...l'intempestiu, escenes, paratges incerts, demarcacions i marges. Coses del temps, coses del món: The time is out of joint. Col·leccions. Cercles. Silenci. Sound System. Tocadiscos. Discos. Pluja. Resistències. Aures. Revolta. Acció i remor. Jazz, Rock'n'Roll, Northern Soul, Soul-Soul, Ska/Rocksteady/Reggae, Psychedelic, Freakbeat, Blues, Garage, Afrobeat, Mod Culture, Funk...
19 de desembre 2005
Dia de l'Emigrant a Premià, llums i ombres
El dissabte, dia de l'emigrant, es va fer un acte a la biblioteca de Premià. Benvinguda la idea. D'això es tracta. Compartir espais: biblioteques, bars, discoteques, carrers, camps de futbol, carreteres, edificis, poligons, centres comercials o parcs temàtics. L'altra cosa és allò de les mecàniques de funcionament d'un acte com aquest. La tendència a un paternalisme més que sospitós. La transfiguració d'una de les organitzadores de l'acte, versió "Julia Otero" de la Mare Coratge bretchtiana, convertint la sala en un pseudoplató televisiu on els participants es veien forçats a interpretar un talk show delirant. Dit això, uns dominicans, colombians, senegalesos, catalans, catalanoespanyols i espanyols. Subdividits i estratificats com estavem (polítics de govern, polítics d'oposició, funcionaris d'estrat variable, treballadores del camp, mestres o aturats) i parlant del com es viu "el tema" i dels neguits que suscita l'exclusió, la integració (quina paraula més estrambòtica) i d'altres fugues o sortides de tangent (fou sorprenent el matx dialèctic sobre sardanes i sevillanes, el tòpic del català treballador/estalviador i d'altres construccions hiperbòliques). Molt resumidament, crec que la diferència entre els immigrants i els anomenats autoctons (una altra parauleta), rau en que els primers han de demanar papers per anar a treballar a un altre pais i que els segons acostumen a fer ús d'un passaport (paper de recent invenció, un segle i poc més) per fer desplaçaments de qualsevol signe, majoritàriament, turistics o en alguns casos, comercials. I per acabar, una acotació sobre el mot (concepte) "integració": Com podem tenir la "jeta" de demanar "integració" dins d'una societat tant "desintegradora" com la nostra, que no és ni catalana, ni espanyola ni marciana, sinó senzillament, capitalista i desigual? Des de quan una societat superada per l'acumulació de capital, l'expansió mercantil i altres consideracions, pot general expectatives d'integració, civilització o ciutadania. Tòpics a banda: millor centrar les coses en un discurs i una pràctica de l'espai compartit, el dret al treball i el dret a la circulació multiple. No ens passem d'integradors mentre anem modelant el monstre urbanistic, la barbárie mercantil o la societat-fortí amb les aduanes postmodernes, els codis de barres i les futures perifèries a "la francesa".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Això em sona a "Dia del turista". Només el fet que algú hagi tingut la pensada d'instaurar el "Dia de l'emigrant" ja ho trobo increïble. Serà que la gent que, per les circumstàncies que siguin, ha hagut d'emigrar del seu país té gaire interès en celebrar la seva "bona" sort? Aquest tipus d'actes es fan perquè els immigrants els necessiten o perquè els necessiten els organitzadors?
Hola Gaby!
jo crec que ho necessiten els organitzadors...tot i que ja em semba bé que es facin, però el rigor en aquests casos seria imperatiu, en cas contrari, tenim el plató televisiu descrit anteriorment.
dos intelectualillos de pueblo se lo hacen de chulos
doncs amb tú, ja en som tres!
Hola! Et descuides l'altra parauleta famosa al món educatiu: "co-educació". T'hi cagues!
en la línia de paraules oximoròniques..."autoajut"(és impossible ajudar-se a un mateix)...i frases celebres "de plantilla": IMPLEMENTAR MESURES QUE OPITIMITZINT RECURSOS I PROVOQUIN SINERGIES (aquesta expressió la practiquen molts els tecnosocialistes)
És lògic que s'optumitzin recursos o diners. Resulta tràgic, però, que opitimitzin persones.
la traducció planera de la frase IMPLEMENTAR MESURES QUE OPTIMITZINT RECURSOS I PROVOQUIN SINERGIES, és senzillament: POSAR PELES, FER-HO BÉ I FER-HO ENTRE TOTS.
Encara no he vist cap acció de la tant autobombeada coordinadora de la convivència al Barri Cotet (per no parlar-ne d'altres com el del Maresme). Estem esperant que algú ens salvi dels fatxes, dels intrasigents i dels intolerants (siguin dels costat que siguin)... haver-hi quan veniu i feu alguna cosa de labora perquè amb només ora no s'avança, wapos!!!
la coordinadora avui només funciona des del viver de recursos per la convivència i té una agenda d'activitats bastant distribuida per barris, et poden informar els seus impulsors, Jordi Pascual i altres. Crec que tenen alguna relació amb el barri Cotet també, però per dir això tampoc calia ser tant agresiu (això de "autobombeada" sona lleig)
Publica un comentari a l'entrada