, prenc el sol i compro coses. Certament, els turistes hem de votar!
28 comentaris:
Fa un temps algú deia que era català qui viu i treballa a Catalunya.
Ara resulta que per alguns, a més, cal saber cantar el virolai, ser del barça i restregar tòmàquet al pa. Per uns altres (els que manen), no cal treballar però cal estar empadronat a Catalunya i abans que res ser espanyol.
Lo dels turistes no està mal però s'haurien d'estudiar els detalls. Haurien de poder votar tots els turistes que el dia de les eleccions son al lloc, o només els que hi van regularment cada any? Quin seria aquest mínim de temps anual, i durant quants anys i com es comprovaria.
Haurien de poder votar per correu des de la seva residència habitual, o s'haurien de desplaçar el dia de la votació al destí turístic?
Posem per cas que visc a Madrid i tinc un apartament a la Vall d'Aran i un altre a Salou. Podré votar als tres llocs (Madrid, Salou i Salardú posem per cas) quan hi hagi eleccions municipals a Espanya? I a les generals? Podré votar 3 vegades també?
No sé, crec que els partits de dreta no hi tindrien cap inconvenient a acceptar la representació turística que proposeu.
Ara només falta que es plantejin aquestes preguntes en relació als immigrants comunitaris i extracomunitaris.
Corregiu-me si m'equivoco: els comunitaris poden votar als municipis on estan empadronats un cop tenen el permís de residència perquè hi ha un acord entre tots el països de la CE. No obstant, a la Comunitat Valenciana comencen a aparèixer força tensions entre els rics del nord que es jubilen en guettos + que benestants on només parlen l'anglès o l'alemany. Resulta que el català, i en molts casos el castellà (novetat!), els molesta. Els autòctons veuen com unes economies + fortes que les seves comencen a modificar la seva geografia i la identitat del seu territori. A més, són desplaçats a altres llocs perquè no poden pagar un m2 tant car.
Qui decideix quan, com i per què poden votar els immigrants extracomunitaris? Tenen el mateix dret els que acaben d'arribar que els que portena 2 i fins i tot 10-15 anys? I es pressuposa que ens referim només amb els que tenen papers. I els il·legals? De debò que la sol·lució és que TOTS els immigrants votin només entrar en territori espanyol?
Permeteu-me aquest paral·lisme fluix per no dir inexistent perquè no es pot comparar per la magnitud de la situació però: tenien el mateix dret de comprar entrades per la Champions els que ja eren socis del Barça que els que se'n van fer en saber que l'únic manera d'aconseguir entrades era fent-se soci? Com amb els estatuts del Barça, no existia consens per a regularitzar la situació. Us recordo que la gent va sortir al carrer i només es tractava de futbol. Esclar que el Barça és + que un club...
Pressuposo que heu interpretat interiorment el text d'en Martí. No obstant, una mica d'ironia on-line sempre va bé.
és evident que el text sobre el vot turistic és una ironia i una conyeta i ja està. en quan al vot, senzillament hi ha una proposta conjunta psoe-icv-iu per que els immigrants empaperats puguin votar a les MUNICIPALS, la resta, són materials de debat i estudi ultrapolèmic que em superen bastantm d'entrada penso en una moderada assumpció del pricipi IGUALTAT DE DRETS I DEURES, la qual cosa pressuposa drets democràtics com ara l'associonisme, el sindicalisme o el sufragi. Moderadament estructurat...ho dic moderadament, i no m'agrada aquesta expressió moderadament toba i i dèbil. Avui estic cansat del tema. M'agrada parlar d'explotació a gran escala i desplaçaments nòmades inevitables, s'ha fet sempre, des dels temps de les migracions asiàtiques a les amèriques via estre de Bering, o sigui que a vegades semblem molt savis i opinem a la valenta sobre temes que ni les millors escoles de l'antropologia, la sociologia, la historiografia, o l'astronàutica marina, no han acabat d'abastar.
A mi que lo del vot turístic em feia patxoca. Ja hi intuïa fins i tot un nou “modus vivendi”. El turista professional, Un mes aquí, un altre allà. Passar-me la vida de turista a canvi de vendre el meu vot al millor postor.
Parlant seriosament em sembla que el tema hauria de ser més senzill: si ets bo per pagar (els impostos) ets bo per votar. A les municipals, autonòmiques, generals i europees. No puc entendre que un demòcrata pugui defensar una altra cosa.
la cosa està en que la música supera les ones cosmiques de les fronteres i pot servir d'exemple...
