27 de desembre 2005

EL FRAU ECOLÒGIC DE LA REGENERACIÓ DEL LITORAL (Nota: l'autor d'aquest text, regidor de lAjuntament de Premià de Mar, autoritza publicar el text)


Els eufemismes juguen males passades. Ja fa massa temps que es parla de regeneració de la platja sense avaluar-ne l'abast conceptual del tema i les interrelacions que aquesta activitat genera. L'anomenada regeneració de la platja és un fenomen que cal atendre i entendre, més enllà de sentimentalismes "la mar" de premianencs, esteticismes de postal o apologies de modernització i innovació tecnològica.

Curt i ras: La façana litoral ès un bunyol descomunal que es reinventa a la mesura justa de les necessitats imperioses del model territorial (que no és model, ni referent, sinó realitat desfermada i infinita dins de la projecció delirant del capital fet espai). El model territorial no és de generació espontània. El model és el resultat de la concurrència d'actors obstinats en
el benefici d'una causa comuna: l'acumulació de capital via perpetuació del poder econòmic, via mercantilització del territori.

Toca parlar del bunyol. Aquests dies nadalencs assistim a l'espectacle de la regeneració del litoral. El vaixell escup milers de tones de sorra des de mar endins i les agrega a les sorres costaneres. L'impacte ecològic és de manual: alteració salvatge d'ecosistemes, destrucció de la fauna marina (les confradries de pescadors de la zona s'han reunit amb el ninisteri estatal competent per alertar al respecte). L'impacte econòmic és, també, una altra consideració de manual: Diner públic destinat a regenerar allò que les mans privades han causat amb el model abans referit. El peix és menja la cua. El cercle virtuós del negoci és infinit i no cessa en la seva reinvenció.

Memòria eco-històrica. Premià de Mar, finals dels anys 60. Qui ho recordi ja sap de que parlo. Roques d'en Pons. Paratge natural. Paisatge magnífic d'un litoral desconegut, just davant de la deixalleria de somnis que anomenem Port Esportiu. Si podem localitzar una data clau en el procés de devastació del nostre litoral, aquesta és la del dia en que un camió descarregava les roques de pedrera damunt l'espai natural ocupat per les Roques d'en Pons. Assistiem al naixement del deliri.

Vull testimoniar la sensació de presa de pel, que entre uns quans veïns, estem experimentant aquests dies amb l'espectacle de la suposada regenació del litoral, amb els seus costos ecològics, econòmics i culturals (el cost cultural del tema és la trivialització del fenomen, la metamorfosi virtual del paisatge en el sentit mes literal del terme, l'enorme impostura d'una natura virtual).

Cal desenmascarar aquest frau. Els moviments de la societat-mercat cerquen el consens ciutadà amb mesures grotesques que amaguen la profunda hipocresia d'aquells que -amb nom o sense nom, individus o empreses- pugnen per acumular capital a tota vela (creant territoris-fantasma, parcs de deliri consumista i utopies burgeses insubstancials en forma de miratges il·lusoris).

El testimoni critic mereix una xarxa d'opinió i controvèrsia: Partits polítics (començant per el meu, ICV, massa temps a remolc o a l'expectativa del "no hi ha res a fer"), plataformes (mai tindré prou paraules de reconeixement a CODESEMA, la consciència crítica del desastre, sempre anticipant des del coneixement real el futur que ja és present), entitats (de les quals una que, especialment, ha de dir la seva: els amics de Bellamar, divulgadors de la cultura marinera, la memòria històrica del nostre litoral, la seva gent i els seus costums) i les institucions, tant de bo, amb l'Ajuntament de la molt marinera vila de Premià de Mar al capdavant.


Àngel Pagès, regidor d'ICV-EA-EPM a l'Ajuntament de Premià de Mar

12 comentaris:

Anònim ha dit...

ets un plasta i segur que no et banyes ni prens el sol, hauriem de dónar gràcies per el barco i la sorra vingui d'on vingui, home que ja està bé

Anònim ha dit...

M'encanta la natació sincronitzada, el windsurfin', les insolacions sense Nivea, els ofegats, els "vigilantes de la playa", la Ursula Andrews en bikini blanc a la primera peli de James Bond, el sol del migdia i els taurons! i em molesten el teu "barco" i els rucs amb senyera que estimen el pais amb la cartera. Visca Catalunya amb la mar ben salada i la rauxa desfermada!

Anònim ha dit...

Si senyor!
i tant.
a cagar aquests catalanets de carpeta de cole, els "unics" que "defensen" el nostre poble...a cagar!

Però vull donar-los les gràcies també perquè en aquestes èpoques "d'estatut" en que el primer sentiment que et ve quan sents algun carcamal d'aquests de madrid parlant és "Visca Catalunya Lliure!", però clar, veig després a tots aquests "piltafilles" i aconsegueixo asserenar-me i posar lo important per sota o al costat de lo crucial.

Jaques Tatí for President!

i visca la Catalunya Lletgista!

(les dues ultimes frases no estan lligades per cap vincle eh...)

Anònim ha dit...

Visca Catalunya monoparental!

Anònim ha dit...

Wai... per donar aquest rotllo dones recolzament al govern actual que està cofoi amb l'actuació i farà el possible per sortir a la foto?... Wai que ara us queixo després d'alimentar la bèstia... Mola que Tati et recoltzi a tu mateix. Això no és el mite de Narcís??. EUIA

Anònim ha dit...

recolzament al govern actual? quina gràcia! mentres psc i pp COMPARTEIXEN VOTACIONS cada setmana, resulta que altres aportem una visió critica, propostes, un centenar de discrepàncies i una autocritica permament que de per sí és una pràxi inèdita. PER CERT: EUIA? aquests són part de la nostra coalició i estem força ben avinguts. Molt "wai" tal com dius, tant "wai" que quan algú no és "critic" és dolent i quan un és "autocritic" també. Quins prejuducis. I què coi té que veure la regeneració de platges del MOPU central amb les intrigues de la casa consistorial local!

Anònim ha dit...

tati no gastis musculatura amb aquests plastes que es fan passar per EUIA i fan olor sociata

Anònim ha dit...

en el fons el problema és que hi ha una extranya opinió generalitzada de que si una persona és d'un partit o té un càrrec públic, ja no pot fer cap reflexió sobre res encara que aquesta sigui filosòfica o en clau poètica. En quan al mite de Narcís, home, doncs jo m'estimo de tant en tant i no fa mal.

Anònim ha dit...

alguien ha usado el nombre de EUIA en vano pues EUIA pertenece a la coalición ICV-EUIA-EPM y la apoya sin problemas

Anònim ha dit...

sense por, endavant la COALI!

Anònim ha dit...

Ecellent texte. On es pot redescovrir l'estranya passio del capital pels territoris desprovistos de consistencia. L'oposicio del Lloc llis i universal de la circulacio capitalista contre els llocs abruptes de la subjectivacio situada. Pel capital no hi han situacions, o si, només hi han situacions publicitaries i subjectivacions de publicistes guvernats per l'ideal d'autonomie de l'homme sensa qualitats. El que habia de ser historicament un homme nou (Müsil) s'ha tornat une novetat eliptica de l'homme eternament estupefacte dins de la circulacio indistincta i sensa llocs ni secrets.
Salutacions des de una altre perifèria del capitalisme


josep de paris

Anònim ha dit...

Una abraçada des de Premià, Josep! mira, ja veus, amb un peu a les institucions i l'altra fent el que cal fer: denunciar, provocar debat i procurar no perdre referents conceptuals a base de sincronitzar eufemismes de la real-politik!
seguirem en contacte.