22 d’abril 2014

Pop / Literatures / Ressenyes




Ahir. Unes cançonetes de The Magnetic Fields planaven damunt de l'estudi i fullejavem papers sobre el jo i el nosaltres, la classe social, l'enrenou de la política convencional, les impostures culturals i les rares sensacions davant dels excesos de la transversalitat. La primavera es plantava davant de la finestra. Pletòrica. Això de "la política" és un tema de drets democràtics i de classes socials. Tenim un règim i uns actors que van a la seva bola i reinventen el sentit de les paraules en funció del moment suposadament polític d'una agenda pautada. Girem full. "Eppur si muove".
La primavera descriu un trajecte variable. Com seguir la cursa, a la recerca del subjecte perdut, de la classe, dels drets vulnerats i del sentit material de la política emancipadora. Muntanyes i bicicletes. Bars i gent. Reunions i complicitats. Treball i cervesa. Celebrada intimitat. Pop, Soul i tantes consonàncies. Conspirar i respirar junts. Prendre el sol. I aquestes cançonetes en el camp magnètic del bon dia i de la bona llum, moltes, curtes, eternes.

..../ Acoustic guitar, how lovely you are
With your inlays of mother of pearl
Be a good guitar and you could go far
Just bring me back my girl

The Magnetic Fields - Acoustic Guitar


https://www.youtube.com/watch?v=zMFnZ7bgLdY











Sant Jordi 2014. Intersecció literatura/música en una tria de llibres llegits o rellegits darrerament.
Gaz's Rockin Blues/The First 30 Years: Gaz Mayall -fill de John Mayall- i el seu singular periple tocant Ska i Rocksteady amb la seva ban
da The Trojans, impulsant clubs i fanzines. Agitant des de baix. Un plaer visual de butxaca i ben presentat.
Lost in Music/Una odisea pop: Giles Smith. Ja ressenyat per aquesta pantalla...o com ser "fan" des de sempre i per sempre.
Mistery Train/Imágenes de América en la música Rock'n'Roll: Greil Marcus...ja n'hem parlat i ara el tornem a destacar...Les aventures i desventures de The Band, Sly Stone, Harmonica Frank, Robert Johnson, Randy Newman i Elvis Presley.
I enmig de tota la pila, sempre rescatat, el clàssic Awopbopaloolop Alopbamboom de Nick Cohn, pioner de l'assumpte.
Posem-hi una mica de vida en imatges, el cas Gaz Mayall, outsider descomunal:

https://www.youtube.com/watch?v=yv5rBiirCeE


Les eines més rudimentàries al servei de les causes més bàsiques de la condició Pop. Cartelleria de concerts, fanzinosis.. 30 anys d'activisme gràfic i sonor de Gaz Mayall. Un aplec de papers i idees contingudes en el volum Gaz's Rockin Blues. Una mica de cosa del Gaz Mayall:
Una foto de Premià De Marx Àngel.
Afegeix la llegenda