04 d’abril 2006

Mods memorabilia!








El tunel del temps és excitant i el futur és massa incert. London 2006.

7 comentaris:

Estanislau Verdet ha dit...

veig que cada cop és menys lletgista vostè!

entro, no es pensi que no el visito, però no se on agafar-me, només veig que sound sistems i esquerres verdes, i per molt que em digui Verdet "d'apellit", la veritat, no se per on agafar-ho i acabo per marxar.

Queda dit, només perque no es pensi que no vinc.

per cert, Nyora, gran paraula

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

li reconec, benvolgut Verdet, el fet de que no faig gaires aportacions lletgistes (darrerament) al blog, tot i que el rerafons de qualsevol intervenció conté una clau lletja, molt lletja. Els sound systems porten molta cua, si sabéssiu vos, les coses lletges que punxem sovint dins l'arxiu bizarre del programa, una secció per oblidar...
També l'hi reconec que la cosa esquerra verda no mata (la voldria més roja i boadenca -de boada, no pas boa/della, quedi clar), però tot arribarà.
En quan al factor NYORA...pregunto si es deriva de ENYORA? la qual cosa em fa pensar que aquest vellet afrancesat l'enyora, certament. Tornant al tema lletgisme al meu blog...la matèria prima ja hi és, per començar, Premià (vila que rep l'atenció del blog) és el poble amb més urbanistes per metre quadrat: hi ha poetes urbanistes, filosofofs urbanistes, lampistes urbanistes, saxofonistes urbanistes, mares amb auriculars urbanistes, guardies urbans-urbanistes...és molt lleig (lletx), tothom pastura planols i mesures, metros i ribots...
això mateix, NYORA!

ramon ha dit...

mares amb auriculars deu ser un concepte que podria ser explorat

Estanislau Verdet ha dit...

em sembla que arriba tard sr.Ramon.

I tati, nyora és allò de:

- un pastis de nyores, si us plau.
- molt be, ara va.

Pau Vodaixa ha dit...

Per cert, i ara parlant seriosament.
Heu llegit ja la història que he penjat al meu blog (Vodaixa) sobre la macabra història ocurreguda a la barcelona de l'any 1912??

des que vaig coneixer la història m'hi he obsessionat una mica i he fet una petita "investigació" aconseguint el material fotogràfic inèdit del cas, cròniques dels diaris de l'època o curiositats com la que implica al mitic folklorista JOAN AMADES en el cas!

jo de vosaltres no m'ho perdria:

Llegir la història

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

ara vinc, senyor Vodaixa, ARA VINC I FRISSO LLAÜDS PER LLEGIR-HO...

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

LLAUDS/LLAÜDS/LLAUTS/LLAÜDS/ Ara em perdo amb la gramàtica, ditxosa sigui la morfologia, ara i ade´s, també la sintàxi, i els accents tant pesats com són, consultaré a la mare d'auriculars premianenca, versada com és en tots els instruments de la filologia quàntica! ara vinc, senyor Vodaixa, ja frisso!