...l'intempestiu, escenes, paratges incerts, demarcacions i marges. Coses del temps, coses del món: The time is out of joint. Col·leccions. Cercles. Silenci. Sound System. Tocadiscos. Discos. Pluja. Resistències. Aures. Revolta. Acció i remor. Jazz, Rock'n'Roll, Northern Soul, Soul-Soul, Ska/Rocksteady/Reggae, Psychedelic, Freakbeat, Blues, Garage, Afrobeat, Mod Culture, Funk...
01 de desembre 2005
Penya Winston Bogarde: Barcelonisme alternatiu a Premià de Mar
La Penya Blaugrana Winston Bogarde de Premià de Mar funciona des de la passada temporada. Aquesta agrupació és una alternativa molt iconoclasta dins del pervers món del futbol. El seu funcionament és extremadament democràtic (un únic article en els seus estatuts, el primer, diu "El president sempre té raó"). La denominació "Winston Bogarde" obeeix al reconeixement a un exjugador que va convertir el club blaugrana en una institució respectada. La Penya està presidida per Enric Almar i el fundador fou Manel Egea. Tots els dies de partit televisat la cita és a l'Amistat. (MISSATGE REQUERIT PER ANNA ALBAREDA)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Nomes resta dir que la penya Bogarde esta estesa mes enlla de les fronteres del nostre petit pais: fins als territoris musicals d'en Van Morrison arriben els seus membres, que celebren els gols barcelonistes amb glops de Guiness. Cheers!
salutacions Xavi! una abraçada! què tal per Irlanda?
Hola nois! Quins dos referents tan estimats: el Barça i Van the Man! Proposo visitar en Xavi a Belfast per mirar un partit a un Sports Bar i fer abans i/o després una ruta musical dels mítics temes the the Lion of Belfast. I si hi ha temps, tornar a Avon (especialment a Bath) i Somerset per trobar-nos amb s'excel·lència en algun pub o cafè de la zona. En parlem quant tornis per nadal? Fons aleshores, una abraçada molt forta!
Em sembla fantastica la idea d'una Penya Bogarde itinerant. Els pubs irlandesos reuneixen totes les condicions per a una gran vetllada futbolera. Canviem l'Amistat per la Frienship per un cop, i no passara res.
és català, heterodox i normal alhora.
Publica un comentari a l'entrada