No
voldria passar per alt la notícia de la mort de Marshall Berman, l'onze de setembre i a Nova York (Serendipity?). Amb el
record de les lectures de "AVENTURAS MARXISTAS" on es condensa la seva
capacitat d'unir el relat emancipador amb les bases de la cultura
popular. Un marxisme proper, "pop",
d'una heterodòxia a prova de tendències. El seu "Todo lo sólido se
desvanece en el aire" mereix moltes lectures sempre refrescants (Siglo
XXI ha reeditat el llibre!). Berman, funambulista enmig del món de la
música, del rock, del pop, de les universitats, de les fàbriques.
Cronista i divulgador. Reivindicant el Front Popular dels Estats Units
seguint la figura del gran cronista de l'Amèrica proletària Studs
Terkel.
Recordo un 1r de Maig a Premià dedicat a la cultura de classe als Estats Units. En Jordi Tria
i un servidor, tocats per David Harvey, Marshall Berman, Mike Davis i
Howard Zinn . Anys de lectures il·luminadores que acompanyaven una
dissidència personal amb el món de l'esquerra convencional i reformista.
Berman clava un marxisme joiós, feliç, actual. Convençut que la
modernitat no ha culminat el seu trajecte sense l'adveniment del
socialisme mai conegut i sempre anhelat. Marx somriu estampat a les
samarretes del jovent d'una festa. L'espectre alegre. El joc infinit.
Jazz. Rock. Pop. Blues. Carrers. Places. A la recerca del subjecte perdut. La classe, el
memorial, Marshall Berman i el marxisme de proximitat, assequible i
vitamínic. Els escrits juvenils de Marx en mans de Berman com una
esperança possible. Revolucionària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada