Marshall Berman (1940-2013). Els signes del carrer i les (nostres) aventures marxistes.

 

No voldria passar per alt la notícia de la mort de Marshall Berman, l'onze de setembre i a Nova York (Serendipity?). Amb el record de les lectures de "AVENTURAS MARXISTAS" on es condensa la seva capacitat d'unir el relat emancipador amb les bases de la cultura popular. Un marxisme proper, "pop", d'una heterodòxia a prova de tendències. El seu "Todo lo sólido se desvanece en el aire" mereix moltes lectures sempre refrescants (Siglo XXI ha reeditat el llibre!). Berman, funambulista enmig del món de la música, del rock, del pop, de les universitats, de les fàbriques. Cronista i divulgador. Reivindicant el Front Popular dels Estats Units seguint la figura del gran cronista de l'Amèrica proletària Studs Terkel.

 

 

Recordo un 1r de Maig a Premià dedicat a la cultura de classe als Estats Units. En Jordi Tria i un servidor, tocats per David Harvey, Marshall Berman, Mike Davis i Howard Zinn . Anys de lectures il·luminadores que acompanyaven una dissidència personal amb el món de l'esquerra convencional i reformista. Berman clava un marxisme joiós, feliç, actual. Convençut que la modernitat no ha culminat el seu trajecte sense l'adveniment del socialisme mai conegut i sempre anhelat. Marx somriu estampat a les samarretes del jovent d'una festa. L'espectre alegre. El joc infinit. Jazz. Rock. Pop. Blues. Carrers. Places. A la recerca del subjecte perdut. La classe, el memorial, Marshall Berman i el marxisme de proximitat, assequible i vitamínic. Els escrits juvenils de Marx en mans de Berman com una esperança possible. Revolucionària.

http://www.jornada.unam.mx/2013/09/13/index.php?section=cultura&article=a07n1cul&partner=rss

 

 

 

Ruptura i (des)ordre

L'11-S vaig anar a l'Encerclem la Caixa. Sense fer cas de cap partit parlamentari. Seguint la crida del Procés Constituent. M'interessa aquest Procés Constituent per què del país m'interessa més el seu "contingut" que el seu "continent" i així prefereixo anar definint i compartint el que vull que sigui socialment parlant, abans de limitar-ho a declaracions de fè, autoreferencials o epidèrmiques. Les actituds dissidents davant del xoc de trens identitari (és el meu cas i el d'uns quans més) no són el que semblen. De vella escola, m'inclino per la triple divisa internacionalisme-autodeterminació-socialisme.
A vegades penso que es pot defensar més a fons un país des de conviccions o posicions socials antagonistes amb l'ordre del capital que no pas des d'afirmacions nacionalistes sense atributs. Pot ser una paradoxa, però crec que aquella gent que lluita contra les retallades, en favor de la comunitat dels de baix, en la defensa del medi ambient, en l'anticapitalisme bàsic i elemental...és més partidària de construir un país (Catalunya, per exemple) que aquells que es limiten a unes practiques episòdiques d'autoafirmació i de negació de l'altre.
Perdoneu el rotllo: Aquestes relativitzacions les escric des d'una òptica favorable al trencament del règim de la transició, a desenvolupar pràctiques anticapitalistes i a contribuir a la reconstrucció del subjecte imprescindible del canvi social (la revolució) que no és altre que "la classe". La nostra classe. La de la gent de baix (la de la Catalunya autodeterminada o independent o sobirana i la del món en general).
El debat que planteja aquest tema és el pa de cada dia. A la taula, al bar, a la feina. Tant de bo que l'exit i el sentit popular que es ressenya amb iniciatives com la Via Catalana també tingui altres expressions en totes i cadascuna de les vies de ruptura de l'estat de coses present (del capitalisme, del règim, del feixisme). Ho trobo a faltar i molt. La ruptura està servida: Abordem-ho des de tots els angles. És que no discernir els antagonismes de classe té els seus riscos. Temps al temps.

Sound System. 10 anys en antena (part X)

Entrem a la recta final de la temporada del X Aniversari del nostre programa Sound System. Deu anys després continuem programant els nostres arxius a la ràdio local, Ràdio Premià 95.2. Temps complicats per la cosa pública i per les ràdios públiques. La nostra emissora permet punts de fuga propis de les ones alternatives i el voluntariat d'uns quans és la peça que assegura aquesta dimensió. Treballem conjuntament voluntaris i professionals en una aliança que perdura. El proper programa ens apropa una nova temporada. Ara oferim imatges de materials programats en el període 2003-2013.