12 de desembre 2005

Harold Pinter, Enrique Vila-Matas i Valldoriolf en bicicleta

Una agenda in extremis de la darrera setmana inclouria el text integre del discurs del dramaturg Harold Pinter arran del Nobel de Literatura 2005. Es una peça ineludible que es pot baixar d'internet en versió original anglesa i amb diverses traduccions (ja sabeu, senzillament amb el google, marcant "Harold Pinter discurso Nobel" o similars). Mentre el rellegeixo penso en la imperiosa necessitat d'obrir el focus, àmpliar la visió, entrar dins de l'agenda del capitalisme, del poder...ens cal! Estic convençut que el pseudodebat catalanoespanyol ens està hipnotitzant i ens secarà les neurones crítiques. Em temo que, o socialitzem el pensament critic general, o ens acabarem creient l'auca mediàtico-política, entrant de ple en la percepció de que allò "polític" és allò dels acudits, les frases, els caretos dels liders i les campanyes. Dignificar la cosa equivaldria a visitar els punts d'antagonisme, intentar entendre, llegir -per exemple- Pinter i "pintar" les parets, perquè la guerra, -les guerres postmodernes- són episodis de l'agenda, necessitats d'un capitalisme que sempre es reinventa començant per les seves formes més genuines de dominació (la força, ja se sap) . Què dimonis té que veure això amb les seleccions esportives, els rucs, la batalleta amb la Cope i tantes il·lustracions de l'auca?
Molt recomanable el Doctor Pasavento de l'Enrique Vila-Matas, novel·la de les literatures, novel·la de les desaparicions (l'esperit Robert Walser al descobert, les lliçons de Maurice Blanchot, molt bé).
Els ciclistes de la coali, duet a quatre rodes RSala-APagès, celebren l'existència, encara, de Valldoriolf, rerapais dins del Valles Oriental, amb vinyes, masies, presó, carretera afrancesada per fileres de platans, boires, rosada i una llum miraculosa (gràcies, Joan Lleonart, per recordar aquest indret en el teu blog).

7 comentaris:

Xavier ha dit...

Hola Angel,
el The Guardian comentava l'endema com el discurs d'en Pinter, un monoleg emotiu a base de franquesa i contundencia, a traves d'unes pantalles que el mostraven rejovenit, tenia ressonancies del teatre de Becket, antecedent de les practiques dramatiques de Pinter.
Literatura i politica, denuncia i intertextualitat, postmodern activisme? No em sembla malament, especialment quan un dels responsables dels Nobel es queixava l'altre dia de com sovint es dificil premiar 'als que durant l'any s'han destacat per la seva contribucio al benestar de la Humanitat'.
(I perdoneu-me, els mes critics, el meu catala desaccentuat per la imposicio de l'anglofonia)

àngel ha dit...

quin Xavier ets? el de Brighton o el de Belfast? ara si que m'he perdut, salutacions a tots dos!

Anònim ha dit...

ni catalanofòbia ni hispanofòbia! el capitalisme és el problema dels problemes! endavant tota la gent de l'esquerra radical premianenca! fora burocrates! revolta cultural! revolta mental! Vinga! OBRIU EL LOCAL D'UNA VEGADA!!!! FEM EL NOSTRE COMBAT I PASSEM DE LA CULTURA OFICIAL AMB SEGELL "CIVILITZAT! Anims Coali!

Xavier ha dit...

El del missatge 1: Van Ortells

àngel ha dit...

Ortellets! quina "ilu", a veure quan ens tornem a veure...i gràcies per visitar de tant en tant aquest blog. Una abraçada!

Anònim ha dit...

Hola Xavi! L'altre dia vaig veure el teu amic director i és probable que anem junts a visitar-te si les obligacions ens ho permeten. Salut & take the "bright side of the road"!

Anònim ha dit...

mira, mira, el que fan els blogs, connexió irlandesa assegurada