Però de veritat creus que un temporer romanès, per exemple, tan honorable com un bibliotecari català, ha de tenir dret a votar si va a Seròs un parell de mesos a recollir fruita i coincideix en què hi ha eleccions municipals?
Aquí si que l'has encertada Martí. El vot d'un bibliotecari català hauria de tenir un pes doble a les eleccions!
Marí, no entens la proposta ni en pintura (em sembla)...ningú parla de temporers ni de turistes. La proposta que circula fa referència a gent amb papers regulars que parlen de residència amb permís, pensa que els que tenen papers van a l'escola i allí s'expliquen moltes coses. Ningú vol regalar papers a la gent que està de pas, no fotem! crec que hauriem de ser més rigorosos, no només en el escriure, també en el fet de llegir més enllà del que diuen els columnistes i periodistes mediàtics de cada dia...ningú planteja fer votar als temporers, senzillament es parla de atorgar drets (i deures!) als que regularitzen la seva estada al pais o a l'estat. I moderadament es parla en clau municipal. Per tant el debat del nomadisme i la immigració ultrapassa aquest incipient debat prudent i normatiu que ha iniciat el PSOE i ICV/IU, ningú parla de que es voti pel sol fet de ser passavolant, turista, temporer o bibliotecari coreà en període de pràctiques de quinze dies. L'objectiu és avançar d'alguna manera cap a una societat de drets i deures compartits, de regularitzacions possibles, etc... I una altra cosa és el debat antropològic sobre la condició nòmada o migratòria. Em sembla que a tots ens convé una mica més de constrast d'idees i de "ciències" i una relativització del que diuen els oracles del pensament tou que signen pamflets (des de Marc Alvaro, Culla, Rahola, i altres saberuts, fins a liders fonamentalistes i opusdeistes com Duran Lleida).
Marí vol dir MARTÍ. Perdó.
A MARTÍ:
la frase "no entens la proposta ni en pintura" no vol ser pedant, és un estirabot d'amic i cal explicar que dedueixo que no has llegit el que proposa el psoe/icv/iu, i que en canvi ens posicionem en funció de les barbaritats irresponsables d'uns liders politics que parlen de religió, pàtria o feminisme cristià com aquell que parla del sexe de les papallones.
LA LLEI QUE PRESENTEN NO PARLA DE QUE LA GENT VOTI NOMÉS ARRIBAR. ES PARLA DE FER.HO EN UN PROCÉS DE REGULARITZACIÓ PROGRESSIU. MOLT POC AMBICIÓS I BASTANT SERIÓS.
Aleshores el debat potser caldria centrar-lo en el fet de poder discernir quan una persona mereix el nom d'immigrant i quan una persona mereix el nom de ciutadà, sigui bibliotecari o florista.
I qui defensa la minoria autòctona?
Martí:
m’agrada la teva proposta de “discernir”, així doncs, discernim que no ha estat res!. Tants anys discernint sobre les coses de la vida i ara ens costa massa discernir sobre la matèria sensible migratòria (tema gens nou, malgrat l’impacte mediàtic, oi?). Abans discerniem entre explotadors i explotats, oprimits i opresors, dictadures i democràcies, dretes i esquerres, cultura i contracultura, poder i contrapoder, etc...dit d’una altra manera: abans (de la proclamació de la “postmodernitat”), els temes recurrents del debat i de la praxi d’esquerres (no només en l’ambit dels partits polítics o sindicats) atenien a l’hegemonia cultural, a les relacions socials i de classe, a les esquizofènies generades per la natura impura del capitalisme, etc...i, ara, proclamada la “nova era”, tots aquests temes han estat substituïts per altres (identitats, diversitats, territorialitats, globalitats, particularitats i molt statu quo periodistic de pefil baix). Em pregunto: aquesta substitució dels grans temes obeeix a la incapacitat de “discernir” entre altres coses com “el real”, “l’imaginari”, la magnitud de la maquinària mental (amb tota la gamma de simptomes, prejudicis, formacions edípiques, desig latent de mil coses), la complicada temàtica del generes (si és que existeixen) i els sexes (que suposo realment existents), la omnipresència del més gran dels totalitarismes (a parer meu, el capitalisme, que per cert no és un sistema econòmic i prou, ben al contrari un patró delirant i infinit de vida/cultura/representació i simulacre).
