26 d’abril 2006

TRIFRUSTRATS

Breument i dit a tall personal, penso que el tripartit està mort des del dia que neix una aliança estrambòtica entre partits i penyes simbòliques, amb president polimorf, amb neovisionaris teleadictes i alguns oracles del destí diví.

D'allò en vam dir El Pacte del Tinell. Aleshores es va fer un text interessant i ben intencionat, un "programa-programa-programa" de mínims i somnis mesurats i, cinc minuts després, els seus tenors ja procedien a desafinar de manera ostensible (al ritme d'una classe periodística "realment existent" i encantada de poder pautar l'auca que entre tots anem fent).

La fitxa tècnica o el codi genètic del tripartit oscil·la entre els registres de:

a) Uns (els "sociates"), falcats en la rèmora de les Espanyes, del neoliberalisme exsocialdemòcrata i de les disfuncions àuriques del Pasqual.

b) Uns altres ("esquerrarepublicans"), sota un binomi espectacular (en sentit dramàtic) "carotià-puigcercosenc", amb l'agenda pròpia d'un pais (el seu) que no és el de tots ( doncs, altres preferim assumir-lo prioritzant altres dispositius i mòbils d'acció i remor).

c) Els petits "iniciatius-verdics-esquerraunidencs", que malden entre la politica-politica i la sociopolitica. Desliderats, compartimentats entre "la ideologia de les idees i la ideologia dels pragmatismes".

Total: no estem (ni els "uns", ni "els altres" ni els "petits") en condicions madures i vitals (i cerebrals i afectives-efectives) per governar la Catalunya llegada per Convergència i dirigida (de sempre) per qui la mana (i la mana molt!): la poderosa sociovergència política, econòmica i pseudocultural.

Una pena!

(Antídot catxondo: Boada president, a l'altre món, clar)

17 comentaris:

Fran ha dit...

muy de acuerdo pues damos pena con este presidente de serie B

paccius ha dit...

El teu text reflecteix el desencís de bona part de l’electorat d’esquerra. L’error al meu entendre està en les expectatives i il•lusions que molts es van fer un dia. Fixa-t’hi que els de dreta no els passa mai això. Tan hi fa que hi hagi escàndols financers, gestions corruptes, aliances equivocades… La seva clientela és fidel, impermeable. Com s’entén sinó que gent com el Madí, en Duran Lleida i ja no diguem l’Acebes, no tan sols estiguin en actiu sinó que no continuïn donant lliçons a tord i dret.
Però el guió està escrit, s’aprovarà l’estatut, el tripartit s’acabarà perquè no interessa ni al PSOE ni a la caixa. Ja s’està preparant el terreny per un govern CiU/PSC. L’electorat d’esquerres es fàcil de desinflar, i si CiU torna a guanyar trobarà un PSC disposat a repartir-se el poder. Com que CiU dependrà del PSC, les reinvidicacions nacionalistes estaran bén controlades. A més Duran i Mas no tenen el sentit de país que podia tenir Pujol.
A continuació el PSOE s’acomodarà al poder, com ja va fer els 80, no li caldrà el suport dels partits d’esquerra, en tindrà prou oferint alguns càrrecs a CiU, i es deixaran així de banda les polítiques socials que incomoden a la dreta.

Però sisplau, no ens queixem de com estem ara que tenim els governs espanyol i català més progressistes dels últims 60 anys! D’aquí poc enyorarem aquests 2004, 2005 i 2006. Que els polítics discuteixen i fan safareig, és la seva feina. Que podrien ser millors, i tant. Però els polítics catalans mal que ens pesi només són un reflex del que som els catalans, les nostres contradiccions, enveges, inquietuds i dèries.

Ànims i una abraçada

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

conyes a banda, certament el tripartit és el que és i la dreta és la dreta...ara bé, taça per taça, ICV-EUIA no s'hauria de tallar...i doble taça: SALVADOR MILÀ, CAP DE LLISTA D'ICV-EUIA i així posem les coses al seu lloc, ja, ja i que els altres es rasquin!

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

"taça" NO, "tassa" sí...

paccius ha dit...

Entenc l'emprenyamenta d'iniciativa per la substitució de Milà. Personalment el F Baltasar mai m'ha fet el pes. Des del meu punt de vista en el canvi de consellers, els que han afectat el PSC han estat encertats i els de Iniciativa i ERC no. Mai he estat maragallista, però si els presidenciables són Mas i Maragall, ho tinc clar. Diria que malgrat tot estem en el millor dels escenaris possibles. Que duri. Visca el tripartit!

xavi ha dit...

