Els eufemismes juguen males passades. Ja fa massa temps que es parla de regeneració de la platja sense avaluar-ne l'abast conceptual del tema i les interrelacions que aquesta activitat genera. L'anomenada regeneració de la platja és un fenomen que cal atendre i entendre, més enllà de sentimentalismes "la mar" de premianencs, esteticismes de postal o apologies de modernització i innovació tecnològica.
Curt i ras: La façana litoral ès un bunyol descomunal que es reinventa a la mesura justa de les necessitats imperioses del model territorial (que no és model, ni referent, sinó realitat desfermada i infinita dins de la projecció delirant del capital fet espai). El model territorial no és de generació espontània. El model és el resultat de la concurrència d'actors obstinats en
el benefici d'una causa comuna: l'acumulació de capital via perpetuació del poder econòmic, via mercantilització del territori.
Toca parlar del bunyol. Aquests dies nadalencs assistim a l'espectacle de la regeneració del litoral. El vaixell escup milers de tones de sorra des de mar endins i les agrega a les sorres costaneres. L'impacte ecològic és de manual: alteració salvatge d'ecosistemes, destrucció de la fauna marina (les confradries de pescadors de la zona s'han reunit amb el ninisteri estatal competent per alertar al respecte). L'impacte econòmic és, també, una altra consideració de manual: Diner públic destinat a regenerar allò que les mans privades han causat amb el model abans referit. El peix és menja la cua. El cercle virtuós del negoci és infinit i no cessa en la seva reinvenció.
Memòria eco-històrica. Premià de Mar, finals dels anys 60. Qui ho recordi ja sap de que parlo. Roques d'en Pons. Paratge natural. Paisatge magnífic d'un litoral desconegut, just davant de la deixalleria de somnis que anomenem Port Esportiu. Si podem localitzar una data clau en el procés de devastació del nostre litoral, aquesta és la del dia en que un camió descarregava les roques de pedrera damunt l'espai natural ocupat per les Roques d'en Pons. Assistiem al naixement del deliri.
Vull testimoniar la sensació de presa de pel, que entre uns quans veïns, estem experimentant aquests dies amb l'espectacle de la suposada regenació del litoral, amb els seus costos ecològics, econòmics i culturals (el cost cultural del tema és la trivialització del fenomen, la metamorfosi virtual del paisatge en el sentit mes literal del terme, l'enorme impostura d'una natura virtual).
Cal desenmascarar aquest frau. Els moviments de la societat-mercat cerquen el consens ciutadà amb mesures grotesques que amaguen la profunda hipocresia d'aquells que -amb nom o sense nom, individus o empreses- pugnen per acumular capital a tota vela (creant territoris-fantasma, parcs de deliri consumista i utopies burgeses insubstancials en forma de miratges il·lusoris).
El testimoni critic mereix una xarxa d'opinió i controvèrsia: Partits polítics (començant per el meu, ICV, massa temps a remolc o a l'expectativa del "no hi ha res a fer"), plataformes (mai tindré prou paraules de reconeixement a CODESEMA, la consciència crítica del desastre, sempre anticipant des del coneixement real el futur que ja és present), entitats (de les quals una que, especialment, ha de dir la seva: els amics de Bellamar, divulgadors de la cultura marinera, la memòria històrica del nostre litoral, la seva gent i els seus costums) i les institucions, tant de bo, amb l'Ajuntament de la molt marinera vila de Premià de Mar al capdavant.
Àngel Pagès, regidor d'ICV-EA-EPM a l'Ajuntament de Premià de Mar
