Només dir que he adquirit el doble CD de Patti Smith Horses/Horses, remasterització i relectura del mític Horses del 75, disc nadalenc a tota llum. També fa 30 anys del Horses! Ara em quedo amb Redondo Beach, segon tall del primer disc, la poetesa xicagonovaiorquesa a ritme jamaicà i, més endavant, tants temes a recordar, revisitar i celebrar. Per Nadal torna la Patti Smith amb els seus cavalls! Recomanació Sound System/Ràdio Premià.
12 comentaris:
encara no l'he escoltat, l'original sí, el nou encara no. A mi encara m'emociona Radio Etiopia, què et sembla?
sr.Pagès, que m'en diu de l'Ok Computer dels Radiohead? (jo sincerament combrego absolutament amb l'associació de revistes musicals del mon en otorgar-li el premi de millor disc i el mes infuent de la historia (algunes el posen 2n, despres del revolver dels beatles) Per entendre el panorama musical "actual" cal haver-se'l sentit i de seguida un enten d'on (collons) surten els capullos aquest de Coldplay (que nomes tenen una cançó i li van canviant el tempo i la lletra per tal de fer discos) o grups merdes inferiors.
Radiohead, per mi, son els pink floyd del segle XXI. En sóc un apassionat, si vol anecdotes, dades, curiositats, mètodes de treball o el que sigui sosbre aquest grup, faci'm-ho saber, li explicaré encantat.
altres discs recomanables d'ells son: "Kid A" "Hail To the Thief" i "Amnesiac". (la resta, que son del 95 en aball, no mata tant).
Au! (i perdó per la intrusió temàtica)
Ei Àngel! Que hi ha de nou en la re-edició del Horses? que hi ha al segon CD? Es que si te molts extre potser lo regalo a la meva xicota. Per cert, a mi també m'agrada molt l'OK computer, és un dels meus disc preferits, però se m'acudeixen mil discos més influents que aquest, sense els quals no exitiria Radiohead: Velvet Underground & Nico, Revolver de the Beatles, Closer de Joy Division, Ocean Rain d'Echo & the Bunnymen, el mateix Horses de Patti Smith, the piper at the gate of dawn de Pink Floyd, the Cure, etc, etc... Però bueno, tot al final és qüestió de gustos. A més trobo que han baixat el nivell desde l'OK computer i que els últims discos són massa hermètics, intelectualoides y hedonistes.
resposta als tres comentaristes:
a)al company d'ICV del Maresme Nord, d'acord amb el Radio Etiopia, és l'altre disc de capçalera de la Patti Smith, tinc el vinil i el CD amb els bonus (per cert, totes les reedicions digitals de Patti Smith contenen bonus tracks, tot i que cal dir que on ho hagi el fregit del vinil, no hi ha color, oi?)
b) a l'Estanislau: ja havia notat en ocasions anteriors (aquella visita musical al segon pis de l'edifici Estafanell-Dakota) que vos practicava un Radioheadisme incondicional. Sens dubte OK Computer és una obra major, més encara en el temps en que fou enregistrada, enmig del desconcert general d'aquella decada (que consti que això és molt subjectiu), en quan a la seva influència en el desenvolupament posterior de les músiques, possiblement, no ho sé, però amb el pas del temps es pot dir que almenys és un disc "central" del seu temps. Vos parleu de Revolver... bé, bé, podriem encetar un joc dels discos canònics o influents, sense utilitzar el perillós bons/dolents...em sembla que editaré una llista per polemitzar i intercanviar cromos...gràcies per visitar el blog, espero millorar-lo, doncs l'estanislau-blog és tota una escola.
c)Alvarillo!!!! ostres, quina alegria que et passis per el Route61Revisited de visita...et recomano que facis el regal nadalenc del Horses/Horses, per moltes raons: 1) per ser tant fidel a la Smith! Quantes Pattis Smiths ens caldrà per dignificar la poesia del Rock?
2) el disc doble reprodueix el disc original i el segon volum és descomunalment emotiu, consisteix en una lectura ordenada tema per tema, del Horses original, en directe el passar estiu a Londres. La veu de la Patti Smith està pletòrica. Una artista de cap a peus. I pensar que aquell 1975 estavem encara enterrant el Franco...i Horses ja començava a funcionar... i un parell d'anys després: la Patti Smith Group a Badalona al vell Palau d'Esports de la Penya... quan encara teniem pel! En quan als discos referencials que has suggerit (Joy Division, The Cure, Velvet, ... molt bé, és reconfortant que les fronteres generacionals se'n vagin per terra, són discos que conec i estimo i que sempre estaran a la meva banda sonora. Una abraçada.
ei! Juanita Banana! aquesta sí que és bona! quina cançó el Juanita Banana! Quans estius de gatzara! doncs que corrin els cavalls!!!
Hola! Em regalaré el cd/doble de l'Smith i l'escoltaré els dies de Nadal i Sant Esteve davant la llar de foc amb una copa de Lagavulin a les mans. Per cet, m'agradaria recomenar-vos un treball que crec que també va marcar una època: l'"Austral Weeks" de van Morrison. Apa, salut!
A COMENÇAT LA CURSA...EN EL MISSATGE NOU S'HA ENCETAT ELS 40 INTEMPESTIUS, QUE PODEN SER 100, 1000 O 100 000 000...PODEU ACTUAR!
ara hi vaig, però abans replicar a l'alvarillo.
Quan jo esmentava l'ok i deia lo d'influent era en la seva epoca (lo de coldplay etc..) però sens dubte radiohead esta inspirada per milions de grups i un que se l'ha deixat "Nick Drake"!!!
vaig als 40
i per cert, alvarillo, amb tot el respece, però els posteriors a l'ok computer son els millors (inclos l'ok) Ni freds ni intel·lectuals, abans de l'ok era Caca americanoide (tot i que son britanics).
Pues a mi los radiohead no me levantan la picha
pues ay ay ay
a mi tampoco me la levantan, me la hacen bailar! jaja
Publica un comentari a l'entrada