Aleshores: més que substituïr temes i dispersar-los (ontològicament, aquesta és la caracteristica cultural més notòria de la dita postmodernitat), convidria enllaçar-los i prendre referències més precises. Comencem a discernir: podem parlar del fet migratori obviant la formació, desenvolupament i perspectives del món capitalista? Podem atendre el que passa prioritzant el factor integració en detriment del factors derivats del passat i present colonial, de l’etnocentrisme occidental, de les interferències religioses (vinguin d’on vingui, islàmiques, jueves, cristianes o “new age”)?
Aleshores hem de discernir i, al mateix temps, practicar una certa dialectica, no?
Quina feina tindrem, si ens hi proposem!
Rosa:
no t'entenc, vull dir t'entenc, però fa riure la teva pregunta. Aleshores podem riure.
EL POST ANTERIOR ANONYMUS, QUI EL SIGNA ÉS EL PROPI BLOGGER TATI/ÀNGEL
Tati, m'he perdut. Per mí és més senzill. Tinc el defecte de simplificar problemes que a vegades són complexos, però avui dia hi ha tanta gent complicant coses senzilles que gairebé me'n sento orgullós d'aquest defecte.
No entenc la distinció del Martí entre immigrants i ciutadans. Per començar jo els diria si de cas immigrats, i per mi són ciutadans que procedeixent de fora. Harien d'acceptar normes bàsiques de convivència que tenim i que es recullen a la constitució i a l'estatut. Potser el conflicte està en que considerem uns i altres normes bàsiques de convivència. Sembla evident que no ens posariem mai d'acord amb el senyo Duran que inclou dins les normes bàsiques coneixements religiosos.
Lo de minoria autòctona que diu la Rosa també m'ha fet gràcia. Potser fins i tot podríem dir-ne indígena. Proposo crear una reserva de catalanets amb barratina i faixa, balladors infatigables de sardanes, castalles, grallers... on concentraríem i preservaríem totes les essències pàtries. També podria ser un reclam turístic molt atractiu...
paccius "l'home sense manies" , l'has clavada! signo del tot el que dius!
És evident que els immigrants han d'acatar les lleis del país. Només faltaria. Però el debat concret és sobre el seu dret de vot. Quan, com, de quina manera, etc. etc.
doncs: que votin quan tinguin papers, que prou feina costa tenir-los, no? ahir tres "immigrants" van dir la seva i molt ben dita al programa LA NIT AL DIA.
Yo me quedo pasmao de que aún se pueda dudar desde la supuesta izquierda sobre el caracter de explotado de quien emigra por narices, creo que el pensamiento más liberal se nos está poniendo en las entrañas. Coincido con Pacius, Tati y Pau. estoy como "pasmao"
Rubén, les coses cada dia estan més complicades, la propaganda del sistema és potent i tenim pocs recursos per exercir altres visions del món menys estandaritzades. Som minoria i perseverem en la recerca del perquè de tot plegat. Opinar i proposar en clau critica és constitutiu d'una altra cultura (almenys ho diu el Toni Negri). Salut i revolta!
Ruben, no saps llegir o què? Parlàvem del dret a vot. Qui dubta que són víctimes entre les víctimes? Algú els fa culpables d'alguna cosa? No és d'esquerres el fet de discutir, opinar i debatre?
Per cert. Aquesta ja és la resposta 22. Això promet!.
Jo crec que els pakistanesos no tindran cap dificultat a celebrar l'11 de setembre, i fins i tot donaran un nou sentit als castells, torres que es fan i es desfan. (L'acudit no és meu).
De la mateixa manera que defenso els drets ciutadans dels immigrats també haig de dir que no entenc la permissivitat envers els "costums" que aquí estan fora de la legalitat. En particular tot el que són màfies de treball i la discriminació de les dones, i escolarització dels nens.
Hola Buenos día, me llamo Mohamed Ben Hassan, me he colado en una patera, me lo he montado para tener papeles, desde la tele de mi pueblucho del sur de Marruecos se ve la tele española, el barça y el CORTE iNGLÉS. me vengo a premià todo legal, tengo dos niños que hablan catalán de la escuela, me vine aquí por que ustedes enseñas que tienen coches y tiendas y futbolistas, no se quien es duran lleida ni para que sirve la diada y si la pascua es una mona, pero pago seguridad social, paseo por la calle, y todo eso...tengo derechos y deberes del todo escasos, ¿ puedo votar ?
perodisme demagog i "basurer", mireu la perla de Manel Cuyas a EL PUNT...es pot batejar com a PROGREFOBIA!
