24 d’abril 2006

SANT JORDI PREMIANENC. BELLAMAR POWER, MIRADA DELS PREMIANENCS, SANT VODAIXA I... QUE DURI EL SOMNI!





Divendres 21 d'abril. Centre Cívic de Premià de Mar. La colla de Bellamar ens honora amb el llibre panoràmic i lluminós dels 10 anys de Pirates i Premianencs. Crònica gràfica d'una aventura, exercici de reinvenció cultural o experiment identitari a la vila del 'no res' o de la 'mar' de bombolles i esternuts. Una consideració al pare Sòria (el regidor "mai trist", el polític que cantava, l'home que s'enfilava per les parets, el reanimador del cementiri d'elefants). En Joan Sol, impecable mestre de cerimònies, el Xito aplicant carbó als fogons de l'associació, en Ramonet77 dissenyant amb categoria (fent-nos oblidar molts anys de llibres lletgistes i tallarinaires). I la sala atapeïda de pirates, premianencs i voltors de mena. Per molts anys!
Dissabte 22 d'abril. Tornem-hi al Centre Cívic. Presentació de la primera part del DVD La Mirada dels Premianencs. Una saga galàctica de memòria històrica local. Imponent/emotiu. Retinc les imatges d'en Godas (en James, segons Joan Bruguera), ànima viva del memorable Cine Club El Mirón. De tantes nits de confidència, cinema avant-la-lettre, conspiració, barbes, trenkas, pipes, fulls clandestins i l'Ovidi...i en Joan Bruguera! i, perquè no, coi!, els de la Plaça (per satisfacció nostra, per enveja d'altres). Una aplaudiment al duet de la Caja Negra.
Diumenge 23 de març. Sant Jordi. Segurament el més concorregut des de fa molt temps. Espai de llibres i contactes, roses i empentes. Tant de bo: espai literari (físic) per a literatures fetes d'espai (en sentit Blanchot, paraula de mestre). Signe dels temps. Ara els escriptors es diuen Estivill (el doctor que adorm criatures, altrament, un hipnotitzador de sempre), Sandro (un venedor de samarretes, exmoltes coses) o Jorge Bucay (un messies , altrament dit, un sacerdot de la nova era). Ai! Però, inextremis, temps final per dos epifenomens: a) una ruixada expulsa el Barça i el Sevilla d'un hidroestadi i, b) Pau Vodaixa, apareix,-zenital i àuric-, per la banda alta de la Plaça (de-la-pla-ça, és a dir, del santuari dels "undergrounds/peterspans/angelicals" de la sempre exvila exmarinera i exindustrial de Premià de Marx).
En resum: un cap de setmana lluminós, una meravella amb microclima, terrassa, aldarull, manigues curtes i fugues intempestives.

(A les fotografies apareixen tres referències a la diada: l'encontre Tati-Rosselló-Vodaixa, la multitud famèlica de lectura i una visió premianenca des de l'helicopter d'en Toni G)

5 comentaris:

Anònim ha dit...

guapa crònica, jacques

Rodolfo ha dit...

jo dec ser el de negre no??

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

obvi, sou vos, fins i tot, amb gos, i amb tos, sou vos.

Anònim ha dit...

Endavant i per molts anys de vida cultural amb empenta, visca en Sòria!

Anònim ha dit...

Doncs a mi la tipografia de la portada em sembla tope lletgista, quasi de col·legi, ja, ja... la resta, això sí, se salva i molt.