INIESTA, que gran!!!! Penya Bogarde-seccio irlandesa

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

Iniesta! ni més ni menys que YOGOURTH INIESTA, qui ho havia de A XAVI-BELFAST I A PACCIUS:

XAVI:dir, l'home més blanc del món, el floquet de neu de can Barça, convertit en tendre futbolista...i ara, quin xollo, ja som campions, doncs si no guanya el Barça, guanya l'Arsenal, que és bona peça al teler. Que bonic és presenciar la descomposició del deliri galàctic de Florentino Pérez, l'home de les obres del port de Premià, "épatant!".

PACCIUS: i tant que és el millor escenari dels possibles, llàstima que disposem d'un "elenco" d'actors bastant mediocre...recordem l'auca de la transició i comparem-la amb la d'avui...Guti,Raventós,Benet,Pujol,etc...i ara tot aquest circ...
Discrepo una mica en el tema de les destitucions, crec que el càstic a Milà és el preu d'una política potent questionada per l'eix Nadal-La Vanguardia-La Caixa, etc... a banda de ser una quota de la tripenalització. El factor Maragall em fa certa gràcia, en el fons és entranyable i algunes maragallades em resulten atrevides...el factor ERC ja és una altra cosa, doncs el Carretero mereixia la penalització maragalliana, com la mereix el senyor Vendrell... però el show només acaba de començar...i, que consti, estic d'acord en que l'escenari és el millor dels possibles. Imagina si fos el pitjor!

Apostol·la ha dit...

visca el barça i visca jesucrist!

RAPHAEL ha dit...

"ESCANDALO, ES UN ESCANDALO" CANTA RAPHAEL Y DIGO YO: SOLO SE SALVA INICIATIVA (POR LOS PELOS, JUSTILLO) Y LOS OTROS CASI DAN MIEDO Y LA DERECHA SE PARTE DE RISA. O SEA QUE UN PALO. VIVA INICIATIVA PESE A TODO.

Titus ha dit...

Tal com diria una persona especial, aquests partits esquerrenosos.
jajaja
certament, crec que no es pot optar per el partit inexistent (icv) ni pels partits espanyols (PSC i PP), convenia un canvi feia masssa temps que a Catalunya manaven els mateixos (CIU fa pudor a lliga, molt catalunya catalunya pero a llepar el cul a Madrid) Davant d'això el partit que mostra més qualitat és ERC, per fi no s'han baixat els pantalons. Que es trenca el tripartit? mno passa res. ERC té clar què diu. Des d'aqui un aplaudiment a Erc (tan de bo hi hagués hagut el pacte ERC CIU), com a mínim els forners tindrien menys feina les massades les faria el líder convergen.

paccius ha dit...

TATI, crec que idealitzes la talla dels polítics de la transició. Ni llavors eren tan bons ni ara són tan dolents. El Reventós era soso com ell sol, el Pujol, ja hem vist on ens ha portat, i aquests eren els bons! Coincideixo amb el que dius del Maragall, però tinc la sospita que ha estat el Queco Novell qui ens el torna entrenyable, i no pas el propi Maragall.

Salut

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

ho sento Titus, però ICV existeix malgrat el que dius i el que intenta demostrar la premsa afí, i a més no crec que ERC sigui un partit seriós, més aviat no crec ni que sigui un partit, em sona a una altra cosa. ERC és un fenomen una mica rar. SALUT I REVOLTA.

Doctor Martens ha dit...

¿alguien se puede tomar en serio el mundo de ERC?

mataró joves e.v. ha dit...

sí ICV-EUIA fan els deures ben fets amb seriositat i més diferenciació de la resta del tripartit, segur que la gent ho valorarà bé.

Titus ha dit...

A veure a aquí qui crítica esquerra
jajaja

Realment seré més sincer. ICV és la floreta que té el tripartit a la finestra per què si . Senyors ICV No és serió és una floreta.

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

Millor una floreta que no pas una "cosa", el cas ERC comença a formar part de les exemplificacions pendents de la recerca Deleuze-Guattari en matèria de capitalisme i esquizofrènia. Sobre aquesta matèria es de recomanada lectura la bibliografia següent:
EL ANTIEDIPO
MIL MESETAS
(Gilles Deleuze i Felix Guattari), i si ens posem més clàssics i convencionals, directament: Sigmund Freud, per exemple LA PSICOPATOLOGIA DE LA VIA QUOTIDIANA.
Titus: com pots comprovar no recomano ni el Doctor Corbella, ni en Salvador Cardús, ni el Doctor Estivill, ja que tots ells integren el pathos mediàtic del deliri exponencial del pais ( i, de retruc aquest trio delira el sentit ontològic de la psicologia, la sociologia o l'estat oníric per la banda groga, lletgista i desorbitadament nacional).
SALUT I REVOLTA!
Salut i revolta.

doctor martens ha dit...

Tati, te has olvidado de recomendar al patriota Titus una atenta lectura de YO, CLAUDIO, pensando en lo que piensan los oráculos de ERC en tiempos de torbellino sideral