REPRODUCCIÓ DE L'ARTICLE:
MANUEL CUYÀS.
Ha dit Josep Antoni Duran Lleida que, abans de poder votar, els immigrants han de saber què se celebra per Pasqua. Duran, si ho poses tan difícil no podran votar els immigrants ni podrà votar cap català de menys de trenta anys perquè tots els catalans de menys de trenta anys han estat educats en la idea que Nadal és la festa pagana en què es dóna la benvinguda a l'hivern en companyia de l'amic invisible, que Divendres Sant és l'apoteosi de l'esquí i que el dia de Tots Sants –ai, que s'acosta– és una carabassa amb una espelma a dins. Pasqua? ¿Pot ser aquella festa que fan els militars el dia de Reis per poder dir que sempre estan disposats a organitzar un cop d'estat? Si d'aportar proves d'integració es tracta, millor seria, Duran, que els immigrants poguessin contestar sense dubtes què diferencia Zara de Massimo Dutti o quan comença i quan acaba la temporada de rebaixes.
L'esquerra de la farigola, que és la d'ICV, s'ha naturalment indignat amb les pretensions de Duran. Les troba de missa i xenòfobes. ICV tot ho troba sempre xenòfob. Que proposin ells les proves: direm que un immigrant està integrat quan sàpiga circular pel carril bici, quan posi les deixalles al contenidor que toca i quan s'oposi al túnel de Bracons i al quart cinturó. L'1 de maig? ¿Que sàpiga què se celebra l'1 de maig? Difícil, gairebé xenòfob.
Josep-Lluís Carod, per la seva banda, nega el catalanisme de José Montilla adduint que el candidat del PSC no ve de la lluita nacional, una lluita que el líder d'ERC situa del franquisme en avall, fins al 1714. Carod: aviat no hi haurà ningú que superi la teva nota de tall perquè seran –serem– tots morts.
Hem d'explicar als immigrants què celebrem els catalans l'11 de Setembre, dilluns que ve: si una derrota (es pot celebrar, una derrota?), si una reivindicació (les reivindicacions se celebren o es fan?), si les baralles de tots els partits, si un dia al camp. Quan ho entenguin, votaran. Quan ens ho sàpiguen explicar i ho entenguem nosaltres, aniran a les llistes.
/////
conclusió de la rentrée setembral:
cada vegada que escolto coses sobre l'artefacte no identificat (ovni postmodern) anomenat "immigrat" , necessito una frega abdominal o una quilometrada infinita de bicicleta, doncs, com deia un tal "Ruben", començo a estar "pasmat", cada vegada la diuen més grossa i jo ja no entenc res de res (o entenc masses coses i no goso interpretar-les). Vull dir que la derrota cultural de la gent d'esquerres (amb partit o sense) és tant descomunal que acabarem dient i pensant el mateix que els nostres adversaris de sempre. Sincerament no m'havia mai passat pel cap que la cosa de les relacions laborals i de la recerca d'oportunitats esdevingués una matèria tant obtusa. Pensava que allò que va fer el meu avi (anar a l'Argentina a pencar) era una cosa òbvia i que tothom podia fer. Jo de petit escoltava el meu avi que m'explicava això, que havia marxat de Catalunya per treballar a un lloc aleshores molt ric anomenat Argentina, on va arribar, treballar de barber i taxista i es va casar i separar i va tornar... si entenia allò i tenia pocs anyets, des d'aleshores sempre entendré el que passa ara i no em menjaré el coco en so es pot o no votar, cosa que estaria bé, ni em preocuparà la suposada desnaturalització del pais i altres deliris. Ho sento. Jo vull que puguin gaudir dels mateixos drets i deures, tots els que tinguin els ditxosos papers en regla. Això és molt i molt moderat. Més que el que va aconseguir el meu avi Jaume Ansón. Abandono el debat, em cansa més que el Tourmalet!!!!!!!!!!
Company, t'informo que el proper dijous a les 19:00 l'Herrera estarà a Mataró per reunir-se amb entitats i parlar-ne d'aquest tema. Per descomptat, si us interessa podeu venir-hi.
Publica un comentari a l'entrada